La Vila de Torredembarra és plena a vessar! Des del 15 de
juliol la invasió no ha parat... Cada any és
més nombrosa. Teòrica i pràcticament, ja no hi
cabem... Ni a les platges, ni als carrers ni al passeig
Marítim... Restauradors i botiguers deuen estar contents,
malgrat que la qualitat del turisme que arriba és
econòmicament dèbil. Però els que més
contents estan són el Caprabo, el Dia i el Plus, que, realment,
s'emporten el tros més gran del pastís. I
òbviament, els més satisfets són els promotors
d'habitatges, que fins ara han aconseguit anar venent a preus
desorbitats quatre parets edificades en els horts dels avis. Nets
també beneficiats pel boom de la segona residència.
I l'invent sembla no tenir fi. Les grans grues de les
constructores continuen omplint el cel, amenaçant acabar-lo de
tapar, si bé ara els capitalistes ja saben que el cicle
és a punt de capgirar-se. Tenen que agafar els projectes amb la
punta dels dits, per poder-los treure de seguida i no
enganxar-s´els.
Els ajuntaments del "ciment", -amb plural-, van aconseguir convertir
la vila en una petita ciutat sense llei urbana, que ja no es pot arranjar. Els
metres quadrats d'apartaments ha superat amb desproporció els
metres quadrats de platges,
passejos, carrers, pàrquings, serves
mèdics, etc. Ja no diguem res de les zones verdes o
lúdiques, que quasi no existeixen. Ni de les xarxes de
subministrament, que són a punt de petar, com el clavegueram (no
el d'aigues de pluja, que no existeix).
Els que hem vingut aquí a viure ja fa
temps,
-quan el poble era un poble-, i veiem, dolguts, que cada any la "cosa"
empitjora, tenim tres solucions. Una, aguantar i carregar-nos de
"comprensió". Dos, anar a passar l'estiu a altre lloc. I tres,
mudar-se i fugir. I és aquesta última opció la que
pren més cos i té més probabilitats de dur a
terme. Ja fa anys que veiem que gent de poder adquisitiu alt,
inclosos estrangers amb fort arrelament, han posat a la venda les seves
cases i s'han escapat del tumultuós "sol i platja i res més".
Les perspectives socials de Torredembarra van a la
baixa. (M'agradaria ser optimista, però les dades
i la situació real, no em donen cap possibilitat per
ser-ho.) Hi han encara molts habitatges per vendre i se n'estan
fent més i les hipoteques són més cares.
Conseqüentment, les constructores, a falta de
compradors, tindran que rescindir obres i mà d'obra. Si a
això
hi afegim la quantitat de contractes temporals d'estiu que hi han a
l'hostaleria i botigues, la
quantitat d'emigrants que continuen venint i l'impossibilitat
d'incrementar els serveis amb la mateixa proporció en que
creixen els residents fixos i temporals, ens trobem amb una
amalgama que fa que els aires de la vila no siguin
recomanables.
Clar que
aquest èxode es tindrà que fer cap a localitats de l'interior,
que són les que
sortiran guanyant amb el col·lapse de les zones costeres, doncs els pobles de mar, més o menys, estan
tots igual de malament.
El regne del "sol i platja" es rendeix als
invasors! Tot vostre.