TorredembarraWeb.info 
Comentaris
d'actualitat
Comentaris
d'actualitat
1er.
trimestre 2005
 30 Març
2005. En una cimera (sense antecedents) que s'ha celebrat a Ciudad
Guayana, Veneçuela, el líder espanyol
José Luis R.
Zapatero s'ha reunit amb els presidents del Brasil, Luis
Inácio
Lula da Silva; de Veneçuela, Hugo Chavez; i de
Colòmbia,
Álvaro Uribe. Zapatero ha aclarit que el material
militar
que Espanya vendrà a Veneçuela té com
objectiu la
lluita contra el narcotràfic i el crim organitzat. Aquest
material, per valor de 1.300 milions d'euros (més de 200.000
milions de pessetes), està compost per 8 patrulleres i 12
avions
de transport militar i de vigilància marítima i
no
és ofensiu ni utilitzable en circumstancies
bel·liques.
També s'ha pronunciat a favor d'un procés
d'integració iberoamericana, que tingui com a eixos la pau,
la
lluita contra la fam i la seguretat davant del terrorisme i el
narcotràfic. Ha subratllat que Espanya és el
principal
valedor d'Iberoamèrica davant de la Unió Europea.
La
presencia en aquesta cimera del president colombià,
pròxim al president Bush, es considera un èxit
diplomàtic per a Zapatero. És congratulant rebre
aquestes
noticies positives, fora de les habituals "que si galgos,
que
si podencos"... |
 30
Març 2005. El pròxim dia 17 es tenen que celebrar
les
eleccions autonòmiques al país basc, i encara no
es
coneix la llista completa de les candidatures, ja que la
l'agrupació electoral Aukera Guztiak (AG), presumpta
successora
o no de la desqualificada Batasuna, té que esperar el
pronunciament del Tribunal Constitucional per saber si
figurarà
dins del ventall d'opcions. La pressió que el nacionalisme
està exercint sobre el Tribunal Constitucional
perquè
aquest legitimi finalment la presència electoral de
l'agrupació AG, té la seva explicació:
Recollir
els vots del seus electors, cas de que no sigui autoritzada. La
diferencia entre els partits nacionalistes i el binomi PP-PSOE
serà exigua. Per tant, tot val dins d'aquesta
confrontació. Aquestes autonòmiques seran les
terceres
eleccions, després de les municipals i les europees, en
què els electors bascos no coneixeran la llista completa de
les
candidatures fins al mateix dia de l'inici de la campanya electoral.
Una incertesa que sembla ja ha passat a ser habitual. |
 | 29
Març 2005. Les cues de cotxes a les carreteres
són
habituals al començar i acabar la setmana santa. Aquest any
no
ha estat diferent i sobre tot a la tornada, les caravanes han sigut les
de sempre. Sort que els conductors ja estan habituats a fer quilometres
i quilometres amb la primera velocitat. És el preu que es
paga
per anar on va tothom. La veritat és que no s'entend gaire,
però és així. En quan als accidents,
el
número de morts no baixa. L'any passat, a Catalunya, van ser
5,
i aquest any han estat 9. A Espanya, van ser 103, i ara han sigut 105.
Els radars i tota la propaganda que fa Tràfic no sembla que
tingui els seus fruits. |
| 28
Març 2005. Totes les televisions del
món van emetre
ahir la dramàtica escena del Papa impartint la
benedicció
pasqual urbi et orbi sense que pogués articular ni una
paraula,
malgrat els evidents esforços que va fer per
intentar-ho.
L'angoixant escena no deixa cap dubte que és el Papa qui
té la ferma determinació d'esgotar el seu
pontificat fins
al límit de les seves forces.
L'Església
catòlica argumenta que està donant un exemple de
respecte
a la dignitat dels ancians i malalts, davant d'una societat occidental
que els considera una càrrega incòmoda que s'ha
d'amagar.
Però difícilment la jerarquia catòlica
aconseguirà dissuadir els qui pensen que
l'autèntic signe
de respecte seria permetre que el Papa arribés al final dels
seus dies sense que els seus sofriments siguin exposats al
món.
I que ho fes després d'una renúncia digna que
tragués la seva església d'un estat de
paràlisi en
què resulta cada vegada més difícil
creure la tesi
oficial que és Joan Pau II en persona, i no el seu entorn
més immediat, qui pren les decisions que afecten milions de
catòlics del món. |  |
| 24
Març 2005. El departament de Treball del govern
català ha
elaborat, amb el consens del Servei d'Ocupació de Catalunya
(SOC) i de les organitzacions empresarials i sindicals, el primer
catàleg de les ocupacions de difícil cobertura,
identificant fins a un total de 140 ocupacions per a les quals no es
troben prou treballadors a Catalunya. Agents immobiliaris,
escombriaires, infermers, fusters, metges, peons, pescadors, paletes,
enginyers i vigilants són alguns dels buits que presenta el
mercat laboral català. Però no són els
únics.Una xifra que suposa que de les 784 feines que recull
el
Codi Nacional d'Ocupacions el 17,8% tenen difícil cobertura
al
Principat. Aquesta llista es fa per la contractació
d'emigrants
directament al seu lloc d'origen i el que pretén
és
evitar les pujades d'aquests sous, ja que si són treballs
que no
troben operaris és perquè els salaris que
ofereixen
són baixos. I amb aquesta mida de contractació de
gent de
fora, aquest llocs de treball continuaran sent baixos. Enhorabona als
empresaris. |
| 23
Març 2005. Per mantenir calent el culebrón
de les
estàtues, on l'actor principal és el PP, i els
actors
secundaris els nostàlgics i els radicals de dreta,
l'Ajuntament
de Guadalajara, (del PSOE, clar), ha desmantellat altre de les
estàtues de Franco que resten a la península en
llocs
públics. Ara només en queden dos, a Saragossa, i
a
Santander. N'hi ha altre a Melilla. Si algú vol veure
estàtues i efigies del dictador tindrà que anar,
lògicament, als museus d'història. |
| 23
Març 2005. Altre culebrón
mediàtic, aquest
més dramàtic, és el que hi ha muntat a
EEUU,
Florida, entorn de la dona de 41 anys Terri Schiavo, que des
de
1990 es troba en coma. El seu marit ha fet desconnectar la sonda que
l'alimenta, però per contra, els pares de la dona volen que
es
mantingui, per si millora després de 15 anys. Ha intervingut
inclús el president Busch, demanant la connexió,
però el Tribunal Suprem es nega. La malalta
morirà dintre
de poc, per falta d'alimentació. Aquesta
qüestió
d'eutanàsia passiva té el recolzament de la
majoria de
ciutadans, però no del govern conservador. |
 | 21
Març 2005. L'autor i l'editor del best-seller El Codi Da
Vinci
tindran que estar agraïts amb el cardenal-arquebisbe de
Gènova, que ha manifestat que el llibre és
anti-cristià, recomanant als catòlics que no el
llegeixin. Monsenyor ha fet, sense voler (o vulguen, perquè
avui
en dia ja es pot creure tot), un fabulós regal en propaganda
de
l'obra. Tot el prohibit ven més. Es estrany que un jerarca
de
l'Església no ho sàpiga... |
| 21
Març 2005. Les àrees de cultiu de l'entorn de la
refineria de Repsol, a Tarragona, han detectat, durant
l'últim
any, danys greus per efecte de la pluja àcida, que provoca
una
defoliació massiva. El sector agrari de la zona
exigirà
indemnitzacions pels perjudicis causats. Ha trigat molt anys la
degradació del contorn, però al final, com era
previsible, ha arribat. |  |
 | 21
Març 2005. A la junta d'accionistes d'Iberdrola -la segona
companya elèctrica espanyola-, el seu president aprofita
l'avinentesa per demanar al Govern que revisi a l'alça les
tarifes elèctriques actuals, ja que la pujada de l'1,7%
d'aquest
any la troba insuficient. I va afegir que les tarifes de la llum a
Espanya estan entre les més baixes d'Europa. Aquesta frase
és la retronxa imprescindible en totes les propostes de
pujades
de preu de tarifes. I els treballadors que cobren 600 Euros al mes es
deuen fer un fart de riure cada vegada que l'escolten. Tenim la sort de
què tots els serveis de primera necessitat -llum, gas,
aigua,benzina, telèfon-, són els més
barats
d'Europa. La part negativa és que els sous i les pensions,
també! |
| 21
Març 2005. L'acudit de
moda:
Fes com ells... NO
CORRIS ! Direcció General de Trànsit. |  |
 | 15
Març 2005. El primer ministre d'Itàlia,
Berlusconi,
anuncia la retirada de les tropes italianes del Iraq, a partit de
setembre, pressionat per l'opinió pública i pel
incident
del 4 de març, que va costar la vida a l'agent del servei
secret
italià. Al Iraq, actualment, hi han tropes d'EEUU, del Regne
Unit (6.000), de Corea del Sud (3.600), d'Itàlia (3.000), de
Geòrgia (900), de Romania (700), del Japó (550,
etc. Les
forçes de Holanda, i Ucraïna estan en
procés de
retirada i les de Bulgària (450) també tenen
anunciada la
seva retirada. el Iraq continua sent un polvorí i
és clar
que ningú si vulgui quedar. |
14 Març 2005.  El president
Zapatero celebra l'aniversari de la
victòria socialista amb una reunió on manifesta
l'obertura d'una etapa de pau, ciutadania i tarannà, tres
paraules, diu, eixos de la seva gestió. I deixa anar la
frase
"després de vuit anys de dretes, hem tingut un any de
drets".
Per l'altre part, el PP també fa unes manifestacions al
complir
un any de la seva batzacada electoral i continua amb el seu "res
està bé". |  |
 | 13
Març 2005. Antena 3 anuncia que suprimeix el seu programa
"La
vida en rosa" per falta d'audiència. No se sap si
la
premsa del cor podrà superà un trauma d'aquestes
característiques... però segur que posaran altre
programa
igual o pitjor. |
| 12
Març 2005. Es va commemorar ahir a tota Espanya el primer
aniversari de la massacre de l'11-M. Milions de persones van parar al
migdia, en senyal de dol pels 191 morts i amb solidaritat amb el
més de 2.500 ferits. |  |
 |  |
 |  11
Març 2005.
S'ha celebrat la moció de censura presentada contra Maragall
pel
grup Popular i tot sembla haver tornar a la seva mare, o sigui a la
convulsió habitual amagada. El president ha donat excuses
pels
seus "excessos verbals". El Sr. Mas ha dit que retiraria la querella
presentada i el Sr. Piquer ha complert amb l'encàrrec del
seus
superiors espanyols de crispar al màxim la
política
catalana, si bé aquí tampoc els hi fan cas, ja
que el
president Maragall ha rebutjat atendre les reiterades invitacions a
parlar del 3% i contestar a les qualificacions personals fetes pel
líder del PPC. |
 8
Març 2005.
No content el Sr. Artur Mas amb forçar una querella contra
el
president de la Generalitat pel tema del 3%, ha intentat una
aproximació a ERC per fer coalició contra
Maragall. I una
vegada que el líder republicà l'hi ha dit que
"nanai",
ara parla d'annexió amb un segon partit del PSOE, deslligat
del
seu actual cap. Veien les seves dots
maquiavèl·liques, un
es pregunta si la seva designació com a cap de CiU i
successor
de Jordi Pujol va ser "natural". | |
 |   7
Març 2005. El
conflicte iraquià segueix el seu curs, que no té
res que
veure amb l'establiment de la normalitat. El tiroteig del cotxe que
portavaal aeroport a la periodista italiana d'Il Manifesto, Guiliana
Sgrena, per part de una patrulla americana, i que va causar la mort del
agent italià Nicola Calipari que l'acompanyava, demostra que
la
situació segueix sent un caos, com ho confirmen les noticies
que
es van filtrant, de atemptats, morts i destrucció un dia
sí i l'altre també. Els italians demanen
explicacions
sobre aquest atac a la periodista segrestada i alliberada, i diuen que
els fets no han estat aclarits d'una manera convincent per
l'administració nord-americana. |
| 5
Març
2005. L'enfonsament, el 27 de gener, del túnel de maniobres
de
la línia 5 del metro de Barcelona, costarà a la
Generalitat uns 18.000.000 d'euros, que, tant si van a
càrrec de
les institucions com si per compte de les companyies asseguradores,
acabarem pagant tots els ciutadans, amb més impostos o puges
en
les quotes d'assegurament. Ja s'ha arribat a un acord per indemnitzar a
les 34 famílies (92 persones) que es van quedar sense casa i
cada família rebrà un pis nou, més
importants
compensacions, per haver-ho perdut tot. Però les
qüestions
continuen, ja que les 436 famílies desallotjades del seu pis
per
perill d'enfonsament, no es conformen amb la compensació que
ofereix l'administració i demanen més. I a aquest
problema es tindran que sumar els perjudicats en anteriors afers
d'aquest tipus, que es consideren ara mal rescabalats amb el que en el
seu moment van rebre. En mala hora es va obrir l'endiastrat tunel. Les
repercussions socials, econòmiques i polítiques
han estat
molt greus. El 2005, a Catalunya, quedarà registrat
malauradament, com l'any del Carmel. |  |
|
4
Març 2005. Que un partit polític es mantingui a
l'oposició d'un govern, fent una tasca favorable al
país,
deu ser una cosa molt difícil d'aconseguir, sobre tot si
aquests
polítics es van caure del seu pedestal on es creien
sòlits i es van trobar a terra sense donar-se'n compte. Ara,
contagiats per la fórmula d'acoso y derribo
que segueix
el partit PP a Madrid, els partits de l'oposició catalana,
el
mateix PP i CiU, en lloc de fer una crítica constructiva
brindant idees, projectes i variacions, dediquen tots els seus
esforços en fer el millor perquè la
posició del
govern sigui la pitjor. I això ho fan, no per
l'interès
general dels ciutadans, com ells justifiquen, sinó per obrir
la
possibilitat de que el govern caigui i així poder tornar a
seure
a dalt de tot altre cop. Aprofitar la desgracia del Carmel per disparar
canonades de les grosses contra les institucions, sense saber causes ni
culpables, és ja una feina "normal" dels ambiciosos partits
de
la segona fila, que en res contribueix a la estabilitat
necessària perquè un govern pugui mantenir els
projectes
que convenen als ciutadans en general. La querella presentada per CiU
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
és
un clar exemple d'aquest "tremendisme" polític. Recorre a
l'acció judicial en benefici propi, convertint la
justícia en un altaveu del seus interessos, quan se sap de
cert
que aquesta acció està condemnada al
fracàs,
és una aberració. I presentar una
moció de
censura, com a fet el PPC, traslladant a Catalunya la
retòrica
"zaplanista" derrotista que tan poc profit els hi dona a l'estat
espanyol, una vesània. Estar a l'oposició deu ser
quelcom
més honrós que el que s'estila. |
| 1
Març 2005. El Consejo de Colegios de Arquitectos
de
España diu que el ritme de construcció
en el 2004,
amb 750.000 habitatges, ha estat el triple del necessari, i que en
canvi, els preus han crescut un 17 %, distorsió que
produirà un dia o altre una crisis que desinflarà
la
bombolla immobiliària i provocarà una greu
recessió. També diuen que no s'introdueixen els
constants
millores tècniques i que les edificacions son de mala
qualitat,
perquè es considera que es vendrà tot.
Però per
altre banda, el Banco de España destaca
que els
indicadors de confiança, consum de ciment,
afiliació a la
Seguretat Social, producció industrial i
licitació
confirmen la fortalesa del sector de la
construcció. O
sigui que per una part, uns avisen de la inevitable frenada, i per la
part contraria, -les constructores-immobiliaries-política-,
volen mantenir la confiança de que el sector
continuarà
creixent com els últims anys, qüestió
incomprensible
quan hi han tants habitatges per vendre i el preu de les hipoteques va
a l'alça. A Tarragona ja s'ha frenat el ritme de les
construccions, però la mancança de un model
urbanístic que defineixi el territori i el sol, fa que les
edificacions estiguin descontrolades i es continui propiciant
l'especulació. |  |
 | 28
Febrer 2005. Han
estat premiades amb Oscar les pel·lícules
d'Alejandro
Amenábar i Clint Eastwood que tracten favorablement de
l'eutanàsia. És curiós que
l'acadèmia de
Cinema nord-americana s'hagi atrevit a guardonar films a favor de
l'eutanàsia, quan el seu president Bush la condemna. Sona
com si
fos el motí dels Oscars, com un crit dels liberals soterrats. |
| 25
Febrer 2005. Quan hi ha una desgracia i es tenen que esbrinar les
causes, lo lògic es crear primer una comissió
d'investigació, i després, amb dades i detalls a
la
mà, obrar en conseqüència, senyalant als
culpables
si n'hi han, i prenent les mides perquè els fets no es
tornin a
repetir. Però en el Parlament català, les
coses
funcionen al revés. En el ple
monogràfic de ahir
sobre el Carmel, el govern ha tingut que presentar unes dimissions,
corresponent a l'oposició aferrissada de CiU i PP, i admetre
una
comissió d'investigació, política i
tècnica. Aquesta pressió ha provocat el
encreuament de
desqualificacions fins arribar a la denúncia del President
Maragall de que CiU tenia problemes amb un 3 %, referint-se a
comissions pagades per les concessionàries de les obres
adjudicades al 2003 pel govern de CiU. Aquest clima de
crispació posa en perill la negociació del nou
Estatut i
provoca la intervenció del Fiscal general català
davant
la insinuació del president de delicte administratiu. Les
coses
no pinten bé per l'entesa catalana i la seva futura marxa
positiva. | |
| | 24
Febrer 2005. El Papa va ser
ingressat una
altra vegada al policlínic Gemelli de Roma, 14 dies
després d'haver rebut l'alta, per ser sotmès a
una
traqueotomia d'urgència a causa de les dificultats que ha
tornat
a tenir per respirar. L'operació va finalitzar amb
"èxit", va informar el Vaticà. La nova
hospitalització del Papa ha agreujat encara més
el buit
de poder que regna en aquest període a la cúpula
del
Govern central de la Església, ja que les lleis
catòliques no preveuen cap suplència o
delegació
de funcions. Respecte a una eventual dimissió, les normes
estableixen que ha de ser l'interessat qui la comuniqui. "Depen de la
seva consciència", va dir el cardenal Angelo Sodano,
secretari
d'Estat del Vaticà. No s'entén con la
Església
permet prolongar un període de paràlisi i de
dubtes sobre
qui pren les decisions al Vaticà, que provoca una falta de
credibilitat de la Església dins de la societat. Molts
teòlegs estan d'acord en que Juan Pablo II deuria dimitir ja
que
les decisions les té que prendre ara la cúria
vaticana.
Però el Sant Pare sempre ha donat mostres de voler complir
el
seu ministeri fins la seva mort. El que produeix un greu estancament
del catolicisme. |
| 22
Febrer 2005. El Sr. Aznar-friendBush, feia massa temps que estava
calladet, i amb motiu del referèndum, avui, a Italia, ha
obert
la boca, com si algú estès interessat en el que
pensa i
va dir que "el resultat del referèndum espanyol, amb una
participació del 42 %, representa un gran fracàs
per el
Govern", fen pinya amb les parides dels seus companys senyors Rajoy i
Zaplana. També va remarcar que "Europa ha de fer una agenda
comuna amb els Estats Units, per la "transformació" dels
règims islamistes", combregant així amb el seu
amic Bush.
Es d'agrair que fes servir la paraula "transformació". |  |
 | 21
Febrer 2005. Espanya ha dit "sí" a la Constitució
europea
però sense gaire entusiasme. La precipitació per
ser el
primer país que organitza el referendem ha impedit que els
electors tinguessin temps de conèixer a fons un tractat
complex
i llunyà de les seves preocupacions immediates, i com
conseqüència la participació ha estat
només
del 42,3%. A Espanya, el "sí" ha merescut el 73,7%, el "no"
17,2%, i el vot en blanc 6%. A Catalunya la participació ha
estat el 40,9%, el "si" ha aconseguit un 64,6%, el "no" el 28% i en
blanc 7,2%. Els partits polítics ja han dit la seva parida i
tots, com sempre, estan molt contents amb els resultats i la culpa de
l'abstenció la tenen els demés. |
| 18
Febrer 2005. Parlant d'alarma social, també cal referir-se
als
14 immobles desallotjats al carrer Comte, de Tarragona, on una
deficiència dels tubs de sortida de les aigues residuals
dels
edificis ha creat una zona humida que va cedint amb el pes de les
cases, amb perill de que s'esfonsin totalment. Les cases tenen el seu
temps de vida i si no es van reformant i rehabilitant, cauen de velles.
Ara el problema es veure qui paga les despeses de recolzament dels
edificis, que l'Ajuntament vol compartir amb els propietaris. |  |
| | 18
Febrer 2005. L'alarma social creada per l'enfonsament d'edificis al
barri del Carmel de Barcelona continua ara en el barri de la Teixonera,
que també ha sofert obres de ampliació de la
línia
5 del metro. Al carrer Rosselló 209, també de
Barcelona,
han estat desallotjats entresòl i primer pis, per moviments
de
terres en el subsòl. Esquerdes de feia mesos i mesos a les
que
s'havia tret importància, ara passen a primer termini.Tenen
altre línia a sota. Al Poble Nou, per on passa la
línia 4
des de 1977, fa anys que venen denunciant vibracions i sorolls. Ara
s'han pres cartes en el assumpte i han començat a fer-lis
cas.
El primer que farà Transports Metropolitans de Barcelona,
han
dit, no és broma, es comprovar que les rodes del metro son
perfectament rodones i que les vies son totalment planes ???. I
tractaran d'anular les vibracions fen un llit de goma sota les vies, el
que representarà tallar la línia un parell de
dies. la
impressió que la gent treu és que les obres no es
fan com
es tindrien que fer. Les constructores no es dediquen a fer obres
d'enginyeria sinó que sembla que només vagin a
guanyar
diners. Els costos es redueixen als imprescindibles i així
surten els problemes. I la responsabilitat es perd en un
maremàgnum d'empreses subcontractades i de projectes variats
sense les degudes comprovacions. Les institucions, que només
tenen que autoritzar i pagar els projectes, es tenen que convertir en
experts analistes per saber que és el que ha fallat. Les
tècniques milloren però la cobdícia
humana, sota
l'anonimat de les empreses, empitjora... ¿Com es
podrà,
ara, després de la tragèdia del Carmel, continuar
foradant el subsòl de Barcelona, per crear més
infraestructures, sinó hi ha la confiança dels
ciutadants? |
| 14
Febrer 2005. Gran ensurt en mig del Mediterrani, de les quasi 800
persones (420 passatgers) que viatjaven a bord del creuer de luxe Gran
Voyager, que va patir un fort temporal amb onades de fins a catorze
metres, que van entrar al vaixell inutilitzant els seus motors i
deixant-lo a la deriva. Al cap de quatre hores de pànic, els
tripulants van aconseguir reactivar dos dels motors i van poder posar
rumb a Cagliari, Sardenya. El viatge de pler que realitzaven els
turistes, aprofitant les rebaixes de hivern, es va convertir amb una
aventura que mai més oblidaran, a l'igual que els
què ara
pensin amb fer un creuer de luxe pel tranquil Mediterrani... | |
 | 14
Febrer 2005. El gratacel Windsor, de 106 metres d'alt, situat al centre
financer i comercial de Madrid, s'ha cremat completament durant la nit
del dissabte al diumenge. El foc va començar sobre les 11 de
la
nit, al pis 21, i res han pogut fer els bombers per sufocar-lo.
L'incendi ha durat més de vint hores, i al no provocar
víctimes, ha estat una de les atraccions dels madrilenys
durant
tot el cap de setmana. Aquest era el primer edifici singular dins de la
milla de oro financera de Madrid.
Després de ell
s'han construït al seu voltant la Torre Picasso, la Puerta de
Europa, la torre BBVA i la torre Europa. Tenia 20.000 m2 d'oficines on
treballaven uns 3.000 empleats. Es realitzaven, des de fa any i mig,
obres de rehabilitació i seguretat, incloses las
d'adaptació a la normativa actual contra incendis, que no
han
arribat a temps de salvar-lo de les flames. Tot Madrid ha quedat avui
col·lapsat, ja que les línies de metro i el tren
de
l'aeroport que passen per sota l'edifici cremat han estat tallades. |
| 13
Febrer 2005. La coalició Aliança Iraquiana Unida,
liderada pels principals partits xiïtes, va obtenir la
victòria a les eleccions generals del 30 de gener a Iraq,
però amb el 48 % dels vots, que els obliga a consensuar la
formació de govern amb l'Aliança del Kurdistan
amb el 26
% i la Llista Iraquiana que contava amb el suport
nord-americà,
amb el 14 %. Les eleccions no han resolt cap dels greus problemes del
país, tenint en compte que els vencedors xiïtes
són
els aliats dels aiatol·làs de Teheran que formen
part del eje del mal, denunciat pel
il·luminat Bush. |
|
 | 12
Febrer 2005. El conservador Jacques Chirac, president de
França
i el socialista José L. R. Zapatero, cap del govern
espanyol,
s'han reunit a Barcelona en un acte de promoció de la
Constitució europea, que els espanyols votaran en proper dia
20.
L'alemany Gerhard Schröder que també tenia que
assistir ha
adduir problemes de salut i ha enviat un missatge de recolzament, a
l'igual que l'italià Berlusconi. Els dos líders
presents
van demanar el vot favorable al tractat. |
 11 Febrer
2005. El fill de la reina
Elisabet II d'Anglaterra, príncep Carles (56 anys) i Camila
Parker-Borvles (57) es casaran el 8 d'abril al castell de Windsor. Quan
el príncep es converteixi en el rei Carles III, han acordat
que
Camila serà princesa, però no reina. Es coneixen
fa
més de trenta anys. Carles es va casar amb Diana de Gales el
1981; divorciats els 1992 i ella morta en un accident de cotxe el 1997.
Camila es va casar el 1973; té dos fills i és
divorciada
des de 1995. La premsa i les teles del cor tornen a rebre
més
matèria, amb la que segur ens omplirà de
coneixements i
detalls inútils durant els pròxims mesos. Sálvese
quien pueda!!! |  |
| | 10
Febrer 2005. Les discussions entre PSOE i PSC i els partits que els
recolzen (ERC i ICV), es centren ara amb el dèficit que
pateix
Catalunya en la finançament que rep del govern central. Els
catalans volen que es facin públiques les balances fiscals
de
les comunitats autònomes i l'Executiu central demana temps
per
donar a conèixer les xifres. El debat sobre la reforma del
sistema de finançament es presenta força
difícil. |
| 9
Febrer 2005. ETA fa esclatar a Madrid un cotxe bomba, amb uns 20 quilos
d'explosius, avisant amb antelació, Unes 40 persones han
resultat ferides lleus. El passat dia 6, en un comunicat, la banda
terrorista va mostrar la seva disposició i voluntat
d'implicar-se en una negociació de pau i va recolzar la
proposta
de des-militarització en el pais basc. Es per
això que
alguns comentaristes senyalen divisions internes dins d'ETA, amb
elements incontrolats de la organització. |  |
 | 8 Febrer
2005. La
selecció espanyola de handbol ha quedat campiona mundial
després de derrotar a Croàcia per 40 a 34. El
handbol
és el quart deport espanyol de selecció que
guanya un
mundial. En futbol-sala s'ha guanyat dos cops, el 2000 i 2004; En
waterpolo, dos, 1998 i 2001; i en joquei sobre patins s'han guanyat deu
mundials. |
| 7
Febrer 2005. La crisi provocada pel enfonsament de les cases al barri
d'El Carmel, a Barcelona, passa a la trifurca política, com
no
podia ser menys. Els dos grups de l'oposició,CiU i
PPC,
van atacar contra Generalitat i Ajuntament aprofitant la
desgràcia, per demanar la dimissió dels
responsables de
les obres que van provocar els enfonsaments, i transparència
i
solucions fiables. Els veïns continuen, ara amb més
raó, demanant resposta als seus problemes. |
| | 6
Febrer 2005. Batasuna va demanar ahir al Lehendakari que suspengui les
eleccions basques, anunciades pel 17 d'abril, fins que es garanteixi
que hi puguin participar totes les forçes
polítiques en
igualtat. Sozialista Abertzaleak (SA) també demana al
president
Zapatero que es respecti el dret de Batasuna a participar a les
eleccions. Si vol contribuir a la superació del problemas
basc,
diuen, no pot marginar els interlocutors vàlids. |
| 5
Febrer 2005. Segons una
enquesta portada a terme a tot Espanya per l'Instituto de
Evaluación y Asesoramiento Educativo (IDEA), un
87% dels
docents de l'ensenyament obligatori (fins a 16 anys) consideren que els
pares, a casa, deixen fer als alumnes "tot el que volen". I el 50%
perceben que les famílies no es preocupen de
l'educació
dels seus fills, .També un de cada dos docents adverteixen
que
la convivència en les famílies s'ha deteriorat
els
últims tres anys i falla la comunicació amb els
fills.
Segons el parer del coordinador de l'estudi i del director del Centre
d'Innovació Educativa que l'ha patrocinat, aquest fenomen
obeeix
als grans canvis registrats en les famílies, com per
exemple, la
incorporació de la dona al treball, que tradicionalment
s'ocupava de l'educació. Els professors tenen una
percepció molt negativa de les famílies. Ara
faltaria fer
una enquesta a les famílies, que segur que pensen al
revés. |
| |
4 Febrer 2005. PSOE i PP es van reunir ahir per pactar un acord per
reformar, dins d'aquest exercici, el reglament del Congrés.
Van
donar a entendre que una de les reformes serà la
prohibició de fer servir les llegues cooficials a la
Càmera baixa. Això ha provocat la
ràpida queixa
dels partits "catalans". Però ven mirat, és
lògic
que en el Congrés es parli un sol idioma, el que coneixen
tots,
i que manifestacions orals "peculiars" i innecessaries quedin fora de
lloc. El Congrés és un lloc de treball i de
diàleg, amb la llengua que entenguin tots els diputats i
tots
els informadors. |
| 3
Febrer 2005. Altre cop, un submarí nuclear
anglès, el
Sceptre, fa escala al port de Gibraltar per reparació d'una
avaria en un generador elèctric. Ràpidament, el ministro
de Exteriores, Miguel Ángel Moratinos, s'ha posat
en
contacte amb el seu homòleg britànic, Jack Straw,
i li ha
comunicat la petició del Govern espanyol que no tornin a
arribar
al port gibraltareny els submergibles nuclears britànics,
sigui
quina sigui l'avaria que tinguin. El Govern britànic ha
garantit
que la permanència del Sceptre no
durarà
més de sis dies i l'avaria en cap cas afecta el sistema
nuclear.
La Delegació del Govern a Andalusia ho confirma. Des de la Mancomunidad
de Municipios es recordava que el 17 de gener passat el
ministre
principal del Penyal, Peter Caruana, durant una visita a Cadis, va
assegurar que Gibraltar "no tornaria a ser escenari de la
reparació de submarins nuclears". Els ecologistes recorden
que
el Tireless va arribar per a una reparació de dos dies "i es
va
estar ancorat un any". La Junta de Andalucia ha
exigit "la
sortida immediata de la nau de Gibraltar". És veritablement
preocupant, pels habitants pròxims al penyal, tenir un
enginy
nuclear possiblement amb problemes, a pocs kilòmetres de les
seves cases. |
| | 2
Febrer 2005. Tots els comentaristes coincideixen en que el debat del pla Ibarretxe al
Congrés dels
Diputats ha reforçat la posició dels partits
catalans i
del seu futur Estatut. Amb els arguments utilitzats per rebutjar el
projecte del lehendakari, ara serà molt
més
difícil oposar-se a l'aprovació de la proposta
català, quan aquesta arribi a les Corts Generals. Zapatero i
Rajoy van basar dimecres el seu rebuig a negociar, utilitzant com a
principals arguments l'exigua majoria amb què es va aprovar
en
el Parlament basc, la falta acord a Euskadi, la flagrant
inconstitucionalitat del text i la persistència del fenomen
terrorista. Cap d'aquests plantejaments sembla que es puguin utilitzar
contra el futur Estatut. Els socialistes catalans no tenen cap dubte
que el debat sobre el pla Ibarretxe ha reforçat la via
catalana. A més a més, la
intenció del
tripartit és que l'Estatut estigui avalat, no
només per
una majoria com més àmplia millor del Parlament,
sinó també per la societat catalana, amb una
campanya de
ratificació per part d'ajuntaments, entitats i associacions
catalanes. |
| 1 Febrer
2005. Ahir, amb 313 vots
en contra, es va acabar al Congrés, el primer
capítol del
pla Ibarretxe, rebutjat per PSOE i PP com estava previst. Zapatero no
tanca la porta al diàleg i el lehendakari anuncia que
continuarà amb el seu pla, obrint el segon
capítol,
segurament amb la convocatòria anticipada de eleccions. Una
cosa
ha quedat clara: Autonomies, sí. Lliures determinacions, no. |  |
 |  31 Gener
2005. Segons fonts
informatives nord-americanes, "milions d'iraquians van anar ahir a
votar, desafiant als insurgents anti-americans decidits a tenyir de
sang els històrics comicis". Acompanyen a aquestes
comunicacions
propagandístiques, fotos de dones votant i cues de gent per
votar, preses en l'únic col·legi electoral
blindat, en el
centre de Bagdad, oblidant-se dels col·legis que ni siquiera
han
pogut obrir. En aquest mateix sentit sensacionalista es manifesten el
Sr. Busch i el seu satèl·lit Blair. La crua
realitat
és que s'ha aconseguit a base morts i morts, que es
cel.lebri
quelcom semblat a unes eleccions democràtiques, el que
permetrà justificar d'alguna manera la invasió
del
país. Però per altre costat, ara
quedarà patent
amb més claredat, que el remei ha estat pitjor que la
infermetat
i la transició esperada acentuarà les rivalitats
ètniques i religioses, manipulades i tergiversades fins ara
pels
interessos de les forçes d'ocupació. Els
resultats dels
comicis trigaran uns deu dies. Cal ser optimiste i pensar que
xiïtes i sunnites s'entendrant pel bé del seu
país.
Potser massa demanar... |
| 30
Gener 2005. Altre cop ETA fa esclatar un artefacte de mitjana potencia
a un hotel de Dénia (Alacant), produint dos ferits lleus i
destrosses materials. L'avís anticipat a permès
desallotjar l'establiment. Aquests atemptats, sense morts ni quasi
ferits, formen part de la sèrie de missatges de la banda
armada,
dient que poden fer mal i no em fan, però, és
clar,
democràticament, no serveixen. |  |
 | 29
Gener 2005. La
Caixa (la més gran caixa d'Europa i el tercer grup financier
d'Espanya), en l'exercici del 2004, declara uns beneficis de 1.020
milions d'euros, un 21% d'augment respecte als del 2003. Que una
empresa de serveis de caràcter social, sense accionistes,
obtingui aquests beneficis, deixa constància de que a
Espanya,
lo únic d'esquerres que hi ha és el carril
contrari. Una
quarta part d'aquests guanys (255 m.euros) es destinaran a l'obra
social de La Caixa, amb les prioritats de l'habitatge social,
finançaments amb micro-crèdits i
finançaments a
emprenedors, o sigui, per activitats dins de la mateixa empresa. Les
tres quartes parts restants, "desapareixen" dins de la
Fundació
La Caixa. Malgrat aquestes xifres, el seu president, Ricardo Fornesa, va manifestar que es tindran que apujar les comissions, perquè les que es cobren actualment no són les adequades, fen referència al cost de manteniment de la xarxa de caixers automàtics. ¿Vol dir que amb aquests beneficis no n'hi ha prou per mantenir els caixers? ¿Vol dir que tenen que ser els clients els que pagin els caixers -a part de la comissió anual de la targeta-, quan en principi van ser un invent per reduir personal i una avantatge recollida en els contractes d'obertura de comptes? ¿Tenen que fer llit a la tendència dels bancs amb aquest sentit? El Sr. Fornesa va dir que es tenien que obtenir beneficis per tornar-los a la societat... Dons quina millor manera de tornar-los, què no cobrar-los? Els grans taurons de les finances ja no son particulars aprofitats... Són institucions aposentades dins del gran capitalisme, accionistes destacats de les principals empreses de servei nacionals, que semblen tenir com principal objectiu aconseguir una oligarquia dominant, al marge del govern democràtic instaurat. |
| 28 Gener
2005. Hi han chapuzas
nacionales i potineries catalanes. L'última chapuza
a nivell espanyol es la que ha protagonitzat el Ministro de
Trabajo
i Asuntos Sociales, que va posar en marxa una reforma pel
2005, per
la qual, només les ONG (Organitzacions no Governamentals)
d'àmbit espanyol podrien rebre subvencions procedents de
l'IRPF
( Impost sobre la Renda de les Persones Físiques),
-l'aportació dels ciutadans amb el 0,52 % de l'impost, amb
la
famosa creu a per l'Església o a per fins
socials-. A rel
de les queixes que es van produir a les administracions
autonòmiques, l'Executiu central ha canviat
d'opinió i
les entitats "regionals" entraran en el repartiment. Donde
dige digo... L'ultima potineria catalana (igual ja no és l'última a hores d'ara), es el nou cànon de l'aigua, que entrarà en vigor el 1er. d'abril, aprovat pel Govern a instàncies de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) i el departament de Medi Ambient i Habitatge. El cànon mentè tres trams de cotització, segons el consum produït. El primer tram es fins a 30 m3 de consum al trimestre. El segon és de 30 m3 fins a 54 m3 trim., i el tercer és per més de 54 m3 de consum trimestral. A les famílies que són quatre o més membres se'ls si dona la possibilitat de presentar certificació a l'ACA amb el número de membres de la família, per aplicar unes bonificacions a les tarifes. I d'aquí surt l'embolic. Al principi l'ACA deia que aquestes famílies haurien d'omplir i entregar un formulari específic i un certificat de convivència (que cal demanar a l'Ajuntament corresponent), on s'especifiqui el nombre de persones que habiten en el mateix domicili. Però el director de l'agència, Jaume Solà, va deixar entendre ahir al matí que les famílies de més de 3 membres ja poden dirigir-se a les empreses subministradores d'aigua i omplir els papers necessaris per acollir-se a la bonificació o ampliació del tram pel cànon de l'aigua. Per contra, a la tarda, l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya va puntualitzar que "és a partir de l'1 d'abril que les famílies de més de 3 membres hauran d'acreditar aquest fet per accedir a les bonificacions". D'altra banda, les companyies subministradores recordaven que "mentre no es modifiqui el reglament del cànon de l'aigua", l'encarregada de rebre la documentació que acredita la convivència de diverses persones en un mateix habitatge és l'Agència Catalana de l'Aigua i no les subministradores, extrem que va ser rebutjat per l'ACA. Al final, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va temir que rectificar i va anunciar que les famílies afectades podran comunicar la seva situació a través d'Internet o per correu ordinari sense adjuntar cap document acreditatiu. Milà va avançar que serà la mateixa ACA qui comprovarà posteriorment les dades amb el padró. . La Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya -que agrupa les companyies- va arribar ahir a un acord amb l'ACA, després d'una llarga reunió, per recollir la documentació i fer-la arribar a l'agència perquè en faci la verificació. Si en una cosa tan senzilla com una tarifa de pagament, hi surten imprecisions, que passarà amb la redacció d'una llei complicada? |  |
| |
27 Gener 2005. El secretari
d'organització del PSOE, José Blanco, va
manifestar que
el Gobierno no té la intenció
de reformar el
article 2 ni el títol VIII de la Carta Magna,
en lo que
fa als possibles desenvolupaments dels estatuts autonòmics.
I
ahir, el president Maragall, 48 hores després de les
manifestacions de Blanco, declara a Madrid, en un dinar a la seu de Gobierno,
que considera convenient ampliar l'article 2 de la Constitución,
incloent que l'Estat espanyol l'integren tres "comunitats
nacionals". L'Executiu és partidari de deixar als estatuts
aquestes definicions i que la Constitución
es limiti a
"anomenar" les autonomies. Es dubtós que aquestes
declaracions
saltejades, contradictòries, d'ara dic jo i ara dius tu,
portin
a un plantejament seriós en el tema candent de les reformes
institucionals. |
| 27
Gener 2005. L'onada de fred siberià que envaeix el nord
d'Espanya i les illes Balears està provocant una baixada
espectacular de temperatures, amb fortes nevades a tots els indrets. A
Catalunya es produeixen temperatures mínimes
històriques,
com els 0 graus a les zones costaneres. Les previsions apunten que la
gelor es mantindrà fins dissabte o diumenge. Cal destacar
que
malgrat la cruesa d'aquest cop de fred, han funcionat els serveis
públics, com els de neteja de carreteres, i la xarxa
elèctrica està suportant el fort increment de
consum
experimentat. |  |
 |  26
Gener 2005. En el
Japó, tenen problemes per assegurar la
supervivència de
la dinastia imperial, la més antiga del món,
degut a que
el príncep hereu Naruhito només té una
filla. S'ha
iniciat un debat oficial per estudiar l'abolició de la llei
sàlica, perquè la neta de l'actual emperador
Akihito, es
pugui convertir en el seu dia en emperadriu. Malgrat es tracti de una
mida forçada per les circumstancies, es d'agrair que aquesta
llei de successió, discriminatòria de sexe, vagi
desapareixent dels mapes monàrquics. Per cert, aquesta
noticia
ha passat de puntetes pels mitjans informatius espanyols. |
| 25 Gener 2005. El
Papa de Roma,
l'Episcopat, la COPE i el PP pensen el mateix. La lluita del PP en tots
els fronts possibles, la podem considerar normal i s'entén
que
facin llegir al Sant Pare el que desitgin . El que no és
normal
és que l'Església mundial, els senyors de morat,
no
entenguin que Espanya és un país
democràtic i que
el govern representatiu només legisla les llibertats que
demana
la gent, encara que sigui una minoria. I que no obliga a
ningú a
trencar amb la seves tradicions i creences catòliques,
apostòliques i romanes. I lo del transvasament, ja ha estat
la
conya! |  |
 | 24
Gener 2005. Les eleccions a l'Iraq, que Washington manté pel
proper dia 30, es consideren inviables, ja que no es podrien considerar
ni lliures ni democràtiques. Malgrat tot, es celebraran. El
fracàs dels Estats Units s'anuncia sonat, doncs la majoria
xiïta guanyarà els comicis i el primer que
farà es
demanar als invasors americans que se'n vagin. I el país, o
el
que resti de ell, quedarà dividit i amb moltes
possibilitats de caure en una guerra civil entre xiïtes i
sunnites, amb lo qual la intervenció del "salvador" Busch
quedarà només en un immens desastre, amb mils i
mils de
morts, amb milions i milions gastats en destrucció, que no
han
portat a res positiu. I amb els dos móns,
islàmics i
occidentals, més separats que mai. Bona feina tindran els
historiadors per explicar aquesta etapa de desordre mundial... |
| 23
Gener 2005. Amb el compromís d'acostar-se a Europa, ahir, Víktor
Iúsxenko, va jurar el càrrec com a
president
d'Ucraïna, amb l'assistència del secretari d'Estat
nord-americà Colin Powell i el secretari general de l'OTAN
Japp
De Hoop Scheffer, entre altres convidats. Així s'acaba
l'historia que va començar el 21 de novembre passat, quan
Iúsxenko va ser declarat perdedor en unes eleccions
presidencials que van generar protestes massives i que el Tribunal
Suprem va anul·lar, convocant una segona volta el 26 de
desembre, en que Iúsxenko va vèncer al candidat
prorús, Víktor Ianukóvitx. Ara es
troba amb una
Ucraïna dislocada i dividida entre Putin i la Unió
Europea,
amb les industries bàsiques de la seva economia
(energètica, carbó i telecomunicacions)
necessitades
d'una urgent remodelació, que toparà amb els
anteriors
grups de pressió situats al Parlament, que no permetran
ràpides reformes. Iúsxenko visitarà
demà al
president rus Vladimir Putin i després visitarà
el
Consell d'Europa, el Parlament Europeu i el Fòrum
Econòmic Mundial de Davos, buscant, com a promés,
una
Ucraïna democràtica i pròspera. |  |
| | 23
Gener 2005. Es va celebrar una manifestació antiterrorista a
Madrid, entre la Cibeles i la Puerta del Sol, convocada per l'AVT (Asociación
de Víctimas del Terrorismo), amb el lema d'exigir
al govern
central que no negociï amb ETA. Hi van concorre unes 35.000
persones, gràcies a la difusió que va fer de
l'acte la
cadena COPE. Però el que tenia que ser una
concentració
silenciosa, en contra d'ETA i de l'excarceració anticipada
dels
seus presos, es va convertir, degut a la presència
de
nombrosos nacionalistes espanyols d'extrema dreta, en un
al·legat contra el PSOE, amb insults a Zapatero, Carod, i
Arzalluz i amb una exaltació dels dirigents del PP. Es va
posar
en evidència que hi ha molta gent jove i no tan jove del PP
que
encara no han digerit les últimes eleccions. No hi van
assistir
ni la portaveu de les víctimes del 11-M Pilar
Manjón, ni el comissionat del Govern per les
víctimes del
terrorisme Peces-Barba. La presència del Ministre de Defensa
José Bono no va ser ben acollida i va tenir que abandonar el
acte com va poder, insultat i sacsejat. Un grup de manifestants van fer
una protesta final davant de la seu de la Cadena Ser, on van continuar
el càntics de protesta i de passió per la unitat
d'España.
No és la primera vegada que una manifestació
canvia de
tarannà, degut a la incorporació d'altres
forçes
que dominen la situació i la porten on a ells volen.
Perquè no podem suposar, en aquest cas, que la plataforma
convocant ja estava d'acord amb el "programa" que es va organitzar. No
es pot admetre que una concentració silenciosa caigui en
mans de
cent o dos-cents exaltats, per molta invocació a la
democràcia que es faci. Però, com s'evita? |
| 22
Gener 2005. Els serveis d'assistència en carretera han
iniciat
una vaga fins dimarts. Tornen a reivindicar la puja de les quantitats
que cobren de les companyies de assegurances (25 euros per servei,
més quilometratge) que volen que arribi fins a 55/60 euros.
L'opinió general considera que és inacceptable
que, per
desacords econòmics amb les asseguradores, els "gruistes"
facin
la punyeta als conductors. Amb aquest assumpte de les grues queda ben
patent la pressió conjunta que fan les companyies sobre els
serveis d'assistència, en contra de la llibertat de
contractació. I també queda clar que al final,
els
automobilistes acabarem pagant de la nostra butxaca el servei, per
després cobrar-lo, tard i amb sort, de l'asseguradora. En un
altre cas del domini dels diferents sector empresarials de serveis
sobre els usuaris. | |
| | 21
Gener 2005. Es va fer la presentació, a Tolosa,
França,
del nou airbus A380, l'avió comercial més gran de
l'historia. A l'acte hi van assistir els líders dels paisos
que
intervenen en la seva fabricació. Hi eren el president
espanyol,
R. Zapatero, el francès, Chirac, el primer ministre
britànic Blair i el canceller alemany Schròder.
Aquest
super-jumbo fa 80 m. d'envergadura, 73 de llarg i 24 d'alt.
Té
una autonomia de 15.000 kms. i admet a 550 passatgers, amb
possibilitats d'ampliació a 850. Té de tot, menys
piscina. Pesa 560 tones, per sobre del seu rival fins ara, el Boeing
747, amb 412 tones i 416 seients. Els pròxims mesos
farà
les proves de vol. (A pesar de intervenir España en la seva
fabricació, hi han moltes possibilitats de que voli). Els
amics
dels llargs viatges estan de sort, ja que aquest avió
evitarà les pesades escales tècniques i
farà el
recorregut molt més ràpid. També en el
aspecte
econòmic resulta més avantatjós,
comenten,
però en aquest aspecte no ens podem fer massa
il·lusions,
doncs els bitllets segur que es mantindran dins del nivell dels vols
normals. Ja trobaran les companyies aèries alguna excusa per
justificar-ho. |
| 20
Gener 2005. El secretari general i portaveu de l'Episcopado
español, Juan Antonio Martínez Caino,
després
d'entrevistar-se amb la Ministra de Sanidad, Elena
Salgado, va
dir que el preservatiu era un mitjà vàlid per
prevenir
(evitar) el sida, afegint, és clar, juntament
després de
la castedat i la fidelitat. Però a l'un demà, a
la Conferencia
Episcopal Española li va faltar temps per
desautoritzar la
declaració i dir que l'ús del preservatiu es
immoral. I
el Vaticà insisteix en que la millor prevenció
del sida
es la castedat. O el mon va massa ràpid i
l'Església s'ha quedat endarrerida, o pot ser que, com
aquí ens donen la mà i ens prenem el
braç, els
guardians de la nostra integritat espiritual mantinguin expressament
aquest pas enrere, perquè si el donen endavant, la gent en
donarà altre més endavant. Tot pot ser,
però
està clar que el sida és una plaga de la nostra
era, i
tenim que anar amb molta "cura" com el Castillo, o pecar (?) d'immorals
amb el paraigues. Per cert... el pecat serà venial o mortal? |  |
| | 19
Gener 2005. ETA fa esclatar a Getxo un cotxe bomba. L'atemptat
només produeix un ferit lleu, malgrat els 40 quilos
d'explosiu,
trencant amb la norma dels últims atemptats, que eren
artefactes
d'escassa potencia. Govern i partits polítics qualifiquen de
dolenta la noticia, ja que frustra el debat sobre una possible treva i
les expectatives de pau. Amb aquesta acció, ETA intenta
demostrar que existeix i que podria matar, o potser, que dins les seves
files té militants que no volen buscar una sortida
política i prefereixen la confrontació armada. |
| 18
Gener 2005. El Rei Juan Carlos ha iniciat una visita de tres dies al
Marroc, i ha estat rebut pel Rei Mohammad VI i el poble
marroquí
amb molta simpatia. Els problemes que hi han entre els dos estats, com
les fronteres marítimes i zones de pesca, la
immigració
il·legal, i la resolució sobre la
independència o
la autonomia del Sahara, apart de Ceuta, Melilla, Chafarines i Perejil,
son ben patents i no hi han gaires possibilitats de solucionar-les,
però una visita reial sempre cau bé i serveix per
refermar contactes, que bona falta hi fa. |  |
| 18
Gener 2005. La política espanyola és actualment
en un
punt neuràlgic i enrevessat... Mentre ERC (que "aguanta" els
governs català i espanyol) es queixa de la
comissió
bilateral PSOE-PP, malgrat els socialistes li asseguren que no es un
pacte, el PP diu que sí, que és un pacte per
"acordar"
les reformes constitucionals. La definició que el
PSOE va
fer de la comissió era "per tractar de les reformes
constitucionals". El PP arrima la seva sardina a la brasa (com tots) i
canvia el mot "tractar" per "acordar". La complicació
passarà a greu quan presentin els nacionalistes els nous
estatuts, i siguin condicionats. ERC ja ha avisat
que
deixarà de donar suport al Gobierno, si
les
reivindicacions estatutàries no són admeses. Tot
és embrollat... I per acabar-ho d'adobar, tenim les
propostes de
conversa que fan Batasuna i Eta... Força embrollat.... |
| 17
Gener 2005. Ja fa dues setmanes que, a causa de la passa de grip, els
serveis sanitaris (centres d'atenció primària i
hospitals), es veuen saturats. Com què la
epidèmia de
grip es produeix cada any per les mateixes dates, no s'entén
com
Sanitat no té previstes mesures especials per fer front a
aquests processos gripals puntuals, per evitar els col.lapses. I no
diguem res de les llistes d'espera per intervencions
quirúrgiques, que malgrat les reduccions de terminis que
"anuncia" l'administració, continuen sent vergonyoses. Clar
que
tampoc s'entén ( o sí ), que després
de mesos de
govern socialista, els alts càrrecs de la Sanitat catalana
siguin sent els de abans de les eleccions. |  |
 | 17
Gener 2005. En Manuel Fraga, president de la Xunta de
Galícia i
del PP gallec, encara està d'humor i continua amb les seves
parides. Ara critica que "els gais estiguin orgullosos de funcionar al
revés". Sort que no hi ha cap article de la
Constitució
que parli de això, perquè sinó, els
feia "anular". |
| 16
Gener 2005. Ha mort a Barcelona la soprano Victòria
dels Àngels, de 81 anys, víctima de
problemes
respiratoris. Era considerada la veu suau de la segona mitat del segle
XX. |  |
 | 15
Gener 2005. La reunió de Zapatero i Rajoy d'ahir ha donat
com
resultat la pròxima creació de una
comissió
bilateral PSOE-PP, per negociar sobre les reformes de la
Constitució i dels Estatuts i finançaments
autonòmics. Aquest pacte ha provocat les queixes dels
partits
nacionalistes, que el consideren una gran coalició
espanyolista.
El president espanyol ha volgut dir amb aquest acord que, cas de
trencar-se l'actual coalició de govern amb els partits ERC i
ICV, amb motiu de frenar l'Executiu les demandes
autonòmiques,
sempre tindrà la segona carta pactant amb les dretes, cosa
que
faria que la política espanyola donés un gir. El
pla
Ibarretxe ha anticipat les qüestions dels nous Estatuts
autonòmics i ha fet que les coses es compliquin i es
precipitin.
Per altre banda, Otegui, antic Batasuna, proposa un pacte entre
nacionalistes i no nacionalistes, que faci que ETA deixi les armes.
Faltaria que Ibarretxe aparqués el seu pla i es
sumés al
nou escenari, tornant a la via constitucional. |
| 12
Gener 2005. El terratrèmol marí registrat el 26
de
desembre a Indonèsia -que va desencadenar el tsunami a
l'oceà Índic que ha fet ja més de
157.000 morts-
ha tingut també efectes sobre l'estructura física
del
conjunt del planeta, segons han calculat experts de
l'Agència
Nacional de l'Astronàutica i l'Espai (NASA). Calculen que ha
fet
una mica més esfèrica la forma del planeta, ha
desplaçat el pol Nord uns 2,5 centímetres, i ha
alterat
lleument la rotació terrestre, fent el dies 2,68 microsegons
més curts (un segon en mil anys). Es tracta d'alteracions
imperceptibles que només es poden detectar amb equips molt
sofisticats. El primer que un pensa quan llegeix això,
és
que aquesta alta tecnologia, en lloc d'avaluar els efectes, es tindria
que haver dedicat abans a prevenir-los. I és que hi han
molts
progressos pels efectes i pocs per les causes... |  |
| | 11
Gener 2005. El ral.li Barcelona-Dakar ha viscut dos etapes
dramàtiques. Primer moria el pilot de motos
il.licità
José Manuel Pérez. I ahir, altre
accident acabava
amb la vida del també motorista, l'italià
Fabricio Meoni.
Des de l'any 1979 en que es va iniciar aquest raid africà,
han
estat 17 els pilots que han sofert un accident fatal. Sembla arribada
l'hora de plantejar-se si val la pena mantenir aquesta lluita
màquina-natura, amb el alt preu que s'està
cobrant, i que
ben mirat, només és un montatge publicitari. |
| 10
Gener 2005. Els palestins van votar a Mahmud Abbàs
(Abu-Mazen)
com president de l'ANP (Autoritat Nacional Palestina) amb el suport
dels grups radicals Hamàs i Jihad. El nou líder
palestí era el número dos de Iàssin
Arafat i
cap de l'OAP (Organització per a l'Alliberament de
Palestina) i
ha obtingut una amplia majoria. Es considera moderador i el seu
programa és reprendre el procés de pau amb
Israel, el que
representa posar fi a la Intifada. El president Bush l'hi ha
transmès ja invitació per anar a la Casa Blanca,
cosa que
mai havia fet amb Arafat. | |
| | 9
Gener 2005. El ja famós pla Ibarretxe segueix el
seu curs,
i demà, dia 10, el president basc Atutxa el
presentarà al
Congrés de Diputats pel seu registre d'"entrada". El 13,
Zapatero rebrà a la Moncloa el lehendakari Ibarretxe, per
parlar-ne. El 14 es reuniran Zapatero i Rajoy per discutir. I el 8 de
Febrer serà, segurament, el dia en que es
sotmetrà a
votació la seva admissió a tràmit, i
en teoria
serà rebutjat. |
| 9
Gener 2005. El Executiu espanyol enviarà el proper dilluns,
a
Indonèsia (principal país afectat pel sisme
submarí, amb més de 100 mil morts) un destacament
militar
d'ajuda, amb 650 soldats, cinc avions, un vaixell hospital i dos
helicòpters, apart de 18 mil quilos de material de primera
necessitat. L'ajuda estaria a Indonèsia dos mesos, en
principi.
Espanya es converteix en el tercer país europeu en enviar
tropes
a la zona, després de França i Itàlia. | |
 | 8
Gener 2005. Han començat les liquidacions per rebaixes i els
magatzems i les botigues van viure a llarg del dia d'ahir fortes
aglomeracions, que els comerciants confien en què es
repeteixin
avui dissabte i demà, un dels vuits diumenges de l'any amb
els
comerços oberts. Anem amb compte a les rebaixes, i no
comprem el
que no necessitem, com sempre fem... |
| 7
Gener 2005. Les companyies aèries Iberia, Spanair i Air
Europe
apugen les taxes d'emissió de bitllets entre 2 i 10 euros.
El
SDC (Servei de Defensa de la Competència) que depen del Ministerio
de Economía y Hacienda, ja va obrir l'octubre
passat un
expedient de sansió a aquestes companyies, basat en
pràctiques restrictives de la competència, pel
cobrar las tres un recàrrec "idèntic",
segons
denuncies de l'UCE (Unión de Consumidores de
España) i de
l'UCC (de Catalunya). La puja de preus amb l'acord de les empreses que
es tindrien que fer la competència en el mercat
(Petrolieres,
Bancs, Elèctriques, etc.) és quasi habitual al
nostre
país.
|  |
 | 6
Gener 2005. El Ministro de Interior José
A. Alonso va
presentar ahir el balanç de la lluita antiterroriste del any
2004. Les detencions què es van dur a terme a Espanya,
són de 131 presumptes islamites i de 74 presumptes etarres.
A
França els detinguts etarres van ser 57 i a
Bèlguica 4.
Des del 30 de maig del 2003 ETA no ha produït cap atemptat
mortal. |
| 5
Gener 2004. El PP està preocupat perquè la unitat
d'Espanya és en perill. Rajoy oferirà al
president de
l'Executiu subscriure un pacte d'Estat per salvaguardar-la i vol
presentar recurs contra la proposta "sobiranista" basca.
També
vol convocar una conferència de presidents
autonòmics per
abordar el pla Ibarretxe. Volen garantir com sigui la unidad
de
España. És obvi que qualsevol
variació en el
concert autonòmic perjudicaria el centralisme,
vèrtebra
principal del partit del PP. |  |
 | 4
Gener 2005. Els morts a les carreteres, a l'any 2004, han
reduït
un 12 % amb relació al 2003, en el Estat espanyol. De les
4029
víctimes mortals del 2003 en passat a 3.516 el 2004.
El
Ministeri de Interior atribueix aquest descens a la
propaganda
preventiva i a l'augment dels controls de velocitat i
alcoholèmia, si bé la veritat pot ser que cada
vegada les
carreteres estan més saturades, degut a l'increment del parc
automobilístic i de la mitjana cotxe/km's, i per tant, no es
pot
corre. Però si anem baixant els accidents, tot és
bo. A
Catalunya la reducció és del 15 %, ja que al 2004
es van
produir 435 morts. En canvi, Tarragona només va registrar
una
baixa del 4 %. |
| 3
Gener 2005. Ahir van quedar saturades les urgències
mèdiques, tant en l'assistència domiciliaria com
als
hospitals. Tot i tractar-se de casos lleus, els principals centres
mèdics van registrar esperes de fins a cinc hores. El ICS
(Institut Català de la Salut) ha manifestat que no es tracta
d'epidèmia de grip, sinó dels primers efectes del
fred,
sobretot en persones grans. A Tarragona no es va acusar tant aquest
efecte. |  |
| 2
Gener 2005. Amb relació a l'ajuda oficial espanyola als
paisos
afectats per el sisme marítim de l'Oceà
Índic, que
puja a 53 milions d'euros, las ONG (Organitzacions No Governamentals)
es queixen de que el 90 % d'aquesta ajuda es faci amb
crèdits
FAD (Fondos de Ajuda al Desarrollo) o sigui diners a
tornar a
llarg termini i en part lligats a l'adquisició de productes
espanyols. Segons l'ONG Intermón, la majoria de paisos
ofereixen
donacions netes i condonacions de deute, però Espanya
ofereix
crèdits que a la llarga produeixen dèficit als
paisos
"beneficiaris". Això es causa de que alguns rebutgin l'ajuda. | |
| 1
Gener 2005. Aquest primer d'any hi han noves pujades de preus, com la
llum, l'aigua, els transports, els peatges, el correu... I seguiran
després el gas natural i el butà, el
telèfon, etc.
etc. En conseqüència després pujaran el
pa, els
cafès i demés begudes, el tabac, etc. etc. I anem
fent... |
| 1
Gener 2005. També puja el cànon per la copia
privada de
suports digitals verges per a àudio i vídeo (CD's
per
gravar), segons acord entre les gestores de drets d'autor i els
principals fabricants i importadors de aquests suports. Al 2004 es
pagava 0,17 euros per unitat i al 2005 es pagarà 0,22 euros
(30%
d'increment). No s'entén aquesta puja quan s'està
produint un fort increment en l'ús dels CD degut a la
implantació de les càmeres digital i de
mòbil.
Això farà que els CD verges també
passin a formar
part de les vendes pirates, |
| | 1
Gener 2005. Les dimensions de la catàstrofe del
tsunami de
l'Índic supera les previsions, ja que les
víctimes,
segons el paisos involucrats, poden ser superiors a les 150.000
persones. L'ajuda humanitària tracta de pal·liar
les
epidèmies i la manca d'aigua i menjar. En totes les festes
de
cap d'any de tot el mon s'han fet actes d'homenatge a les
víctimes. |
|
Veure anteriors comentaris del 4r. trimestre 2004
Veure anteriors comentaris del 3er. trimestre 2004 Veure anteriors comentaris del 2on. trimestre 2004 Veure anteriors comentaris del 1er. trimestre 2004 |
| Envieu la vostra opinió a e-mail: jordiplap@hotmail.com i l'inclouré a la pàgina. |