TorredembarraWeb.info
/ Política
Municipal de Torredembarra 
Formació
de la Torredembarra "turística".
Torredembarra
era una vila tranquil·la, que vivia de quatre
indústries i de
l'agricultura. Oli, vi, codonys i garrofes eren productes
típics
que es comercialitzaven a través de les Cooperatives de la
comarca, junt amb avellanes, ametlles i altres fruits. Quelcom de
pesca era canalitzada per la llotja local pel consum propi i pels
pobles de l'interior.
Cap els anys
seixanta, quan els càmpings de la Costa Brava ja eren
abarrotats
d'estrangers i resultaven cars per la gent amb un pressupost
modest, les agencies de viatges van promocionar al centre
d'Europa els càmpings de la zona de Tarragona i els primers
visitants no es van fer esperar. L'oferta de les netes i
tranquil·les ( i econòmiques ) platges de la
Costa Daurada va ser
ben rebuda en aquell moment i va constituir una bona oferta al
exterior, on les monedes eren més fortes que la pesseta i
els hi
resultava un canvi molt favorable. Aquests visitants europeus
d'estiu, generalment joves, que venien en tren amb la seva
motxilla, van començar a transformar el fins aleshores
tranquil
esperit de la vila i dels voltants, i van provocar l'obertura de
nous locals de restauració i de venda dels productes que
consumien, com eren els hortícoles, els avirams, el vi i la
cervesa. La porta del turisme s'havia obert a Torredembarra.
Als anys
setanta, una vegada tots els barcelonins tenien ja el seu cotxet,
quan els pobles de la costa sud de la gran ciutat (Castelldefels,
Cubelles, Calafell, i Coma-rruga) quedaven
saturats els estius i caps de setmana i quan el viatge de
Barcelona a Torredembarra es podia fer amb una mica més de
una
hora, degut a la nova l'autopista i a que la carretera general es
va tornar més fluida, va començar la
invasió de metropolitans a
la vila. Els promotors immobiliaris van fer la seva aparició
i
la demanda d'apartaments i de residències d'estiu es va
disparar. Va
ser l'inici de la configuració definitiva de Torredembarra
com
poble d'estiueig. Els terrenys ven situats, on només hi
havia el
petit hort, van ser els primers en convertir-se en edificis de
quatre o sis habitatges, senzills i econòmics.
També va
passar-se a la restauració de velles cases que no es feien
servir, que remodelades, es convertien amb la segona
residència
de barcelonins. Aquest increment dels visitants de temporada va
accentuar el problema de la falta d'aigua potable, que ja
s'arrossegava des de feia temps. Aquesta mancança es va
superar,
primer connectant amb la xarxa de l'interior i després amb
la de
Tarragona-Ebre, i aleshores ja no va haver-hi impediment
perquè
la construcció passés a ser la primera
indústria de la vila amb
el beneplàcit de l'Ajuntament, que res va fer per mantenir
un
pla d'urbanisme coherent i un respecte al mig ambient.
A partir
dels anys vuitanta, la proliferació i rapidesa de les
construccions en els llocs més favorables, com per exemple a
les
proximitats de la platja o a les petites altures del terreny que
permetien unes vistes més amples als habitatges, va fer que
els
plans urbanístics fossin a remolc i les infraestructures
viàries quedessin atraçades. El domini en el
Consistori local
de terratinents-promotors-constructors va fer que la vila
apostés per la conversió del paisatge en un
conglomerat
discriminat de ciment i asfalt, amb l'excusa de fer el poble
més
gran. La construcció del port esportiu i la seva
ampliació, va
menjar-se part del roquer i de la roca foradada que era un
emblema del litoral local. La única natura que es pot
apreciar
ara és la platja.
Resum publicat a El Punt, 22 juliol
2011.
Torredembarra
Com
altres municipis costaners, Torredembarra ha estat un
poble pagès i mariner des d'antic, unes activitats que van
generar diferents nuclis de població. El nucli antic, a
l'interior, concentra el castell, actual edifici consistorial;
l'església, restes de les muralles i la Torre de la Vila.
Torredembarra ha tingut dos castells, el vell i el nou, bastit al segle
XVI. Del primer, no en resta res més que la Torre de la Vila
(s. XII), l'edifici més antic de la població, que
es creu que formava part d'aquella construcció. El castell
dels Icart, ara seu de l'Ajuntament, és l'únic
edifici civil de nova planta del Renaixement català que es
conserva a Catalunya. Lluís Icart el va començar
a construir el 1565 com una residència fortalesa situada al
punt més alt de la població. En l'actualitat, a
la gran plaça que s'estén al davant del castell
es fan nombroses activitats populars. Els portals de Padrines i de la
Bassa són testimonis de l'antiga muralla que envoltava el
poble al segle XVII. L'església parroquial de Sant Pere,
acabada de construir al 1680, guarda al seu interior dues joies:
l'orgue barroc i el quadre de santa Rosalia, protagonista d'una
llegenda que narra com al segle XVII el poble es va salvar d'una
epidèmia de pesta. Des de llavors santa Rosalia
és patrona de Torredembarra. Al nucli antic també
s'han de visitar carrers especials, com el d'Antoni Roig, amb edificis
d'estil barroc i d'altres de modernistes.
L'establiment
definitiu dels pescadors i comerciants va donar origen a Baix a Mar, el
nucli mariner de la Torre, que actualment concentra bona part de
l'oferta turística del municipi. Al passeig
marítim es pot visitar Cal Bofill, un xalet
construït a principis del segle XX per una de les primeres
famílies que van triar la vila per estiuejar-hi. Ara
és la seu de la regidoria de Medi Ambient i des
d'allí es gestiona la platja dels Muntanyans, un espai
natural protegit. La Paella, Baix a Mar i el Canyadell són
les altres platges del municipi.