TorredembarraWeb.info / El racó d'en Jordi / Els meus escrits              

El Castell es cau i l'Ajuntament, també     (Març 2004)

     Recordo el pregó del Carnaval d'aquest any a Torredembarra... Deia que el Castell dels Icart, seu de l'Ajuntament, estava tocat i amenaçava caure... i que l'Ajuntament, ubicat al Castell, també.
     Això va ser el mes de Febrer... Estem a finals de Març... El Castell té remei i s'arranjarà - no per el arquitecte municipal que el va reconstruir (?), sinó per algú que hi entengui -, però el Consistori està agonitzant sense remei, per moltes pocions que s'han administrat, per moltes estampes que s'han invocat i per molts cromos que s'han canviat. I és una mort lenta, d'aquelles que fan patir. De naixement ja va sortir tocat i no ha tingut cap possibilitat de sobreviure.
     Aquesta malaltia crònica i incurable del govern municipal ha provocat que hagi estat inoperant i en conseqüència, que no hagi fet res de profit. L'únic que ha "aconseguit" és l'aprovació per silenci administratiu d'algunes llicencies d'obres, el que no deixa de ser un èxit pels inversors-constructors de la zona.
     I la solució que tothom veu, que és el trencament de l'actual pacte i la negociació d'un altre que ofereixi més possibilitats, no la considera el director "visible" d'aquest sainet, qui continua creient, jo diria retransmetent el que li diuen des de dalt, que tot s'arreglarà. Malgrat que dos regidors independents - i un de la pròpia CiU que serà substituït -, s'han desvinculat de l'Ajuntament, l'Alcalde manifesta que manté la decisió de continuar amb més del mateix, encara que sigui en minoria, confiant amb el vot dels ara dissidents.
    Tot aquest mantenir-se costi el que costi, fent passar els dies sigui com sigui, és llastimós i em fa sospitar que sota la catifa de certs despatxos hi ha molta pols de fa molts anys.
     Però el poble sap que aquesta situació de desgovern té uns culpables, que tindran que explicar als ciutadans, més aviat o més tard, el per què de la seva posició. I no ho són únicament els que volen mantenir el poder i la pols amagada a tota costa, sinó els que, fora teòricament de la política de dretes, els hi venen donant suport, sabent que precisament van sortir elegits per tot el contrari.