TorredembarraWeb.info / Noticies Torredembarra
Diari Aquí, Data 9 gener 2008. Contrapunt, pàg. 5
El desgavell de les infraestructures, herència de CiU.
per Lluis Suñé, Cap de llista d’ICV-EUiA al Congrés.
Diari Aquí, Data 9 gener 2008. Contrapunt, pàg. 5
El desgavell de les infraestructures, herència de CiU.
per Lluis Suñé, Cap de llista d’ICV-EUiA al Congrés.
Quan
governava CiU la Generalitat tot anava bé, bones relacions amb
l’estat espanyol, el Sr. Duran i Lleida somiant que un dia seria
ministre d’alguna cosa, ministre del que sigui. Llavors
se’ns deia que CiU era una coalició nacionalista i
catalanista, amb clares conviccions de treballar pel bé de la
societat catalana, i, si us en recordeu, CiU era una coalició
que treballava per la governabilitat de l’estat. Amb aquesta
suposada responsabilitat de bons governants, responsabilitat venuda, i
molt ben venuda pel mitjans públics, van aguantar 23 anys de
govern.
Avui podem començar a tastar la bona feina de CiU, amb unes inexistents inversions a la xarxa ferroviària, bé, especifico, inexistents inversions per la xarxa ferroviària que utilitza l’obrer per anar a treballar, la que utilitzen els nostres avis per anar al metge o els nostres fills per anar a estudiar. El cert és que hi ha una altra xarxa ferroviària que sí que ha rebut un fort suport econòmic, l’AVE. Per això el govern de CiU sí que va ser hàbil, negociar diners per un tren elitista, però inútil per a les necessitats de la ciutadania. Aquest fet ens demostra que les decisions que prenen els partits polítics molts cops van en contra de les prioritats de les necessitats de les persones i del territori.
La decisió de fer un tren d’alta velocitat, va ser decisió de la voluntat popular?, es va consultar a la ciutadania si s’estava disposat a prioritzar un tren elitista, en detriment de la qualitat del tren de rodalies? Els governs no poden prendre decisions sense saber i conèixer les realitats dels territoris, les seves opinions i sensibilitats. Quan es parla que la societat ja no creu en la classe política, i que cal buscar els motius, el motiu principal és el mateix desconeixement del polític del territori que li toca defensar. I és que un polític desconeixedor de les realitats i sensibilitats territorials acaba prenent decisions contràries a la població. El polític té l’obligació de conèixer el territori, fer participar la ciutadania en les grans decisions, i deixar apartat l’elitisme impregnat que se’ns posa dins dels cervells dels que diem estar al costat del poble.
El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el conjunt de Catalunya, viu ara unes de les etapes més insultants de cara al ciutadà. La manca d’inversions i de planificació, la sanitat endeutada, les carreteres col·lapsades, el transport públic inexistent és l’herència que ens deixa el catalanisme polític de CiU. I el que és més espectacular, per no posar altres adjectius, després es manifesten criticant la seva pròpia gestió.
Avui podem començar a tastar la bona feina de CiU, amb unes inexistents inversions a la xarxa ferroviària, bé, especifico, inexistents inversions per la xarxa ferroviària que utilitza l’obrer per anar a treballar, la que utilitzen els nostres avis per anar al metge o els nostres fills per anar a estudiar. El cert és que hi ha una altra xarxa ferroviària que sí que ha rebut un fort suport econòmic, l’AVE. Per això el govern de CiU sí que va ser hàbil, negociar diners per un tren elitista, però inútil per a les necessitats de la ciutadania. Aquest fet ens demostra que les decisions que prenen els partits polítics molts cops van en contra de les prioritats de les necessitats de les persones i del territori.
La decisió de fer un tren d’alta velocitat, va ser decisió de la voluntat popular?, es va consultar a la ciutadania si s’estava disposat a prioritzar un tren elitista, en detriment de la qualitat del tren de rodalies? Els governs no poden prendre decisions sense saber i conèixer les realitats dels territoris, les seves opinions i sensibilitats. Quan es parla que la societat ja no creu en la classe política, i que cal buscar els motius, el motiu principal és el mateix desconeixement del polític del territori que li toca defensar. I és que un polític desconeixedor de les realitats i sensibilitats territorials acaba prenent decisions contràries a la població. El polític té l’obligació de conèixer el territori, fer participar la ciutadania en les grans decisions, i deixar apartat l’elitisme impregnat que se’ns posa dins dels cervells dels que diem estar al costat del poble.
El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el conjunt de Catalunya, viu ara unes de les etapes més insultants de cara al ciutadà. La manca d’inversions i de planificació, la sanitat endeutada, les carreteres col·lapsades, el transport públic inexistent és l’herència que ens deixa el catalanisme polític de CiU. I el que és més espectacular, per no posar altres adjectius, després es manifesten criticant la seva pròpia gestió.