TorredembarraWeb.info /El racó d'en Jordi / Els meus escrits       

Ja hi som tots!     (Juliol 2001)

    Ja hi som tots! Arriba la temporada d'estiu i Torredembarra esclata de gent, sobretot els caps de setmana.
    La qüestió que es planteja és: Hi cabem tots?
    La densitat va pujant any rere any, com si la vila fos de goma, però els metres quadrats del municipi son els mateixos. La platja no s'ha allargat, ni els carrers ni els pàrkings s'han eixamplat. Per on petarà el invent?
    Els residents habituals no entenem el perquè d'aquesta situació i veiem -disgustats i bocabadats- com mica en mica el nostre entorn es comprimeix i perdem una part del nostre espai de sempre.
    La saturació de la canícula és evident. A l'hora de la calor, es perd de vista la sorra de la platja i les onades moren entre un batibull de carn enllefiscada, flotadors, tovalloles i para-sols i un curiós etcètera. Un sap que és a la platja i no a un basar perquè et trepitgen persones mullades. A l'hora de la fresca, les platges i passejos són una desfilada contínua -no dic ramada- de forasters de tots els indrets i de tots semblants, mirant a terra per no trepitjar al de davant, fent "gasto" -d'espardenyes i paviment, és clar-, lluint els seus pantalons-banyadors-pijama de les rebaixes. I si et sents potentat i vols seure a una terrassa costa deu i ajut trobar una taula lliure. Els carrers son col·lapsats per cotxes que van donant voltes buscant un aparcament que no existeix. A les botigues hi ha cua i el supermercat es pler a vessar de gent que després de passar l'odissea, primer d'arribar-hi i després d'aparcar el seu vehicle, tenen ara que repetir l'historia amb el seu carret, atrapat entre corredors cada vegada mes estrets.
    I aquest és el panorama real de la vila. Un panorama que segur complau a propietaris de horts edificables, a empresaris de la construcció, a botiguers que confonen quantitat amb qualitat i a treballadors que creuen que aquesta invasió desmesurada els hi assegura el lloc de feina, però que afecta a tots els torrencs. No crec que sigui aquest amuntegament de gent allò que vol la majoria del poble. N'hi ha que encara creiem amb l'assossec i la tranquil·litat.
    Sembla que edificar, amb quants més pisos millor, sigui un deure. I convertir la nostra vila en un altre localitat popular d'estiueig, sense cap personalitat, -com totes les de la costa fins a Barcelona-, una obligació. Per què? On s'ha perdut el sentit del límit? 
    ¿Som a temps d'oblidar-nos de fer una ciutat ordinària í desmanegada i en canvi, potenciar les zones residencials a baixa altura, amb la poca qualitat que ens resta? ¿Es pot encara mantenir un equilibri raonable entre espai-població-poder adquisitiu?
    Ei!, senyors polítics, els hi pregunto a vostès, que anunciaven en les seves campanyes electorals edificacions controlades. On anirem a parar?
    (Publicat a El Mònic, Agost 2001)