30 Setembre 2005. Desprès de que ahir a la tarda CiU canviés els seus plantejaments per acostar-se als del tripartit, permeten desbloquejar l'escull del finançament i el de la laïcitat de l'escola pública, aquest matí, el ple del Parlament de Catalunya aprovava el nou Estatut, amb 120 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV-EA) i 15 en contra. Ara, la proposta d'Estatut Català anirà al president del Congrés de Madrid perquè s'inicii la tramitació i aprovació definitiva i després sigui sotmès a referèndum al poble de Catalunya.

29 Setembre 2005.  La directora general de RTVE (Radio Televisión Española), Carmen Cafarell, va confirmar en la seva compareixença mensual al Congrés dels Diputats, que posarà en marxa un estudi per fer possible el pla de sanejament de la Televisió i Radio estatals, que demana el Ministeri d'Economia perquè pari de créixer el deute actual de l'ens públic RTVE, que ara ronda els 7.000 milions d'euros (1,166.000,000.000 de les antigues pessetes.  No es perdin amb tants ceros. Són 1 bilió, cent seixanta sis mil milions de Pessetes).  Quasi res. Aquesta optimista senyora, a més a més, va assegurar que no hi hauran acomiadaments. Apart de aquest pla de sanejament, el Govern té en tràmit l'aprovació d'un nou model de TV pública. És ben curiós que les televisions privades treguin beneficis i en canvi, les estatals perdin fins i tot la camisa... Mala organització? (com a Sanitat). No, i ara, que va... Más madera !

28 Setembre 2005. Un total d'uns 1.000 africans van intentar ahir saltar la reixa de la doble tanca fronterera que envolta Melilla, en varies assalts conjunts de cents de persones. Ha estat l'allau d'immigrants subsaharians més gran registrada fins ara i la raó és que la tanca, que ara fa tres metres, s'està aixecant fins els sis metres. Es calcula que uns 200 sense papers van aconseguir saltar-la i entrar a Espanya. Se'ls obrirà un expedient d'expulsió i així podran demanar entrada al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI). Al cap d'uns mesos tenen possibilitat d'aconseguir un salconduit per passar a la Península o sinó, seran repatriats, si se sap de on són, ja que molts no ho diuen. Van resultar ferits més de vint persones, entre agents i subsaharians, alguns d'aquests últims amb ferides d'arma blanca, doncs els agents marroquins fan servir fusells amb baioneta calada. La Delegació de Govern de Melilla reforçarà la vigilància del reixat amb unitats especials de la Guàrdia Civil.

27 Setembre 2005. El nou Hospital comarcal del Vendrell va iniciar les seves activitats, que en principi, seran tan sols les consultes externes operatives. Està previst que abans d'acabar l'any, entrin en funcionament les urgències i la resta de serveis. Quan el nou hospital funcioni a ple rendiment, es calcula que evitarà uns 22.000 desplaçaments anuals d'usuaris a Tarragona.

26 Setembre 2005. El pilot asturià de fórmula 1, Fernando Alonso, al quedar ahir tercer al Gran Premi del Brasil, es proclama Campió del Món d'Automobilisme, a falta encara de dos carreres. És la primera vegada que un espanyol obté el títol i és el pilot més jove que l'aconsegueix.

25 Setembre 2005. Algú d'ETA va considerar oportú fer esclatar ahir en un polígon industrial als afores de Àvila, una furgoneta bomba, que va causar només danys materials a tres magatzems, ja que un avís anterior telefònic va permetre desallotjar la zona. El missatge sembla ser "encara som aquí".

25 Setembre 2005. El cicló Rita provoca menys destrosses de les previstes, a al arribar a terra debilitat. Però Nova Orleans, i altres poblacions, no es lliuren de quedar altre cop inundades. No es menciona, de moment, cap víctima mortal. Ara el president Bush presumeix de bona organització davant l'huracà, però la gent recorda el primer, en que no va fer res. I, també al seu contra, a Washington hi ha una protesta massiva, on unes 100.000 persones demanen la tornada a casa de les tropes destacades a l'Iraq. També es van celebrar manifestacions anti-guerra a Florència, Londres, Madrid, París i Lisboa.

24 Setembre 2005. Pare, el bosc es crema... Mala idea van tenir -el dijous al vespre- una parella madura d'excursionistes estrangers que fent senderisme pel parc natural de Sierra Nevada (Granada), es van perdre. No se'ls si va ocorre altra cosa que encendre una foguera perquè els serveis de rescat els localitzessin. Amb el vent i la sequera del bosc, el foc es va convertir en un gran incendi que, fins el divendres a la nit, havia arrasat 2.500 hectàrees de pins i ametllers i castanyers de cultiu. La Junta d'Andalucia ha destinat a les tasques d'extinció 200 persones, més de 50 autobombes i vehicles de servei, 18 avions i 19 helicòpters que avui encara lluiten contra les flames. Ha estat un mal any pels boscos que ens resten.

23 Setembre 2005. El nou Estatut de Catalunya entra en la recta final catalana. No se sap ben bé a on arribarà, però la cosa (gràcies a Déu) toca al seu final, al menys per lo que fa a la seva presentació al Parlament català. Després vindrà una segona etapa que promet ser més "divertida" encara què l'actual. La gent ja hi passa!!!

22 Setembre 2005. Quan un nou cicló, el Rita, amenaça de nou la zona del sud dels Estats Units, al govern li serveix de molt l'experiència adquirida amb l'anterior, el Katrina, del 29 d'agost, i ara sí, ha pres en el moment oportú les mesures pertinents. Les localitats costaneres (Houston, Galveston, Corpus Cristi) s'estan desallotjant i hospitals i geriàtrics han estat ja evacuats, tot amb la ajuda de les forçes de l'exèrcit. Es dona el cas que els refugiats de Nova Orleans que van ser traslladats a Houston, ara estan sent evacuats per segona vegada cap a l'interior, a Fort Chafee, a Arkanses. Els experts preveuen que l'huracà arribi a les costes el divendres per la nit o el dissabte de matinada. La industria petroliera del golf de Mèxic tornarà a patir greus perjudicis i les refineries de Texas, que donen un quart del carburant que necessita el país, es poden veure afectades, el que provocaria una forta crisis energètica.

22 Setembre 2005. L'ONG Asociación de Víctimas del Terrorismo AVT ha proposat una manifestació en contra de la negociació del Govern amb ETA (?). Organitza una peregrinació a les tombes de les víctimes. Altres associacions afins s'han donar pressa per desvincular-se d'aquest absurd protagonisme, que (altre cop) barreja la política amb la dignitat dels morts en atemptat. Aquesta associació sembla que es deixa portar, equivocadament, per un partit polític nacionalista espanyol.

21 Setembre 2005. El Periódico publica avui un article d'en Jaume Solà, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, on, escombrant cap a casa, diu que els ciutadans de Catalunya tenim l'aigua "a un preu raonablement molt baix i, avui dia, per sota del seu cost" i parla de "tarifes progressives incentivadores d'estalvi". Però no diu res de reduir el consum mínim, que permetria a molts abonats estalviar aigua i pagar menys.

Sempre va bé recordar un acudit breu i senzill. Ella: -Et sembla maco arribar a casa mig borratxo? Ell: -Es que no tenia més quartos...!

20 Setembre 2005. Quan la gent del carrer llegim que Gas Natural fa una OPA (Oferta Pública de compra d'Accions) sobre Endesa, ens quedem tan amples, uns perquè no saben el que vol dir o no els importa i altres, per la senzilla raó què més malament amb relació als subministraments, no podem anar. Ens trobem sota una espècie de llei de la selva on els abonats res podem fer, apart d'anar pagant el que ens diuen. Però quan un veu les discussions i les polèmiques que provoca l'operació (polítiques i financeres), la cosa canvia, i ens diem que potser sí que podem anar pitjor. I és que cada dia es veu més clar que marxem encaminats a una companyia de serveis única, que vendrà llum, gas, aigua i tot el que faci falta, però sense cap avantatge econòmica pels usuaris, més bé al contrari, amb una tarifa única indiscutible. Per el que es veu, la defensa de les competències i dels consumidors queden per sota de les conveniències financeres de l'Estat i dels gran dominadors del mercat, que amagats per Institucions i Anònimes, són com taurons financers que fan el que volen. Ja ningú els hi pot prendre la paella que tenen pel mànec...

19 Setembre 2005. Ahir, 62 milions d'alemanys van votar en les eleccions pel Parlament (Busdestag). La favorita era la conservadora Angela Merkel (51 anys) i el aspirant el social-demòcrata Gerhard Schröder (61). Però la cosa ha acabat molt igualada. La coalició de Merkel, CDU-CSU ha obtingut el 35,2% dels sufragis i els seus possibles afiliats liberals FDP, el 9,8%. Per altre banda, el partit social-demòcrata de Schröder, el SPD, ha aconseguit el 34,3%. El partit PDS, d'esquerras, el 8,7% i els Verds, el 8,1%. O sigui que es produeix un empat tècnic que posa molt difícil la formació de Govern. Ara es tindrà que esperar al 2 d'octubre, per veure si les votacions en el departament de Dresde, aplaçades per l'òbit d'una candidata, poden solucionar l'empat, molt difícil perquè només pot modificar-lo entre 1 i 3 escons. La crisis política, social i econòmica d'Alemanya queda esperant d'un nou canceller que trigarà, al menys, un mes. La incertesa alemanya es converteix en incertesa europea, ja que no es podrà referir-se a curt termini a l'anomenat eix franco-alemany, ni confiar en una aliança entre països de signe polític similar, ni plantejar la ratificació de la paralitzada Constitució Europea. Una forçada pausa molt inoportuna per la bona marxa de l'Europa unida.

18 Setembre 2005. Avui hi han eleccions legislatives i provincials a l'Afganistan, sota l'assetjament i l'amenaça de les armes de la guerrilla talibana, que ha cridat al boicot. Aquests comicis son els primers que es celebren al país en 35 anys de domini dels talibans "senyors de la guerra". El dispositiu de seguretat compte amb quasi 100.000 efectius de la policia i l'exèrcit afganès, 20.000 soldats nord-americans i 10.000 de la Força d'assistència a la Seguretat (ISAF), de l'OTAN, on hi figuren més de 300 militars espanyols. Estan cridats a les urnes 12,5 milions d'electors, per escollir entre 5.700 candidats individuals (no hi han partits) 250 membres del Parlament, dels que el 25% (68) seran obligatòriament dones. Supervisaran les eleccions 8.000 observadors independents. De l'Afganistan surt el 87% de l'opi mundial, un negoci molt rendible (la meitat del PIB del país), però que dona peu a molta corrupció. El 85% dels afganesos són analfabets i també el 85% no tenen accés a l'aigua potable, ni a la llum, ni a la sanitat ni a la educació. L'esperança de vida és de 40 anys. Aquestes dades tercermundistes donen peu als EUA ( i a les companyies petrolíferes) per recolzar l'establiment d'un govern democràtic, i que "de pas", garanteixi la seguretat de l'oleoducte que travessa el país i canalitza el cru dels nous països de les províncies soviètiques, al nord del país, cap els ports del mar Aràbic.

17 Setembre 2005. A partir del proper dilluns, fumar y beure serà més car. El Govern espanyol fa la primera pujada fiscal de la seva legislatura i incrementa els impostos que graven el tabac i l'alcohol, en un 10 i un 6,3 %, respectivament, per finançar la Sanitat. Aquesta mida, que es va pactar al Consell de Política Fiscal  i Financera el passat  dia 13, i que estava fixada pel 2006, entrarà en vigor a corre-cuita, cent dies abans del previst. l'Executiu deu pensar que avançar aquesta puja ara i deixar per més endavant altres, com la de la llum, per no fer-ho tot de cop i deteriorar menys la seva imatge. Segons els números que fa el Govern, aquest nou recàrrec farà que el paquet de cigarrets pugi entre 9 i 13 cèntims d'euro, un litre de cervesa 1 cèntim i els licors fins a 30 cèntims. (O sigui que un paquet de Fortuna, que ara val 2,20 euros, passaria a valer 2,30 euros, un 4,5 % més). Ara només falta que fabricants, majoristes, distribuïdors i botiguers respectin aquest percentatge i no facin com sempre, que posen el preu que els hi dona la gana.

16 Setembre 2005. S'inaugura a Barcelona la Torre Agbar, de l'empresa Aigues de Barcelona, dissenyada per Jean Nowel, a les proximitats de la Plaça de les Glories. És un edifici el·líptic, innovador, singular, de 142 metres d'altura, amb 32 plantes d'oficines, que ocupa el 3er. lloc dels més alts de la ciutat, i que ha costat 130 milions d'euros. A la inauguració hi ha assistit el Rei, el President de la Generalitat, el President de AGBAR, i altres personalitats. Una part l'ocuparà les oficines de la societat i l'altra seran oficines de lloguer amb dret de compra. El nom popular amb que la gent dels voltants el coneix és "el supositori" o "el consolador", amb tota raó.

16 Setembre 2005. El president d'EUA, Bush, tractant de recuperar la credibilitat que l'huracà Katrina li ha fet perdre, anuncia "el pla més ambiciós que el món hagi vist mai": Reconstruir les infraestructures bàsiques de tota la zona afectada pel cicló. Un paquet de mesures amb un cost de més de 200.000 milions de dòlars (27 Bilions de les velles pessetes), tant com li ha costat les guerres de l'Iraq i Afganistan juntes. Les ajudes, tard; els projectes, volant... Per altre banda, a la tribuna de l'ONU, ahir, el president iraquià, Jalal Talabani, va fer una crida desesperada al conjunt de la comunitat internacional per lluitar contra el terrorisme, després de la jornada més sagnant (160 persones mortes a Bagdad) que s'ha viscut a l'Iraq des de l'ocupació nord-americana i anglesa del 2003. El curiós del cas és que a l'ONU no hi ha una definició acceptada del què és "terrorisme" i per tant, no es pot parlar de la lluita contra el terrorisme. Pels americans està ben clar. Terrorista és el que va contra les seves idees de domini...

15 Setembre 2005. L'ex-president de EUA, Bill Clinton, ha organitzat a Nova York, fent gala del seu enorme poder de convocatòria, una cimera paral·lela a la de les Nacions Unides, sota el títol de "Clinton Global Initiative". Mitjançant taules rodones, els participants tractaran d'aportar solucions - i compromisos formals- als problemes reals de la societat moderna, com la pobresa, la religió con nexe d'unió, el canvi climàtic i la corrupció governamental. Hi participen més de 40 caps d'Estat i moltes celebritats, magnats i empresaris que es considera que s'implicaran personalment en solucions reals, cosa que no passa en l'assemblea de l'ONU.

15 Setembre 2005. Els veïns de la Vall d'Hebron tornen a tallar (per 13ª setmana consecutiva) la Ronda de Dalt de Barcelona, en contra de la narcosala de l'Hospital del seu barri. Malgrat l'amenaça de l'Ajuntament de que hi haurien sancions contra els manifestants, més de mil persones van tallar la Ronda com cada dimecres, durant quasi una hora, provocant retencions de dos qm. direcció Besós i de quatre qm. cap el Llobregat. ¿El dret de manifestació està per sobre del dret de circulació dels ciutadans? L'Ajuntament de Barcelona va donar un avís sobre aquest tema, que cada dia està més de moda... Continuaran les gestions?

14 Setembre 2005. Es celebra a Nova York la cimera del 60è aniversari de l'ONU, amb l'assistència de caps d'estat, reis i primers ministres de tot el món (170  representacions dels 191 estats membres). Després de la foto de rigor i del cerimonial protocol·lari, tothom ha dit la seva, i com era d'esperar, no s'ha concretat res. La falta d'acord i de definicions sobre els assumptes prioritaris, com Terrorisme, Medi Ambient, Desenvolupament, Pobresa, Drets Humans i Consell de Seguretat, ha estat evident. I la profunda reforma de l'organisme que demanava el seu secretari general Kofi Annan ha anat a norris, amb l'ajuda de la intervenció del president del EUA, que des de que la ONU va rebutjar l'invasió sobre l'Iraq, fa tot el que pot per desprestigiar-la i accentuar la crisis que arrossega, ara gravada per la denuncia de corrupció en el programa Petroli per aliments (ajuda humanitària de la ONU a l'Iraq) que ha estat mig investigada. Brasil, Índia, Alemanya i Japó veuen com es demora la seva entrada en el Consell de Seguretat, primordial per la reforma de l'Organisme. Els objectius assolits han estat els mínims. Total: una ONU convertida en una Torre de Babel, que molts ja començen a qualificar de ineficaç i decorativa.

13 Setembre 2005. A Noruega, la coalició de centreesquerres (Parit Laboralista, Partit Socialista d'Esquerra i Partit Centrista), liderats per Jeus Stoltenberg, va guanyar ahir les eleccions, amb majoria absoluta (88 de 169 escons). Stoltenberg pot recuperar així el càrrec de primer ministre que va perdre fa quatre anys. La llista guanyadora ha basat la seva campanya a prometre destinar els guanys del petroli a enfortir l'Estat de benestar. Noruega és el tercer exportador mundial de cru. Que maco és tenir petroli per cobrir-ho tot sense necessitat d'anar pujant els impostos...

12 Setembre 2005. Al Japó, el Partit Liberal Democràtic (PLD) del primer ministre Junichiro Koizumi, ha aconseguit una amplia victòria en les eleccions a la Cambra baixa del Parlament. El Partit Demòcrata del Japó (PDJ) ha sortit derrotat. Aquests resultats suposen una acceptació del poble japonès al pla de privatització de Correus, proposar per Koizumi  el passat 8 d'agost, que va ser rebutjat pel Senat. Aquella derrota del seu pla, va portar a Koizumi a dissoldre el Congrés i a convocar unes eleccions anticipades com un plebiscit. Ara té llum verda per aquesta privatització de l'entitat postal, que apart de correus, inclou el primer banc-caixa del món en dipòsits (uns 22.000 milions d'euros) i una asseguradora. L'operació vindrà a sanejar la fluixa economia nacional del Japó i beneficiarà les inversions nord-americanes en el país, acostant encara més als dos governs.

11 Setembre 2005. Al parc de la Ciutadella de Barcelona s'ha celebrat l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, amb l'assistència de totes les autoritats i d'unes 15.000 persones.  L'ex-president de la Generalitat senyor Jordi Pujol no hi ha assistit, dolgut per una publicació de la Conselleria d'Interior que deia que quan CiU governava, la Diada no contava amb "dignitat institucional". El PSC ha proclamat aquesta jornada de festa nacional de Catalunya com la "Diada de l'Estatut", confiant que l'any pròxim ja estigui en vigor el nou Estatut.

11 Setembre 2005. Es va celebrar a Madrid la segona Conferència de Presidents Autonòmics, per parlar (discutir) sobre el dèficit de 6.000 milions d'euros de tot el sistema sanitari espanyol i arribar a un acord bàsic. El president Zapatero va prometre una ajuda especial de 1.700 milions d'euros anuals. Les comunitats del PP, lògicament, es van negar entrar en el acord però van admetre l'ajuda "perquè no podem menysprear-la". Catalunya calcula que rebrà de l'Estat uns 270 milions d'euros extres per any. Cap Comunitat té previst, per ara, gravar l'impost sobre l'electricitat, ni més el de les benzines. Veurem...

10 Setembre 2005. L'enviament d'ajuda humanitària d'emergència als Estats Units, a rel de la devastació del Katrina, té els seus detractors. La Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament es mostra contraria al fet que els governs donants desviïn partides destinades als països pobres per atendre les necessitats dels EUA, més afectada per la incapacitat del seu govern que pel mateix huracà. Denuncien també l'abandonament de la població (negres i pobres) per part de les autoritats dels EUA, la retallada constant dels recursos públics y dels programes d'ajuda social bàsica. Destaca el fet que, amb el volum de recursos que destinen a la guerra i ocupació de l'Iraq i als programes espacials, necessitin d'altres països per aconseguir ajuda. A més, senyala com inquietant que països en desenvolupament ajudin a la primera potencia mundial, quan neguen tenir recursos per pal·liar, per exemple, les inundacions o la fam de l'Àfrica central. Tenen molta raó, però la política es així d'incoherent...

9 Setembre 2005. Vuit mesos després d'arribar al poder, el president d'Ucraïna Viktor Iúsxenko va cessar ahir el govern el bloc i va encarregar la formació d'un nou gabinet al seu aliat Iuri Iekanúrov, que substituirà a la fins ara primera ministra Iúha Tinotxenco, una de les principals líders de la "revolució Taronja" que va portar a Iúsxenko al poder. La renovació es deu a un escàndol de corrupció que ha esquitxat a diversos membres de l'executiu ucraïnès. Per lo vist, allí també val allò de "poderoso caballero es don dinero".

8 Setembre 2005. Com cada dimecres, des de fa 12 setmanes, i malgrat la pluja, uns 600 veïns de la Vall d'Hebron (barris de Taxonera, Sant Genís, Parc de la Vall d'Hebron i Montbau) van tallar amb una concentració la Ronda de Dalt, en contra del centre per a toxicòmans (narcosala) ubicat, fat més d'un mes, al costat de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Això no seria noticia sinó fos pel fet que l'Ajuntament de Barcelona, a través de Imma Mayol, Tercera Tinenta d'alcalde i presidenta de l'Agencia de Salut Pública de Barcelona (ASPB), havia dit el dia anterior que no els hi deixarien tallar altre cop la ronda. Efectivament, la possible entrada de persones a la via estava tallada per tanques i per agents de la Policia Municipal. Però els manifestants van aconseguir accedir-hi per altre indret i complir els seus propòsits d'aturar la ronda, provocant uns cinc qm. de cues en els dos sentits. Ara queda per veure si l'Ajuntament compleix amb les anunciades obertures de diligències contra els organitzadors de la manifestació. I si de una vegada per totes, es reconeix com delicte que es privi als automobilistes del dret que tenen en fer servir una via pública.

6 Setembre 2005. Zapatero i Rajoy s'han reunit a la Moncloa, sense arribar al més mínim acord. Tot normal. Deu haver estat un diàleg d'aquells "para sordos" de "buenos dias", "buenas tardes". De totes maneres no es té que oblidar que és la quarta reunió dins d'aquesta legislatura, del president de l'Executiu amb el del PP, partit majoritari de l'oposició. No es posaran d'acord amb res... però ara, reunions, n'hi han.

5 Setembre 2005. Ahir, a la festa minera de Rodiezmo (Lleó), el president del Govern va anunciar la intenció de l'Executiu de pujar l'any que ve les pensions mínimes amb un percentatge del doble de la mitjana de la puja de les altres pensions. Aquesta mesura, que beneficiaria a més de 3 milions de persones, deu ser la contrapartida de l'anunciada fa tres dies, de pujar els impostos de la llum i les benzines, que perjudicaria a tothom i que tan impopular va resultar i tanta mala acollida van tenir. També va aprofitar per mencionar la bona marxa de l'economia, que creix al 3,4 % (com la inflació) i de l'ocupació, amb 900.000 altes en un any (sense mencionar les baixes) i el record de cotització a la Seguretat Social, que en passat Agost va ser de 8.300 milions d'euros ( el mes amb més ocupació de l'any). Es té que dir tot !

5 Setembre 2005. Al cap de sis dies del pas del Katrina pels estats del sud dels EUA, començen a arribar les ajudes a les zones afectades. A Nova Orleans s'evacuen tots els refugiats que dormien al carrer i sota els ponts. Exercit i forçes especials van casa per casa per rescatar als supervivents i recollir els morts. Les bombes treuen l'aigua dels carrers, però n'hi ha molta i a més, està infectada, el que ha provocat els primers casos d'epidèmia. Hi ha molta gent que es nega a abandonar els seus domicilis malgrat els avisos que els hi fan els soldats. Encara no es pot calcular el número de morts, però es comprova que no seran tants com es va suposar en un principi. També forçes humanitàries de molts països han enviat la seva ajuda, però la tasca per regularitzar la zona es preveu llarga, costosa i complicada.

3 Setembre 2005. El president Bush va ordenar ahir la venda de 30 milions de barrils de benzina de les reserves estratègiques del país, per frenar la pujada dels preus dels combustibles. L'huracà Katrina ha assestat un cop molt greu a l'economia nord-americana, ja que ha paralitzat quasi tota la producció petrolífera dels EUA en alta mar i al voltant del 10 % de la capacitat de les refineries, que trigaran mesos en posar-se en marxa. Unes 20 plataformes d'extracció de cru, ubicades al Golf de Mèxic van a la deriva, estan enfonsades o perdudes o avariades. I apart de la qüestió petrolífera, el cicló ha deixat als Estats del sud sense estructures i sense habitatges per milers i milers de persones que han perdut les seves cases. Reacondicionar tota la zona afectada costarà molt mesos i molts mils de milions de dòlars, que la Tresoreria nord-americana, escurada per les guerres, sobre tot la de l'Iraq, no té. El país més ric del món, se les veurà i se les desitjarà per continuar-ho sent.

2 Setembre 2005. Al cap de tres dies del pas de l'huracà Katrina sobre les regions del sud dels EUA, la situació es crítica i desesperada en la zona devastada. La principal ciutat afectada es Nova Orleans (Louisiana), -ubicada uns metres sota del nivell del mar-, i que degut al trencament dels dics que contenien el llac Pontchartrain , es troba inundada en un 80 %, sense llum, ni aigua potable ni aliments, amb condicions sanitàries deplorables. Es parla de 50.000 damnificats, refugiats en diversos locals. A l'estadi Superdome es calcula que hi han més de 25.000 persones i altres tantes al Centre de Convencions, que no reben cap atenció per part de los autoritats. L'aeroport  Louis Amstrong sembla un camp de concentració. Es multipliquen els saqueijos i actes de pillatge, amb violència extrema. Els cossos de policia estan desorganitzats i resulten insuficients per atendre a tanta gent.  L'alcalde de Nova Orleans i la governadora de Louisiana demanen a l'Administració ajuda, però aquesta de moment no és suficient.  Els pocs autobusos que hi han traslladen a l'estadi de Houston -a uns 500 km.- alguns dels damnificats, però altres 50.000 persones esperen encara asil o refugi. Han arribat membres de la Guàrdia Nacional, però falten mitjans. Malgrat que s'han començat a repartir provisions, no són suficients. No se sap el nombre de morts que hi han, ja que se suposa que hi han encara molts ofegats sota les aigues, però es parla de més de 1.000 víctimes. Es trigaran molts mesos en regularitzar la zona.    El Govern dels EUA, amb aquest sinistre, s'ha cobert de "gloria". Malgrat saber dos dias abans que l'huracà era molt perillós, l'Administració es va limitar a recomanar l'evacuació de la zona, però no va preveure cap mida per cobrir les necessitats dels afectats una vegada passat el cicló. Al cap de 24 hores del desastre, "la primera potencia mundial" encara estava discutint què era el que es tenia que fer. Les primeres ajudes han arribat tard i han resultat insuficients. I la paraula sectarisme surt a la llum, quan es té en compte que es tracta d'estats amb majoria d'habitants de color i amb escassos recursos.

1 Setembre 2005. El Govern de Madrid proposa apujar un 10 % l'alcohol i el tabac, un 2 % la llum i un "el que sigui" les benzines, per pal·liar el dèficit de les Institucions sanitàries. I passa el mort a les Comunitats Autonòmiques perquè senyalin cada una els recàrrecs que creguin oportuns. El president Zapatero ha rubricat la proposta dient que "ofereix més finançament i més recursos a les Autonòmiques". No s'han fet esperar les crítiques sobre l'idea, que no ha estat acceptada com convenient per ningú. La principal objecció és que la puja de l'energia (llum i benzines) dispararia molts preus i la inflació seria notable. A més a més, tothom diu que si bé el tabac i l'alcohol (que són com un luxe) guarden relació amb les despeses de Sanitat, l'energia no hi té res a veure. I altre apreciació que es fa la gent és si els serveis sanitaris estan ben administrats, doncs l'increment de les seves xifres de despeses no semblen coherents. Sembla que s'estiguin tirant diners en un forat sense fons...

31 Agost 2005. L'Iraq pateix ara la tragèdia més gran de la postguerra, quan a Bagdad una multitudinària processó de dol religiós de xiïtes participava en una pelegrinatge i travessaven un dels pons sobre el riu Tigris, camí a la mesquita Musa al-Kadim, un dels seus santuaris. A causa, sembla ser, d'un rumor d'atac suïcida, s'ha produït una estampida humana dels fidels, la majoria d'ells dones i nens, que han començat a corre en totes direccions. Uns han mort aixafats per la multitud i altres han caigut al riu, després de trencar-se les tanques de protecció del pont. Es calcula que hi haurà més de 800 morts i més de 300 ferits. Aquesta tragèdia dispara, encara més, la tensió política que es viu a l'Iraq. El Govern iraquià ha culpat a terroristes de donar peu a la falsa alarma que ha provocat l'allau humana, però també parlen de "insurgents" (Paraula emprada pels nord-americans per senyalar als civils que estan en contra de les seves intencions.)

30 Agost 2005. L'huracà Katrina penetra amb gran força pel golf de Mèxic a les regions nord-americanes de Louisiana, Missisipi, Alabama, Georgia, Tennessee, Kentuky i Florida. Es parla de fortes inundacions.

29 Agost 2005. A l'Iraq, xiïtes i kurds firmen l'esborrany de la Constitució que es votarà en referèndum el 15 d'octubre. Els sunnites l'han rebutjat, qualificant-lo de tractat nord-americà, degut, principalment, a la imposició del federalisme que diuen dividirà el país. L'aprovació s'ha fet sota la pressió dels EUA, que així veuen com es compleix el seu calendari, malgrat la falta de coalició.

28 Agost 2005. Aquest matí, en el quart "encierro" celebrat a San Sebastian de los Reyes (Madrid), s'han produït més de 60 ferits, 2 d'ells molt greus. Els participants que corrien davant dels toros -uns 7.000 segons alguns mitjans-, al arribar a la entrada de la plaça han quedat atrapats i els braus han passat per sobre d'ells, esclafan-los. ¿Quants ferits -o quants morts, que seria més greu- tenen que produir-se perquè aquestes tradicions perilloses, per molt de turisme que atreguin i per molta popularitat que donguin, se suspenguin, o es controli el risc que comporten?

27 Agost 2005. El nou Estatut apressa i el president de la Generalitat i del partit PSC, Maragall, tindrà que prendre una decisió. O s'adapta a les exigències dels partits nacionalistes catalans, CiU i ERC, amb drets històrics i concert econòmic solidari, i presenta a Madrid un Estatut "fort" o es decideix per un descafeïnat, que no rebrá el recolzament requerit del resta dels partits catalans, i per tant, es quedaríem sense nou Estatut. Tots els partits s'esforçaran per assenyalar als culpables del fracàs. No hi ha que ser molt perspicaç per endevinar que les culpes seran els "altres".  Però el més probable és que aquí es faci l'Estatut "fort", i a Madrid se'l carreguin o el retallin. Seria un ridícul pel PSC que se suposa que té mà dins del PSOE.

26 Agosto 2005. A París, moren 17 persones, 14 nens i 3 adults, al incendiar-se un vell edifici en males condicions, on s'allotjaven immigrants africans. Aquest sinistre és el segon de les mateixes característiques que es produeix a París en quatre mesos, ja que 24 persones van morir per foc en una pensió, també d'immigrants. Els principals partits d'esquerra ha havien denunciat la política indigna que segueix el Govern francès en matèria d'allotjament i immigració. En plena capital francesa, queda desgraciadament reflectit el problema del tercer món i les diferències existents.

24 Agost 2005. Amb sis dies s'han evacuat les 21 colònies jueves de la franja de Gaza i 4 de Cisjordània., gràcies a l'exercit i a la policia israelians, sense greus incidències. Amb aquest desallotjament Israel posa fi a la empresa colonitzadora a la franja, però a canvi pretén consolidar els seus assentaments a Cisjòrdoania, l'evacuació dels quals és simbòlica. Està previst que el pròxim Octubre el Govern hebreu entregui al palestí les terres alliberades.

23 Agost 2005. Galícia i Portugal continuen cremant. Galícia ha sofert l'actual mes d'agost més de 1.900 incendis que han arrasat quasi 12 mil hectàrees i molt d'ells es consideren intencionats. Les causes de tan piròman solt s'atribueix a la regularització urbanística de terrenys i als interessos de l'industria de la fusta . L'opció és dictar lleis que impedeixin qualsevol ús del terrenys carbonitzats i que obliguin a la seva regeneració forestal. Però apart de lleis també fan falta més vigilància, més neteja i més mitjans d'extinció. A la provincia de Tarragona també tenim focs. A Riba-roja (Ribera d'Ebre), a Fatarella i a Massaluca (Terra Alta) estan cremant més de 800 hectàrees.

22 Agost 2005. Malgrat la pressió de Washington, l'esborrany de la nova Constitució que té que aprovar el govern iraquià, no arriba a formalitzar-se i és possible que es tingui que dissoldre l'Assemblea Nacional sense acord. Això trencaria el calendari de la transició que va fitxar els Estats Units. Aquesta delicada situació a l'Iraq representa un entrebanc per la bona conceptuació del president Bush. Creix la reprovació dels ciutadans nord-americans i augmenten les protestes i les veus que alerten del risc de que el conflicte es converteixi en un segon Vietnam. En un sondeig recent del Newsweek, el 61 % dels enquestats es defineixen en contra de la situació. I ara també es fan notar els familiars del 138.000 militars que hi han a l'Iraq, que encapçalats pels familiars dels morts que hi han hagut fins ara, realitzen concentracions per tot el país, reclamant la tornada de les tropes, sobre tot quan senten que el Govern parla de quatre anys més de manteniment dels destacaments. I a l'Afganistan les perspectives també empitjoren. Quatre soldats més van morir ahir i tres van resultar ferits, el que eleva la xifra de baixes en el que va d'any a 74, xifra alta si tenim en compte que en tot l'any passat van ser 54. Des de l'inici de l'operació Libertad Duradera, Octubre 2001, han mort 230 soldats nord-americans a l'Afganistan. I malgrat totes aquestes guerres marca  "Bush", el terrorisme a rel del món, continua pitjor que mai.

21 Agost 2005. Una sentència d'un tribunal de Texas (Estats Units), condemna a l'empresa multinacional farmacèutica MSD (Merck, Sharp & Dohme) amb 250 milions de dòlars a favor de la vídua d'un home mort el 2001 a causa d'un tractament -durant vuit mesos- amb el medicament VioXX Aquest medicament, contra dolors crònics, va sortir al mercat el 1999 i va ser retirat el 2004, ja que es va dir que podia provocar alteracions cardiovasculars. Es comercialitzava a 80 països amb uns 20 milions de consumidors. Aquesta sentència serà recorreguda per la empresa, però deixa un precedent en els més de 4.000 procediments que hi han oberts contra la companyia, només a EEUU. També a Europa, Canadà, Brasil, Israel i Australia hi han més demandes. Degut a la forta indemnització senyalada pel Tribunal de Texas, segur que ara sortiran moltes més denuncies... Sortiran com bolets amb la pluja....

20 Agost 2005. La noticia esportiva d'avui és el mal estat de la gespa del Nou Camp. Aquesta nit es juga la tornada de la Supercopa espanyola amb el Betis. L'entrenador del Barça Rijkaard lamenta que l'estat del terreny de joc no sigui bo per culpa de la nova gespa. Però els culés consideren impossible que el seu equip pugui perdre el primer títol oficial de la temporada, donat el resultat d'anada de 0-3. El Barça traurà els seus millors homes disponibles, mentre que el Betis presenta un equip de suplents, doncs reserva l'equip titular per la Supercopa europea que jugarà el dimarts vinent a Mònaco.

19 Agost 2005. El rei, el príncep Felip i el president Zapatero van rebre, a la base aèria de Getafe, els restes dels 17 militars morts en l'accident d'helicòpter a l'Afganistan i van confortar i donar el condol a les famílies.  Sobre les causes de l'accident, top apunta a un accident per un cop de vent. No obstant, aquest tema portarà cua perquè hi ha gent a qui els hi agradaria que l'aparell hagués caigut per rebre un atacat. Les coses que es tenen que fer per mantenir "viu" un partit que ja porta agonitzant més d'un any.

18 Agost 2005. El Papa Benet XVI ha arribat a Colònia (Alemanya) per assistir a la Jornada Mundial de la Joventut. És el primer viatge que fa el pontífex a l'estranger, i precisament a la seva terra natal. Es calcula que seran mig milió els joves de 200 paisos els que assistiran a aquests actes. El muntatge que ha organitzat el Vaticà per aquesta visita es el de sempre. Aconsegueixen, com cada vegada que el Papa viatge, que els col.legis religiosos de tot el món enviïn els seus alumnes (hi ha qui diu amb totes les despeses pagades). Captar a la joventut és un vell recurs de l'Església, si bé no sembla que li resulti gaire. Però els nanus s'ho passan la mar de bé...

17 Agost 2005. Degut als últims accidents d'aviació que han produït 281 morts en dos dies, es qüestiona ara la seguretat de les aerolinies de baix cost, que tant proliferen en la actualidad, i que han revolucionat el turisme. El dia 14 un Boeing 737, de la companyia xipriota Helios Airways, s'estavellava a prop d'Atenes, amb el resultat de 121 morts. I el dia 16, un bireactor DC80, de la WCA West Caribbean Airways, queia a Venezuela, produint 160 morts. S'investiga si els aparells havien passat els oportuns controls de revisió. Amb aquesta qüestió, surten beneficiades les línies "series" habituals, a les que se suposa una millor seguretat.

16 Agost 2005. Disset soldats espanyols han mort a l'Afganistan, al caure el seu helicòpter. Se suposa que es tracte d'un accident . Els militars participaven en unes maniobres tàctiques, lligades a la seva missió de garantir la seguretat en les eleccions parlamentaries afganeses del pròxim 18 de setembre, sota el mandat de l'ONU . Hi participen uns 10.000 soldats de 37 països. Davant la gravetat del cas, el president Zapatero ha interromput les seves vacances a Lanzarote i ha viatjat a Madrid, per coordinar la situació amb el Ministre de Defensa José Bono i el Cap de l'Estat Major de la Defensa.

14 Agost 2005. El Campionat mundial de Atletisne celebrat a Hèlsinki ha estat un fracàs pels espanyols  i representa un retrocés del atletisme nacional. En els passats mundials, a París 2003, es van aconseguir 5 medalles. Aquesta vegada només han sigut 2, i les dos en una proba, 20 qm. marxa, "reservada" als paisos sub-desenvolupats. En culpen al fred i a la pluja, com si els demés participessin amb calor i sol. Sobre els resultats decebedors, el president de la Federación Española de Atletismo diu que tot ha anat bé i que s'ha millorat. (?)  Les autoritats espanyoles tindran que fer "quelcom" perquè no anem pel món fent el ridícul.

13 Agost 2005. A Vilafranca del Penedès, els agricultors, principalment els recollidors de raïm, han fet una tractorada de uns 120 vehicles i unes 800 persones, per protestar del preu que reben pel raïm. Ja és la quarta manifestació d'aquestes característiques. Se'ls si paga una mitjana de 20 cèntims per quilo i en volen com mínim, 30 cèntims. L'Administració, sobre aquest problema diu que no pot interferir el lliure mercat. Mercat que no es pot considerar lliure doncs els compradors es posen d'acord amb el preu a pagar. Els vinicultors amenaçen amb no seguir amb la verema sinó hi ha un acord econòmic previ. Aquesta queixa es una més de les que hi han en tot el Estat, perquè els agricultors reben un preu ínfim pels seus productes.

12 Agost 2005. El procés de pau al Pròxim Orient inclou l'evacuació de la franja de Gaza, tasca força conflictiva perquè els jueus porten molts anys en territori palestí i els hi cau molt malament evacuar-lo, malgrat les recomanacions que en aquest sentit els hi ha fet l'Anel Sharon, primer ministre israelià. I per altre part, els palestins temen que la retirada de Gaza representi l'enfortiment d'altres assentaments, principalment el de Cisjordània. Quan hi ha tants grups armats nerviosos pel dos costats, es farà difícil complir el pla d'evacuació i si s'inicia, més difícil saber com i quan acabarà.

11 Agost 2005. Els carburants continuen pujant de preu i no hi ha qui els pari. Des de gener fins ara han pujat de mitjana més d'un 20 %. Els motius de l'encariment del cru que donen els "experts", cada cop que s'incrementa el preu del barril Brent (o sigui, últimament, cada dia), son molt variats. Les últimes alces les justifiquen amb l'excusa d'incerteses geo-polítiques, com la crisi a l'Iran per reprendre les seves activitats nuclears o les amenaces terroristes a l'Arabia Saudita, o per altre part, pel dubte de si la producció global i les refineries actualment existents seran suficients per atendre l'augment de la demanda. Excuses que fan suspitar que només tracten de justificar lo injustificable. A on va a parar l'enorme diferència de preus entre el que cobren els paisos productors i el que es cobra en els mercats mundials. ¿Qui controla aquest mercat únic de "ho prens o et quedas sense"? També hi han dos consideracions més a fer sobre l'assumpte. Les companyies distribuïdores repercuteixen al consumidor les pujades al dia següent de que es produeixen en el mercat del cru, quan el carburant que estan venent el van comprar elles fa dos o tres mesos, i que potser els hi va costar la mitat. ¿Hi ha dret a aquesta especulació, encoberta per un acord entre totes les distribuïdores de mantenir els preus quasi iguals? ¿ No tindria el Gobierno que controlar i limitar aquest abús? I parlant del Gobierno, que també resulta beneficiat amb aquests augments, -ja que els impostos que cobra també pujen amb el mateix tan per cent que ho fan els carburants-... ¿No tindria que reduir el impost que rep per cada litre de benzina que es ven al que cobraria si el carburant no pujés de preu? Si al gener el impost era de 0,50 denaris per litre... perquè ara en cobra 0,60  ? ¿No tenien el pressupost cobert amb els impostos del gener? El encariment dels carburants és fatal pel desenvolupament econòmic d'un país, sobre tot d'Espanya, on un litre de benzina representa un quart del salari mínim. La gent es mourà menys, quin remei, però els preus d'energia i transport es tindran que pujar i tot pujarà per sobre de lo previst, disparant l'IPC que es tornarà inabastable pels salaris... Tot un sac de problemes que qualsevol alumne de primer d'econòmiques detectaria, però que, per ara, no mereixen cap mida per part de l'Administració.  Ho deixen perquè ho resolguin els que vindran darrera?

10 Agost 2005. Trobar una bona noticia, un esdeveniment positiu, es certament difícil. Per això és te que recorre a les dolentes, que ni han per donar i vendre.

Per exemple, el cas de la Guàrdia Civil de Roquetes cada vegada s'embolica més, "gràcies" sobre tot als mitjans de comunicació que no tenen altre cosa que fer que sembrar la corresponent zitzània per treure'n més hores d'emissió de franc. En la política espanyola s'ha perdut el rumb. El consens del Gobierno perilla... Els petits partits que feien pinya, ara volen imposar les seves conviccions tant de temps amagades... Amb el trencament i la necessitat del PSOE de tenir una majoria al Congrés, ara inclús els partits amb un sol diputat fan les seves ofertes condicionades... Bona l'hi espera al president Zapatero quan torni de vacançes... Unes eleccions anticipades semblen expectar sota l'horitzó per llostrejar abans de l'hivern.

De la política catalana ja no cal parlar-ne... El consens ha desaparegut ja fa setmanes, mesos i el retorn a les negociacions sobre el nou estatut serà la renovació de les baralles pel protagonisme i per demostrar no se sap què. També aquí cal anar traient la pols a les urnes.

I en el món, l'Iran engega el seu pla nuclear, amb fins no militars, diuen, mentre l'UE es posa les mans al cap. I a l'Iraq el desconcert segueix amb el seu ritme de morts i morts a diari, el que fa que el Sr Bush ja no sàpiga per on tirar. Tot està molt espès, menys el xocolata..

8 Agost 2005. Els núvols i la pluja intermitent que cau sobre el Centre Espacial Kennedy, a cap Canaveral (Florida), han obligat avui la NASA a ajornar per un dia el retorn a la Terra del transbordador Discovery amb els seu set astronautes a bord. L'etiqueta de "suspense"  que porta aquesta operació en l'espai supera amb molt qualsevol pel·licula de l'Alfred  Hitchock. Amb seguretat, els nord-americans -o qui sigui- han fracassat. Amb resolucions d'urgència, aprovats. Esperem que l'aterratge de demà sigui positiu i s'acabi bé aquesta aventura. Una cosa és segura: Els tripulants arribaran tots amb els cabells canosos.

7 Agost 2005. Ha finalitzat, amb èxit, el rescat dels set mariners russos que des del passat dia 4 es trobaven atrapats en un mini-submarí, a quasi 200 metres de profunditat, en el Pacífic. En la operació conjunta de salvament hi han participat, apart de la flota russa, efectius i vaixells japonesos, britànics i dels EUA, que han respost a la sol·licitut d'ajuda russa. Aquesta cooperació, -desinteressada o amb posterior factura-, entre forçes mundials en un cas de salvament és com una glopada d'aire frecs en la calent situació política global. Sembla que en algún racò, resta encara sentit de germanor i de responsabilitat mútua.

7 Agost 2005. El món sencer recorda aquests dies les tragèdies de Hiroshima i Nagasaki de fa 60 anys, on es calcula que van morir més de 200.000 persones, apart de les incomptables que van patir greus malalties, conseqüència de les radiacions. És positiu -i cal- tenir present aquest final dràstic de la Segona Guerra Mundial i no oblidar-ho, sobretot ara què correm el perill de veure'ns abocats a una tendència de proliferació d'armes nuclears.

6 Agost 2005. La mort d'un home de 39 anys a la caserna de la Guàrdia Civil de Roquetas de Mar (Almeria) el passat 24 de Juliol, asfixiat per un fort cop al pit, segons l'autòpsia, ha provocat que el Ministro del Interior, José Antonio Alonso, hagi encarregat una investigació sobre el succés, que en principi reflexa l'ús d'armes prohibides i tractes inhumans per part dels efectius de les forçes de l'ordre. Es disposa de una filmació dels fets i ara es tracta d'esbrinar perquè es van produir. El Gobierno ha manifestat que es tracta de una actuació absolutament excepcional, que no pot embrutar el prestigi històric de que gaudeix la Guàrdia Civil.

5 Agost 2005. Movistar (Telefònica) anuncia la pujada de tarifes en els abonaments de mòbils amb pre-pagament, arrodonint a 30 segons les trucades, a partir del mes que ve. (Si passa un segon, en cobraran 29 de més). Els objectius comercials de la companyia són clars. Desfer-se d'aquests abonaments de pre-pagament per passar-los a contractes fixos, que exigeix un consum mínim mensual -o sinó, el facturen igual-, y aixì assegurar-se un cobrament. Els usuaris d'aquests mòbils "amb saldo anticipat" ja fa anys que venen rebent ofertes directes de Movistar -pel mateix telèfon i per correu-, per canviar-se a contracte amb càrrec bancari mensual amb infinitat d'avantatges. Però a la llarga, aquestes questionables avantatges aniran desapareixen mica en mica, (quan la gent ja hagi caigut de ple en la drogodependència del mòbil), i el que es pitjor, igual faran les ara competidores Vodafone i Amena, que arribarà un dia en que es convertiran en filials de Telefònica, si no ja ho són ara, amb unes tarifes "acordades" que anul·laran la deguda competència de mercat.   Quan aquell va dir allò de "Atado y bien atado"... es deuria ja referir a aquest consumisme capitalista controlat?

4 Agost 2005. Fins ara podíem escollir comprar unes sabatilles esportives Reebok o Adidas. Les dues competien amb models, qualitat i preus. Però això s'ha acabat. Es fusionen. L'alemanya Adidas comprarà a l'americana Reebok. (¿Com s'ho faran, tenint en compte les dificultats financeres que pateixen les dos companyies? Miracles de l'enginyeria multinacional-capitalista!). Aquesta fusió es du a terme amb la intenció de competir amb la gegant Nike, nord-americana gran dominadora mundial de les peces i equipaments esportius. O sigui que ara hi hauran menys models y menys qualitat en els 'articles esportius i els preus pujaran, gràcies al camí que portem cap a la globalització total. I de aquí uns anys, la Nike es menjarà a la Adidas-Reeboc i passarem al comunisme de mercat, o sigui, a l'existència d'una sola marca sense competència, com passa ja actualment en tantes companyies de subministrament. Lo tomas o te mueres?

3 Agost 2005. El passat dilluns dia 1 van morir a l'Iraq set soldats nord-americans més. Segons l'agència Rauters, des de l'inici de la guerra (març 2003) s'eleven a 1.805 els soldats de EUA morts en aquesta confrontació, que no té cap indici de que s'acabi aviat. Només el passat juliol, es van registrar 60 soldats nord-americans morts. Apart de les baixes dels exercits estrangers, que més o menys es poden comptar, són molts i incomptables els morts civils, dels que ja s'ha perdut el compte. No hi ha dia en que les noticies no parlen de desenes i desenes de morts. I la situació no va a millor. El ministre d'Exteriors britànic va admetre ahir que les tropes estrangeres a l'Iraq son una solució per la seguretat però també una part del problema. Les coses no van bé, va afegir.  Ja es conegut que els britànics estan programant el retorn escalonat de les seves tropes. El què cada vegada és més clar és què la invasió de l'Iraq no ha solucionat el problema del terrorisme, con apuntava el Sr. Bush.

2 Agost 2005. La bombona de butà s'apuja un 5'62%. L'ampolla de 12 quilos passa a costar ara 9,81 euros, 0,52 més que abans. En menys d'un any, els 10 milions d'usuaris del butà que resten patiran un increment del 14,5 %. Aquest increment és per fer front als costos de distribució. Hem entrat a l'època del gas natural, canalitzat fins els domicilis i ha quedat enrere l'època de la bombona de butà, sol·lucio calorífica de fa tants i tants anys. Degut a aquest canvi, ara s'ha reduït el consum, i les distribuïdors de les bombones es troben amb uns clients menys cèntrics i més allunyats i en zones de difícil accés, que puixen les despeses. És per això que ara, els clàssics camions de butà, (amb els seus emigrants), a demés del butà també distribuiran altres productes, com aigua, llet, cervesa, etc., el que permetrà que el negoci del repartiment a domicili pugui continuar sense pèrdues.

2 Agost 2005. Ha mort als 84 anys d'edat el rei Fahd de l'Aràbia Saudita, després d'una llarga malaltia que durant 10 anys l'ha mantingut apartat del poder. El nou monarca serà el príncep hereu Abdul.là bin Abdul-Aziz, de 82 anys. Conseqüència d'aquest fet i de què l'Aràbia Saudita és el principal productor i exportador de cru del món, el mercat petrolier a anat a l'alça amb nou rècord de preu, davant el dubte de la nova política petroliera del nou rei. Però aquest de seguida ha anunciat que continuaria sense canvis. Aquest nou monarca va prometre fa poc que augmentaria la producció del cru, perquè baixessin els preus. Per tant, cada cop s'entén menys el per què el preu del petroli va pujant i pujant amb qualsevol excusa. L'especulació en aquest àmbit ja es descarada i seria "interessant" saber on van a parar els guanys d'aquest imperi tancat, que tenen que ser de milions de milions de dòlars.

1 Agost 2005. Que ens donen a menjar? Son 164 els afectats de salmonel·losi per ingerir pollastre rostit envasat al buit, que elabora una empresa de Toledo. Els grup més nombrós d'afectats ha estat a Murcia (75). L'article s'ha tingut que retirar del mercat nacional. El que confirma què més val escollir productes de marques conegudes, encara que siguin més cars, que articles, com aquest "pollofrito", en que la qualitat es limita per oferir un preu més baix i competitiu.

31 Juliol 2005. El Gobierno ha autoritzat la emissió en obert (sense codificar) i gratis del Canal Plus. Els esports i les pel·licules d'actualitat continuaran dins del abonament del Canal Digital. La intenció del Govern és que la competència d'aquesta nova emissora faci que les demés cadenes millorin el seu contingut, per no perdre audiència. De això se'n diu optimisme. Una poma sana en un cistell de macades no farà que es tornin bones. Passa al revés!

30 Juliol 2005. Segons l'enquesta de població activa que publica el INE, al final de juny passat, l'atur espanyol va arribar a la taxa del 9,33 %, la més baixa en els últims 26 anys. Comparant amb Europa, estem per sota de França (10.1 %) i d'Alemanya (10,3 %), però per sobre de la mitjana europea (8,8 %).  Catalunya és la comunitat amb menys atur (7,57 %). No obstant, no podem tirar coets, perquè cada any, per l'estiu, els contractes temporals son molts en l'àrea de serveis, i al setembre quan acabi la temporada turística, -inclús a l'agost, com l'any passat-, la xifra d'aturats tornarà a ser alta. A Espanya, al 30 de juny, la població ocupada era de 18,9 milions i el parats 1,95 milions. L'agricultura és el sector en que més llocs de treball es perden (-30.700). En canvi, Serveis creix (389.000) i també la Construcció (68.000). La preocupació la creen els contractes temporals, que creixen molt més que els fixes, aspecte que el Govern vol solucionar. Això diuen...

30 Juliol 2005. No passa dia sense que es compliqui més l'aprovació del nou estatut català. Hi han tantes opinions dispars i tants punts contradictoris i tantes picabaralles i tantes ganes de protagonisme, que es fa cansat, anguniós i inclús marejador, seguir el seu desenvolupament. Per postres, el divendres passat, els partits nacionalistes ERC i CiU coincidien en quan a parlar dels drets històrics, punt que el PSC no vol admetre i s'obria una nova perspectiva encara més problemàtica a la dificultosa i enredada tasca de treure endavant, amb majoria de dos terços, un estatut que ja ve a ser com l'ou de Colon, que no s'aguanta de peu si no el casques. Abans era CiU la que es quedava al marge; ara és el PSC! La truita ha donat la volta, però no s'acaba de coure. I a l'hora de la veritat, al setembre, ¿quin partit (apart del PP) s'atrevirà a votar en contra de la seva aprovació, el que representaria ser el culpable del fracàs? Difícil i embrollat cada cop més. I lo greu és que està en joc el manteniment del tripartit en el govern!

29 Juliol 2005. Estic "content" perquè veig que la nostra Espanya va bien, funciona. Llegeixo que l'empresa Repsol, durant el primer semestre de l'any, ha guanyat 1.650 milions d'euros (275.000,000.000 Pessetes), un 25 % més que el mateix període de l'any anterior. Em "congratula", què volen que hi faci, que els increments de preu del cru s'han sabut repercutir correctament als usuaris i que aquesta empresa -i moltes altres- podran augmentar els seus dividends per sobre de l'IPC i dels salaris i em "congratula" també, el saber que podran disposar de diners en reserva per comprar els carburants bruts quan estiguin a la baixa i posar-los nets a la venda quan el seu preu pugi.   També veig que el grup Telefónica ha guanyat el primer semestre 1.835 milions d'euros (305.000,000.000 pessetes). L'enhorabona a tots els què, omplin els nostres dipòsits o fen sonar les musiquetes, contribuïm al desenvolupament d'aquests incontrolables gegants de la economia estatal, actuals taurons de torn. Perquè la meva "felicitat" sigui complerta, només em resta conèixer quan ha guanyat el banc que en vol cobrar comissió per fer servir la targeta.

29 Juliol 2005. A Sevilla, a Setembre del 2003, un conductor, sense carnet i sense assegurança, circulant a una velocitat doble de la permesa, atropella i mata a un vianant en un pas zebra, i es dona a la fuga. No hi caben més agreujants.   Març del 2004. La policia, a rel de unes escoltes telefòniques, interroga a l'autor, i aquest confessa.   Juliol del 2005. El Jutjat Penal 8, Sevilla, fa pública la seva sentència: Indemnització als familiars de la víctima de uns 120.000 euros (20 milions pessetes); vuit mesos de presó per delicte d'imprudència i vuit mesos més per omissió de socors ( o sigui, sense presó per ser  la pena inferior a dos anys) i retirada del carnet (el que es va treure després de l'accident) per quatre anys. El Jutjat té en compte l'atenuant de reconeixement voluntari dels fets per part de l'acusat, doncs resulta ser que la investigació amb èxit que va dur a terme la policia es dona com irregular.  ? ? ? (val més posar uns interrogants i no dir allò que va dir en Ruiz-Mateos en el seu dia) Sembla ser que hi han eixos que grinyolen i no em refereixo als de la carreta.

28 Juliol 2005. El cap de govern espanyol, J.L.R.Zapatero, va anar a Londres per reunir-se amb el cap britànic T.Blair. Aquesta visita estava programada fa un parell de mesos, per parlar de la UE, però els atemptats de Londres han capgirat l'agenda. Zapatero va retre a les víctimes del 7-J i va oferir a Blair l'ajuda per lluitar contra el terrorisme. Va parlar també d'una Aliança de Civilitzacions, que li va semblar bé al líder laborista. En canvi, va manifestar el seu desacord amb el "disparar a matar". Sobre aquest tema, ahir, la policia britànica, en una detenció d'un sospitós, va fer servir la pistola Taser. Aquesta arma no acostuma a ser mortal. Dispara, per aire comprimit, dos elèctrodes que emeten descàrregas elèctriques paralitzants. Ja s'ha fet servir a EUA, i si bé no causen la mort, es considera perjudicial per les persones malaltes i amb risc d'infart. Altre inconvenient és que només arriba a 5/6 metres. Però millor què sis trets al cap si que sembla...

27 Juliol 2005. Per fi, ahir a la tarda, els nord-americans van aconseguir enlairar el seu transbordador Discovery des de Cabo Cañaberal, amb set tripulants, verdaders herois de la gesta, tenint amb compte el fatal desenllaç que van tenir l'1 de febrer del 2003 els seus antecessors, quan tornaven a la terra amb el desintegrat Columbia. Gràcies a ells ( i no als tècnics ben asseguts a les butaques), el president Bush ha pogut tornar a entonar els càntics gloriosos de supremacia dels EUA, de orgull nacional i del seu domini mundial (una mica moderats, ja que la nau, ara, té que tornar d'aquí dos setmanes). No ha dit res de les naus russes que s'han fet càrrec, -sense propaganda-, del relleu i subministrament de les tripulacions de l'estació espacial durant els 30 mesos en que els nord-americans han estat inoperants.  La gent cada cop entén menys com es gasten tants mil de milions en l'exploració de l'espai, quan aquí, a la terra, tants assumptes greus resten per solucionar. ¿Pot ser que "algú" cregui que no es tenen que resoldre... Que és millor que es mantinguin tal com estan per així, anar traient-lis "profit"?

26 Juliol 2005. Les Administracions pugen i pugen els impostos del tabac com mida dissuasiva i per destinar mes recursos a Sanitat, on van a parar els malalts per fumar. Per frenar la baixada del 6% en el consum de tabac que s'ha registrat en el primer semestre de l'any, les tabaqueres ara treuen als estancs productes més econòmics per mantenir l'addicció. Es la guerra... Más madera! (en aquest cas, más tabaco!) O sigui que ara la gent podrà fumar igual, gastant menys, el que vol dir que els impostos, en lloc de pujar, baixaran, el que provocarà que els augmentin altre cop...  I anem fent...  Però ara, els "addictes" tenim la mosca rere l'orella... Abans pagaven 2,20 euros per un tabac vulgar, perquè ens pensàvem que era el que valia... (als els seus impostos corresponents), però al treure al mercat tabac de les mateixes característiques, o sigui vulgar, a 1,30/1,65 euros, un se'n dona compte de que ha estat fen el "primo". És clar què, ven mirat, fem el "primo" quasi obligats amb tantes coses, que no cal preocupar-se d'una explotació abusiva més. I de res serveix queixar-se...

26 Juliol 2005. La ex-consellera de Medio Ambiente del Gobierno de Castilla-La Mancha, Rosario Arévalo, va donar ahir, en el Parlament regional, tota mena d'explicacions sobre l'incendi de Guadalajara, defensant l'actuació del seu Departament. Va dir que el denominat foc d'explosió, que fa que les flames es propaguin a molta velocitat i la evaporització de l'aigua que tiraven els avions abans de que arribés a terra degut a la forta temperatura, son dos de les causes de l'expansió incontrolable del foc. També va donar una dada curiosa, i és que quan el dissabte a la nit, va demanar per telèfon ajuda i mitjans a la Comunidad de Madrid (PP), li van dir que no hi havia cap tècnic que pogués autoritzar-la. Al acabar la reunió, ha fet efectiva la seva dimissió.  Per la seva part, el president del Govern ha qualificat els municipis afectats de zona catastròfica.

25 Juliol 2005. La mort en accident de trànsit del presumpte etarra Imanol Gómez, quan era perseguit per gendarmes al sud de França, va provocar ahir el retorn de la violència per part de l'entorn etarra (kale borroka).  L'associació Askatasuna de familiars de presos d'ETA, va mantenir les manifestacions que havia convocat, malgrat prohibir-les el govern basc.  A Sant Sebastià, l'Ertzaintza va carregar contra els manifestants, un 200, i aquests es van dispersar, produint desordres. A Bilbao es va tolerar la manifestació, que va acabar amb disturbis. Altres actes violents, amb còctels Molotov i artefactes casolans, es van desencadenar per tot Euskadi.  ETA fa més de dos anys que no mata, però el seu entorn manté la seva presència pública.

25 Juliol 2005. A Londres, la cosa s'ha posat seria. La policia confirma que dispararan a matar contra sospitosos, per segona vegada i les vegades que facin falta. El fet es greu. El principi de la llei diu que s'és innocent mentre no es demostri el contrari. Però amb l'estat de alerta adoptat, s'és ajusticiat simplement per la cara que fas. Millor que els lleitjos no surtin al carrer. Els drets i la llibertat dels anglesos ha caigut sota zero. Per cert, el "sospitós" que va morir de cinc trets al cap el divendres passat, no era "asiàtic" com es va suposar al principi, sinó brasiler. El consol de Brasil ja ha protestat per la seva mort.

24 Juliol 2005. Una cadena d'explosions a la zona turística de luxe de Xarm al-Xeikh, a la península del Sinaí, Egipte, ha causat, de moment, uns 90 morts, alguns de ells turistes estrangers, i més de 100 ferits. L'atemptat ha estat reivindicat per un grup vinculat a Al Qaeda. És un cop dur contra el sector turístic egipci, principal recurs del país, que ja s'ha produït en altres ocasions, l'última, l'octubre del 2004.

23 Juliol 2005. Dins de l'ambient de pànic que es viu a Londres, ahir, la policia va disparar mortalment a un simple sospitós, quan aquest ja estava a terra, reduït. L'explicació que es dona és què, en principi, el sospitós, un "asiàtic", no va respectar l'ordre d'aturar-se i què, quan estava dominat, podia dur explosius i fer-los esclatar. "Disparar a matar en cas de sospita està justificat en una alerta màxima" va dir l'alcalde de Londres. Desgraciadament, la capital britànica s'ha convertit en una ciutat del Far-West, on sobreviu qui dispara primer i després pregunta. La lliga musulmana anglesa ja s'ha queixat del fet.

22 Juliol 2005. El president alemany Horst Köhler, cristiano demòcrata (CDU), va dissoldre ahir el Parlament (Bundestag) i va convocar eleccions anticipades pel 18 de setembre, conseqüència de la moció de confiança que va presentar, per perdre-la, el canceller Gerhard Schröder, socialdemòcrata (SPD) el dia 1 passat. Les enquestes senyalen que Köhler seguirà de president, i Angela Merkel, també del CDU, serà la nova cancellera, amb el suport del Partit Liberal (FDP). Sembla el millor camí perquè Alemanya faci front al seu greu estat actual, amb 5 milions d'aturats i un enorme dèficit estatal.

22 Juliol 2005. Els transports públics de Londres han estat, altre cop, víctimes de quatre petits artefactes, què, si bé només han produït un ferit, han portat per segona vegada el caos, el pànic i la psicosi de desastre a la capital britànica. No s'ha concretat encara si les cargues explosives han fallat en el quatre casos, cosa improbable o si només es tractava de simples detonadors, per només ajustar. Han quedat ridiculitzades les mesures de seguretat establertes, deixant en evidència a la policia.

21 Juliol 2005. Continuar parlant de la crispació accelerada del PP pot semblar voler fer llenya de l'arbre caigut. Però la seva radical tàctica de desqualificar un dia sí i l'altre també, sense dir res positiu, ja fa olor de florit. I es que el PP viu en el pànic. En el pànic de que la dreta espanyola exigeixi un canvi dràstic en el partit o en crei altre, deixant al PP a la deriva i en el pànic de que la centralització espanyola, el seu màxim tresor i raó d'ésser, es trenqui per culpa del Sr. Rodriguez Zapatero i els seus socis. Aquesta situació desesperada només pot dur a actuacions desesperades. Després de manifestar cinquanta vegades que la investigació del 11-M es va tancar sense tindre en compte les seves "opinions", ahir, a la diputació permanent del Congrés de Diputats, van tornar a insistir amb el tema de la "inacció" per part del Govern sobre la il·legalitat del Partit Comunista de les Terres Basques, quan ara ja hi ha una investigació judicial en marxa. I per crispar la crispació, van obligar al president del Congrés a suspendre la sessió quan un tal diputat Echániz, del PP de Guadalajara, criticant i criticant al govern socialista, no va fer cas al president, què el va cridar tres vegades a l'ordre per excedir-se en el temps d'intervenció. Aquest Echániz, que és el què va dir per la tele que el president del Govern estava amagat (?) durant el luctuós foc a Guadalajara, segueix les lliçons de l'Acebes i el Zaplana, d'aprofitar les desgracies per presionar al govern i no seria estrany que el pugessin de categoria, o li donessin un càrrec. I per postres, una vegada acabada la sessió, un altre senyor del PP, Hernando, va voler agredir al portaveu del PSOE perquè els va titllar de mentiders. Un altre que vol pujar a la cúpula de la convulsió. Llastimós.

20 Juliol 2005. L'incendi de Guadalajara ha quedat sota control, que vol dir a punt d'apagar. Encara queden punts amb foc. I ara el "foc" a passat a les administracions autonòmica (Castilla-La Mancha ) i central. Discussions sobre el qui, com i quan queden a l'ordre del dia, mentre les queixes dels afectats - i de l'oposició, és clar- continuen escalfant l'ambient polític. Es d'esperar que de tot plegat surti una solució perquè el proper incendi rebi una millor i més ràpida resposta. No obstant, ha quedat ben clar que la neteja dels boscos és una prevenció indiscutible que es tindrà que legislar. Quan les muntanyes són un polvorí, plenes de llenya i matolls secs, la natura perilla... i el foc és inevitable i no es pot aturar.

19 Juliol 2005. Confirmant el que l'altre dia (17-J) criticava sobre la parcialitat dels mitjans de comunicació, avui podem oferir altre exemple de la informació incompleta i fal.laç. El diari ABC publica el diumenge 17 una informació on diu que els autònoms catalans són els que més baixes cobren de l'Estat, segons estadística de la Federación Nacional de Trabajadores Autónomps (ATA).  El primer semestre del 2005, van cobrar per baixa 144.979 autònoms, dels quals, 23.427 eren catalans, 22.085 eren andalusos, 18.951 madrilenys, etc. Però no diuen quants autònoms hi han en cada regió. I com què resulta que a Catalunya és la que en té més (544.000), la estadística es torna al revés, i fen números veiem que els catalans que han agafat la baixa son el 4,30 % dels autònoms, els que menys de tota Espanya i molt per sota dels autònoms de Madrid, que passen a ser el 5,41 %, els campions en baixes, seguits dels de Castilla-León. Tenim que "vigilar per on ens la volen fotre" diu avui en L'Avui el crític-comentarista Joan Oliva, que toca aquest mateix tema...

18 Juliol 2005. Una barbacoa encesa per excursionistes madrilenys a Cueva de Casares el dissabte 16, va provocar un gran incendi que ha arrasat, fins ara, 12.000 hectàrees a la província de Guadalajara, i on han mort, calcinats, 11 agents forestals que treballaven en la seva extinció, amb edats compreses entre 23 a 54 anys. Es tracta del foc més greu a Espanya en els últims quinze anys. La falta de plujes i les fortes calors regnants, deixen ben clar i evident que no estem preparats per salvar els boscs de les flames. Considerant que les forçes d'extinció van arribar tard, hi han hagut moltes crítiques per part dels afectats veïns de la zona, malgrat el diumenge treballaven en la extinció més de 200 persones amb tots els mitjans aeris i terrestres disponibles. També es queixen que siguin visitants de fora, que no respecten les normes, els causants del foc. Punt i apart, llastimosa ha estat la presència, a les portes del tanatori de Guadalajara -on han estat traslladades les víctimes-, del secretari general i portaveu del PP, Acebes, parlant de desorganització en l'extinció, fent política davant de la gravetat del cas (o sigui, aprofitant les desgracies per deixar en mal lloc a l'administració, com sempre fan).    Altre foc, a El Bages, Catalunya, al termini de Balsareny i voltants, ha cremat més de 900 hectàrees.

17 Juliol 2005. Emilio Pérez Touriño (PSG) i Anxo Quintana (BNG) han pactat el repartiment de les carteres a la Xunta de Galícia. Queda per concretar el petit detall de quin import reclamaran al Govern central per el que els nacionalistes denominen deute històric i que els socialistes prefereixen qualificar de dèficit d'inversions, xifra que segons diuen, rondarà els 20.000 milions d'euros (3,500.000,000.000 pessetes!!!) A algú se l'hi ha colat un zero o dos de més.

17 Juliol 2005. Ha trigat, però al final ho ha tingut que dir. El primer ministre britànic Tony Blair ha manifestat que la violència suïcida dels grups islamites no és la resposta a la intervenció militar a l'Iraq i l'Afganistan. Aquesta frase, més o menys, també la van tenir que dir al seu dia els seus Azores-friends Bush i Aznar. No s'ho ha cregut ningú, però dir-ho, o tenia que dir... Aquestes manifestacions, al igual que l'estudi de retirada de les tropes angleses de l'Iraq, és curiós, només surten en alguns dels diaris espanyols, el que confirma la politització descarada dels mitjans de comunicació i com anem de venguts!.

16 Juliol 2005. Ha sortir a la venda la versió anglesa del sisè llibre de la sèrie Harry Potter. Es diu "Harry Potter i el príncep Mestís". Es calcula que el primer dia s'han vengut, en tot el món, uns 10 milions d'exemplars. La escriptora J. K. Rowling (39 anys), creadora d'aquesta lucrativa sèrie literària, s'ha convertit en la dona més rica de Gran Bretanya, i se l'hi estima una fortuna de 750 milions d'euros. La versió en espanyol i català es creu que sortirà per Nadal d'aquest any. Dels cinc números d'aquesta sèrie s'han vengut en total uns 270 milions de llibres, en 62 llengues diferents.

15 Juliol 2005. En una cerimònia íntima, als jardins del Palacio de la Zarzuela, va ser batejada Irene de Todos los Santos, primera filla després de tres nens, dels ducs de Palma, Urdangarin i infanta Cristina. Pel bateig es va emprar aigua del riu Jordà -portada expressament des de Terra Santa-, una petxina de plata sobredaurada -del Palau Reial-, i una pica baptismal del segle XIX amb plat de plata i el va oficiar l'arquebisbe de Madrid Rouco Varela. Després d'aquesta faula real i reial, podem començar a pensar que li direm al nostre fill o al nostre fillol quan preguntin de quin riu era l'aigua del seu baptisme i el per què de la diferència. "Es que els monàrquics no poden fer servir "fontbella", saps, guapo..." serviria?

15 Juliol 2005. A la firma Corporación Dermo-estética se li va ocorre, per celebrar la sortida de les seves accions a Borsa el passat dia 8, exhibir en el local borsari a 50 dones, -en realitat, models-, vestides d'infermeres. No s'han fet esperar les queixes pel "show" i el Consell General de la Infermeria anuncia que exigirà a la nova entitat pública una rectificació de la imatge que van donar, ofensiva per la professió.  Aquests muntatges reben el nom de màrqueting comercial. Abans es deien  "xarlotades". Lo fotut del cas és que hi haurà gent que haurà comprat accions gràcies al "numeret".

14 Juliol 2005. A rel dels atemptats del 7-J a Londres, França ha decidit suspendre la llibertat de circulació per les seves fronteres de ciutadans dels països firmants del tractat de Schengen. Drets, llibertats e intimitat es van perden en profit d'una suposada seguretat, que es quasi impossible d'aconseguir quan els que atempten contra ella estan disposats a immolar-se. Detectar aquestes conviccions suïcides és molt difícil, per molt que es controli. Arribarà un moment que per anar a prendre una cervesa tindrem que presentar copia del DNI, i malgrat això, continuarant les guerres, brutes o netes.

13 Juliol 2005. El jutge de la Audiencia Nacional, Grande-Marlaska, ha decidit acceptar a tràmit la querella presentada per l'AVT (Associació de Víctimes del Terrorisme) contra el partit polític EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), malgrat l'oposició de la Fiscalia. Seran la policia i la Guàrdia Civil les que tindran que aportar proves que acreditin la relació entre EHAK i ETA.

Altre jutge, aquest d'instrucció, de Salamanca, arxiva la denúncia d'en Josep-Lluís Carod Rovira, ERC, per amenaces en pancartes exhibides a la manifestació del passat 11 juny, a Salamanca, en contra de la devolució dels papers catalans de la Guerra Civil.. ERC ha anunciat que recorrerà contra aquesta decisió judicial. Sembla ser que a partir d'ara, a les manifestacions ja es podrà fer i dir de tot. No compten amenaces, injúries, calúmnies ni vulneracions als drets de l'honor i la imatge.

ETA fa esclatar quatre artefactes d'escassa potència en una central elèctrica d'Amorebieta (Biscaia), sense que es produeixin ferits. Trucades al diari Gara i a la DYA van permetre l'evacuació del lloc. Aquesta central està ara en període de proves i te prevista la seva connexió a la xarxa basca al mes d'agost. És la inversió estrangera (irlandesa) més gran feta fins ara a Euskadi.

Altre artefacte ha esclatat a Barcelona, a l'Institut Italià de Cultura, ferint a un policia i matant al seu gos detector d'explosius. L'atemptat s'atribueix a grups anarquistes violents espanyols, vinculats amb italians.

12 Juliol 2005. La multinacional Altadis (ex-Tabacalera) fa dos anys que vol tancar la seva fàbrica a Tarragona. Ara ha arribat a un acord amb l'Ajuntament (CiU-PP) que garanteix el futur dels seus 264 treballadors i que permet que el consistori es quedi amb el seu solar i les plantes nobles del complex, a on ubicarà el futur Museu Nacional Arqueològic, gràcies a requalificar part del solar com zona edificable. Aquest compte de fades, on tots surten guanyant ( la empresa cobrarà i tancarà la fàbrica, la majoria dels treballadors passaran a pre-jubilats i l'Ajuntament té un lloc pel Museu Arqueològic i més sol per edificar), té les seves parts qüestionables. En l'àmbit laboral es crea un precedent negatiu ja que en aquest cas els treballadors aconsegueixen les seves reivindicacions perquè l'empresa té un patrimoni immobiliari important. ¿No es crea una discriminació amb altres treballadors amb els mateixos problemes, però d'una empresa sense patrimoni? Altre punt que queda amagat és el per què es "facilita" a una multinacional amb alta rendibilitat el tancament de una de les poques fàbriques que resten a la ciutat. I altre problema penjant i què segur portarà cua, és que la Generalitat, que té que finançar el Museu, no està d'acord amb la ubicació que li brinda el Consistori. I es que no plou mai a gust de tothom...

11 Juliol 2005. Després que la Constitució europea quedés tocada de mort amb els "nos" de França i Holanda, ahir va votar-la el Gran Ducat de Luxemburg, microestat cua d'Europa, important paradís bancari i fiscal, amb 450.000 habitants i 223.000 electors. El resultat ha estat un "sí" molt ajustat, amb el 56,5 % dels sufragis. Aquesta acceptació no solucionarà la crisis de l'UE, que continua amb un futur incert, si bé pitjor seria que hagués sortit un "no". A més, ara es pot afirmar amb tota raó que més de la mitat dels paisos membres europeus (13 de 25) accepten la Carta magna, la qual cosa no vol dir gaire mentres França estigui en contra...

10 Juliol 2005. Els pescadors es queixen de que a les llotges els majoristes paguen un preu molt baix pel seu peix, que arriba a les peixateries amb un valor molt superior. Diuen que, per lo que ells reben 50 centims, es vend al mercat per sobre dels 12 euros. Per aquest motiu, les confraries de pescadors de Girona, Costa Brava, (ports de Llançà, l'Escala, Palamós, Sant Feliu de Guixols i Blanes), cansats de l'explotació que pateixen, es van agrupar en una cooperativa, Giropesca, per actuar a les llotges com un majorista més i treure profit d'aquest marge tan gran que es produeix entre el preu d'origen i el preu de venda. Aquest "invent" no ha agradat al Gremi de Peixaters majoristes (Federació del Peix de Catalunya), que fa boicot als seus productes amb interferències en els canals de distribució, inclús negant l'entrada de un camió de Giropesca a Mercabarna, objectant la legalitat de la confraria, per ser un sector que rep subvencions de les administracions. Aquest enfrontament no fa altre cosa que deixar ben clar que el marge de guanys dels majoristes (no només en el peix, sinó també en tots els àmbits de mercat) és desorbitat amb comparació a lo poc que guanyen els pescadors, agricultors, petits ramaders, etc. Altre queixa en aquest sentit, s'ha produït a Valls (Alt Camp), on 70 tractors i 150 persones s'han manifestat per reivindicar mesures contra la caiguda dels preus del raïm que paguen les bodegues ( o majoristes) als viticultors. Són especulacions del capitalisme en que estem immersos...

10 Juliol 2005. La sequera d'enguany ja ha passat factura. L'incendi iniciat el divendres 8 a la comarca del Bages i que va pujar després cap a les del Berguedà i Solsonès, ha cremat més de 1.400 hectàrees, sis cops més que els 376 focs declarats en tot l'any passat a Catalunya (256 hectàrees). Portem calcinades, en només sis mesos del 2005, 3.300 hectàrees. I queden dos mesos de calors...

10 Juliol 2005. Passades més de 48 hores dels atemptats a Londres, la policia britànica no ha confirmat encara el número de morts. Només diuen que són més de 50. S'està treballant en la recuperació de més cossos en el túnel del metro de Russell Square. Es calcula que 25 persones estan en parador desconegut. Familiars d'aquests desapareguts van pels carrers i hospitals amb la seva foto, preguntant per ells.  En quant a la auditoria, ara son les Brigades de Abu-Hafs-ab-Masri les que s'atribueixen per internet els atemptats. És el mateix grup que va reivindicar els del 11 Març 2004 a Madrid.  (Veure relació dels atemptats Al Qaeda)  S'ha filtrat avui a la premsa un projecte del Ministeri de Defensa britànic que estudia treure de l'Iraq, en tres mesos, el gros de les seves forçes, que actualment són 12.400 soldats. Retirada, no obstant, que no es durà a terme fins entregar als iraquians el control de les províncies de Al Muthanna i Maysan (proper Octubre) i Dhi War i Besora (Abril 2006).

9 Juliol 2005. El Consejo de Ministros ha aprovat un Plan de Acción sobre Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética (E-4), que es basa en aplicar polítiques tarifaries diferenciades en el consum d'electricitat, per evitar,diuen, un consum irracional o excessiu i per tal d'aconseguir un estalvi d'energia primària. Aquesta és l'explicació oficial, però la realitat és que l'obsoleta xarxa de distribució d'electricitat que tenim,  ja no suporta més increments de consum. L'amagat monopoli d'energia d'Espanya no ha sabut mantenir les línies en condicions d'assumir el increment de despesa. O sigui, que el pròxim any, les tarifes de la llum pujaran en els trams d'alt consum, amb l'excusa de tractar de evitar un malbaratament innecessari. No queda gens de clar com es podrà dur a terme aquesta mida sense que paguin justs per pecadors, ja que en els contractes de la llum no consta el número de persones que viuen a cada llar. Pujar les tarifes altes de consum gravaria a les famílies nombroses. No es pot aplicar la mateixa tarifa a un comptador que subministra a una o dos persones, que a un que en subministra a tres, quatre o més. Faran com a la de l'aigua? Fins a tres membres, una tarifa i quatre o més, altre? El problema no té fàcil solució. Sortirà altre disbarat? Segur. I pagarem més per un servei de primera necessitat, deficient.

8 Juliol 2005. Avui es votarà al Parlament català el esborrany de l'Estatut redactat per la ponència i CiU ja anuncia per anticipat que s'abstindrà en la votació, doncs no està d'acord pel que considera una retallada de les competències, al no incloure el seu blindatge. Això de l'Estatut és un mal "rollo", ja que les decisions del projecte es prenen per majoria simple, però la seva aprovació requerirà el dos terços de la cambra. Per tant, a l'hora de la veritat, el suport del tripartit no serà suficient i és fàcil que no s'arribi a cap lloc.  Es va confirmant la impressió generalitzada de que CiU no està d'acord en que la nova Carta autonòmica s'elabori amb el govern del PSC i que volen que fracassi per tindre ells opció a fer de protagonistes principals.  Tampoc el PP té cap interès en que surti endavant. O sigui que es camina al fracàs i la gent està farta d'aquesta dedicació a un fabulós però hipotètic autogovern, quan hi han tan assumptes importants per resoldre.

7 Juliol 2005. L'eufòria d'ahir a Londres per haver aconseguit ser la seu dels JJOO del 2012 s'ha convertit en terror, quan aquest matí quatre artefactes han esclatat en punts de la xarxa de transport, que han produït fins ara 37 morts i 700 ferits, 50 d'ells greus. Un grup que es denomina "Organització Secreta de Al Qaeda a Europa" han reivindicat en una web islàmica aquests atemptats. El caos a la capital anglesa ha estat total durant tot el dia.

7 Juliol 2005. Per tractar dels problemes del canvi climàtic i de la pobresa al món, s'ha iniciat la cimera anual dels cap d'Estat i de Govern del G-8, (el 7 paisos més industrialitzats i Rússia), a Gleneagles (Escòcia). Igual allí explica el Sr. Bush el perquè EUA no s'ha acollit encara al Protocol de Kyoto destinat a reduir el gasos a l'atmosfera, que els demés 7 grans ja han subscrit.

7 Juliol 2005. Les il·lusions de que Madrid fos la seu dels JJ. OO. del 2012 s'han esvaït. Una vegada eliminada Nova York a la segona de canvi, els vots anglosaxons s'han abocat cap a Londres. El tàndem Blair-Bush es manté. Madrid tindrà que esperar al 2016 o 2020 per fer realitat el seu somni, amb el permís de Paris. No ha faltat la rápida ficada de collerada de la Sra. Botella de Aznar, que ha dit que la causa de que Madrid no haigi estat la escollida es per què el president Zapatero no es va aixecar al pas de la bandera dels EUA. No s'ha confirmat si aquest acudit se l'hi ha ocorregut a ella sola o si ha estat ajudada per seu marit. S'esperan més "opinions" polítiques.

6 Juliol 2005. Singapur està avui a l'ordre del dia.  El COI (Comitè Olímpic Internacional) té que decidir quina ciutat serà la que s'emporti el negoci dels Jocs Olímpics de l'any 2012. Negoci, perquè aquí no hi ha cap primícia de l'esport. L'organització dels Jocs, cada quatre anys, s'ha convertit en una guerra entre ciutats degut a que representa un increment molt important de la seva economia. Afecta a l'alça de construccions i serveis, infraestructures esportives i de transport, sector hoteler i de restauració, comerços i taxis i un gran etcètera, que es veuran beneficiats per la concessió. Concessió "digital" ja que son uns senyors els què, amb els seus vots, decideixen a quina ciutat li toca el pastel sencer. Perquè aquí no es pot repartir a trossos. Espanta pensar, amb la quantitat de milions i milions que hi han en joc, les pressions i concessions que hi hauran pel mig, és clar, d'amagat. Ja s'han detectat al COI actes de favoritisme. Però es té que fer amàs de bona fe i pensar que la ciutat escollida és la que està millor preparada per l'esdeveniment. Hi han fortes inversions en només la presentació del projecte i per tant quatre de les cinc ciutats candidates les perdran. Només una podrà donar la inversió com ben empleada. A veure si la xamba acompanya a Madrid i es queden contents, que bona falta els hi fa...

5 Juliol 2005. Després dels fracassos electorals del 14-M i d'Euskadi i de perdre el govern de Galícia, el PP comença a trontollar. Primer ha estat el president de les Balears, Juame Matas, el que va advocar por obrir una nova etapa al PP. I al dia següent, ahir, el líder del PPC, Josep Piquer, ha iniciat la discòrdia, dient que Acebes, secretari general del PP, i Zaplana, portaveu del PP al Congrés, tenen una imatge vinculada al passat i que el partit necessita un ventall més ampli de veus, amb un perfil més moderat. El Sr. Rajoy ha trigat molt poc en replicar a Piquer, expressant en un comunicat la seva confiança en Acebes i Zaplana, afegint (com no) que les idees de divisió del PP les llancen els socialistes. Quan les coses no van bé, acaben per petar. I dos i dos son quatre, malgrat costi d'admetre.

4 Juliol 2005. Per cobrir el galopant dèficit sanitari de les comunitats autònomes, el Gobierno ha decidit pujar, el proper exercici 2006, els impostos sobre l'alcohol, el tabac i els carburants, per damunt de la inflació prevista. Com sempre que anuncien un increment de preus afegeixen allò de que els preus d'aquest productes a Espanya son encara molt inferiors a la mitjana europea. Mai diuen que a Espanya, els sous i les pensions també son molt interiors a la mitjana europea. Pujar el preu del carburant (que té molt d'impacte en els preus en general), no és cap problema pel Ministro Sr. Solbes, perquè diu que així ho aconsella la doctrina d'harmonització fiscal de la Unió Europea. Jo, quan sigui gran, vull ser Ministro. Sembla una mica complicat, perquè potser es tindria que controlar l'administració de Sanitat, esbrinar per què gasta en un any el 10 % més que l'anterior, saber per què es compra el material mèdic a companyes revenedores no fabricants, amb socis "poderosos" o perquè encara hi han caps "intocables" nomenats per l'anterior govern, o per quina raó els metges dels ambulatoris reben tants representats de laboratoris. Però, realment, no es té que fer res de tot això. Falten quartos? Doncs només es té que anar pujant impostos i fer el que diuen les multinacionals. Si és fàcil!

3 Juliol 2005. Recordo la pel·licula... Els científics descobreixen un cometa que ve directe a xocar contra la Terra i per salvar-la, envien uns astronautes al cometa per fer-lo esclatar abans de que arribi. En la realitat, la cosa ara no és tan greu, sembla... La NASA ha enviat la sonda Deep Impact perquè dispari un projectil al cometa Tempel 1, de més de 6 quilòmetres, que va a una velocitat de 37.000 Qm./h.. Objectiu? Doncs sembla ser que es gasten a prop de 300 milions de euros per estudiar la formació del sistema solar, fa 4.500 milions d'anys. La col·lisió del cometa amb el projectil Impactor, de 377 quilos de pes, generarà un núvol de gel, pols i material del cometa i una tempestat de partícules que la sonda tractarà d'analitzar. Apart, una càmera del projectil i altres de la Deep Impact gravaran aquest fet insòlit. Aquest impacte tindrà lloc a les 8 del mati del dilluns 4 de juliol, que dona la coincidència que es el dia de la Independència de EUA, festa nacional. Els nord-americans podran veure, apart dels coets que enlairin, l'explosió que provoquen a 133 milions de qm. de la Terra, per la Tele, de ben a prop. Que bé que s'ho monten!!!

2 Juliol 2005. A Galícia, PSG i BNG han iniciat les converses per instrumentar el seu nou govern gallec. Pe l'altre banda, el Sr. Rajoy feia (com no) unes declaracions recordant que el PPG ha guanyat les eleccions gallegues, encara que hagi perdut el govern de Galícia, per culpa, diu, de una llei electoral injusta que es té de reformar. En quan a Fraga, que en un principi es va dir que quedava al front de l'oposició, ara queda en suspens la successió del veterà líder popular al front del PPG.

El Parlament valencià ha aprovat el projecte de nou Estatut, amb el suport del PP i PSOE, el primer de totes les comunitats autonòmiques a ser reformat i que el tripartit català va considerà com un model a no seguir. Ara passarà al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació per les Corts a Llei Orgànica, aproximadament el mes d'octubre. Com dada curiosa, es van tenir que corregir prop de 300 faltes d'ortografia de la versió "valenciana-catalana". E veu que no volen fer servir el corrector informàtic perquè només "és" de català.

1 Juliol 2005. El primer ministre britànic, Toni Blair-friendBush-, assumirà la presidència de la UE (Unió Europea) per un semestre, amb l'intent de reorientar el projecte econòmic europeu, i modificar a la baixa els diners dedicats a l'agricultura. Aquesta retallada afectaria a França, Espanya, Alemanya i Itàlia, els paisos que reben més fons agrícoles de la UE. Però la seva tasca es veurà dificultada al haver-se negat Blair, en la recent cimera europea, a pagar el cost de l'ampliació de la UE. Les possibilitats d'aconseguir un acord son remotes.