Socors ! I no estic cridant a la veïna del tercer. Estic
demanant aire, espai... Estic buscant la panoràmica, el
lloc que tenia ahir. Però
ja no hi és. El nostre entorn
s'ha tornat a reduir per art de màgia. Per aquest mar de
màgia de que presum l'eslògan de Torredembarra,
però que només és positiva per uns pocs -els
botiguers- i en canvi, un malson pel resta dels
vilatans. Hem entrat
a la Setmana Santa!
El poble ha tornat a ser el punt
d'acolliment dels metropolitans i víctima de les seves ganes de
fugir de la ciutat. Se'n van
de Guatemala per venir a Guatapeor. No acabo
d'entendre com, venint com venen tots de cop, al mateix dia,
inclòs diria a la mateixa hora, abarrotant-ho tot, poden arribar
a trobar quelcom agradable. O tot es limita al fet de canviar
d'ambient? Deu ser això.
Jo recordo que fa anys, quan feia com els
estiuejants fan
ara, que venia a passar uns dies, no ho trobava tot col·lapsat,
com s'ho troben ara... No érem tanta gent. Recordo que podia
anar al súper sense fer cua
per agafar un carret i això que n'hi havien menys i
recordo que quan anava a passejar no tenia que
estar pendent si trepitjava als de davant. I malgrat formar part de
la invasió popular, podia gaudir de certa tranquil·litat i
captar quelcom de natura.
Descaradament, la cosa s'ha
desproporcionat i cada any en som més al mateix espai. Es
deteriora la qualitat de vida. Però aquest "petit detall" no
compte pels visitants, doncs ells, és clar, sempre ho troben tot
igual de malament. Ni compte, pel que es veu, pels que van fent
apartaments i van ampliant el rusc...
ni pels que autoritzen a fer-los. Amb els mateixos petits carrers, amb
les mateixes petites places, amb la mateixa infraestructura, amb els
mateixos serveis...com es poden duplicar i triplicar els residents? Quan pararem de solidificar ciment?
I si les persones hi han moments
que ensopeguem unes amb altres pel carrer, ja no parlem dels cotxes. Com
que no hi ha aparcament per tothom, els cotxes van donant voltes i
voltes pels nostres "amplis" carrers, fent turisme i buscant furats com
els borinots.
Els
que estem aquí fixos,
els que, cada vegada més sovint, al sortir del portal de casa
ens tenim que parar perquè deixar passar a la gent, no ens
quedarà més remei, si no volem patir l'eixam de Setmana Santa, de l'estiu,
de Nadal, etc., que
anar a
altre lloc, a fer la punyeta a altres. Així no ens la faran a
nosaltres...