TorredembarraWeb.info
/El racó d'en Jordi / Els meus escrits
Preus amunt.
Març
2006
Hi han coses que la
gent del carrer no podrem entendre mai. Potser serà perquè la
gent que no és del carrer no vol que ho arribem a
comprendre.
Una d'aquestes coses difícils d'entendre és
la pujada
continuada del preus. És un
increment que van
fent tots els productes que consumim, lent i petit, però inexorable, diuen
(algú de dalt) que d'acord amb les circumstancies i les
necessitats de mercat, de que la ma d'obra ha pujat, però sobretot, ara
últimament, de la dependència energètica que patim. I de aquí no passem. A l acabar l'any, tenen la
consideració (algú de dalt), per tractar de compensar-ho,
pujant també els sous i les pensions,
segons un índex que
es considera (algú de dalt) és
l'alça mitjana i el adequat per mantenir el preu adquisitiu de
assalariats i pensionistes. Aquestes regles de joc fan que els nostres
avis compressin una barra de pa per deu cèntims; els nostres
pares per una pesseta; nosaltres paguem ara l'equivalent de cent
cinquanta pessetes, amb el timo
de l'euro i els nostres fill en pagaran dos o tres euros. No té
remei la cavalcada cap a munt?
Aquest continuat encariment
de la vida en general tindria la seva
lògica si es tractés, com en principi semblada,
d'anivellar els preus entre països del mateix entorn, com semblava que
s'aconseguiria amb l'entrada de l'euro. Però aquesta
persecució s'ha convertit en perpetua, ja que els països amb
més alt nivell, als que ens tindríem que igualar,
continuen també pujant i les diferencies es mantenen.
Aquest IPC que es va produint any rere any ja no es pot
aturar. Ningú pot arribar a imaginar-se que un any, les
màquines de dades registressin un increment cero dels preus.
L'economia
mundial és complicada,
però la teoria deia que el lliure mercat i la competència
mantenen (o mantenien?) l'equilibri dels preus. Ara l'equilibri el tenen que fer
els treballadors, calculant quin producte puja menys i quan
pujarà el seu salari. Aquesta vella teoria actualment es
podria canviar. Ara, l'equilibri dels preus no depèn del desenvolupament del
lliure mercat i de la competència entre els productors del mateix article, sinó
que depèn de les multinacionals i dels monopolis camuflats que fixen els preus
que volen. Però no tan sols son les empreses dominadores les que
posen el preu que els convé. Hi han intermediaris majoristes que
controlen un cert marcat i que
també foten el que volen. Deien els pescadors que les sardines
que ells venen per un euro, a les botigues es venen per 12 euros. Segons el món
capitaliste, això és lliure mercat!
Quan cada dia hi
han més recursos (màquines i materials) per aconseguir que el cost
dels productes fossin més econòmics, resulta tot el
contrari. Quina m....