TorredembarraWeb.info / Política Municipal de Torredembarra      



Més del mateix (Octubre 2011)
  Les eleccions municipals del passat maig no modifiquen el panorama polític de la vila. Tot queda com abans, sense cap variació que porti a un govern amb més pluralitat. Continuem, doncs, amb un pacte teòric de govern de conveniència que permet a l'alcalde seguir amb la seva particular i peculiar direcció personal, sense escoltar a ningú.
  CiU ha aconseguit dos regidors més gràcies a la davallada general del PSC, i compte amb la complaença del PP, que ha aconseguit altre regidor més, i d'un regidor del grup independent, successor del 'traspassat' a CiU.
  Total, un govern personalitzat que seguirà amb les seves idees pròpies indiscutibles, encertades o no, sense cap connexió amb els grups polítics a l'oposició. La creació de una teòrica cartera de Relacions Institucionals no funciona a la pràctica i els intents de l'oposició d'informació i de participar en les decisions municipals queden penjats.
  L'acord de celebrar cada dos mesos, en lloc de cada mes com es venia fent, els plens ordinaris (on cap la possibilitat de precs i preguntes per part de la oposició), deixa ven clara la política municipal de no treballar amb un concens més ample.
  En aquest temps de crisi, i amb aquest domini inqüestionable a base de piconadora, res positiu cal imaginar-se. Qui mana, mana, fins que, com en el mandat anterior, els titelles es rebel·lin.


Aturats (Octubre 2010)
  La minoria en que es mou l'equip de govern, que no aconsegueix cap ajuda de l'oposició, ens ha portat a una etapa immobilista, en que ni siquiera es poden acabar els projectes pendents i, menys, els promesos.
  S'han conjugat dos circumstàncies. La majoria, en mans de l'oposició, recelosa de la feina que diu que vol dur a terme el govern, millor dit l'alcalde, i la falta de liquiditat motivada per la baixada dels ingressos.
  Amb aquesta aturada, que ens porta a la situació en què estava el consistori a primers del 2009, quan l'alcalde socialista anterior no va aconseguir el recolzament dels equips d'esquerra, es por dir que hem retrocedit més de dos anys.
  La situació provoca que els mateixos socis de govern no es puguin realitzar i es mantinguin a l'expectativa, confiant en una sortida que per ara no es contempla. Les 'cinc maneres de pensar diferents' que anunciàvem al març del 2009 s'han fet patents, i per postres, porten el seu divorci amagat, lo qual encare fa la situació més enganyosa.
 Ni l'alcalde vol reconèixer el seu fracàs i dimitir ni l'oposició sembla que consideri oportú presentar una moció de censura, per vuit mesos que falten pels comicis municipals. Paciència.

 
Minoria i més grinyols (Febrer 2010)
  El que tenia que passar ha passat. L'equip de govern s'ha vist precisat, per 'desacords' amb la regidora Padreda, a fer-la fora, traient-li les competències de les carteres de Obra Pública i de Gent Gran, si bé l'explicació 'oficial' ha estat que s'acordava la decisió per trànsfuga. El govern ara es queda amb minoria (8 membres) sobre l'oposició (9 membres) i pensa aguantar el mandat que li resta, confiant amb recolzaments puntuals, ja que la regidora Pradeda ha passat a estar en contra del govern.
  Quin partit farà costat a 'CiU & Cy' per autoritzar les futures propostes, com el Pressupost d'aquest any? A canvi de què?
  Els assumptes van quedant endarrerits per culpa de problemes que van sorgint, tant administratius com econòmics.
  Els pròxims setze mesos seran força 'moguts'. I la vila, vegetant.
 

Moderació i grinyols (Setembre 2009)
  L'actual equip de govern municipal, amb majoria de CiU, es va constituir l'agost del 2008 i per tant, ha complert un any i escaig. I encare aguanta. Fins ara ha aconseguit esmorteir les friccions que es produeixen en el seu regim intern, conseqüència de  la coalició de cinc ideologies diferents que el formen. Segur que es fa el millor per els torrencs, però s'escolten els grinyols dels desacords. I això obliga a l'alcalde a anar lubrificant, tot sovint, les rodes que xerriquen, producte del individualisme i del protagonisme. Tots els regidors són imprescindibles per mantenir el govern i ells ho saben. El problema és mantenir la conjunció, o sigui, que tots estiguin contents, amb les mateixes condicions.
  Aquesta qüestió de caràcters i la crisi que deixen sense diners les arques municipals porten a un desenvolupament moderat, que va cobrint el dia a dia i els projectes ja començats, però deixant al calaix altres que de moment, no es poden assumir. No ens podem queixar perquè hi han quatre regidors que, lluny de colors polítics, ho entreguen tot pel bé del poble, dintre de les seves limitacions. És el que tenim. Podria ser millor, però també pitjor.
  La pregunta és: Quan aguantarà aquesta forçada coalició de govern, amb trànsfuga inclosa?


Noves perspectives (Març 2009)
  La renuncia de l'alcalde Jiménez (PSC) davant la proposta de coalició de govern amb majoria, presentada per CiU (4) amb ADT (2), PP (1), GIT (1) i la regidora no adscrita (1) va donar pas, el mes d'Agost, a un nou govern municipal i a una nova etapa.
  Un canvi que no presentava cap garantia degut a la falta d'experiència dels components de CiU. Però era l'única sortida per tirar endavant i sortir de la inactivitat forçada en què es movia l'anterior govern al figurar en minoria, degut sobre tot a que ni ERC ni ABG van voler tornar a formar part de l'equip del 2007.
  El fet de que el nou equip al front del consistori obtingués majoria gràcies a la cooperació de la trànsfuga del PSC no va crear cap ambient favorable. És legal, però a la gent en general li costa entendre com una persona que va passar a regidora per figurar en la llista del PSC, es pot desvincular del partit que va confiar amb ella i passar a recolzar una coalició d'idees contraries, al menys teòricament. També es té que tenir present que per arribar a governar s'han ajuntat cinc maneres de pensar diferents que costarà mantenir dins d'una mateixa pauta. Altre punt a tenir en compte és que es tindrà que afrontar la crisi econòmica que pateix el món i per tant, també el municipi. La construcció està aturada i la vila 'vivia' d'ella. La manca de recursos serà un inconvenient que limitarà bastant, per no dir molt, els projectes pendents.
  Han passat set mesos i l'ajuntament es mou en marxa lenta, dins de les limitacions lògiques. Amb les circumstancies actuals, no es pot esperar gaire més.


Dificultats (Juny 2008)
  Complert l'any del nou mandat, l'equip de govern s'ha mantingut fins ara en un precari equilibri, però ja no pot continuar.  L'expulsió de la regidora número cinc de la llista socialista i l'abandonament del grup de govern del regidor del Grup d'Independents per Torredembarra (GIT), per discrepar amb el seu estil de gestió, ha provocat l'enfonsament del vaixell consistorial, que en aquest nou periple no ha pogut o no ha sabut aconseguir les forçes necessàries per tirar endavant ni mantenir les que ha tenia.
  Ara cal tornar a començar de cero.


Fi d'etapa (Juny 2007)
  L'equip de govern format per la coalició PSC, ERC, GIT i ABG ha completat el mandat i ha desenvolupat en dos anys i mig una tasca feixuga, amb l'inconvenient de tenir que aprendre amb la pràctica el que no han tingut ocasió d'estudiar en la teoria, perquè desgraciadament no hi han llibres que parlin d'una situació política tan peculiar com la que vivia la vila des de fa anys, on només prevalien els projectes de construcció particular i dormien al limbe les millores socials. També han tingut que compondre la plantilla municipal desordenada i viciada que s'han trobat  i que els hi ha creat molts problemes. La inexperiència de quasi tots els seus components per falta de ofici els han dut per camins complicats, però han sabut sortir-se'n.  S'han portat a la pràctica projectes que feia molts anys reivindicava el poble: La línia estable d'autobusos, els pavellons esportius coberts i la radio municipal i s'ha iniciat la zona de vianants al nucli antic que ha quedat penjada en la seva primera fase, per problemes de la empresa encarregada de la realització. Estan progressant els projectes de la nova biblioteca, del teatre municipal i del nou auditori. Altres programes socials, com el del aparcament al centre, ja són més complicats (diríem que impossible) resoldre, per la falta de previsió dels governs anteriors, que tenien que haver-los previst des de feia temps, però els van anar amagant amb solucions temporals i sense tenir en compte l'augment de població que els seus permisos de construcció crearien. Qualificació d'aquest observador: Un notable.


Es començen a veure resultats positius. (Desembre 2006)
   Dos anys i dos mesos després del canvi, aquell tirar en força endavant dels components del PSC, ERC, i GIT que van regenerar el Consistori el 2004, està donant el seus fruits, malgrat els nius de pols que hi havia sota les catifes i les travetes que s'han anat posant per fer-los fracassar. El col·lectiu que va pujar al govern municipal ha aconseguit, a força de voluntat i lluita, treure a la vila de la inoperància social en que estava immersa. S'estan portant a terme diversos projectes, rescatant-los de les ancores del passat i del caciquisme immobiliari que dominava. Es difícil, però mica en mica es van consolidant els projectes col·lectius que dormien als calaixos i altres de nous. No és una tasca agradable, perquè tot estava "brut" i ple de problemes (i més que en resten) però es va complint i es va afermant una vila amb els recursos socials que la seva categoria mereix. El balanç que presentarà l'actual Consistori al mes de Maig pròxim, davant les noves eleccions, serà positiu i favorable a tots els ciutadans.


El nou Consistori y la nova política de l'equip de Govern municipal. (Maig 2005)
    Des del mes d'octubre passat, en que va entrar en funcions un nou equip de Govern, encapçalat per PSC i ERC, la marxa de la vila ha sofert, afortunadament, un canvi. L'influencia dels grups immobiliaris-promotors-especulatius ha desaparegut de l'àmbit polític. Però dins de la realitat, l'esperit de "tirar en força endavant" del nou equip es troba amb molts esculls, derivats de l'anterior administració. Tots els problemes "aparcats" per l'anterior govern del "ciment" tornen a aflorar en quan es mou un paper, creant greus inconvenients als actuals caps de regidories, que tenen que dedicar més temps a revisar i resoldre lo de "fa anys" que al programa social que van presentar a l'octubre. Malgrat l'oposició negativa que fan els anteriors partits caiguts de la cadira de govern, el tarannà dels actuals dirigents del Consistori es ple d'un gran afany de progrés dirigit al bé de tots els ciutadans. Només cal desitjar que el fotut passat heretat que tenen que arrossegar no els desanimi i segueixin lluitant per el que resta de Torredembarra.


Desenvolupament municipal actual. (Gener 2004)
       L'única política que sembla preocupar al precari Govern actual de la vila, (pacte de cinc partits), és que especuladors del sol i promotors d'habitatges treguin profit econòmic edificant més cases, abans de que s'incrementin els tipus d'interès de les hipoteques i la gent deixi de comprar, el que provocarà que peti la bombolla immobiliària i el mercat de l'habitatge quedi col·lapsat i a la baixa. Pot ser que aleshores l'Ajuntament no tingués més remei que cuidar-se de la qualitat de vida dels torrencs. El fotut és que ja no quedarà res. Només ciment, asfalt i gent amb l'hipoteca damunt, sense poder adquisitiu.


       Apart d'aquesta idea de més negoci immobiliari, malgrat siguem més gent en el mateix espai, totes les demés qüestions i problemes latents són amagats al calaix, (com aparcaments pels cotxes, clavegueram, parcs verds, circulació-illa de vianants, línies de subministrament, enllaços amb els barris de la perifèria, etc.) i es toquem quan peten i quan no hi ha cap més remei.

La imatge emblemàtica més adequada per representar actualment a la vila de Torredembarra, malauradament, es aquesta:

Grues destrossant la natura que resta.