TorredembarraWeb.info /El racó d'en Jordi / Els meus escrits      A pàgina anterior    A l'inici

Mosques "colloneres"?   Maig 2005

     A tots ens agradaria que els partits polítics que no entren dins de l'equip de govern i es queden a l'oposició, es dediquessin a una crítica constructiva, aportant idees o variacions, acceptant els números de la democràcia i ajudant en conjunt a obtenir una millor tasca política per bé de tothom. Però això, avui dia, és molt demanar.
     Dins de l'Estat espanyol, tenim a l'oposició al partit que governava  anteriorment, i que ha optat per una rèplica crispada, dedicada a criticar-ho tot i a dir que tot està mal fet, sense oferir cap alternativa, donant la sensació de que estan esperant que el Govern fracassi.
     També a l'autonomia catalana hi ha un partit amb les mateixes característiques, que es limita a mantenir les seves pròpies idees, a col·lapsar les propostes del govern i a esperar que els hi torni l'oportunitat de tornar al poder.
     Les circumstancies que van incorre dins de les votacions del 14-M, van produir un cop molt fort als partits que estaven governant, tant a Espanya com a Catalunya, ja que estaven molt segurs de que tornarien a ser elegits amb majoria. Els hi ha costat molt digerir la caiguda i encara avui no han recuperat el seu normal comportament. I aquest model que fan servir, d'oposar-se a "tot" i de posar pals a les rodes, desgraciadament, serveix d'exemple per altres partits a l'oposició en els governs  municipals.
     El consistori municipal de Torredembarra no es lliura d'aquesta "plaga". No em refereixo al partit que formava l'anterior govern, que va plegar amb una moció de censura el 20 d'octubre del 2004. Aquests es mantenen dins d'una oposició moderada, sense poder aixecar gaire la veu. Però hi ha altre "grup" polític que va entrar al govern local en les últimes eleccions del 2003, amb 554 vots aconseguits gràcies a la molta propaganda que van fer, format per dos persones vinculades al món de la construcció. Es tracta del partit ADMC (Agrupació Democràtica Municipal), que va presentar en principi uns plantejaments socials acceptables i va entrar a formar part el 4-7-2003 del "govern del ciment" amb CiU, amb qui al cap de cinc mesos ja tenien greus discrepàncies, que es van "arreglar", ja que els seus vots eren necessaris per mantenir la coalició de govern.
     Però quan el mes d'octubre del 2004 es va formar el nou govern i el partit ADMC es va quedar a l'oposició, la crispació va ser la seva característica dominant. Sembla que van adaptar allò de... ah, si...? doncs ara veureu!  En els plens del consistori, les seves preguntes -o precs, és igual- han anat pujant de to, fins que ja s'han convertit en insoportables i el govern ha tingut que limitar-les. I les seves notes de premsa editades en les publicacions locals són un crit de guerra que tampoc en res beneficia al poble. S'han convertit en una espècie d'"oficina de control de les activitats municipals", però no en cooperació, sinó a la contra. Pateixen un afany de protagonisme, mantenen un repte amb tothom, com una especie de "nosaltres som més llestos i en sabem més" i practiquen la tàctica del "acoso y derribo", deixant al descobert que la seva feina al servei del poble té un rerefons amb altres conviccions, com podrien ser interessos particulars i econòmics, si bé ells presenten les seves justificacions.
     I el súmmum del despropòsit s'ha fet patent el dia 26 d'abril passat, quan més de cent persones van protagonitzar una manifestació a la Plaça del Castell, per haver paralitzat l'Ajuntament les obres de dos construccions on estaven treballant per compte de les empreses lligades als dos senyors regidors de l'ADMC.  Les obres es van aturar per deficiències tècniques que l'Ajuntament té l'obligació de fer complir. Als empleats de les obres se'ls hi va dir que quedaven sense feina perquè l'Ajuntament parava les obres. I aleshores, els operaris, en lloc de dir als seus caps que ells tenien un contracte i que allò no era el seu problema, van optar per fer un full d'avís de concentració que es va repartir dos dies abans per tot el poble, van agafar unes pancartes -més de quinze-, que per casualitat estaven per allí, i van anar a queixar-se, per pròpia iniciativa a l'Ajuntament, de la mà de l'encarregat de les obres. És clar que també estaven allí, per coincidència, els dos regidors-dirigents de les empreses promotora i constructora "afectades", per dir que ells no eren els instigadors de la protesta i que l'Ajuntament els estava perseguint a nivell empresarial.
     És una llàstima que la pesada tasca que té que dur a terme l'equip de govern municipal -amb la ja problemàtica herència que s'han trobat-, es vegi travada, complicada, qüestionada, desprestigiada, agreujada, etc. per aquests senyors empresaris (se suposa) que tan poc tenen de polítics (demostrat).