TorredembarraWeb.info / El racó d'en Jordi / Els vostres escrits 

Aquí estan els escrits que envieu, amb nom o pin i localitat, i els que surten publicats sobre Torredembarra.
La Rasa de Subanyoles
Todos los candidatos ofrecen banalidades fáciles de cumplir.
A ninguno de ellos he oído decir, bueno mejor dicho, comprometerse a solucionar los verdaderos problemas de nuestra vila.
Restauraremos no sé qué, haremos un aparcamiento (o más), reasfaltaremos (mal asfaltadas no sé que calles), pondremos un monumento, mejoraremos el edificio consistorial, y 1000 etcéteras.
Pero los grandes proyectos, los que necesitan coraje, gestión e imaginación, que son los que realmente afectan a los ciudadanos, ni palabra.
Seguro que hay alguno más pero,
¿Es racional que la RASA que provoca casi cada año importantes perdidas a los habitantes de esta población, incluso, y no exagero en absoluto, amenaza la vida de sus habitantes se deje en segundo termino o incluso ni eso.?
La última vez que la he visto bajar, fué hace año y medio, a las 8 de la mañana, una semana después de finalizar los colegios. ¿Qué hubiera sido de las decenas de niños que se dirigen a la escuela a esa hora por la calle camí de la rasa?. No quiero ni pensarlo.
Se dice por parte del consistorio actual que cuando se urbanice la zona Sinia de Cabeces, los promotores la canalizarán. ¿Y si no se urbaniza o se tardan años? ¿todos en peligro por un puñado de Euros?.
No es una crítica al gobierno actual, les preocupa al resto de candidatos un rábano como demuestran sus programas.
Que lástima de votos disgregados o no depositados y que hubieran ido a parar a quien hubiera adquirido compromiso.
Pero en fin, ahora ha quedado claro que lo que no se consigue con las palabras habrá que hacerlo con movilizaciones.
Gracias por leer estas líneas, y si además tienes a bien publicarlas pues dos veces gracias.
E-mail recibido de Gerard Font Clemente (y 100 firmas más), 21 Mayo 2007.


Muntanyans

En una sessió informativa on s'havia de votar que es debatés en un ple la moció que va presentar la Plataforma Salvem els Muntanyans va ser vetada pels grups polítics PP, PSC i GIT; i CiU i el VUT es van abstenir.
Aquesta moció demanava a l'Ajuntament que sol·licités a la Generalitat una ampliació de l'EIN dels Muntanyans que annexa la zona anomenada Muntanyans II, afectada per una construcció de 550 habitatges a la vora.
El que no s'entén és com el mateix govern de Torredembarra negui a una plataforma feta per ciutadans del poble el dret de debatre qüestions de tanta importància, simplement perquè la majoria democràtica així ho ha dit. No es pot treure el dret a parlar al ciutadà, i més quan el diàleg és una de les bases de la democràcia.
Com és que el PSC, el PP, i GIT no volen parlar? Que els fa mal a les orelles sentir a parlar de la Muntanyans II?
Com és que a CiU i VUT els és igual parlar d'un tema tan important? Del PSC no m'estranya gens, ja que l'alcalde de Torredembarra, el senyor Jiménez, ha manifestat en més d'una ocasió la preocupació de defensar els interessos de la promotora, davant dels interessos dels ciutadans de poder gaudir d'aquest fràgil espai.
El que no s'entén és que a CiU li sigui igual obrir un debat sobre un tema pel qual s'han fet tres manifestacions reivindicant la protecció de l'espai des de diferents entitats, i una d'aquestes és la més gran que mai s'ha fet al poble. Encoratjaria l'Ajuntament de Torredembarra que canviés d'actitud i fes passos per protegir de les promotores una de les grans riqueses del poble, els Muntanyans. La platja Llarga de Vilanova es va aconseguir protegir gràcies al canvi d'actitud de l'Ajuntament.
Carta de Carles Rico Miró, publicada a tots els diaris provincials, Abril 2007.

Muntanyans
Destrucció i ciment. Com molts dels lectors ja deuen saber, a Torredembarra fa mesos que es lluita contra la construcció d’una urbanització a la zona coneguda com Muntanyans II. Algunes organitzacions tant polítiques com ciutadanes han invertit molts esforços per tal d’aturar aquest projecte, i centenars de ciutadans del poble i la comarca han participat en les diferents iniciatives engegades per demanar la protecció de la zona afectada pel Pla Parcial Muntanyans II, tenint com a arguments de pes: l’alt risc d’inundació dels terrenys afectats per la construcció, la funció de corredor biològic que aquests compleix en actualment i la greu pressió humana que suposarien els habitatges sobre l’Espai d’Interès Natural dels Muntanyans. Però tant des de l’Ajuntament com des de la Generalitat i el govern de l’Estat no es creu que aquestes siguin raons prou contundents per aturar la construcció, o com a mínim això és el que sembla. Ni el Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar,ni el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal han fet res per a provar de posar remei a aquesta situació,  per no parlar del’equip de govern municipal on no més un dels regidors ha votat en contra de la construcció reiteradament.
No és una paradoxa que mentre al govern de la Generalitat hi manen els «socialistes », els d’«esquerra» i els «ecologistes de debò», les costes del Principat, igual que les de la resta dels Països Catalans, siguin destruïdes a base de ciment, el monstre de l’especulació domini més que mai i els preus dels habitatges pugin sense parar? Em sap greu, però trobo que permetre tot això no hauria de ser propi d’un govern d’esquerres...
Carta de la
Sònia Fuentes, de Torredembarra, publicada a l'Aqui i al Punt, 1 Març 2007.

Estalvi de l'aigua
Però com voleu que s'estalviï si l'estalvi està penalitzat? Per exemple, una factura de Sorea de Torredembarra. Si gastes 36 m, no passa res. Et facturen aigua mínima 36 m, corre el comptador, s'afegeix la conservació del comptador, el clavegueram, i el cànon de l'aigua, i a pagar i a callar.
Però, i si estalvies i gastes 1 m.? Doncs estàs penalitzat, ja que d'aigua pagaràs el mateix, el mínim 36 m, de conservació del comptador igual, de clavegueram 36 m, i de cànon 18 m. O sigui: pagues el mateix per consumir 36 m o per estalviar-los, al Servei dAigües de l'Ajuntament i 18 m de cànon a l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya. Paga igual el que gasta que el que estalvia.
No val l'excusa de dir que el mínim de 36 m és per al manteniment de la xarxa, ja que si per l'aigua i clavegueram paga el mateix el que gasta 1 m com el que gasta 36 m, aquest darrer no paga res més que l'aigua i no paga per manteniment.
Tots els apartaments i xalets desocupats a l'hivern paguen per un aigua que no gasten, i que ningú depura, i paguen el mateix que els que en gasten o es deixen l'aixeta oberta. Així es promou l'estalvi!
Cal denunciar aquest abús? Igual que ho fa Torredembarra, ho fa Salou i altres pobles.
Carta d'en Lluís Albert Font de Rubinat, de Reus (Baix Camp), publicada al Punt, 21 Febrer 2005.

Una caseta damunt la sorra.
Ara fa poc temps vaig tornar a la platja de Torredembarra després d'un munt d'anys. Hi tenia –i hi tinc- uns entranyables records de les seves platges i de la seva gent. Sobretot de la seva gent. No és que visqui lluny, no... Visc, des de fa temps, a Tarragona, però no sé massa bé el perquè, ja feia més de quinze anys que no havia tornat a Baix a Mar.
El primer que volia fer, en dirigir-me un diumenge de sol, al matí, a la platja de Torredembarra, era tornar a veure la caseta de pescadors on vaig passar unes temporades tant felices (així m'ho semblen a mi, ara) i tan tranquil·les. Però vaig tenir una sorpresa majúscula en veure que la sorra de la platja ja no era allà on jo la recordava. Us ho explicaré.
Durant tres o quatre anys, quan les meves filles eren petites, vaig tenir llogat un petit piset  (antiga casa de pescadors) sobre la mateixa sorra de la platja, bastant a prop del Pòsit de Pescadors. La llogatera, la senyora Rosalia, me'l deixava molt bé de preu fora de temporada, i hi anàvem els diumenges i les vacances, durant l'hivern (vàrem passar allà un parell de Nadals) i també hi passàvem els estius, pagant molt més, és clar. 

Recordo amb tota precisió els dies passats a la platja. Pels matins, anàvem a comprar al petit mercadet de pagesos que es posava a la plaça de l'església: unes verdures boníssimes, unes mongetes verdes (els hi diem així els barcelonins) molt primes i molt tendres, tomàquets dels horts dels voltants, etc. Fèiem el dinar… i ja no teníem res més que fer fins l'hora de l'àpat. Bé, jo sí tenia que fer alguna cosa: escombrar una i altra vegada la sorra que entrava dins de casa, i que es posava fins i tot als llençols del llit.
La resta del dia, a la platja, a banyar-nos, a prendre el sol, fer el vermutet a la sorra… Això sí que era vida! Per la tarda, una bona becaina, i després, a passejar pel poble, a prendre un gelat… i fins l'endemà.

El bar del costat de la caseta era d'allò més pintoresc. Hi celebraven el Nadal el 24 d'agost!! Les meva filla petita (que estava convalescent d'una malaltia)  i jo recollíem petxines a la sorra, pel mati, i després de dinar, les pintàvem amb dibuixos capritxosos. Quan venia a veure'ns el meu pare des de Tarragona, portava la taladradora elèctrica i els hi feia uns petits foradets a una punta perquè les poguéssim enfilar amb un filferro o amb un cordillet. Cap el tard, la meva filla feia una paradeta de petxines a la cera del carrer (sempre tota coberta de sorra)  i les venia als vianants per una o dues pessetes. Què hi va ser de feliç amb aquelles vendes!
Doncs bé, tot això i més pensava jo quan m'encaminava cap a la Torre, per a rememorar aquells dies feliços. Però, oh sorpresa! No vaig poder ni reconèixer quina era la meva caseta a la sorra!!
 Perquè de sorra ja no n'hi havia: en el seu lloc hi ha un magnífic passeig. Magnífic, sí, però impersonal. Un passeig ple de botigues, restaurants macos, cadires a fora, etc…com tots els passejos de les ciutats de mar a la nostra costa. Vaig voler reconèixer el bar on celebraven el Nadal el 24 d'agost, però no el vaig saber trobar.
Tot és molt nou i molt bonic, i me n'alegro pels habitants de Torredembarra, que han prosperat i tenen un passeig com si fos Miami (la dels EEUU), però, jo, si voleu que us digui, preferia la meva enyorada caseta damunt la sorra.
Esther, Tarragona, gener 2005


Torredembarra, un pueblo fantasma.
Quisiera hablar bien de mi pueblo, pero no lo puedo hacer. Vivo en un pueblo cuyas calles son vertederos de basura, su cartelera cultural es escasa y mala, urbanísticamente está desestructurado y sin estética y de medio ambiente ni hablar puedo.
Calles como Filadors, que resplandecía de árboles, actualmente tiene una vegetación nula, al igual que las zonas verdes. Hablar de la circulación es entrar en el caos y el Ayuntamiento te absorbe el bolsillo si quieres aparcar.
Éste es mi pueblo, un pueblo donde hoy en día no se puede ver nada que valga la pena ni hacer mucho más allá que aguantar el caos urbanístico.
Carta d'en Joan Manuel Colmenero Solé, publicada al Diari de Tarragona,  2 Març 2004.