31 Desembre 2006. Avui s'acaba una de les etapes que els humans fem servir per ordenar el  temps. És l'etapa més llarga que anomenem any. Hi han anys que són curts i altres que no s'acaben mai. Demà s'inicia una nova etapa i os desitjo que sigui de les més curtes. Feliç etapa 2007.

31 Desembre 2006. Mala olor. L'execució de Saddam Hussein, ahir, ha provocat en l'opinió pública diverses consideracions.     La primera és la general disconformitat amb la aplicació de la pena de mort, que han rebutjat El Vaticà i tota la Unió Europea, malgrat que es tractés de un dèspota. Han condemnat de la mateixa manera els crims comesos pel dictador i la seva execució. Han provocat als sunnites que l'han convertit en un heroi llegendari. Clar que en un heroi que ja no pot parlar.     La segona coincidència en els comentaris mundials és sobre el judici que l'ha dut a la execució. Un procés judicial de tres anys que les ONG pro-drets humans han qualificat d'injust i intolerable. Consideren el tribunal sectari, emanat d'un Govern il.legítim recolzat per una potència estrangera.  El president Bush l'ha qualificat de just, és clar, però la seva interessada opinió no coincideix amb gaires més. Cal recordar que tres advocat defensors van ser assassinats, sense que transcendís la verdadera causa. En realitat, no ha tingut un advocat fidel.     Altre detall que crida l'atenció de tothom és que va morir sense ser jutjat pels seus crims més importants ¿Per què s'ha jutjat primer pels assassinats, al 1982, de 148 habitants de Gujail, poble on Hussein va pair un greu atac contra la seva persona? ¿I per què després de ser condemnat, se'l ha executat de pressa i corrent? Si no podia ser jutjat pels gairebé milió de morts que va causar la seva guerra de vuit anys contra l'Iran, ¿per què no se'l va jutjar per l'execució de 8.000 kurds de la tribu Barzani del 1983? ¿ O per l'assassinat de més de 180.000 kurds entre el 1987/88 en l'ofensiva per controlar el Kurdistan nord? ¿O per l'atac amb armes químiques del 1988 també a Halabja, on van morir 5.000 persones? La contestació podria ser altre pregunta ¿No serà perquè en tots aquests exterminis va comptar Saddam Hussein amb les armes i el beneplàcit de molts paísos?  La Casa Blanca va donar suport a l'Iraq amb armament i cultius bacterians per fer bombes biològiques, segons algunes biografies. Països com França i el Regne Unit van mantenir els arsenals iraquians plens d'armes convencionals i de destrucció massiva, químiques i biològiques. Alemanya va entregar a l'Iraq bona part dels materials necessaris perquè pogués començar a produir armes químiques en secret. Bones raons.      El segon judici que l'alt tribunal penal iraquià preparava contra el dictador, que s'estava revisant, era sobre els crims comesos contra els kurds, amb un milió de morts, en el qual es van arribar a usar armes químiques cedides. Però, oh casualitat, l'acusat ja no existeix. Ja no podrà dir res. Se'l va silenciar primer quedant presoner de les forçes nord-americanes i desprès amb una soga.  Que tranquils es deuen haver quedat molts ex-caps i caps d'estat... eh, señores Bush i Bush i companyia?

31 Desembre 2006. Les dos ETA. Sembla que hi hagin dues ETAs.      Una és la neguitosa i angoixada, que el passat mes d'Agost va acabar la paciència, --quan va iniciar la vaga de fam Iñaki de Juana--, i que des de aleshores surten al carrer cada dia cremant microbusos, contenidors i caixers. Deuen ser  persones vinculades als presos etarres, aquells que es van equivocar en el seu dia creient que la sol·lució era el terrorisme, i segurament son persones que creuen que amb el seus despropòsits, els presos seran amnistiats. Deuen ser gent jove, que pensa que tot es pot arreglar de presa i corrent. Es superior a les seves forçes quedar-se a casa i contribuir al procés de pau mantenint els carrers bascos sense aldarulls. I deuen ser, desgraciadament, capaços de posar un cotxe bomba en un nucli de comunicació vital, i --malgrat les advertències que van cursar--, causar dos morts. Volen pressionar al govern, sense entendre que el que fan no és pressionar. És trencar, endarrerir i eternitzar les discrepàncies i els problemes.      L'altre ETA és la que ja se n'ha donat compte que amb el terrorisme no es va a cap lloc. Són gent ja de tornada que han viscut una experiència dolorosa que no conduïa a res positiu. Són gent que comprèn que les coses no s'arreglen així com així, i que es necessita temps i enteniment. Gent que potser renuncien a viure el seu ideal, però que treballaran perquè el visquin el seus fills o els seus nets. Gent que entén que la democràcia és dolenta, però que és lo millor per entendre's moltes persones amb moltes idees. Aquesta ETA dialogant voldria que el govern fos la màxima i única autoritat per poder resoldre tots els entrebancs jurídics i policials que hi han pendents i que les coses anessin més ràpides. Però saben molt bé que el país està dividit entre dos opcions polítiques, i que ni ha una que no vol parlar, perquè el seu partit es basa en el centralisme i per tant, en què Madrid sigui la capital i el centre radial de tota Espanya i no pot desviar-se d'aquesta idea. I també saben molt bé que necessiten tenir una bona imatge a Euskadi i que per tant, no poden fer qualsevol cosa. I aquesta ETA no pot dominar a l'altre ETA desesperada i nerviosa, --malgrat que la comprèn--, ni pot adjuntar-la, ni pot culpar-la, ni pot renunciar a ella.      Les dues ETAs tenen que entregar per rebre... Ho entendran? de moment, sembla que no... Tot molt complicat.  Llarg, llarg, dur, dur, difícil, difícil!

31 Desembre 2006. Mai és tard. Una dona de 67 anys va ser mare divendres passat de dos nens bessons que van néixer per cesària a l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona. Un tractament de fecundació artificial rebut als Estats Units i una intensa teràpia hormonal amb què va tornar la flexibilitat a la seva musculatura uterina, li han permès mantenir la gestació fins que els seus futurs fills van arribar a la maduració suficient per tolerar el naixement. Ara són en una incubadora.  La dona, d'origen andalús, s'ha convertit en la mare de més edat del món i a més a més, de bessons. Es tracta d'un cas excepcional, ja que els metges, quan la mare passa dels cinquanta anys, ja no realitzen fecundacions in vitro (FIV), degut al perill que corren mare i fill. Però, per el què es veu, hi han excepcions.

30 Desembre 2006. Fi del pacte. ETA ha fet explotar aquest matí una furgoneta-bomba a l'aeroport de Barajas, amb més de 200 quilos d'explosius. L'acció ha estat avisada amb tres trucades telefòniques i ha causat ferits lleus, si bé hi han dos persones desaparegudes que segurament estaran morts entre les runes del mòdul d'aparcament de la terminal 4 de Barajas, totalment enfonsat.   És el primer atemptat després de nou mesos d'alto el foc. Arnaldo Otegi aquesta tarda ha declarat que el procés de pau no està trencat, sinó que al contrari, és més necessari que mai. Després, Rodríguez Zapatero, que ahir havia llançat un missatge d'optimisme sobre el procés de pau, ha informat que havia ordenat suspendre el diàleg amb la banda, fins que hi hagi una voluntat inequívoca de la banda d'abandonar la violència. El que no queda clar és com ETA pot demostrar aquesta "voluntat inequívoca" que demana el Govern. Ni que diguessin que abandonen les armes, no se li podria fer cas. El procés de pau serà llarg, molt llarg, no n'hi ha cap dubte.

30 Desembre 2006. Que descansi. Saddam Hussein, el dictador sunnita de 69 anys que va regir amb puny de ferro durant 24 anys els destins d'Iraq i va sotmetre el seu poble a una terrible repressió, ha mort aquesta matinada, penjat, conforme estipulava la condemna per l'assassinat de 148 pagesos xiïtes a Dujail l'any 1982. Aquesta decisió judicial agreujarà el clima de guerra civil al país àrab entre sunnites i xiïtes. Avui ja han esclatat diverses bombes, causant aprop de 100 morts.

29 Desembre 2006.  131% ? La borsa espanyola, durant l'any que acaba de tancar, ha experimentat una revaloració sobre l'any anterior del 31,79%, que els analistes qualifiquen de extraordinària i espectacular, sobre tot si tenim en compte que la cotització de les empreses més representatives de Europa només ha tingut un alça del 15%, un percentatge semblant al registrat per la resta de les borses europees. La justificació-explicació oficial és que els valors espanyols estaven més barats que els europeus, però també cal pensar que la borsa espanyola està tan controlada per caixes i bancs que és molt segura, al no poder oferir cap sorpresa desagradable, i també perquè els monopolis emmascarats de les empreses de serveis (llum, gas, petroli, telèfon) no tenen cap competidor, fan el que volen i poden repartir substanciosos dividends..

28 Desembre 2006. Low cost. L'espessa boira que ha afectat aquest matí l'aeroport de Girona ha obligat a cancel·lar vuit vols, mentre que cinc més han estat desviats a Perpinyà, apart dels nou cancel·lats ahir per la tarda, mesures que han afectat uns 1.500 passatgers de Ryanair. O sigui que, per el que es veu, hi han companyies de vols de baix preu i aeroports de baix preu. El de Girona trigarà dos anys, es calcula, en tenir el sistema ILS de categoria superior, per aterratges amb mínims de visibilitat. I parlant de vols de baix cost, Air Madrid, la companyia aèria que segons el PP, el Ministerio de Fomento tenia que haver tancat ja fa mesos,  serà investigada per l'Audencia Nacional, segons denuncia d'estafa presentada per la Organización de Consumidores i Usuarios (OCU), per vendre bitllets quan ja sabia que els vols no es podrien realitzar. Està clar que hi han molts afectats que volen treure quelcom positiu ($) de la seva experiència desafortunada amb la companyia.

27 Desembre 2006. 80 anys i...Quan tothom es pensava que en Fidel Castro estava a les últimes, quan tots els diaris tenien preparada la vida del dictador amb pels i senyals com noticia pòstuma i quan la Cola Cola i el Mac Donald nord-americanes preparaven la conquista de l'illa cubana, va el cap de Cirurgia de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid, José Luis García Sabrido, acabat d'arribar de l'Havana, i diu que Fidel Castro no té cap tipus de càncer i els seus problemes de salut són normals, producte de les complicacions sorgides arran de l'operació a què va ser sotmès després de tenir una hemorràgia intestinal. O sigui que es posposa el final del mite i el desitjat pas per la implantació de la democràcia a Cuba, al menys sense el vistiplau del Comandante.

26 Desembre 2006. Santa veritat. En aquesta època d'abundància i consumisme desenfrenat, el Papa ha denunciat, en el tradicional missatge de Nadal pronunciat des del balcó central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, que en el mon se segueix morint de fam i pobresa malgrat tantes formes de progrés.  Aquesta acusació als organismes internacionals és la mateixa que va fer el secretari sortint de l'ONU, Kofi Annan, a primers de mes. Però aquest missatge només sembla arribar als que no podem fer res. Els líders del món, que tenen a la seves mans els recursos per començar a pal·liar aquesta situació, no se'n volen assabentar i només els preocupa el propi benestar de la "seva" societat, oblidant-se de les desgracies que porten la manca d'aigua i la falta d'aliments a molt paísos tercermundistes (o pitjor que tercermundistes). Aquest increment de les diferències socials ja es denunciaven fa anys amb les paraules nord-sud, però van quedar difuminades i amagades pels paísos rics al pronunciar-se el terrorisme i entrar en joc la confrontació orient-occident. Aquest clam en el desert del Pontífex dóna fe del declivi de la seva influència, però també, desgraciadament, el declivi de la humanitat.

Nadal 2006.  Al nostre voltant, entre lo senzill i natural, flueixen gran quantitat d’àtoms de benaurança. Si obrim les mans, veurem com a través d’elles, el nostre cos s’omple de felicitat i pau. Gaudim-les!

23 Desembre 2006. Clatellada per etapes. La Comissió Nacional d'Energia (CNE) ha donat el vistiplau a la proposta del Gobierno d'apujar la tarifa domèstica d'electricitat i de gas el 2,8%. Ei!, no es feu il·lusions, que la cosa continua... i diu que es faran revisions automàtiques trimestrals, per posar en marxa un nou sistema dels preus de la llum, que permeti avaluar més detalladament l'evolució dels costos i evitar desajustos.  O sigui que a final del 2007, preparem quartos, s'hauran pujat les tarifes aquell 10% que van anunciar en principi, doncs hi ha un "petit" dèficit, que al tancament de l'octubre passat era de 2.800 milions d'euros, que s'ha produït perquè les tarifes regulades fins ara han sigut insuficients per cobrir els costos del sistema elèctric (transport, distribució, generació). Costos que "evidentment" no tenen res a veure amb els grans beneficis que treuen les companyies subministradores. Ara, la CNE té un bon sentit de l'humor, perquè diu que les revisions seran a l'alta... o a la baixa!, segons resulti. Que graciosos que són...

22 Desembre 2006. Reunió vital. S'han reunit a la Moncloa el president Zapatero i el lider del PP señor Rajoy. La conversa deu haver anat així. Z-Buenos dias. R-Buenas tardes- Z-Hace buen dia. R-El tránsito está fatal. Z-Bonito traje. R-Un café por favor. Z-Ya ha salido el gordo. R-Bonita poinsetia. Z-No hay nada relevante. R-El Otegui ese no me ha felicitado las pascuas. Z-Pues, nada... R-Usted lo pase bien. Amb aquest contacte, en Zapatero podrà mantenir que es reuneix amb el lider de l'oposició cada sis mesos i el señor Rajoy podrà reafirmar que el cap de govern no li fot ni cas.

22 Desembre 2006. ETA i sub-ETA? A primera hora de la tarda d’ahir, el Bulevard i el Barri Vell de Sant Sebastià van ser una vegada més escenaris dels actes de kale borroka. Mentre un grup de violents llençaven còctels molotov contra la Comandància de Marina  i un caixer, altres encaputxats van calar foc a un autobús que va quedar totalment calcinat. L’alcalde de Sant Sebastià, el socialista Odón Elorza, va manifestar que són una minoria que estan ja a les últimes. Davant d'aquests actes vandàlics que últimament es produeixen a diari, cal preguntar-se quantes ETA hi han? ¿Són els que diuen que volen participar en la democràcia i fan declaracions i manifestacions pacífiques els mateixos que es posen un passa-muntanyes i surten al carrer a fer aldarulls? ¿No serà que n'hi han uns que s'han donat compte de que amb pistoles no s'aconseguirà res i que n'hi han altres que no es conformen amb la treva i fan el que els hi agrada i l'únic que saben fer? Seria una explicació al plantejament que fan els primers, quan diuen que el govern no afavoreix el pacte per la pau. Si els actes de kale borroka es fan sota el seu consentiment, ells fan menys.

20 Desembre 2006. Normalitat. Submergits ja, voluntàriament o no, dins de les festes nadalenques, entre allaus de propaganda pertot arreu, veiem sota els núvols de felicitat (?) que ens envolten, com el món va donant les seves respectives batzegades i tot va fluint d'una manera més o menys "normal".  Normal, per exemple, és que es confirmi per diaris del país basc un contacte formal entre Govern i ETA la setmana passada i avui el ministre de l'Interior faci una roda de premsa per dir que no hi ha res rellevant que comunicar.  Normal és que s'acordi una treva entre les milícies palestines d'Al Fatah i de Hamàs, per evitar una guerra civil i que al dia següent ja s'hagi trencat.  Normal és que se sobresegui (que es deixi sense curs) la causa per falsedat documentaria i frau a Hisenda contra el president del banc Santander-Central-Hispano, presentada per l'Asociación para la Defensa de Inversores y Clientes (ADIC).  Normal és que el jutge Garzón ordeni a l'Ertzaintza impedir algunes manifestacions al país basc i Navarra a favor de l'autodeterminació convocades per Askatasuna, però no diu res de les convocades per el sindicat LAB i l'associació Etxerat.  També és normal que la Comunitat Europea torni a dir que el govern espanyol vulnera el dret del lliure mercat europeu amb les condicions imposades a l'OPA ON-Endesa, que amb tota normalitat, segueix penjada.  I normal és que les coses de baix cost, com els vols, comportin baixa qualitat, però també baixa seguretat, al cel i a la butxaca.  O sigui que ven mirat, tot és normal.

18 Desembre 2006. Amb talant. El president Rodríguez Zapatero assisteix avui a la Assemblea General de l'ONU, a Nova York, per donar suport al pla d'acció de l'Aliança de Civilitzacions, que ell mateix va proposar el setembre del 2004, projecte al que després s'hi va sumar el premier turc, Recep Tayyip Erdogan. El pla, ara treballat per un grup de especialistes internacionals d'alt nivell, proposa un seguit de recomanacions pràctiques en matèria d'educació, mitjans de comunicació, joventut i immigració, per rebaixar la tensió entre les societats islàmiques i occidentals. Es donarà a conèixer als 192 membres de l'Assemblea General de l'ONU amb l'objectiu de promoure l'any que ve una resolució per aprovar-lo. Kofi Annan, a qui li resten uns pocs dies com a secretari general de l'ONU, és favorable a la idea des del primer dia, i presentarà a la comunitat internacional les recomanacions del pla d'acció amb què es vol donar una empenta a una Aliança que busca fomentar la convivència entre Orient i Occident.  Però hi ha sensació de que alguns paísos no són favorables a aquesta Aliança. És com si tinguessin por de que fos positiva i de que els deixés en ridícul o en evidència, després de tants anys de tractar de resoldre per la força les discrepàncies entre civilitzacions. ¿Què farien amb les seves fàbriques d'armes si Orient i Occident s'asseguessin a parlar?

18 Desembre 2006. Ja era hora... Avui al migdia, el tren d'Alta Velocitat a fet el viatje inaugural fins la nova estació del Camp de Tarragona (no es pot dir de Tarragona, perquè està a 10 quilòmetres) i demà comença a operar definitivament aquesta estació amb Madrid, Saragossa i Lleida i viceversa. Seran cinc trens diaris que faran el recorregut Tarragona-Madrid amb 3 horas; fins a Saragossa amb 1 hora 30 minuts, i fins a Lleida amb 30 minuts. Les previsions apunten a que la línia arribarà a Barcelona d'aquí un any i a la frontera francesa d'aquí 3 anys. Les autoritats i empresaris de la comarca de Tarragona estan, de moment, molt contentes, per considerar que la comunicació ràpida amb Madrid, Saragossa i Lleida portarà molts clients a la zona turística de la Costa Daurada, a la que ja mencionen com la platja de Madrid. De moment, tindran que esperar a Setmana Santa o a l'estiu per veure si es compleixen aquestes perspectives.

17 Desembre 2006. Curta història. La companyia d'aviació de baix cost Air Madrid es va fundar el desembre del 2003, amb la participació de nombroses cadenes hoteleres (com Hotusa, Celuisma, Hoteles Catalonia, F&G Hoteles), i també per diversos minoristes de viatjes (com Viajes Eroski) i algunes promotores immobiliàries. A finals del 2004 van vendre les seves accions a un empresari d'hoteleria anomenat José Luis Carrillo, per tan sols 10 milions d'euros. Els immigrants eren els seus millors clients pels baixos preus dels bitllets. Els problemes van arribar quan, amb una flota de només nou avions, va apostar per intentar transportar 300.000 viatgers a l'any, molts d'ells en vols transoceànics. La seva escassa infraestructura en els serveis de terra i en el manteniment dels avions ha finalitzat amb un agreujament dels retards, de les incidències i de les llargues esperes que ja patia.  El Ministerio de Fomento tenia vigilada Air Madrid des del mes de maig per deficiències en el manteniment de les naus i tenia en estudi retirar-li la llicència de vol pròximament. I al final, Air Madrid, de cop i volta, el dia 15 per la tarda va cessar els seus serveis, sense donar cap avis ni marge de temps. En un comunicat, va assegurar dissabte que tenia venuts més de 300.000 bitllets per als pròxims dies i va instar els afectats que haguessin comprat els passatges després de l'1 de novembre que reclamin la devolució de l'import davant l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA),  ja que és aquesta entitat la que té retinguts els diners. A més, la línia aèria va acusar el Govern d'haver provocat l'asfíxia econòmica de la companyia al parlar, públicament, de la seva falta de seguretat. Ahir, 16, Fomento ja va iniciar les tasques per resoldre la situació de mils de passatgers que es troben abandonats en aeroports de sudamerica i dels que des d'Espanya, tenien bitllet cap allí. Air Madrid té més de 1.000 lllocs de treball. Aquests sí que volaran.  Queda clar que no és el mateix planxar un ou que fregir una corbata, eh!... señor Carrilo? Hoteler, als teus hotels.

17 Desembre 2006. Difícil situació.   A Palestina, les coses (també) van malament. El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, en un discurs de una hora i mitja televisat ahir a la nació des de La Mukata, va demanar l'avançament de les eleccions legislatives i presidencials, per acabar amb la crisi institucional i mirar de posar fi al bloqueig econòmic internacional que està estrangulant els palestins,  El primer ministre Hamàs, que va conquistar el Govern a les urnes fa només 11 mesos, va qualificar la convocatòria d'il.legal i de cop d'Estat contra la voluntat del poble palestí. Milers dels seus seguidors van sortir als carrers de Gaza per protestar contra l'anunci i van tornar a enfrontar-se amb militants d'Al-Fatah, forçes que compten amb el recolzament de Anglaterra i Estats Units. El rebuig de Hamàs a renunciar a la violència i reconèixer Israel, exigències de la comunitat internacional per aixecar el seu bloqueig, estan debilitant i perjudicant a tota Palestina i pot portar a una guerra civil amb enfrontaments entre islamistes i fidels d'Al-Fatah, com ja està passant. Només li faltaria això a aquesta conflictiva zona.

16 Desembre 2006. Millor a 60.  Per posar-les en marxa a mitjans del pròxim any, amb l'aprovació de un decret, la Generalitat està estudiant una serie de mesures destinades a aconseguir reduir les emissions contaminants. De les disposicions que planteja i ha fet conèixer, la que ha suscitat més polèmica, escepticisme i recel és limitar a 80 quilòmetres per hora la velocitat màxima a les carreteres i autopistes que travessen l'àrea metropolitana de Barcelona (si és que es pot modificar el reglament general de circulació, cosa que és competència del govern central). La Conselleria de Medi Ambient tindrà els seus especialistes que hauran recomanat com positiva aquesta limitació, però les primeres opinions que s'han manifestat, la consideren de difícil aplicació i de dubtosos resultats, coincidint totes en que és la congestió del transit, amb parades i arrancades, la que provoca més contaminació. A més, el combustible que es crema anant a 100 ve a ser el mateix que anant a 80, ja que el motor gastarà menys però està més estona funcionant.  L'estudi inclou altres mides que semblen evidentment més positives, com millorar els transports públics, ampliar els pàrquings de les estacions de tren, instal·lar filtres als tubs d'escapament i altres.  Però aquestes requereixen temps i inversions.  A Madrid, en el mateix sentit, volen prohibir la circulació de cotxes vells, de més de 13 anys, pel centre de la ciutat. Una mesura discriminatòria que jurídicament no s'aguanta. Però les institucions van deixant anar globus sonda, per veure si l'encerten. Tot fa pensar que continuarem respirant òxid de nitrogen a punta pala molts anys.

15 Desembre 2006. Innocent!  Tony Blair es va convertir ahir en el primer ministre britànic en exercici interrogat (dues hores) per la policia, si bé, diuen, no ho va fer en qualitat de sospitós, sinó de testimoni. Que consti. Les indagacions les va iniciar Scotland Yard el març d'aquest any, com conseqüència de què, oh casualitat, s'havien nomenat per a escons a la Cambra dels Lords, quatre homes de negocis, benefactors del Partit Laborista. Entre els quatre podien haver entregat al Partit Laborista 6,7 milions d'euros en préstecs secrets, abans de les eleccions generals de l'any passat, per finançar la campanya. El señor Blair (friendBush) ha dit que no té res a veure els donatius amb els honors atorgats. Que som (la policia i tots) uns mals pensats. I tant que sí.  Aquesta investigació, apart de debilitar encara més la posició del primer ministre, posa en evidència la necessitat d'una urgent revisió dels sistemes de finançament dels partits polítics. A Anglaterra i a tot el món. Però com els que tenen més donatius s'hi oposen, és un assumpte que passa a engrossir la llista de utopies.

15 Desembre 2006. Per aquest viatje... Després de més de 9 anys de la seva mort, Lady Di (Diana de Gal.les) encara és noticia. La policia britànica va presentar a Londres el seu informe oficial, per respondre a les al.legacions de Mohamed al-Fayed, que diu que el que va passar a París va ser un assassinat. Segons la policia, es va tractar d'un tràgic accident i no va haver-hi cap conspiració. Només aclareixen que la persona que anava al volant en l'accident, havia begut, i el límit d'alcohol a la seva sang era el doble del permès. Afegeix l'informe que la princesa no estava embarassada ni tenia cap compromís per casar-se.  Mohamed al-Fayed, que va perdre el seu fill Dodi en el xoc, manté la seva teoria de que l'accident va ser provocat per impedir que Diana es casés amb el seu fill i que tinguessin un fill àrab. La parella, assegura, estava compromesa i la princesa estava embarassada. El mateix informe diu que l'especulació sobre el que va passar continuarà i hi ha alguns assumptes sobre els quals mai trobarem la resposta definitiva. Mala frase per acabar una investigació.  Resumint, han trigat deu anys per certificar el que sabíem al cap de deu minuts. Reafirmant, en teoria la justicia és independent.

14 Desembre 2006. Homes rics, homes pobres. La polèmica ja està al carrer. La titular del Jutjat de Instrucció número 4 de Manresa va decretar el dia 12 presó sense fiança por homicidi per Lluís Corominas, el gendre del matrimoni Tous, detingut després de disparar a un dels individues que tractaven d'assaltar el domicili de la família a Sant Fruitós del Bages el passat dia 9. Uns diuen que la mida és massa rigorosa i altres, diuen que està molt bé. Els primers són els amics de la família i els que tenen diners. Els segons són el poble popular, que serà molt difícil que rebin l'atenció de cap delinqüent.  Als primers s'ha sumat molts columnistes-comentaristes de diaris, que van a favor dels poderosos. També queda patent aquesta diferència de classes amb el problema que té l'advocat dels assaltants per trobar un procurador per representar als seus clients, tant a la defensa com a l'acusació particular que l'hi ha encarregat la vídua del assaltant mort pel "gendre". Altre problema que surt a la llum en aquest assumpte és com es concedeix llicencia d'armes a persones que no saben controlar els seus instints, transformant-se en jutje immediat i botxí dels seus criteris. Perquè una cosa és contestar a una agressió ferma i altre, fer-ho abans, per si de cas hi ha agressió. Sobretot, quan aquesta profilatsis acaba amb resultat de mort. El far-west es va acabar.  És d'esperar que no trigarà gaire la llibertat sota fiança del senyor Coromines, davant la desigualtat de "forçes". Perquè en teoria, la justícia es independent. En teoria...

13 Desembre 2006. Fets. L'executiu català va aprovar en la sessió d'ahir la llei del dret a la vivenda que incideix en la necessitat de posar en el mercat de lloguer les vivendes desocupades, ja sigui convencent els seus propietaris o obligant-los. A partir de l'estiu que ve, quan es calcula que ho aprovi el Parlament, Catalunya disposarà d'una normativa que tracta de donar resposta a les dificultats per comprar o llogar un pis. Aquells pisos que faci més de dos anys que estiguin permanentment buits, sense causa justificada, seran considerats com a desocupats. L'Administració demanarà al propietari que posi l'immoble per llogar. Si aquest s'hi nega, l'Administració li oferirà una ajuda per rehabilitar la vivenda i fins i tot la Generalitat podrà actuar com a avalista per posar la vivenda al mercat. I si ni així el propietari no cedeix,  s'aplicarà una expropiació temporal, per un període no superior als sis anys, o sigui que l'Administració s'encarregarà directament de posar el pis en el mercat de lloguer. Aquest llei serà molt discutida, ja que enfronta el dret de la propietat amb el dret d'un habitatge digne. La dreta catalana ja s'ha pronunciat. El president de CiU, Artur Mas, ha qüestionat l'eficàcia de fomentar el lloguer mitjançant expropiacions temporals, i ha criticat que s'expropiï un pis simplement perquè el tens buit.  La llei també incideix en les situacions de sobreocupació, pisos pastera, incrementant les inspeccions i de setge immobiliari, els propietaris que crein un ambient hostil assetjant als inquilins perquè deixin l'habitatge. Els autors d'aquest tipus de setge s'enfrontaran a una infracció considerada molt greu amb fortes sancions.  El Govern també va aprovar la llei de contractes de conreu, que té com a objectiu garantir la preservació dels espais qualificats com a agrícoles i preveu que la Generalitat tingui dret preferent a l'hora de comprar terrenys d'aquest tipus i va donar llum verda a la creació de l'Agència Catalana de Turisme, que substituirà l'actual Consorci de Turisme de Catalunya. Aquest nou organisme s'encarregarà de fer la planificació i la coordinació de les diverses iniciatives de promoció turística.

11 Desembre 2006. Canvi de rosca.  S'acosten les eleccions municipals i els partits es començen a preparar, sobretot aquells que ho tenen cru. El secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ha dit que "Convergència i Unió (CiU) ha de créixer ressaltant altres valors, com l'educació i la justícia social, a més a més del catalanisme". O sigui que, al cap de 11anys, s'han donat compte que això d'anar airejant la bandera catalana sense resoldre els problemes de la gent, no dona ja gaire joc. També va assegurar "així podríem omplir espais electorals, sense tancar cap porta, inclosa la del PP i que ningú interpreti que el que volem fer ara és pactes amb el PP". No, i ara!, que va. Si tenim en compte que, l'única possibilitat de que l'alcalde de Barcelona (i d'altres poblacions), sigui de CiU, és pactar amb el PP (per superar a la coalició "tripartit"), s'entén molt bé el seu missatge, menys lo de "que ningú interpreti". Doncs el que tenen que fer es enviar a l'Artur al notari, per que constati que sí, que ara ja podrien fer coalició amb els populars. També és graciós que aquesta comunicació la faci el secretari de UDC, en lloc del seu cap o del cap de la seva federació. Però malgrat aquest detall, se'ls hi veu el llautó.

10 Desembre 2006. Que descansi. El dictador xilè Augusto Pinochet (91 anys) ha mort aquesta tarda, a l'Hospital Militar de Santiago, una setmana després de haver patit un infart de miocardi i un edema pulmonar i unes hores després de que un comunicat mèdic de l'Hospital digués que estava estable, evolucionant i que la seva recuperació continuava sent favorable.   Pinochet va imposar una dictadura militar a Xile, des de 1973 al 1990. Al 1972 va ser nomenat Cap interí de l'Exercit per el president Salvador Allende, càrrec confirmat al 1973, però al cap de dues setmanes, Pinochet va encapçalar el cop de Estat que va donar pas als 17 anys de dictadura. A les eleccions generals del 1989 va resultat elegit president Patricio Aylwin i Pinochet va abandonar el poder al 1990, però va continuar com Cap de l'Exercit fins el 1998, en una etapa qualificada com democràcia tutelada, però aconseguint el nomenament de senador vitalici, càrrec que va deixar el 2001. El seu declivi va començar amb el descobriment de foses clandestines, denuncies per tortures, afusellaments i desaparició de persones de l'oposició. Ha estat processat diverses vegades, pels casos Caravana de la mort, Operació Còndor i Operació Colombo, i també per frau fiscal i enriquiment il·licit. Pinochet ha acceptat la responsabilitat política" dels seus actes, reiterant que tot ho va fer "por amor a la patria".

9 Desembre 2006. Els pals a les rodes es van trencant. La resolució del Tribunal Suprem coneguda dijous, que desestima una querella del grup ultra-dretà Manos Limpias i exculpa de qualsevol delicte el líder dels socialistes bascos per haver-se reunit amb membres de la il.legalitzada Batasuna, no deixa de ser un respir pel govern i la continuïtat del pacte per la pau a Euskadi. El grup popular (que mantenen una altra querella semblant davant el Tribunal Superior del País Basc), lluny de claudicar en aquest sentit, van ignorar ahir els arguments jurídics i van recórrer altre cop a l'ètica per continuar desacreditant l'intent de l'Executiu d'aconseguir el final de la violència mitjançant el diàleg. I van fer el seu veredicte, després del veredicte del Tribunal Suprem. El señor Acebes, des dels seus micròfons de la COPE, va assegurar que el Tribunal Suprem no pot dir que sigui lícit negociar políticament amb els abertzales. I el responsable econòmic del PP, señor Miguel Arias Cañete, va emetre també la seva sentència pròpia, fora de la seva especialitat, insistint en la falta de legitimitat dels intents del Govern per obrir nous camins per buscar la fi d'ETA. i va recalcar que la negociació política és condemnable per si mateixa, perquè pagar un preu polític en el marc d'una negociació significa legitimar el terrorisme com a instrument d'acció política; i això no ho legitima ni el Suprem, ni el Constitucional".  La negociació, (sense el preu polític que denuncia un dia sí i l'altre també el PP sense cap fonament), no l'ha legitimat ni el Suprem ni el Constitucional. Va ser el Parlament. Però els del PP, aquell dia, no hi eren.

8 Desembre 2006.  Nacions Unides pel que convé.  El secretari general de la ONU, Kofi Annan, ha emès un missatge amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans que es celebrarà el proper dia 10, on denuncia la passivitat i la inacció de la comunitat internacional davant dels genocidis, crims de guerra i de lesa humanitat que s'estan produint al món. Demana que la responsabilitat de protegir es posi en pràctica sempre que sigui necessari. També requereix la clausura de les presons secretes obertes en nom de la lluita antiterrorista. Pregunta com pot ser que, després de tres anys del conflicte a Darfur, al Sudan, segueixi la destrucció i la brutalitat contra civils i es deixi que la lluita es propagi als paísos veins sense que es faci res per sol·lucionar-ho. I com pot ser que la comunitat internacional que clama pel respecte als drets humans permeti que continui aquest horror. Òbviament, Annan senyala a Darfur en lloc d'altres indrets més problemàtics per no ser tan directe. El secretari de la ONU canta les veritats, però l'organisme es fa el desentès, com sempre. És per això que hi ha gent que es pregunta perquè serveix l'ONU.

8 Desembre 2006. Cap amunt. El Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir pujar un quart de punt el preu oficial dels diners, fins al 3,5%, l'interès més alt des del setembre del 2001. És la sisena pujada consecutiva. Recordem que abans del desembre del 2005 hi havia un tipus del 2%. El president del BCE va deixar entreveure que hi haurà noves pujades, tot i que s'acosta el final del cicle alcista. Els analistes pronostiquen un o dos increments la primera meitat del 2007, que situarien el preu oficial del diner al 4%. Aquestes  expectatives de noves alces de tipus faran que l'euríbor, que el novembre estava al 3,86%, s'avanci ben aviat amb nous increments. El tipus euríbor és el que es fa servir de patró per variar la quota de les hipoteques i sempre va avançat a les variacions del preu dels diners. Aquestes variacions del preu oficial europeu dels diners es fan per intentar contenir l'evolució alcista dels preus en general a la zona euro. O sigui que els preus potser que no pugin, però les hipoteques sí que, en tota seguretat, ho faran encara més. Els grans beneficiaris d'aquesta teòrica estabilitat dels preus seran els bancs i caixes, que guanyaran més amb les quotes hipotecaris. El grans perjudicats, els que tenen una hipoteca, però també els constructors d'habitatges i les fàbriques d'articles de consum, com els cotxes. Els nous tipus de les hipoteques noves o de les vendes a termini, refredaran a molts possibles compradors. Aquest dret del BCE de decidir sobre el futur de l'economia de tots els paísos europeus ja comença a ser discutida. La candidata socialista a la presidència de França, Ségolène Royal, ha dit que són els dirigents democràtics elegits els que tenen que prendre aquestes decisions.

8 Desembre 2006. Mutu Consol.  Mentre el secretari de la ONU clama en el desert, els Azores friend, president Bush i primer ministre Blair s'han reunit altre cop per plorar plegats i per buscar una sortida digna (per ells) al seu desastre a l'Iraq. Coincideixen en que es té que fer quelcom, però no saben què. Els dos dirigents es troben sotmesos en els seus respectius paísos a una forta pressió. Un per haver perdut la Càmera de Representats i Senat en les recents eleccions i l'altre pel recolzament incondicional donat en tot moment a la fracassada política dels EUA a l'Iraq.

7 Desembre 2006. No hi ha remei. Mentre cada dia desenes de morts es produeixen a l'Iraq, a EUA l'exsecretari d'Estat republicà James Baker i el demòcrata Lee Hamilton, que lideren el Grup d'Estudi sobre l'Iraq, van reconèixer que l'actual estratègia no funciona, tot i que van afirmar que tampoc hi ha una fórmula màgica per sortir del conflicte "made in Azores". Entre les variades opcions que proposen, una es la retirada gradual de les tropes, que haurien d'estar fora del país a principis del 2008 -almenys la majoria-, i obrir un diàleg "constructiu" amb Israel, Síria i l'Iran per estabilitzar la regió i canviar la "deteriorada" situació a l'Iraq. De principi, Israel ha dit que ni parlar-ne. Altre proposta és augmentar de 4.000 a 20.000 els soldats destinats a entrenar les forces de seguretat iraquianes, per permetre així una retirada progressiva, no immediata, de l'exèrcit nord-americà. El que sí que està clar és que el president Bush tindrà que prendre una determinació ràpida, perquè la situació és insostenible, i de moment ha dit que estudiarà "amb molta seriositat" cada proposta, si bé, paral·lelament a aquest informe, Bush n'ha encarregat d'altres a diferents departaments de l'administració. El seu orgull l'impedirà seguir els consells del Grup d'Estudi. També deu està estudiant "amb molta seriositat" la seva jubilació.

6 Desembre 2006. No es tan fàcil. El portaveu de l'antiga Batasuna, Arnaldo Otegi, va culpar ahir, una vegada més, els socialistes del bloqueig del procés per les condicions d'assetjament judicial i policial, entre les quals va incloure la il.legalització de Batasuna i les últimes detencions de presumptes membres d'ETA a França. Va reclamar ahir a Rodríguez Zapatero que modifiqui la seva actitud i respecti els compromisos adquirits sobre el procés de pau d'Euskadi. És com si Otegi no sabés que a Espanya hi han tres poders independents, el Legislatiu (Parlament), l'Executiu (Govern) i el Judicial (Tribunals). Quan la policia fa complir les lleis no li demanen permís al president del govern, ni tampoc els Tribunals quan sentencien els judicis oberts. Què més voldria en Zapatero!. Per aquest costat s'equivoca Otegi... o ho fa expressament?

6 Desembre 2006. Ya está la rojigualda. Tranquils. En la seva edició d'avui, torna la Vanguardia "española" al tema de les banderes. Dedica mitja portada i dos pàgines interiors amb pels i senyals de qui, quan i com va arrià i va hissar les banderes als edificis de les conselleries de la Generalitat. És d'agrair aquest interès i zel en denunciar la manca de l'ensenya espanyola en els edificis públics. Clar que els malpensats creuran que ho fan per demostrar la poca entesa que hi ha entre PSC i ERC. L'ampliació d'aquesta transcendental noticia de les banderes deixa en el diari poc espai per destacar que a la primera reunió ordinària del Govern català s'han aprovat tres projectes de llei de l'anterior govern, referits al Estat del Benestar. Són la lleis de Serveis Socials, la de creació del Consell de Relacions Laborals i la creació de l'Institut de Seguretat. CiU ja s'ha queixat de que aquesta llei de Serveis Socials no concreta els serveis que oferirà i per tant, la considera una declaració d'intencions.  Però una declaració d'intencions que en els mandats de CiU no es va fer.

5 Desembre 2006. Jugant amb les banderes. El diari La Vanguardia "española" denuncia avi, a primera plana, que els d'ERC han tret la bandera d'Espanya de la seu de Governació, a la Via Laietana, conselleria d'en Joan Puigcercós. El president Montilla ha tingut que ordenar el restabliment de l'ensenya.  I parlant de insígnias, els de Senegal, per rebre al president Zapatero que a anat per firmar acords sobre la immigració il·legal a Espanya, han posat una bandera pre-constitucional, de quan en Franco. És clar, ja que mai havien rebut la visita de cap cap espanyol.

5 Desembre 2006. Millor deixar-ho corre. Barcelona s'ha quedat sense cimera de ministres europeus de la vivenda. La ministra espanyola, María Antonia Trujillo, va anunciar ahir l'ajornament indefinit de la trobada, després de gairebé dos mesos d'incertesa a l'espera que es concretés una data alternativa a la prevista en principi el 16 i el 17 d'octubre, que va ser ajornada pel Govern central sis dies abans de la seva celebració, al.legant motius de seguretat (després d'un aldarull okupa) i la coincidència amb la campanya electoral al Parlament català.  La ministra va explicar que havia proposat als seus col.legues europeus dues dates alternatives, però que cap d'elles s'ha pogut concretar per problemes d'agenda.  La polèmica creada per la primera cancel.lació va provocar un gran rebombori polític, ja que el govern espanyol la va justificar a l'inici per falta de garanties de seguretat a la ciutat durant l'esdeveniment. Ajuntament i Generalitat van criticar la suspensió, al posar en dubte la capacitat de la ciutat per acollir aquest tipus d'esdeveniments, i per qüestionar els Mossos d'Esquadra encarregats de garantir la seguretat. La llavors consellera d'Interior, Montserrat Tura, va assegurar que es podia fer sense problemes, segons ella. El govern central desprès va parlar de la coincidència amb el període d'eleccions . Tant de bo que aquesta marxa enrere no guardi relació amb la denuncia feta per l'UE sobre la greu especulació de la vivenda que es detecta a Espanya. Pel que sembla, s'ha triat per allò de "mejor no menearlo".

4 Desembre 2006. Repeteix. El president de Veneçuela, Hugo Chávez, després de guanyar ahir les eleccions presidencials, amb més participació i diferència que en les anteriors, es va mostrar molt content i disposat a aprofundir i estendre la seva revolució socialista . Chávez va superar el candidat opositor Manuel Rosales, que va resultar àmpliament derrotat a tot el país i fins i tot a l'estat petrolier de Zulia, del qual continuarà sent governador. Degut a l'amplia diferència de vots, al perdedor no l'hi ha quedat més remei que acceptar al guanyador, contràriament a com està passant generalment en tots els últims comicis celebrats pel món. Continua, doncs, la política populista en l'entorn centre i sud-americà. A la Cuba d'en Castro, l'acompanyen actualment Veneçuela, Hondures, Bolívia, Equador i Nicaragua. Es poden considerar socialistes Brasil, Perú, Xile, Paraguai i Uruguai.

3 Desembre 2006. El llarg procés. Les policies francesa i espanyola han donat dos grans cops a ETA en una setmana. Apart de les tres detencions que es van produir dimecres en una casa rural de Quézac, al departament de Lozère, tres presumptes membres més de l'aparell militar de l'organització terrorista van ser detinguts ahir en una casa rural de la localitat de La Besserette, al sud d'Aurillac, al centre de França. Les detencions han sigut fruit de les investigacions iniciades arran del robatori el 23 d'octubre passat de 350 pistoles a Vauvert, al departament de Gard. A rel d'aquests cops, els actes de kale borroka s'estan incrementant en el país basc i la marxa ( o l'aturada) del procés de pau està en mínims, paralitzat. El Govern no el tancarà, a no ser que hi hagin fets greus per part dels terroristes. Però la seva continuïtat és molt problemàtica, "consecuéncia" del robatori de les armes.

2 Desembre 2006. Sempre crítiques. Aquest any, el pessebre municipal instal·lat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, és clàssic i s'ajusta a la més estricta tradició, en contra dels anterios, que eren més innovadors. Ara hi han les figures de tota la vida, a la manera de tota la vida, incluint al caganer. Aquesta "tradició" ha provocat que molts progressistes s'hagin queixat de tanta ortodòxia i els més conservadors hi estiguin a favor. Està clar que el PP català i CiU han dit que estan encantats amb aquesta tornada a les essències nadalenques. En canvi, altres col·lectius acusen de retrògrads a l'Ajuntament de Barcelona com a promotor d'aquesta antigalla d'iconografia. Mai plou a gust de tothom. Ni l'alternança serveix. La comprensió brilla per la seva absència.

1 Desembre 2006. Però hi som...  El món continua malament (el got està mig buit, ai..., mig ple).  Trobar una notícia positiva costa Déu i ajuda. Només llegim desacords, baralles, delictes, desgracies, etc.  Avui trobem als diaris que el president Montilla té que amonestar Tura per discutir que Saura sigui el conseller d'Interior; això a les primeres hores del govern d'entesa.  Per altre costat, llegim que el fiscal ha presentat una querella contra 16 alts càrrecs de l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) durant els Governs de CiU, anys 1991/2000, entre ells l'exconseller de Medi Ambient Albert Vilalta, per la presumpta malversació de fons públics, prevaricació i falsedat, per un total, de moment, de 3,22 milions d'euros (536 milions de pessetes).  I el Papa va per Turquia tractant d'arreglar les diferències, però potser que el què faci sigui remarcar-les.  I veiem que el poloni crea alerta social en els viatgers i segur que crearà més controls en els vols.  I a Mèxic, el president electe Calderón té que assumí el poder a casa seva, perquè les càmeres estan preses per les forçes d'esquerra d'en López Obrador.  Ens assabentem que Hisenda ha realitzat una trentena de registres d'empreses a vuit comunitats autònomes i han estat detingudes més de 40 persones per defraudar uns 400 milions d'euros amb l'IVA.  Notícies bones? Doncs la definitiva aprovació, ahir, de la llei de dependència per part del Congrés dels Diputats, i que la quarta adjudicatària de telefonia mòbil, començarà a operar avui amb una tarifa sensiblement més baixa que la mitjana del sector, el que pot fer que baixin els preus. I para de contar.

30 Novembre 2006. Rucs. Els adhesius amb la imatge de l'ase van començar a veure's fa uns anys en les parts posteriors d'alguns cotxes de Catalunya, com a símbol de catalanitat i en contraposició a la figura del toro espanyol. Ara, tres dissenyadors s'enfronten als tribunals per l'autoria del dibuix, creuant-se peticions d'indemnitzacions de 15.000 euros pels perjudicis que els va causar la competència de l'altre dissenyador. Es veu que la imatge es rentable, el què vol dir que som uns rucs.

29 Novembre 2006. No a Bush. A la cimera de caps d'Estat i de Govern de l'OTAN que s'ha celebrat fins avui a Riga (Letònia), el president del Govern espanyol ha manifestat que Espanya no modificarà els criteris i els paràmetres de les tropes enquadrades en la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat al Afganistan (ISAF) i que per tant, l'Exèrcit espanyol es mantindrà a l'oest del país amb les mateixes restriccions que fins ara per atendre situacions d'emergència en altres zones. Així contestava a la petició de l'Aliança i del president nord-americà d'augmentar els efectius destacats al Afganistan i una més amplia mobilitat, per reforçar la missió contra els talibans.

29 Novembre 2006. L'hora de la veritat. José Montilla va prendre possessió ahir de la presidència de la Generalitat després de prometre el càrrec davant el president del Parlament de Catalunya, Ernests Benach i de rebre el traspàs de funcions de Pasqual Maragall, qui va subratllar l'accés d'un dels altres catalans a la màxima institució del país com expressió de nació forta.  El nou president proclama que assumeix el sentit històric de la institució que encapçala i reitera la seva oferta de mà estesa a les forces polítiques. Va fer servir una frase de Salvador Espriu, en La Pell de Brau, al declarar-se "el més humil dels servidors del poble de Catalunya". (veure biografia)

28 Novembre 2006. Altre nena. Els prínceps Felipe i Letizia anuncien que el fill que esperen serà una nena. El pròxim naixement d'una infanta, la segona, treu urgència (fins el proper embaràs) a la reforma del article de la Carta Magna que discrimina contra la dona en l'accés al tron, si té un germà. S'ha donat a conèixer el sexe del bebè, contràriament a la pràctica habitual, per acabar amb les travesses "roses" i per mantenir les possibilitats de que la petita Leonor sigui reina, cosa què tal com estan les lleis, no passaria si el nou nadó fos nen.

28 Novembre 2006. Sense acomiadaments. Quatre mesos després de l’ocupació de les pistes de l’aeroport del Prat per part del personal de terra d’Iberia, la companyia ha tancat la llista de sancionats, una seixantena de treballadors, als que suspendrà de sou i feina, entre un mínim de setze dies i un màxim de seixanta.  Les sancions recauran només sobre els treballadors que s’ha pogut comprovar van participar en el bloqueig de les pistes. Sindicats i treballadors volen recórrer contra aquestes sancions. Apart d'aquestes penes laborals, un total de 78 empleats del servei de terra d'Iberia estan imputats pel Jutjat número 1 del Prat, per l'ocupació de les pistes.

27 Novembre 2006. Pago, doncs existeixo. Segons dades que fa públiques l'Asociación Española de Banca (AEB), els bancs van guanyar 11.659 milions d'euros entre el gener i el setembre d'aquest any, xifra que suposa un increment del 41,24% respecte al benefici aconseguit en el mateix període del 2005. (Al finalitzar l'any, hauran guanyar més de 300 euros per españolito). I això, qui ho para? Quan avui dia es imprescindible tenir un compte per domiciliar rebuts de serveis i nòmina i la targeta, els senyors banquers, lluny de reduir les comissions (com seria lògic al tenir més clients i al haver reemplaçat empleats per informàtica), les augmenten, no sense posar-se discretament d'acord entre ells perquè no hi hagi escapatòria. Abans hi havien les caixes que, com entitats socials sense accionistes (ni dividends), eren més assequibles pels treballadors. Però ara ja s'han passat a la mateixa tarifa que els bancs, per no fer-los naufragar.  D'aquest problema, el govern no se'n deu assabentar, i si algú reclamés, argumentarien que les institucions financeres son la sàvia que mou el país.  O sigui que a pagar comissions, eh!... i sense replicar.

27 Novembre 2006. La moda del vídeo. Fart del setge del PP en ple bloqueig del procés de pau, el PSOE passa al contraatac. Per reforçar el seu missatge, ha recorregut a un vídeo que combina imatges dels atemptats d'ETA en vigílies de la treva del 1998 amb nombroses declaracions d'Aznar i els seus ministres.  Després del polèmic DVD electoral de CiU i de la cinta del PP sobre inseguretat ciutadana (que van ser un fracàs), els socialistes difonen avui un vídeo que deixa constància de les cessions que el Govern de José María Aznar va fer a ETA no només durant la treva del 1998, sinó també abans, quan la banda atemptava i assassinava a mansalva.  Aquesta ofensiva del partit al govern li pot resultar útil tant si finalment prospera el procés de pau, per censurar la nul.la col.laboració del PP, com si el procés fracassa, per acusar Mariano Rajoy d'haver frustrat el final del terrorisme. Però el PP no callarà ni canviarà de política, si se li pot dir política al que fa, perquè no sap fer altre cosa. Lo dolent de tot això és que el Govern té que perdre el temps defensant-se en lloc de treballar.

26 Novembre 2006. Protagonisme. L'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT), recolzada i encoratjada pel PP, va convocar ahir desenes de milers de persones a Madrid per exigir al Govern que freni la negociació (?) amb la banda terrorista.  Malgrat que el president de l'AVT, associació que representa a part de les víctimes, va assegurar que la manifestació no era una més, sinó que es tractava de la més multitudinària dels últims temps, i que la Comunitat de Madrid (PP) va xifrar en 1.300.000 el nombre d'assistents, la delegació del Govern va situar la participació en 119.000 manifestants. Mariano Rajoy va estar acompanyat per Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Esperanza Aguirre i l'expresident José María Aznar i senyora, etc. etc. etc. Es calcula que uns 200 autocars van portar a Madrid, de tots els punts d'Espanya, simpatitzants del PP a passejar per la capital carpetovetónica, on s'ho passen la mar de bé. Com totes les manifestacions convocades per l'AVT i PP, el principal lema va ser desqualificar el president Zapatero.  Una vegada més, un partit polític fa servir a les víctimes d'ETA per recolzar la "seva" guerra pel poder.

26 Novembre 2006. Ja ve Nadal. La xampanyera Codorníu s'ha compromès a pagar més de quatre milions d'euros al seu principal competidor, Freixenet, i a cedir-li més de dos milions d'ampolles blanques esmerilades, valorades en tres milions d'euros més, per posar fi a l'anomenada guerra del cava, segons l'acord extrajudicial firmat entre les dues companyies el juliol passat, que va suposar la retirada de tots els litigis que des del 1996 enfrontaven els dos principals productors de cava d'Espanya.  A partir d'ara s'obre una nova etapa de més col·laboració, sobretot després del naixement de Pimecava, una nova patronal que agrupa petits i mitjans productors, de la que rebran una forta competència. Aquesta notícia, en el mes de novembre, de cara a la temporada en que es consumeix més cava, té tota la cara d'un anunci. I això de que hi hagi col·laboració entre els competidors, amb set milions d'euros pel mig, sona molt maco. I més ara que semble que ja han descobert que tenen competència i per tant, d'on ve el "boicot" al "seu" cava.

25 Novembre 2006. Ja és aquí. El Parlament de Catalunya va elegí ahir a José Montilla Aguilera (51 anys) com President de la Generalitat, (veure biografia), amb 70 vots a favor --PSC 37, ERC 21 i IC 12-- i 65 en contra --CiU48, PP 14 i C's 3--. Passa a ser el president numero 128º; el 15º forà i el 3er. des de la restauració de la Generalitat el 1980, després de Pasqual Maragall (2003/2006) i Jordi Pujol (1980/2003) . Els anteriors presidents, ja de la República, van ser: Francesc Macià (1931/1933), Lluis Companys (1933/1940), i en l'exili, Josep Irla (1940/1954) i Josep Tarradellas (1954/1980).  És de desitjar que obri l'etapa post-estatut, es recuperin els dos anys que es van dedicar a la seva renovació i faci que Catalunya resolgui els seus problemes reals (i que no hi hagin baralles entre els socis i que l'oposició es tranquil·litzi i deixi treballar).

25 Novembre 2006. Un repte. El periodista Luis Fernández Fernández (48 anys) serà el president de la nova etapa de l'ens Televisión Española, segons han acordat el PSOE i PP (difícil de creure, però cert). Es tracta d'un gran professional, que ha passat, sempre amb èxit per quasi totes les radio-televisions privades, (COPE, Ràdio El País, SER, Canal + i Tele 5). Substituirà a l'actual directora Carmen Caffarel, que porta dos anys i mig treballant per la transformació i el sanejament  de TVE. Amb el seu nomenament es farà també l'aprovació del nou consell d'administració de la entitat, que es proposarà en el ple del Congres el proper dia 12 de desembre, renovant l'anterior que ja porta més de dos anys amb el mandat complert i que no s'havia pogut canviar per ser necessària la majoria absoluta en les votacions de nominació  (com el cas del Consejo General del Poder Judicial). Els membres seran proposats 4 pel PSOE, 4 pel PP, 2 pels grups minoritaris i 2 pels sindicats). El Govern té molt interès en que aquest consell representi i tregui endavant una tele de qualitat, independent i sense pèrdues.  Una tasca molt difícil, per no dir que impossible.

24 Novembre 2006. El sabater és el més mal calçat. El súmmum d'un sord és que, quan es mori, li guardin un minut de silenci. I el súmmum d'una reunió de ministres europeus de l'energia és que facin una reunió i que se'n vagi la llum. Això va passar a Brussel·les.Quan el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) analitzava l'apagada que el passat dia 4 va afectà a varis paísos (també a Espanya), van patir un tall de subministrament elèctric i es van quedar a les fosques quasi una hora.Ho van fer expressament per demostrar que li pot passar a qualsevol ? O potser algun operari graciós va voler crear un altre súmmum dels súmmums?

23 Novembre 2006. Sí, però no. A Canadà tenen també problemes per definir el seu territori francòfon de Quebec en el seu estatut. Ho volen arreglar amb quelcom així com "una nació dintre d'un Canadà unit".  Però la paraula "nació" diu el govern que no li agrada, que pot suggerir independentisme. Ja veurem com ho solucionen. Poden copiar, sinó, el nyap espanyol del "preàmbul".

23 Novembre 2006. Ferit greus i... Tres persones, dos hostes i un treballador van resultar ferides ahir en esfondrar-se el sostre d’una habitació del Parador Nacional Conde de Orgaz, de Toledo. Dels tres ferits, dos són turistes de Madrid, una dona de 32 anys i un home de 38, i el seu estat és greu. Van anar a parar, amb llit inclòs,al pis de sota, a  la recepció de l'hotel,  El tercer ferit és un jove de 28 anys que, en el moment de l’ensorrament, treballava en la remodelació de l’edifici. El Parador segueix funcionant amb normalitat, i segons va explicar el subdelegat del Govern a Toledo, els tècnics de l’obra estan examinant les causes de l’ensorrament i que atribueixen en principi a la manca d’un envà o un reforç en el forjat del sostre.  Amb els preus que cobra el citat hotel (140 euros per nit), tindria que assegurar a les parelles que acull que el pis aguantarà els "moviments" del llit i que no canviaran, sobtadament, de pis.

22 Novembre 2006. Cadenes a l'est. Volkswagen ha anunciat l'acomiadament de quasi 4.000 treballadors de la seva factoria filial de Forest, a la perifèria de Brussel.les, Bèlgica, per preservar els llocs de treball a Alemanya. La decisió de traslladar al més ràpidament possible la producció del Golf de la planta belga a les fàbriques alemanyes de Wolfsburg i Mosel posarà en perill, apart dels empleats directes, 10.000 llocs de treball més de la indústria auxiliar belga, que depenen de la factoria de Forest.Volkswagen va explicar que tan sols mantindrà a la seva filial belga uns 1.500 llocs de treball, per acoblament i pintura d'una producció limitada del Polo, en què les peces arriben des de Bratislava (Eslovàquia). Aquest reajustament significaria la supressió de quasi el 75% de la plantilla de Forest.  Per si això no fos poc, a Bèlgica corren rumors de que  General Motors prepara també l'acomiadament d'al menys 1.000 persones de la seva factoria Opel a Anvers. Les companyies, per fe front a la gran competència que hi ha en el mercat, van a buscar la mà d'obra més barata dels paísos de la Europa de l'est recent incorporats a La Unió Europea. Igual que va passar amb l'Alemanya oriental en el seu temps. Els números (els beneficis) manen.

21 Novembre 2006. Clavats. El 30 de desembre del 2004 el Govierno va aprovar un Real Decreto pel qual es traslladava a Barcelona la seu de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), en compliment de l'acord assolit el juliol d'aquell any entre el president del Govern i el president de la Generalitat.  Al març del 2005, la Comunitat de Madrid va recórrer el trasllat, considerant que la decisió del Govern central estava "basada en simples motivacions polítiques d'oportunitat o conveniència".  No obstant, el canvi de seu a Barcelona es va realitzar fa un any.   Ara, el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha anul·lat el trasllat de la seu de la CMT de Madrid a Barcelona, a al estimar els recursos presentats per la Comunitat de Madrid i un grup de treballadors. El Tribunal creu insuficients alguns dels informes emesos en el procediment d'elaboració del Real Decreto que va acordar el canvi de seu.  Es tracta d'una confrontació Madrid-Barcelona, amb uns àrbitres caseros.  Tornen a veure altre cas d'enfrontament entre el poder Executiu i el Judicial.

21 Novembre 2006. Babel. La Sanitat catalana necessita traductors per als ambulatoris, degut a la gran quantitat d'immigrants nouvinguts que van a consulta mèdica i que no han tingut ocasió d'aprendre català o castellà. Arribar a entendre els símptomes d'aquests pacients i que ells entenguin el que han de fer, allarga la visita i fa perdre el poc temps que tenen els metges, apart dels nervis. Es calcula que un metge de família té una mitjana d'una visita cada sis minuts i per això reclamen més plantilla i una millor gestió per poder arribar a dedicar una mitjana de 10 minuts a cada malalt. Aquests interpretes, que en Sanitat reben el non de mediadors, tenen que ser poliglotes que  facin un curset per integrar-se a la seva feina. Els més buscats son els de xinès, àrab, romanès i de les llengues subsaharianes. Amb tants immigrants sense feina, tindria que ser fàcil cobrir aquests llocs de treball.

20 Novembre 2006. Observador.  El señor Rajoy, al confirmar la policia francesa que el robatori de les pistoles, el 23 d'octubre, va ser realitzat per ETA, ha dit que ETA s'està rearmant.  Ves, qui ho diria, sembla que no hi sigui, però... tonto no és, eh?

20 Novembre 2006. 39.000 raons. El FBI ja ha recuperat el quadre d'en Goya Niños con carretón (1778), que havia estat robat fa uns deu dies, quan era traslladat des d'el Museu d'Art de Toledo (Ohio) al de Guggenheim de Nova York, on anava a participar en una ambiciosa retrospectiva de la pintura espanyola, titulada "Del Greco a Picasso", exposició que estarà oberta fins el 28 de març pròxim. Malgrat que la notícia no diu com s'ha recuperat, segur que la recompensa de 39.000 euros que oferia el Guggenheim, responsable del trasllat, ha tingut molt que veure amb la recuperació.

19 Novembre 2006. Per ficar el nas. Aleksandr Litvinenko, ex-espia rus, exiliat al Regne Unit des del 2001, ha sofert un intent d'assassinat, al ser  enverinat fa pocs dies en un restaurant de sushi a Londres.  Litvinenko, antic coronel del Servei Federal de Seguretat rus, FSB (ex-KGB), i crític amb el president Vladímir Putin, assegura que va començar a trobar-se malament després d'haver-se reunit amb un contacte que li havia de donar dades sobre l'assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia, morta per un pistoler desconegut a Moscou el 7 d'octubre passat, assumpte que estava investigant. La seva situació es greu. Queda clar que a Rússia no estan per punyetes...

18 Novembre 2006. Sacsejada. Un terratrèmol es va registrar ahir a la tarda al departament francès d'Alts Pirineus, amb epicentre a prop de Lurdes, i que va arribar a la intensitat més alta a tota la regió des del 1996. L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va informar que la sacsejada es va produir exactament a les 19.19 hores i va tenir una magnitud 5 a l'escala de Richter, però l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), dependent del Ministerio de Fomento, la va rebaixar a 4,5. Es va deixar sentir a tot Catalunya, però no ha produït desperfectes.

17 Novembre 2006. Altre amb tarannà. Ségolène Royal serà la candidata socialista a la presidència francesa en les eleccions de la primavera que ve, després d'arrasar ahir, amb el 60,62% dels vots, en la primera volta de les primàries als seus contrincants Dominique Strauss-Kahn (20,83%) i Laurent Fabius (18,54%). Els portaveus dels dos perdedors han felicitat la guanyadora i van fer una crida a la unitat socialista per derrotar el pròxim 22 d'abril la dreta i el seu probable candidat, l'actual ministre d'Interior, Nicolas Sarkozy, (el que no va venir amb el seu president Chirac a Girona, perquè està enfadat amb Zapatero).

17 Novembre 2006. 2ª part, Pròleg. En la sessió constitutiva del Parlament català, en la seva vuitena legislatura, el republicà Ernest Benach ha estat reelegit avui, per segona vegada consecutiva, president del Parlament amb el suport dels 70 diputats de les tres forces de l'Entesa Nacional pel Progrés que formaran govern (PSC-CC, ERC i ICV-EUiA). A la votació, que s'ha produït mitjançant paperetes, tal com marca el reglament de la Cambra, la candidata de CiU Núria de Gispert ha obtingut 48 vots; la del PPC, Dolors Montserrat, 14 vots, i José Domingo, de Ciutadans (C's), tres vots.  Convergència i Unió (CiU) ha donat la nota reclamant la presidència del Parlament per la seva candidata, al haver estat la formació més votada en les eleccions i ha afirmat que Benach no representa la opinió majoritària dels ciutadans, que sí recull CiU. Hi han coses difícils de pair, és clar, però un partit que en realitat son dos partits, tindria que entendre més fàcilment el què és una coalició. Per altre part, també CiU ha anunciat que té l'intenció de recorre per via judicial el decret de creació del carrec de vicepresident de la Generalitat, que ostentarà en Carod-Rovira.

17 Novembre 2006. Serà maño? El president dels EUA, George Bush, ha afirmat a Hanoi, on participa en la cimera de 21 presidents i caps d'estat del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, que la lliçó que va ensenyar la guerra del Vietnam, amb relació amb la de l'Iraq, és que guanyarem si no abandonem. I també ha dit que volem resultats instantanis, i a l'Iraq això portarà temps. Pel que es veu, quan surt de casa, no se'n recorda del que ha passat. Els demòcrates el tenen enganxat, però encara pensa amb continuar la seva guerra i considera que tres anys és un instant. Geni i figura...

17 Novembre 2006. Cooperació. La ciutat de Girona ha dispensat una bona acollida a la cimera celebrada per una delegació francesa, encapçalada pel president Jacques Chirac, i una altra d'espanyola, dirigida per José Luis Rodríguez Zapatero, que en clima d'entesa, ha servir per certificar la plena sintonia dels dos països. En el vessant internacional han acordar tractar amb idees noves els problemes del Pròxim Orient, una iniciativa espanyola, secundada per França, i que Itàlia recolzaria, per aturar l'escalada en el conflicte palestino-israelià a Gaza, fora de control. En matèria de seguretat han parlar de la pacificació d'Euskadi. I en la gestió dels afers que concerneixen la vida quotidiana dels dos estats, han establert la mediació de la Unió Europea en el traçat d'una línia de molt alta tensió que connecti les xarxes elèctriques dels dos països i on hi han opinions contradictòries).  Que els veins parlin sempre va bé per la comunitat.

16 Novembre 2006. No fumeu!  El Govern no vol admetre que el poble pugui comprar un paquet de tabac per menys de 2 euros. Per això ha pujat els impostos dels paquets que compren els pobres. I ara ja costen 2,10 o 2,15. Amb la excusa de la salut, els impostos del tabac van pujant. Amb tantes pujades, la gent està que treu fum. Legislativament, no deixa de ser "curiós" que un producte, el tabac, tingui taxes diferents segons el preu de venda, fugint de la igualtat, i encara més "curiós" que el que paga més impostos sigui el més econòmic. ¿No serà això anticonstitucional, ara que aquesta parauleta està de moda?

15 Novembre 2005. Alarma. El secretari general de l'ONU, Kofi Annan, durant l'obertura de la fase final de la Conferència sobre Canvi Climàtic de Nairobi, ha afirmat  que el canvi climàtic no és només un tema mediambiental, com molts creuen, sinó més greu. Ha advertit que destrossarà collites, posarà en perill les poblacions costaneres, destruirà ecosistemes, estendrà malalties com la malària i la febre groga i augmentarà els conflictes per aconseguir recursos i que ens estem acostant a un punt de no retorn. En aquesta reunió, els assistents hauran de negociar i adoptar decisions finals.  En la mateixa urgència es manifesta el científic britànic John Lawton, autor de descobriments fonamentals per a l'ecologia, i que va rebre ahir el premi Ramon Margalef, guardó que la Generalitat atorga als investigadors que més contribueixen a la bona gestió dels recursos naturals. "La naturalesa està a punt d'esgotar-se" va afirmar.  Sentin aquestes i altres asseveracions categòriques, la gent es consciencia, però la qüestió és com es pot evitar. Amb el Protocol de Kyoto del 2005, que vol reduir un 5% del nivell al 1990 de les emissions de diòxid de carboni --causants de l'escalfament de la Terra-- al 2012, (22anys) sembla que no n'hi haurà prou.

15 Novembre 2006. Excèntrics. Una pintura a l’oli de Francisco de Goya (Niños en el carretón) ha estat robada mentre era traslladada, dins dels Estats Units, des del Museu d’Art de Toledo, Ohio, fins al Guggenheim de Nova York. El quadre està valorat en un milió de dòlars. L’asseguradora dóna 39.000 euros per una pista. Que es "perdin" peçes tan valuoses en un trasllat sembla que només pugui passar a paísos tercermundistes. Per això duen dir allò de que en todas partes cuecen habas. Donat que el quadre és invendible, per ser molt conegut, es té que pensar que algun milionari se'l pensa quedar per casa seva,  ben amagadet, per ell solet...

14 Novembre 2006. Anem trucant. El president de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT) assegura que els preus de la telefonia mòbil baixaran a partir del mes que ve, quan entrin en servei les noves operadores amb noves ofertes a la baixa, que trencaran els preus igualats dels grups actuals. També anuncia que l'ADSL també experimentarà reducció de tarifes. Però de moment, podem veure que el monopoli que controla Telefònica ha guanyat en els primers nous mesos de l'any 5.185 milions d'euros, xifra que representa quasi el 60% de l'any anterior.

14 novembre 2006. Per llogar-hi cadires! Ahir va tocar altre cop avaria a la Renfe. Un tren es va quedar aturat una hora dintre del túnel, entre Sants i Passeig de Gràcia i els passatgers es van escapar com van poder. És la catorzena avaria en dos mesos, o sigui que toca a una cada quatre dies. Podríem demanar aquest registre en el llibre Guinees, però al Africa deuen haver-hi paísos que ho tenen pitjor. O no!  Un usuari habitual de la línia de rodalies que hagi patit tots els endarreriments, resulta que ha perdut en dos mesos, amb una mitjana d'una hora per avaria,  catorze hores a les andanes de la ja gloriosa i sense precedents Red Nacional de Ferrocarriles Españoles. La Generalitat ha demanat a Fomento el traspàs de competències, vist el fracàs i l'incapacitat dels responsables a Madrid de la xarxa catalana.

13 Novembre 2006. Demanem! Per aprofitar aquests dies de bon temps de que gaudim, malgrat estiguem a novembre, no hi ha com sortir al carrer i anar de "mani". A  la concentració del dijous de professors demanant ajuda, el dissabte per la tarda es va "celebrar" una contra el tripartit, amb assistència posterior al Liceu. I ahir diumenge, n'hi havien varies.  Un miler de ciclistes van recórrer cinc quilòmetres pels principals carrers de Barcelona per promoure l'ús de la bicicleta a la ciutat i demanar més carrils bici. La marxa, convocada per l'associació de ciclistes Conbici, es va portar a terme en 29 ciutats espanyoles.   Veïns de la muntanya del Tibidabo de Barcelona,  es van manifestar contra la tala d'un centenar d'arbres que, segons van denunciar, el parc d'atraccions pretén tallar per construir a l'interior del recinte una nova atracció de muntanya russa.   A Santiago, 2.000 persones van reclamar mesures que impedeixin noves catàstrofes a Galícia, quan es compleix el quart aniversari de la crisi del Prestige, el petrolier grec segueix sent un problema. El vaixell enfonsat encara vessa fuel; Les 66.000 tones de chapapote recollides no han estat tractades; i avui dia passen davant la costa gallega més vaixells perillosos que fa quatre anys.   Girona van acollir ahir el clamor dels ciutadans contra la línia d'alta tensió que Red Eléctrica Española projecta construir entre Catalunya i França. Unes 2.000 persones es van manifestar per mostrar el seu ferm rebuig a la línia de molt alta tensió (MAT) i per reiterar que és innecessària i s'està tramitant de forma il.legal. En la manifestació van participar membres d'ICV i d'ERC.    Serà per manifestacions...

12 Novembre 2006. Perill. Ens podem posar a tremolar, perquè el Govern, després d'anunciar l'estudi d'una nova tarifa de l'aigua, ara treballa en el disseny d'una "tarifa social" de l'electricitat, en varis trams segons les rendes familiars, de manera que les importants pujades del rebut de la llum que s'acosten tinguin un impacte limitat en les economies més modestes.  I per demostrar-nos que tenim la llum barata fan la comparació amb els preus de diversos paísos de la Unió Europea on els salaris són més del doble que els d'aquí. És clar que les tarifes d'Espanya són baixes, com baixa és la renta per capita dels espanyols. Sempre que hi ha una pujada ens passen per la cara aquesta comparació europea. ¿perquè no fan les comparacions de les tarifes de la llum amb els salaris mínims o la mitjana de les pensions?

11 Novembre 2006. Clavats. La democràcia liberal implica respectar la separació de poders, Legislatiu (Parlament), Executiu (Govern) i Judicial (Tribunals), però si la Justícia no es neutral ni independent, pot arribar el cas de que el Govern no pugui governar.  Hi ha actualment un front de rebuig al govern, integrat per l'oposició i la majoria del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), amb el reforç de una part dels mitjans de comunicació. I això és preocupant perquè va en contra del progrés. I més preocupant resulta si tenim en compte que el mandat de l'actual CGPJ acaba aquest mes i la renovació es té que fer amb una majoria parlamentaria de 3/5 parts, el que obligaria a un acord entre PSOE i PP, cosa improbable, i per tant, l'actual composició del Consejo es mantindrà amb majoria conservadora, seguint amb la seves idees polítiques. Tindrem que consultar al Montesquieu per veure com arregla aquest entorpiment a la democràcia.

10 Novembre 2006. Canvi. Al Estats Units, guanyen els demòcrates. La foto de les Azores es del març del 2003. El de la dreta ja no hi és, i ara fa conferències i trucades locals. El de la esquerra es dedica a l'ecologisme, com el Schwarzenegger, per salvar els mobles i, el del centre, té els dies contats i dimitirà quan no li quedin més caps de turc per justificar-se. Però aixó sí, eh!...Friends forever.

9 Novembre 2006. Petites inversions. El diumenge em vaig acostar a la sala de subhastes Sotheby's de Nova York, per veure si em comprava un quadret d'en Paul Cézanne, amb el nom de "Naturaleza muerta con frutas y tarro de jengibre, 1895", que de sortida, només en demanaven 35 milions de dòlars. Però noi, van començar a licitar i licitar i al final vaig desistir. També en venien un d'Amadeo Modigliani, "Le fils du concierge, 1918", més baratet, per 31 milions. Però no en va agradar. Molt enterc el xaval. El van col·locar per molt més. En canvi, per un d'en Pablo Picasso, "Sauvetage, 1932", que sortia per un preu molt arregladet, 12 milions, ningú va licitar, ni jo tampoc. Es que els Picasso's en donen mal de cap. Total, que me'n vaig entornar sense comprar res, però amb el catàleg, per si algun dia em decideixo.

8 Novembre 2006. Dret a vivenda? La  Unió Europea (UE) denuncia que els habitatges espanyols estan "sobrevalorats" rere l'espectacular escalada dels últims anys, circumstància que fa que es pugui reduir bruscament la venda, i per tant, caure l'activitat del sector immobiliari i la creació de llocs de feina. El vicepresident del Govern i ministre de Economia, Pedro Solbes, va reconèixer ahir a Brusel·les que és "poc probable" una eventual caiguda del preu de la vivenda.     La construcció, el primer negoci nacional, mantenidor de totes les especulacions borsàries empresarials actuals, té que funcionar contra vent i marea, malgrat no es venguin pisos. Per cert, s'inaugura avui a Barcelona el saló immobiliari internacional Barcelona Meeting Point, que reunirà fins diumenge a la Fira de Montjuïc 20.000 professionals de la construcció i la vivenda. Aquesta celebració ja va provocar ahir les protestes de l'"Assemblea per una Vivenda Digna" i diverses plataformes d'afectats per qüestions urbanístiques. Abans del migdia, dues dones es van encadenar a un bidó de 500 quilos de ciment davant de les portes del Palau de la Generalitat i en van impedir la sortida de vehicles oficials durant més de tres hores. L'"Assemblea Popular pel Dret a la Vivenda" va anunciar que alguns dels seus membres aniran avui a la inauguració, per fer altre protesta. I pel dissabte, tenen convocada una manifestació. Dret a pataleo, sí.

7 Novembre 2006. Taxi = luxe. Els taxis de Barcelona aplicaran un suplement de dos euros les matinades del dijous al divendres, del divendres al dissabte i del dissabte al diumenge, i les vigílies de festius, entre les 00.00 hores i les sis del matí. Amb aquesta mesura, es busca incentivar el taxista perquè treballi les nits dels caps de setmana, que és quan més costa trobar un taxi lliure. Altre augment patirà la baixada de bandera. La tarifa T-2, la diürna dels laborables, passarà d'1,45 euros a 1,75, mentre que la T-1, la nocturna i la de festius, passarà d'1,55 a 1,85. En conjunt, la pujada es calcula del 5,5% de mitjana, ja que el preu per recorregut i temps no variarà. Aquest augment està previst per l'any 2007, però tot fa pensar que es produirà des de mitjans de desembre, per "enganxar" les festes de Nadal, que es l'època de l'any en que els taxis tenen més feina.

7 Novembre 2006. Diaris. El recent anunci del nou tripartit a Catalunya, fa que avui sigui un bon dia per repassar els titulars de primera plana dels diaris i fer-nos una idea (o reafirmar-la) de les seves tendències, que sempre va bé conèixer per "traduir" les seves comunicacions. I ens trobem amb la sorpresa de que quasi totes les publicacions nacionals, excepte una, treuen unes lletres grosses mesurades, sense sensacionalisme. Diuen: -El Periodico: "Els empresaris demanen estabilitat a Montilla", en una línia de moderació. -L'Avui: "El nou tripartit renuncia a tenir portaveu del govern", sense denunciar, de moment, el seu nacionalisme. -El País: "Montilla sitúa a Carod como único vicepresidente del nuevo tripartito", imparcial, d'acord amb el seu tarannà.  -L'Abc: "El PSOE se reconoce incapaz de evitar otro tripartito y CiU le retira su apoyo", provocant, com sempre, però acceptable. -El Mundo: ERC controlará carteras clave para imponer la hegemonía del catalán", ficant-se, sense raor, contra els idiomes no castellans. Normal. -La Razón: "Montilla cede las consejerías clave del tripartito a ERC y IC", denunciant que hi han conselleries clau. Com a tots els governs, no?. -La Vanguardia: "Zapatero traslada a Montilla su malestar por su actuación". Caram amb La Vanguardia. Es passen, perquè aquesta afirmació, cas de ser veritat, no es pot demostrar. I amb lletra més petita, "Cacerolada en Barcelona contra el tripartito". És l'únic diari que treu aquesta incidència a primera pàgina.

6 Novembre 2006. Els perdedors. Ara ja no hi han casserolades ni concentracions que valguin. CiU, la federació de partits que per estar plegats va guanyar les eleccions catalanes, ha vist que amb la seva promoció no ni ha hagut prou i que han anat a parar al fracàs. Mai tornaran a tenir les coses tan fàcils. Unes circumstàncies tan favorables. Però no van saber aprofitar-ho. Mala idea van tenir amb lo del notari i mala idea van tenir amb el CD de regal parodiant moments puntuals dels seus oponents. Que l'Artur Mas digui ara que no recolzarà al govern d'Espanya, que a Catalunya governaran els perdedors, etc. segur que el deixa més tranquil, però desgraciadament sona a enrabiada. No han sabut guanyar ni tampoc, per el que es veu, sabran perdre. Continuaran a l'oposició junt amb els seus companys del PP, per dir que tot està malament. I ja se sap que els partits que no cooperen, tenen poques perspectives de pujar.

5 Novembre 2006. Segona part. Sembla ser que Catalunya tindrà altre cop un tripartit al govern. Equips de negociació de PSC, ERC i ICV treballen en la elaboració del nou organigrama, que serà diferent a l'anterior del 2003, i estarà compost per 14 carteres, 7 per al PSC, 5 per a ERC i 2 reforçades per a ICV-EUiA. Hi ha la intenció de presentar ja demà dimarts al Parlament la estructura ja definitiva de la coalició.  Com punts positius d'aquest acord es poden citar: Que una segona opció pot servir per rectificar els errors de la primera i millorar-la. I que la rapidesa en el acord servirà per estalviar-nos "batalletes" i discussions i per començar a treballar més aviat, que prou feina atraçada ha quedat de l'anterior etapa.

4 Novembre 2006. Després de més d'un any. A Bagdad, el Tribunal Especial que jutja a Saddam Hussein ha imposat aquest matí al dictador la pena de mort, a la forca, per crims contra la humanitat, amb relació a la matança de 148 xiïtes a la població iraquiana de Dukhail el 1982. Aquesta matança va ser una represàlia per rebre un atac la caravana presidencial en què viatjava Saddam quan travessava aquest poble, malgrat que Hussein va sortir il·lès gracies al blindatge del seu cotxe.  La seva defensa ha afirmat que recorrerà contra la sentència de forma imminent. El Govern iraquí ha decretat des d'aquesta matinada el toc de queda a Bagdad, per evitar possibles disturbis a la zona sunnita del país, al divulgar-se el veredicte.   És providencial pel president Bush que aquesta sentència arribi dos dies abans de les eleccions legislatives a EUA,  ja que pot justificar en part la polìtica seguida al Iraq i reduir els vots de càstig al seu contre. EUA i Regne Unit recolzen que la condemna de Sadam sigui a mort. Espanya, Itàlia, França i Rússia ho critiquen.  Amnistia Internacional va més lluny i apart d'oposar-se a la pena capital, assegura que el judici no ha tingut les garanties mínimes de justícia i imparcialitat.

3 Novembre 2006. Fumem o no? El Govern de la Comunitat de Madrid (PP) va aprovar ahir un decret (que ja tenia anunciat) que desenvolupa (però contradiu) la llei estatal del tabac. Permetrà fumar als bars d'empresa i a les celebracions socials i institucionals dels centres de treball, en reservats dels restaurants, i als casaments i festes si així ho decideixen els nuvis o amfitrions. La norma també admet que la separació de les zones de fumadors en locals de més de 100 metres quadrats es realitzi amb envans, com biombos o cortines d'aire, en lloc de compartiments estancs ferms. La ministra de Sanidad ja ha manifestat que remetrà un requeriment al Govern madrileny per modificar el seu decret, i si no ho fa, d'aquí a un mes presentarà un recurs contenciós administratiu similar al ja formulat contra els de Castella i Lleó, València i la Rioja. Estem davant d'un problema d'interpretació. Les autonomies diuen que desenvolupen la normativa, però el govern diu que la rectifiquen. Els empresaris de restauració madrilenys estan d'acord amb les innovacions, però els anti-fumadors no. El cas és que les comunitats que "desenvolupen" la llei "precisament"estan en mans del PP. O sigui que queda el dubte de que si ho fan per buscar la millor reglamentació o si, simplement, segueixen la seva línia anti-tot el que estipula democràticament el Govern central.

2 Novembre 2006. És el que tenim... El poble de Catalunya s'ha manifestat a les eleccions al Parlament. I la meitat s'ha manifestat no anant a votar. Apart d'un 2% de vots en blanc, l'abstenció ha estat del 43,23%, gairebé sis punts més que el 2003. O sigui que tot ha anat com estava previst. Les expectatives s'han complert. CiU ha obtingut  48 escons; el PSC, 37; ERC, 21; el PPC, 14; ICV-EUiA, 12, i Ciutadans de Catalunya, 3. O sigui que CiU guanya 2 escons, malgrat les circumstàncies favorables de l'actual desconcert (i el nou pentinat); PSC perd 5 escons per cansament; ERC en perd 2, per indefinició; el PP, en perd 1 només; ICV en guanya 3, per ser, potser, el partit més progressista i sincer; i C's surt amb 3 escons, amb els vots dels joves i els de càstig a les demés forces. Ara toca negociar i regatejar i el rotllo dels recolzaments puntuals, sense un pacte clar. I sentirem les justificacions no concretes de fort, estable, consensuat, Catalunya, etc., que res volen dir a la hora de la veritat.  I com que CiU té moltes ganes de recuperar el seu tron i el seu orgull, es pot apostar amb moltes possibilitats d'encertar, que tindrem un govern dretà/esquerrà. És clar que ells no el definiran així.

31 Octubre 2006. Brasil repetix. La reelecció de Luiz Inácio Lula da Silva com president del Brasil demostra el fort carisma que transmet. Milions d'electors han renovat la seva confiança en el president metal.lúrgic, malgrat la corrupció que es va detectar al seu partit (Partit dels Treballadors PT) i al seu entorn.  La diferència de més de 20 punts aconseguida per Lula sobre el seu adversari, el socialdemòcrata Geraldo Alckmin, no és ni molt menys, un xec en blanc. És més aviat una segona oportunitat, i l'última, que suggereix amb nitidesa la correcció, el canvi de rumb de certes polítiques que han defraudat i frustrat una part d'aquella onada d'esperança que va suposar la seva arribada al poder el 2002. L'estratègica aliança de Lula amb el centrista Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), la primera força en nombre de diputats al Congrés i la segona al Senat, li pot garantir una estabilitat parlamentària que abans no tenia. Així, doncs, endavant la segona part del "compañero" Lula.

31 Octubre 2006. Podem anar pensant... Avui és dia de meditació i demà, els 5.300.000 electors catalans podrem votar en les 8.315 meses que hi ha repartides ens els diferents col·legis electorals, per escollir el nou govern català. Això és la teoria. La pràctica serà que passat demà estranyes coalicions formaran el nou govern de Catalunya. L'única cosa positiva és que ja no sentirem ni llegirem més propaganda partidista (desqualificacions dels uns als altres). Ara ve allò de que tots els partits han millorat i estan contents, sobre tot els que aconsegueixin poltrona autonòmica.

30 Octubre 2006. Mala sort? Altre dia que els usuaris dels trens de rodalies estan la mar de contents. Una avaria a l'estació del Clot, de bon dematí, ha provocat endarreriments en totes les línies i modificacions en tres d'elles. I a la tarda, un descarrilament parcial d'un vagó a l'estació de Sant Andreu Comtal, sense víctimes, a la mateixa línia, ha causat cancel.lacions de trens i demores que avui no quedaran solucionades. Renfe ha tornat a deixar constància que lo dels trens, aquí a Espanya, funciona com als paísos tercermundistes. Milers i milers d'usuaris esperen, decebuts, a les andanes, amargant-se la sang i arribant tard als compromisos. Però, és que tantes avaries ja no semblen un problema d'incompetència ni d'incapacitat o de mala sort, i et fan pensar malament, si tenim en compte que hi ha molt interès en traslladar la direcció dels trens que circulen per Catalunya a Catalunya i, també, de cara a les eleccions de passat demà, aquest malestar que es genera pot influir en els votants, al veure que res no funciona correctament i que es té que anar a un canvi. Aquests mals pensaments sobre una possible premeditació beneficiaria als partits nacionalistes. Malgrat diu el refrany que pensis mal i encertaràs, esperem que aquest no sigui el cas.

29 Octubre 2006. Mal rotllo. Altre cop es té que canviar l'horari, perquè diuen que amb la minutera amunt i abaix s'estalvia gran quantitat de quilowatts. La veritat, es que jo no estalvi-ho res, perquè la llum que no tinc que gastar pel dematí la tinc que gastar per la nit. Inclús m'han dit persones que s'aixequen tard, que gasten més, ja que pel dematí no la fan servir mai i tenen que fer-la servir a les sis del vespre. I mentalment, aquest "quina hora és?" que patirem a partir d'avui fins que ens acostumen, pot fer ballar les neurones i les costums a molta gent. Però si a Europa també fan aquest canvi, no ens quedarà més remei que anar ballant i estalviant (?).

29 Octubre 2006. Amb avantatge. Les eleccions serveixen, apart de que el Sr. Carod Rovira pugui vendre els seus vots al millor postor, per quelcom més. En aquestes eleccions hem vist com el candidat nacionalista Mas ha canviat el seu pentinat, afortunadament per millorar. Per no perdre el vot femení, ha canviat d'estilista (ja era hora). Primer es va treure l'ona de "guaperes" de la front, i la va deixar per un serrell. Últimament ja ni serrell porta i continua la mar de maco, (tapant-se les entrades no sé com),el que no deixa de ser una avantatge considerable amb el 50% de vots en mans de dones. En Montilla no té tan atractiu físic. Perdrà!

28 Octubre 2006. Mal aniversari. A París, ara fa un any, es van registrar disturbis després de la mort de dos joves electrocutats quan fugien, al creure que els perseguia la policia. El succés va provocar una onada d'incidents que es va saldar amb la crema de més de 10.000 vehicles, en la seva gran majoria automòbils privats i a més, 300 edificis públics o privats van patir destrosses. Ahir a la nit, a l'aniversari de la revolta, sis policies han resultat ferits en enfrontaments al barris conflictius de la perifèria de París, malgrat que quatre mil agents van ser desplegats per reforçar a les policies locals i protegir als ciutadans. També han estat incendiats dos autobusos i almenys una vintena d'automòbils. Malgrat els incidents, la policia francesa ha qualificat la nit de relativament tranquil·la i un comunicat del Ministeri de l'Interior treu importància als incidents. S'han detingut 25 persones. Ha passat un any i França continua amb problemes, amb el sentiment de exclusió i abandonament que pateixen els immigrants, dins dels baris marginals de les perifèries urbanes. Els entesos parlen de l'imminent perill de una guerrilla civil crònica per part dels "banlieues" (perifèrics) que pot alterar greument la cohesió en el país francés.

27 Octubre 2006. Per demanar que no quedi. A Salou (Tarragona), unes set-centes persones van participar diumenge en una manifestació demanant al Ministerio de Fomento el trasllat de la via del tren que creua el nucli urbà. Els alcaldes de Salou, Vila-seca i Cambrils anaven darrera d’una pancarta amb el lema ‘Prou morts, via fora’. Durant els darrers 10 anys, cinc persones han deixat la vida a les vies de tren salouenques. Totes les poblacions que hi han a la costa, i moltes de l'interior, tenen la via fèrria pel mig de la ciutat i totes han tingut morts. Seria molt maco que s'agafés la vareta màgica i pataplum, es posés la via del tren per fora de totes les poblacions. Però com que això és molt difícil, és més normal, com fan els pobles que tenen aquest problema, posar passos alçats o subterranis pels vianants, que és molt més factible. Apart, amb l'especulació urbanística que hi ha a totes les poblacions costaneres, i a Salou més, aquesta petició fa pensar malament. ¿Quants metres quadrats quedarien "lliures" en ple nucli urbà? Molts. Però estem segurs de que aquesta no és la intenció dels manifestants, ni dels alcaldes.

26 Octubre 2006. Quasi desconegut. El PSOE ha nomenat Miguel Sebastián (49 anys), fins ara director de l'oficina econòmica del president del Govern, candidat a l'alcaldia de Madrid. Després de la negativa del ex-ministre José Bono, en Zapatero ha designat al seu ajudant en economia per fer la competència a Ruiz Gallardón (PP), a les eleccions del maig de l'any que ve. Hi ha temps de sobra per donar a conèixer als madrilenys el candidat socialista, però les cròniques li donen molt poques possibilitats. La decisió sembla presa a la força, però sona a molt estrany, quasi impossible, que el PSOE no tingués estudiada la presentació del nou "alcaldable". És tracta d'una jugada premeditada? Un líder quasi desconegut acapara més l'atenció de la gent i una cara nova pot "entrar" a gust, sobretot si la gent vol un canvi. Si surt bé, serà qüestió, d'aquí set mesos, de treure's el barret davant l'enginy del PSOE.

25Octubre 2006. Sorra, cal, sorra...S'acusa a ETA del robatori de més de 300 armes curtes al sud de França. És un fet que perjudicarà el procés de pau i deixa el Govern en una situació compromesa. Però no oblidem que la banda va oferir un alto el foc, i res va dir de que renunciés a proveir-se d'armes i diners. Pot ser que, al revés, el procés de pau el trenqui ETA en resposta a l'acció judicial contra el seu entorn, amb la intervenció de les herriko tavernes i el processament d'Arnaldo Otegi i d'altres dirigents batasunes per integració en la banda. Els etarres sostenen des de sempre que el poder judicial no és independent del Govern i actua sempre al dictat d'aquest, cosa que els porta a responsabilitzar l'Executiu de tota actuació legal.  Esperem que amb la noticia d'aquesta tarda del Parlament Europeu adoptant recolzar (per 321 vots a favor, 311 en contra i 24 abstencions) la iniciativa de pau al País Basc que persegueixen les institucions democràtiques espanyoles, es torni a un cert equilibri que permeti seguir buscant la forma de continuar les gestions.

25 Octubre 2006. El Jefe. Bruce Springsteen (57 anys), en gira per Espanya, desprès d'omplir els aforaments de Madrid, València i Granada, va actuar ahir a la nit a Barcelona, al Palau Sant Jordi, ple a vessar, amb 18.000 persones que el 'Boss' va conquistar amb el vell repertori de Pete Seeger. El passat maig ja va actuar a Badalona, on també va aconseguir altre gran èxit.   Veient i escoltant a un vertader professional, un se'n dóna compte de que hi han músics i músics. Queden molt lluny les actuacions dels actuals cantants espanyols, sorgits d'"operacions" dels mitjans de comunicació i les seves "cançonetes". El dia i la nit.

24 Octubre 2006. Valor. A la entrega de premis de la revista de moda Telva hi va assistir la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, amb un "modelet" de la dissenyadora Ágatha Ruiz de la Prada, vestit inspirat en la bandera regional de la comunitat madrilenya. La señoraRuiz de la Prada va ser guardonada pels seus 25 anys de carrera (per persistent, deu ser). A la presidenta Aguirre algú li va preguntar, amb tota raó, on duia la vareta màgica. Va dir que no li cabia a la bossa de mà.  Al gener passat, va ser la ministra de Cultura, Carmen Calvo, la que es va atrevir a lluir un vestit de la mateixa dissenyadora. Però al gener estaven a prop els carnavals... Ara no.

23 Octubre 2006. Tornem-hi. Altre cop, els trens de la gloriosa Renfe tornen a fallar. El diumenge, a les obres del AVE, a Can Tunis, prop de Barcelona, es van carregar un cable d'alta tensió que al caure, va cremar els cables de control de tràfic i de seguretat ferroviària, paralitzant les línies de Vilanova i de l'aeroport. Més de 50.000 persones tornen a veure's afectades amb suspensions de trens i demores. Els usuaris de l'aeroport van tenir que anar amb autobusos, patin considerables retards. El mes passat, tres avarias consecutives a l'altura de la Torrassa, van provocar un col·lapse generalitzat en les mateixes línies. Es calcula que fins demà no quedarà normalitzat el servei. Tot fa pensar que l'alta velocitat trigarà més del compte en arribar a Barcelona. Estava previst que funcionés al maig del 2007, però ara ja es parla de final del 2007.  Els usuaris de rodalies tenen que prendre encara molta til·la.

22 Octubre 2006. Només 4.150 pre-pensions. L'ens públic RTVE (Radio Televisión Española) i els sindicats firmaran aquesta setmana l'Expediente de Regularización de Empleo (ERE), que afecta a 4.150 treballadors i que permetrà la pre-jubilació dels de 50 o més anys o dels que en portin 24 d'antiguitat, tots amb el 92 % del salari. Aquest pacte és la primera part del Plan de Saneamientoestipulat ja fa mesos pel Govern, per posar fi a l'endeutament crònic de la radio-televisió pública, que a partit de primer d'any farà un canvi substancial, segons els projectes. Ara s'iniciarà una segona negociació per fixar el conveni dels funcionaris que seguiran en actiu a la Corporació. És de destacar en aquest pacte que totes les baixes es produiran per l'edat dels treballadors, fugint de la problemàtica que les demès mides,com la cancel·lació de contractes temporals, els acomiadaments. etc., portarien.  S'ha tirat per la forma més fàcil, que pagarem tots els espanyols, com sempre. Remarca aquesta solució el caràcter de chollo en que és considerada la plaça de funcionari, ja sigui estatal, autonòmic o local.

21 Octubre 2006. Decebedor. Ahir es va celebrar per TV3 el debat (el, perquè sembla ser que només n'hi haurà un) entre els presidenciables a la Generalitat de cada partit. El poble va tenir ocasió de veure el que tenim. No n'hi ha més. Arribes a la conclusió de què, votis a qui votis, guanyarà qui vulgui ERC. O sigui, que una mica depriment si que són les perspectives. La única opció real és que en Mas o en Montilla treguin majoria absoluta per no tenir que pactar amb ningú, però no hi arribaran. ¿Quan s'implantarà la doble volta, per eliminar als partits frontisses? La xifra d'abstenció serà tremenda. Arribarem al 55% de votants?

20 Octubre 2006. El color del vidre per on es mira. Això de que el Consejo Nacional del Poder Judicial (CNPJ) estigui format per 19 persones, 10 del grup conservador o majoritari i 9 del grup minoritari, està convertint la Justícia en una olla de grills. I per el que es veu, hi han jutges d'Instrucció que també tenen la seva "línia" política promocional, com per exemple, la jutgessa del 35 de Madrid que ara porta el cas de l'acid bòric, desprès de que el deixés el magistrat Garzón. Les discrepàncies d'opinions entre uns i altres, segons la seva tendència partidista, només fan que convertir el Poder Judicial en un Poder Polític, precisament sense consonància amb les idees de l'actual Govern.

19 Octubre 2006. Que bé! Tenim la sort de què els pisos continuen pujant de preu. El Ministerio de la Vivienda té molt interès en que la bombolla immobiliària no peti i continua facilitant dades dels preus de venda dels habitatges, que segons diuen, continuen pujant. (És clar que ells treballen amb el preus "oficials" que consten en les escriptures, i no saben res del diner negre complementari en quasi totes les transaccions, que deu ser el que minva). En el tercer trimestre de l'any, a Espanya, diuen, les cases es van encarir un 0,7%. Acumulen una pujada del 9,8% en els últims 12 mesos. A Catalunya, el cost de la vivenda, diuen, segueix experimentant pujades per sobre de la mitjana espanyola: l'1% trimestral i l'11,8% interanual.  Barcelona ja no és la ciutat més cara. Amb un preu de 3.482,2 euros per metre quadrat, ha estat superada per Sant Sebastià (4.076 euros), Madrid (3.717 euros), Getxo (3.575 euros), i les localitats madrilenyes de Majadahonda (3.500 euros) i Alcobendas (3.485 euros). I és una sort per l'economia espanyola, ara que les grans constructores-immobiliàries, gracies a les propietats per vendre que figuren en els seus actius, han passat a invertiren les companyies de serveis, alliberant a les Caixes i Bancs de les seves fortes inversions. Seria contraproduent que la baixada de preus dels habitatges tirés per terra la noves tendències inversionistes nacionals del taurons dels monopolis. Total, que la bombolla continua agafant aire amb el risc cada vegada més gran de que peti. Qui esperi que els pisos baixin de preu, de moment, tindrà que esperar encara més. L'oferta no vol claudicar a la realitat.

18 Octubre 2006. Un toc. La Mesa del Congrés va aprovar ahir una iniciativa sense precedents: Discutir si la Cambra reprova i destitueix el Defensor del Poble, Enrique Múgica. La proposta va partir del grup parlamentari d'IU-ICV, que considera que Múgica no s'ha comportat de forma neutral i s'ha extralimitat al recórrer la llei catalana davant el Tribunal Constitucional. El PSOE ha recolzat la proposta amb l'oposició del PP, però a la hora de la veritat, votarà en contra. La petició aspirava que el debat i la votació es produís en el ple, però la iniciativa s'abordarà finalment en el si de la comissió mixta del Defensor del Poble, a la qual Múgica té previst comparèixer dijous de la setmana entrant,quan presenti el seu informe anual davant la Cambra, que ha d'exercir el control sobre la seva activitat.

17 Octubre 2006. Màfia oriental. A Rússia, quan fa poc que va ser assassinat del vicegovernador del Banc Central de Rússia, Andrei Kozlov i encara no fa ni 10 dies, la periodista Anna Politkóvskaia, ahir va aparèixer mort el gerent de l’agència de notícies Tass, Anatoli Voronin. El van trobar mort a ganivetades al seu domicili del centre de Moscou. La fiscalia general ha explicat que el cadàver el va trobar la nit de diumenge el seu xòfer amb signes evidents de violència. La policia de Moscou interroga els veïns de la víctima,que vivia en un bloc d’apartaments de la capital. A diferència de la Politkovskaya, Voronin no havia rebut amenaces, segons ha explicat la seva secretària. La víctima tenia 55 anys i feia 23 anys que treballava a l’agència, i havia rebut l’Ordre del Mèritrus de mans de l’expresident rus Boris Ieltsin. A Rússia, els assassinats per encàrrec són habituals i fins i tot empreses legals recorren a aquest sistema. La majoria queden impunes.

17 Octubre 2006. Màfia occidental. A Espanya, la màfia no produeix morts. Al contrari, genera molts "vius". La constructora Sacyr Vallehermoso ha comprat més del 9 % de la petroliera Repsol YPF, el que representa un desembors de quasi 3.000 milions d'euros. El valor de l'acció de Repsol ha passat en dos dies del 23,75 a 26,6 euros, una pujada del 14, 2%, amb un màxim històric en la seva cotització, superant la seva caiguda del gener passat del 25%, quan va comunicar la revisió a la baixa de les seves reserves. Al maig, una acció de Repsol valia 20 euros. Avui, dimarts, anava perdent ja un 6% ¿Com pot una constructora, amb unes deutes de més de 11.000 milions d'euros, fer una inversió tan forta fora del seu negoci? Ah, miracles de l'enginyeria empresarial moderna. La Caixa té el 12,5% de Repsol, i Repsol té el 30% de Gas Natural. Lògic, no?  Altre inversió de liquiditat immobiliària cap el sector energètic es va produir fa unes setmanes, quan Acciona va adquirir el 10% d'Endesa i després, quan ACS es va fer amb el 35% de Fenosa i un 10% d'Iberdrola. L'explicació oficial és que són mesures per evitar les Opas hostils i per potenciar els nuclis forts dins del marc europeu. Pels que no entenem d'"economia" i de taurons, l'únic que se'ns acudeix dir és allò de que Déu ens agafi confessats.

17 Octubre 2006. Fam. Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, l’ONU ha recordat que 30.000 persones moren de gana cada dia al món. A més, 854 milions de persones al món passen gana i tenen problemes de malnutrició, sobretot al continent africà. La fam és molt més mortífera que les guerres, el terrorisme o les malalties. La FAO, l’organització de les  Nacions Unides que lluita contra la fam al món, ha difós un document on proposa invertir en agricultura i on demana als governs que ajudin els petits agricultors a lluitar contra la falta d’aliments. S’han anat perdent molts cultius i actualment només quatre espècies vegetals, el blat, l’arròs, el blat de moro i la patata, alimenten el 60% de la humanitat.

16 Octubre 2006. Massa econòmic? Els ministres d'Energia i Petroli dels onze països membres de l'OPEP han convocat una reunió per dijous vinent a Qatar amb la intenció de reduir la producció conjunta en un milió de barrils de cru diaris, retallada que entraria en vigor l'1 de desembre vinent. Amb aquesta reducció del volum d'extracció, els països productors pretenen aturar la caiguda de preus que l'or negre pateix, ja que el barril de cru Brent va acabar la sessió de divendres a 59 dòlars, mentre que el de l'OPEP ha caigut fins als 54 dòlars, lluïn dels preus rècord de 78 i 72 dòlars assolits a principis d'agost. Aquest descens de producció de petroli ja s'ha establert altres vegades i sempre, quan han aconseguit pujar els preus, s'ha tornat  a la producció "normal" per aprofitar-los. La qüestió és que el petroli estigui sempre a preu de "or". D'or negre.

15 Octubre 2006. Efecte bumerang? La federació nacionalista Convergència i Unió (CiU) ha creat un DVD de propaganda electoral, no per presentar el seus programes, sinó per criticar els tres anys de govern tripartit a Catalunya. No diu cap mentida, però diu només mitges veritats. Aquest disquets es regala amb tots els diaris catalans avui a la venda i es pot veure també per Internet. La trifurca està servida. Tots els partits, inclòs el PP, que no surt al vídeo, s'han queixat. A més a més, TV3 diu que les imatges que es fan servir són dels seus arxius i no tenen permís per la seva difusió. Molts cronistes polítics parlen d'un tret per la culata, i dubten que el resultat de la seva difusió sigui beneficiós per les aspiracions de CiU.  Les consultes sobre opcions de vot s'igualen entre socialistes i convergents.

14 Octubre 2006. Un voluntari, per favor. El PSOE té problemes per poder trobar el rival de Ruiz-Gallardón a l'alcaldia de Madrid. L'últim i el més presentable candidat que acaba de dir que no a l'oferta és José Bono. I és que els polítics de la seva fusta només es presenten si tenen del tot segura la victòria, sense arriscar-se a quatre anys d'oposició municipal. ¿S'imaginen al Bono aguantant a una regidora anomenada Ana Botella? En Bono és molt Bono. Les tertúlies diuen que la comanda ha estat rebutjada també per altres il.lustres, com Solana, Borrell i el mateix Felipe González. Ara es parla de la vicepresidenta del govern Maria Teresa Fernández de la Vega. ¿No sortiria perdent amb el canvi?

13 Octubre 2006. Premi. El Comitè Noruec del Nobel ha distingit el bangladeshià Mohammad Yunus, de 66 anys, i el Grameen Bank, per la seva tasca d'ajuda als pobres a través dels microcrèdits. Amb la seva elecció, el Comitè Noruec del Nobel ha llançat un missatge contra el neoliberalisme i la globalització desenfrenats. "La pau duradora no es pot aconseguir si no es pot obrir un camí perquè una àmplia part de la població surti de la pobresa", afirma el comitè en el veredicte, que ha suposat una sorpresa per tothom. Concedir crèdits a persones sense recursos, una fórmula que fa algunes dècades semblava una missió impossible i sense sentit des del punt de vista de qualsevol banquer, s'ha convertit, com ha explicat el comitè, en "un instrument important en la lluita contra la pobresa". L'economista bangladeshià ja ha vist premiats els seus esforços amb nombrosos premis, entre ells, a Espanya, el Príncep d'Astúries a la concòrdia (1998) i el primer premi Internacional Navarra de la solidaritat (2002). Però no hi ha cap possibilitat de que els bancs "normals" segueixin la seva política.

12 Octubre 2006. Morts per res?  Un informe publicat ahir a la revista mèdica britànica The Lancet estima en 655.000 les persones que han perdut la vida al Iraq des de que les tropes anglo-estadounidens van envair el país àrab el 20 de març del 2003, o sigui una mitjana de 500 morts per dia. El president Bush qualifica el estudi de les universitats de Bagdad i Baltimor, que multiplica por 20 las estadísticas de la Casa Blanca, de "poc creïble". No és res d'estrany que el cap de l'exercit britànic demani la retirada de les tropes angleses d'Iraq.

11 Octubre 2006. Inadmissible. Ahir a Martorell, just abans i després d'un míting del PP, amb Josep Piqué i el señor Ángel Acebes, uns 40 joves van sacsejar els dirigents populars al arribar al Centre Cultural, amb empentes, insults i llançament de tomàquets, ous, etc. A l'entrada els guàrdies civils presents, pocs, no van poder impedir les agressions. A la sortida, al cap d'una hora d'haver finalitzat l'acte, ja havia més protecció, però van tenir que sortir per cames. Tots els partits polítics han condemnat aquestes agressions, intolerables en democràcia.  En Piqué va dir als assistents que"quan se sembren tensions i quan se sembra confrontació, al final es recull el que avui estem vivint". "Mentre uns fomenten l'odi i l'agressió altres defensen la llibertat". Qui fomenta tensió i confrontació i odi i agressió?  El Govern? El senyor Piqué té tot el dret d'invocar la llibertat davant dels 40 joves assaltants, però el reste de les seves paraules se les tindria que estudiar en un moment de calma, perquè es poden capgirar amb molta facilitat i raor.

10 Octubre 2006. De parlar, res. L'ONU busca sancions contra Corea del Nord pel seu assaig nuclear d'ahir, amb el que va desafiar al món, repte que ha rebut la condemna d'Estats Units, Japó, Xina, Rússia i Corea del Sud. ¿Quina sanció es pot imposar a un país que té un regim d'ideologia Juche (auto-dependència), amb un dirigent intocable que ho controla tot, i amb un poble que està cansat de patir gana? I que per postres disposa de bombes atòmiques.  Ells demanen diàleg amb els nord-americans per regularitzar la seva situació, però el señor Bush no vol parlar de bombes, ni amb Corea ni amb el Iran. Que un país no democràtic (malgrat el seu nom de República Popular Democràtica) comunista, tancat i aïllat, que no fa saber ni la seva renta per capita, que moltes vegades ha sobreviscut gràcies a les ajudes de Xina i Corea del Sud, disposi de bombes atòmiques, costa d'assimilar. I de sancionar!

10 Octubre 2006. Obvi. El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs que el Grup Partido Popular va presentar sobre els papers de Salamanca, contra la decisió del Congrés de tramitar el projecte de llei pel qual s'autoritzava la devolució de l'Arxiu de la Guerra Civil a Catalunya. El Tribunal considera que la demanda del PP, presentada el juny del 2005, no té contingut constitucional que justifiqui un pronunciament sobre l'assumpte. El señor secretari general del PP, va declarar de seguida que el seu partit acata con respeto la decisión si bien mantiene su discrepancia, i va aprofitar per culpar el president del Govern de crear innecesarias confrontaciones al fomentar el agravio comparativo entre comunidades autonómicas (com en el cas del partit de futbol Catalunya-Euskadi). Queda pendent altre impugnació, presentada per la Junta de Castilla y León (PP) el 12 de desembre del 2005 contra el trasllat dels lligalls. Quan hi ha una resolució, el Tribunal tindria que fer públic el cost de les gestions i qui el té que liquidar. Així els ciutadans sabríem qui paga les costes i quant pugen, per més inri dels que fan servir la justícia com recurs partidista.

9 Octubre 2006. Dissuadint. Corea del Nord havia anunciat el dia 3 d'octubre que estava disposada a dur a terme una prova nuclear, notícia va posar en estat d'alerta els països veïns, sobretot Corea del Sud i el Japó, i va motivar una resposta de condemna del Consell de Seguretat de l'ONU. Però de res ha servit. Aquesta matinada han realitzat un test nuclear subterrani que, diuen, no ha produït fugues radioactives. La justificació és reforçar el seu poder de dissuasió davant l'"hostilitat" dels Estats Units. Corea del Nord es converteix en el novè país del món que posseeix la bomba atòmica, després d'Estats Units, Rússia, França, Xina, Regne Unit, Índia, Pakistan i Israel. Quan començin els focs artificials, veurem qui els atura...

9 Octubre 2006. Política! Massa aviat vaig penjar ahir que era estrany que cap partit polític espanyol s'hagues manifestat amb relació a la confrontació Catalunya-Euskadi. Ara ja tot torna a la normalitat. El señor secretari general del primer partit de l'oposició ja ha obert la boca. Per la radio COPE ha dit que va ser un acte contra Espanya, etc. etc.  Tot ha quedat com Déu mana...

8 Octubre 2006. Futbol o política? El partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i Euskadi ha estat una festa de signe reivindicatiu, on catalans i bascos han pogut esbravar-se quant han volgut. No hi han faltat els missatges dels presidents autonòmics, demanant, com es lògic, el reconeixement de les seves seleccions esportives en tots els àmbits. El que no es normal és que cap partit nacionalista espanyol hagi ficat cullerada al  esdeveniment. Des de l'any 1971 que no jugaven entre si aquests combinats "regionals". El resultat de 2-2, va ser un tema secundari.

6 Octubre 2006. Paraules, paraules, paraules... Els estira-i-arronsa van començar quan el nacionalista Artur Mas va desafiar el socialista José Montilla a fer el dos un cara a cara per televisió, sobre les properes eleccions al govern de la Generalitat. El Montilla li va contestar de fer-ne dos, un en català i un altre en castellà per tota Espanya. Tothom sap que en Mas, en castellà s'expressa pitjor, però es va negar, no per aquest motiu, és clar, sinó perquè confondria i enfrontaria comunitats lingüístiques a Catalunya.  La qüestió és que continuen les provocacions per la llengua i d'aquí no se'n surten. En Mas es mou sota l'emblema del catalanisme, que tan bé li va anar al seu antecessor Pujol, i la seva única arma per amagar la seva tendència a la dreta. Total, que de solucions als problemes de Catalunya, res de res, apart de les ofertes-rebaixes del Corte Inglés. A les enquestes, van per davant els de CiU, però per poc i segons qui encarrega la consulta. O sigui que tot normal, que no vol dir que tot bé.

4 Octubre 2006. Psicosis. En la sessió de control al Govern del ple del Congrés d'avui, el líder del PP, señor Mariano Rajoy ha demanat explicacions sobre la suposada trucada que es va fer a ETA des d'un telèfon del PSOE (del cap de seguretat), alertant d'una operació policial. Quan el president del govern li ha contestat que no és feina del govern ni del ministeri d'Interior, investigar si hi ha hagut un acte antijurídic en aquest assumpte, ja que són els jutges els encarregats de fer-ho, el señor Rajoy li ha dit que no s'amagui darrere dels jutges i l'ha acusat de tornar als pitjors temps del felipisme (?). El cap de l'Executiu si ha contestat quatre veritats molt clares, que el señor Rajoy té que haver entès molt bé. Es dona la coincidència de que, quan estaven Zapatero i Rajoy discutint, el jutje Garzón ja havia aclarit que la trucada al país basc del policia va ser per felicitar l'aniversari al seu cunyat. Quina manera de perdre el temps, càmeres, govern i jutges, a costa de tots els espanyols, amb les paranoies dels populars!

4 Octubre 2006. Bomba dissuasiva. Corea del Nord ha anunciat la seva intenció de fer un test nuclear un dia d'aquests. (El 5 de juliol  passat, Corea del Nord ja va disparar set míssils balístics de prova, que van caure al mar del Japó i van desfermar una greu crisi internacional). El Govern de la Xina ha demanat al de Corea del Nord que mantingui la calma i la contenció. També Corea del Sud ha reafirmat que no acceptarà mai que Corea del Nord posseeixi armes nuclears i l'ha instat a renunciar immediatament al pla de realitzar una prova nuclear. L'administració nord-americana ha advertit que la prova atòmica suposaria una amenaça inacceptable per a la pau i l'estabilitat al món. El Govern japonès ha estat el primer a reaccionar i ha dit que aquest projecte no pot ser tolerat perquè es tracta d'una amenaça per a la pau.  Rússia ha cridat a la contenció, manifestant que aquests problemes s'han de resoldre exclusivament de manera pacífica i diplomàtica amb contactes directes entre els Estats Units i Corea del Nord. La cúpula nord-coreana afirma que l'extrema amenaça dels Estats Units de desfermar una guerra nuclear, juntament amb les sancions i pressions que tenen establertes, obliguen la República Democràtica Popular de Corea a realitzar un test nuclear, un procés essencial per desenvolupar la dissuasió atòmica com a mesura de defensa.  Quan un país considera que una bomba atòmica és un mitjà dissuasiu, és hora de que ens preguntem fins quan aguantarà el món.

3 Octubre 2006. Igualtat. L'oposició brasilera està eufòrica. En contra dels sondejos, ha forçat finalment el president Luiz Inácio Lula da Silva a una segona volta electoral el pròxim 29 d'octubre, davant la qual els candidats hauran de començar de zero. El responsable del miracle és Geraldo Alckmin, candidat del Partit de la Social Democràcia (PSDB) de dretes, malgrat el nom, que va obtenir diumenge el 41,6% dels vots i va deixar Lula a un punt i mig de la majoria absoluta. Veiem que totes les votacions que es fan últimament són molt igualades i guanya un dels candidats pels pels. O sigui que passa a manar algú per molts pocs vots, o amb l'ajuda d'un partit frontissa (com ERC), sobre un poble dividit. Es tindrà que buscar un altre sistema.

2 Octubre 2006. Manetes? CiU i ERC van fer front comú ahir a la diputació permanent del Parlament per reprovar la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, per la "mala gestió" en la crisi de les adopcions al Congo. També l’alcalde de Tarragona Miquel Nadal (CiU) i l'exconseller Josep Bargalló (ERC) es donen suport mutu i han deixat entreveure una possible aliança futura, com a mínim, per desencallar el projecte de façana marítima de Tarragona, ara aturat i sense pressupost, per culpa del PSC. ERC ha decidit fer visibles alguns gestos d'acostament cap a CiU fent creïble la seva disposició a arbitrar --altre cop-- la formació del pròxim govern de la Generalitat, sense quedar supeditada a l'Acord del Tinell.  D'això en diuen filtrear.

1 Octubre 206. Fer soroll. El "presidenciable" Artur Mas fa setmanes que està prometent exclusives i proclamant dues promeses: que no reeditarà un pacte estable amb el PP --com el que va permetre governar a Jordi Pujol en les seves dues últimes legislatures-- i que renunciarà a la presidència si no venç en les eleccions de l'1 de novembre.  A més, per fer-ho més teatral, assegura que CiU subscriurà els dos compromisos davant notari perquè quedin consignats en un document. Es comporta com si les eleccions fossin aquesta setmana i, encara falta un mes. Això es diu anar accelerat.

1 Octubre 2006. Por. El divendres, el Senat dels Estats Units va aprovar la construcció de 1.126 quilòmetres de mur doble, en quatre estats fronterers amb Mèxic, una controvertida decisió, ja aprovada per la Càmera de Representats el passat dia 14, que el president, George Bush, sembla disposat a posar en marxa, malgrat les queixes dels mexicans, que el consideren un greuge entre nacions. S'alçarà en zones de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i Texas. Pretén frenar l'entrada massiva de indocumentats des de Mèxic. La proposta, a l'igual que l'autorització d'escoltes telefòniques sense decisió judicial, forma part de l'estratègia electoral dels republicans, per acontentar a la seva base conservadora, augmentant les mides de seguretat, en contra del dret privat de les persones. Abans es treballava per el·liminar fronteres, invocant el lliure pass i el lliure comerç. Però la humanitat tira enrera. El mur de la vergonya a l'Orient Mitjà va substituir al de Berlín. Ara farà un any, Espanya va tenir que posar unes balles a Ceuta i Melilla. Després ha tingut que posar policia vigilant les costes de Canàries. El control, a aeroports i fronteres, cada cop és més estricte. Ara Estats Units vol construir un mur de 1.200 Km. de llarg perquè els seus veins pobres no puguin passar.  En lloc d'ajudar al tercer món, els aïllem i els abandonem. I si tenen petroli, els envaïm. Així no es va a cap lloc.

30 Setembre 2006. Ara els GAL. La decisió del jutge Baltasar Garzón d'acusar de falsedat tres pèrits de la policia científica que van relacionar l'11-M i ETA ha tirat per terra el periodismo de investigación d'estar per casa i als que, aprofita'n-lo, van ficar la pota fins els .... El portaveu socialista al Congrés dels Diputats, Diego López Garrido, es va mostrar convençut que els pèrits que van vincular l'11-M i ETA per la troballa d'àcid bòric en els domicilis d'un islamista el 2004 i d'un etarra el 2001 no van actuar pel seu compte. L'informe pericial va ser rebutjat en el seu dia pel responsable del departament policial, que el va veure sense fonaments; però els pèrits van recuperar sense autorització el document i li van canviar la data per actualitzar-lo, i després d'això El Mundo el va publicar dimecres passat, segons la investigació judicial. El president del PP, Mariano Rajoy, no va entrar a valorar la decisió del jutge Garzón, però, en la seva caiguda lliure, continua sense afluixar la corda, i exigeix que s'"aclareixi la veritat", reclamant al ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que "expliqui la veritat" perquè "no se sap què passa" en aquest departament. La filial del PP, l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT), també ha dit la parida del dia, dins de la seva línia. Inevitable.