TorredembarraWeb.info / El racó d'en Jordi / Els vostres escrits 
Aquí estan els escrits que envieu, amb nom o pin i localitat, i els que surten publicats sobre Torredembarra.
La Rasa de Subanyoles
Todos los candidatos ofrecen banalidades fáciles de cumplir.
A ninguno de ellos he oído decir, bueno mejor dicho, comprometerse a solucionar los verdaderos problemas de nuestra vila.
Restauraremos
no sé qué, haremos un aparcamiento (o más),
reasfaltaremos (mal asfaltadas no sé que calles), pondremos un
monumento, mejoraremos el edificio consistorial, y 1000
etcéteras.
Pero
los grandes proyectos, los que necesitan coraje, gestión e
imaginación, que son los que realmente afectan a los ciudadanos,
ni palabra.
Seguro que hay alguno más pero,
¿Es
racional que la RASA que provoca casi cada año importantes
perdidas a los habitantes de esta población, incluso, y no
exagero en absoluto, amenaza la vida de sus habitantes se deje en
segundo termino o incluso ni eso.?
La
última vez que la he visto bajar, fué hace año y
medio, a las 8 de la mañana, una semana después de
finalizar los colegios. ¿Qué hubiera sido de las decenas
de niños que se dirigen a la escuela a esa hora por la calle
camí de la rasa?. No quiero ni pensarlo.
Se
dice por parte del consistorio actual que cuando se urbanice la zona
Sinia de Cabeces, los promotores la canalizarán. ¿Y si no
se urbaniza o se tardan años? ¿todos en peligro por un
puñado de Euros?.
No es una crítica al gobierno actual, les preocupa al resto de candidatos un rábano como demuestran sus programas.
Que lástima de votos disgregados o no depositados y que hubieran ido a parar a quien hubiera adquirido compromiso.
Pero en fin, ahora ha quedado claro que lo que no se consigue con las palabras habrá que hacerlo con movilizaciones.
Gracias por leer estas líneas, y si además tienes a bien publicarlas pues dos veces gracias.
E-mail recibido de Gerard Font Clemente (y 100 firmas más), 21 Mayo 2007.
Muntanyans
En
una sessió informativa on s'havia de votar que es debatés
en un ple la moció que va presentar la Plataforma Salvem els
Muntanyans va ser vetada pels grups polítics PP, PSC i GIT; i
CiU i el VUT es van abstenir.
Aquesta
moció demanava a l'Ajuntament que sol·licités a la
Generalitat una ampliació de l'EIN dels Muntanyans que annexa la
zona anomenada Muntanyans II, afectada per una construcció de
550 habitatges a la vora.
El
que no s'entén és com el mateix govern de Torredembarra
negui a una plataforma feta per ciutadans del poble el dret de debatre
qüestions de tanta importància, simplement perquè la
majoria democràtica així ho ha dit. No es pot treure el
dret a parlar al ciutadà, i més quan el diàleg
és una de les bases de la democràcia.
Com és que el PSC, el PP, i GIT no volen parlar? Que els fa mal a les orelles sentir a parlar de la Muntanyans II?
Com
és que a CiU i VUT els és igual parlar d'un tema tan
important? Del PSC no m'estranya gens, ja que l'alcalde de
Torredembarra, el senyor Jiménez, ha manifestat en més
d'una ocasió la preocupació de defensar els interessos de
la promotora, davant dels interessos dels ciutadans de poder gaudir
d'aquest fràgil espai.
El
que no s'entén és que a CiU li sigui igual obrir un debat
sobre un tema pel qual s'han fet tres manifestacions reivindicant la
protecció de l'espai des de diferents entitats, i una d'aquestes
és la més gran que mai s'ha fet al poble. Encoratjaria
l'Ajuntament de Torredembarra que canviés d'actitud i fes passos
per protegir de les promotores una de les grans riqueses del poble, els
Muntanyans. La platja Llarga de Vilanova es va aconseguir protegir
gràcies al canvi d'actitud de l'Ajuntament.
Carta de Carles Rico Miró, publicada a tots els diaris provincials, Abril 2007.
Muntanyans
Destrucció
i ciment. Com molts dels lectors ja deuen saber, a Torredembarra fa
mesos que es lluita contra la construcció d’una
urbanització a la zona coneguda com Muntanyans II. Algunes
organitzacions tant polítiques com ciutadanes han invertit molts
esforços per tal d’aturar aquest projecte, i centenars de
ciutadans del poble i la comarca han participat en les diferents
iniciatives engegades per demanar la protecció de la zona
afectada pel Pla Parcial Muntanyans II, tenint com a arguments de pes:
l’alt risc d’inundació dels terrenys afectats per la
construcció, la funció de corredor biològic que
aquests compleix en actualment i la greu pressió humana que
suposarien els habitatges sobre l’Espai d’Interès
Natural dels Muntanyans. Però tant des de
l’Ajuntament com des de la Generalitat i el govern de
l’Estat no es creu que aquestes siguin raons prou
contundents per aturar la construcció, o com a mínim
això és el que sembla. Ni el Conseller de Medi Ambient
Francesc Baltasar,ni el conseller de Política Territorial i
Obres Públiques Joaquim Nadal han fet res per a provar de posar
remei a aquesta situació, per no parlar
del’equip de govern municipal on no més un dels regidors
ha votat en contra de la construcció reiteradament.
No
és una paradoxa que mentre al govern de la Generalitat hi manen
els «socialistes », els d’«esquerra»
i els «ecologistes de debò», les costes del
Principat, igual que les de la resta dels Països Catalans,
siguin destruïdes a base de ciment, el monstre de
l’especulació domini més que mai i els preus dels
habitatges pugin sense parar? Em sap greu, però trobo que
permetre tot això no hauria de ser propi d’un govern
d’esquerres...
Carta de la Sònia Fuentes, de Torredembarra, publicada a l'Aqui i al Punt, 1 Març 2007.
Estalvi de l'aigua
Però com voleu que s'estalviï si l'estalvi està penalitzat? Per
exemple, una factura de Sorea de Torredembarra. Si gastes 36 m, no passa res. Et
facturen aigua mínima 36 m, corre el comptador, s'afegeix la conservació del
comptador, el clavegueram, i el cànon de l'aigua, i a pagar i a callar.
Però,
i si estalvies i gastes 1 m.? Doncs estàs penalitzat, ja que d'aigua pagaràs el
mateix, el mínim 36 m, de conservació del comptador igual, de clavegueram 36 m,
i de cànon 18 m. O sigui: pagues el mateix per consumir 36 m o per
estalviar-los, al Servei dAigües de l'Ajuntament i 18 m de cànon a l'Agència
Catalana de l'Aigua de la Generalitat de Catalunya. Paga igual el que gasta que
el que estalvia.
No val l'excusa de dir que el mínim de 36 m és per al
manteniment de la xarxa, ja que si per l'aigua i clavegueram paga el mateix el
que gasta 1 m com el que gasta 36 m, aquest darrer no paga res més que l'aigua i
no paga per manteniment.
Tots els apartaments i xalets desocupats a l'hivern
paguen per un aigua que no gasten, i que ningú depura, i paguen el mateix que
els que en gasten o es deixen l'aixeta oberta. Així es promou l'estalvi!
Cal
denunciar aquest abús? Igual que ho fa Torredembarra, ho fa Salou i altres
pobles.
Carta d'en Lluís Albert Font de Rubinat, de Reus (Baix Camp), publicada al Punt, 21 Febrer 2005.
Una caseta damunt la sorra.
Ara fa poc temps vaig tornar a la platja de Torredembarra
després d'un munt d'anys. Hi tenia –i hi tinc- uns entranyables
records de les seves platges i de la seva gent. Sobretot de la seva
gent. No és que visqui lluny, no... Visc, des de fa temps, a
Tarragona, però no sé massa bé el perquè,
ja feia més de quinze anys que no havia tornat a Baix a Mar.
El primer que volia fer, en dirigir-me un diumenge de sol, al
matí, a la platja de Torredembarra, era tornar a veure la caseta
de pescadors on vaig passar unes temporades tant felices (així
m'ho semblen a mi, ara) i tan tranquil·les. Però vaig
tenir una sorpresa majúscula en veure que la sorra de la platja
ja no era allà on jo la recordava. Us ho explicaré.
Durant tres o quatre anys, quan les meves filles eren petites, vaig
tenir llogat un petit piset (antiga casa de pescadors) sobre la
mateixa sorra de la platja, bastant a prop del Pòsit de
Pescadors. La llogatera, la senyora Rosalia, me'l deixava molt
bé de preu fora de temporada, i hi anàvem els diumenges i
les vacances, durant l'hivern (vàrem passar allà un
parell de Nadals) i també hi passàvem els estius, pagant
molt més, és clar.
Recordo amb tota precisió els dies passats a la platja.
Pels matins, anàvem a comprar al petit mercadet de pagesos que
es posava a la plaça de l'església: unes verdures
boníssimes, unes mongetes verdes (els hi diem així els
barcelonins) molt primes i molt tendres, tomàquets dels horts
dels voltants, etc. Fèiem el dinar… i ja no teníem res
més que fer fins l'hora de l'àpat. Bé, jo
sí tenia que fer alguna cosa: escombrar una i altra vegada la
sorra que entrava dins de casa, i que es posava fins i tot als
llençols del llit.
La resta del dia, a la platja, a banyar-nos, a prendre el sol, fer el
vermutet a la sorra… Això sí que era vida! Per la tarda,
una bona becaina, i després, a passejar pel poble, a prendre un
gelat… i fins l'endemà.
El bar del costat de la caseta era d'allò més
pintoresc. Hi celebraven el Nadal el 24 d'agost!! Les meva filla petita
(que estava convalescent d'una malaltia) i jo recollíem
petxines a la sorra, pel mati, i després de dinar, les
pintàvem amb dibuixos capritxosos. Quan venia a veure'ns el meu
pare des de Tarragona, portava la taladradora elèctrica i els hi
feia uns petits foradets a una punta perquè les poguéssim
enfilar amb un filferro o amb un cordillet. Cap el tard, la meva filla
feia una paradeta de petxines a la cera del carrer (sempre tota coberta
de sorra) i les venia als vianants per una o dues pessetes.
Què hi va ser de feliç amb aquelles vendes!
Doncs bé, tot això i més pensava jo quan
m'encaminava cap a la Torre, per a rememorar aquells dies
feliços. Però, oh sorpresa! No vaig poder ni
reconèixer quina era la meva caseta a la sorra!!
Perquè de sorra ja no n'hi havia: en el seu lloc hi ha un
magnífic passeig. Magnífic, sí, però
impersonal. Un passeig ple de botigues, restaurants macos, cadires a
fora, etc…com tots els passejos de les ciutats de mar a la nostra
costa. Vaig voler reconèixer el bar on celebraven el Nadal el 24
d'agost, però no el vaig saber trobar.
Tot és molt nou i molt bonic, i me n'alegro pels habitants de
Torredembarra, que han prosperat i tenen un passeig com si fos Miami
(la dels EEUU), però, jo, si voleu que us digui, preferia la
meva enyorada caseta damunt la sorra.
Esther, Tarragona, gener 2005
Torredembarra, un pueblo
fantasma.
Quisiera hablar bien de mi pueblo,
pero no lo puedo hacer. Vivo
en un pueblo cuyas calles son vertederos de basura, su cartelera
cultural es escasa y mala, urbanísticamente está
desestructurado y sin estética y de medio ambiente ni hablar
puedo.
Calles como Filadors, que
resplandecía de árboles, actualmente
tiene una vegetación nula, al igual que las zonas verdes. Hablar
de la circulación es entrar en el caos y el Ayuntamiento te
absorbe el bolsillo si quieres aparcar.
Éste es mi pueblo, un pueblo
donde hoy en día no se puede ver
nada que valga la pena ni hacer mucho más allá que
aguantar el
caos urbanístico.
Carta d'en Joan Manuel Colmenero Solé, publicada al
Diari de Tarragona, 2
Març 2004.