31 Gener 2009.   Les 11 grans marques agrupades en l'Associació Nacional de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC) han anunciat la seva decisió de no assistir al Saló de l'Automòbil de Barcelona, previst pel pròxim mes de maig, degut, segons diuen, a la gravíssima situació que viu el sector. L'associació de fabricants (Seat, Citroën, Renault, Ford, Volkswagen, General Motors (Opel, Chevrolet), Nissan, Peugeot, Daimler (Mercedes, Smart), Santana i Iveco) vaticina que les vendes cauran aquest any el 23% i que no superaran les 900.000 unitats, xifra que contrasta amb l'1,16 milions de matriculacions que es van fer el 2008, quantitat que ja va patir una forta davallada amb relació al 2007.
  Aquesta decisió és una clara queixa del sector sobre les mesures que fins ara ha pres el ministeri d'Indústria amb el nou pla integral d'automoció, que consideren insuficient. El ministeri ara proposa permetre a les empreses l'ajornament del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social fins a un màxim de cinc anys i la inversió de 4.717 milions en infraestructures ferroviàries per millorar la xarxa de transport dels cotxes, de fàbrica a concessionaris.
  L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu ha demanat a ANFAC que reconsiderin la renuncia. El president de la Generalitat ha manifestat que parlarà personalment amb ANFAC per salvar la situació, que suposaria un fort revés per a l'esdeveniment i per la imatge de Barcelona, ciutat de fires i congressos.
  La pressió està servida. De moment, la SEAT ha dit que confia en els resultats de les negociacions amb les institucions.


  31 Gener 2009. La nova societat Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (IEASA) ha adquirit el 80,1% de la companyia aèria Spanair a Scandinavian Airlines (SAS). L'accionariat d'IEASA estarà format per Catalana d'Iniciatives, Consorci Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, Volcat 2009 (altre nova entitat), un grup d'hotelers i del sector turístic català i altres empresaris de la resta de l'Estat.
  L'operació suposa una ampliació de capital per un import de 100 milions d’euros.
  La nova direcció d’Spanair establirà Barcelona com a plataforma de creixement, potenciant la nova terminal Sud del seu aeroport, en un projecte que es gestaria en un termini de dos anys.
  La companyia ha explicat que en les pròximes setmanes es determinarà la composició definitiva de l’accionariat.
  No deixa de ser molt important el risc que assumeixen Generalitat, Ajuntament i hotelers al adquirir una empresa deficitària, que ningú vol ni regalada, amb l'idea de donar més moviment a un aeroport que té molts problemes per competir amb el de Madrit, que gaudeix del recolzament de la majoria de línies internacionals.


  30 Gener 2009. Els sindicats no van aconseguir ahir paralitzar França, però la jornada de vaga ha significat una seriosa advertència per a la política econòmica amb què el president Nicolas Sarkozy es vol enfrontar a la crisi, amb un pla centrat en la inversió i en les ajudes a les empreses i sense mesures en favor dels assalariats per estimular el consum.
  Contant totes les principals ciutats franceses (París, Marsella, Tolosa, Bordeus, Lió), la policia parla de més d'un milió de treballadors secundant les aturades, xifra que el sindicat CGT eleva a 2,5 milions.
  El temut 'dijous negre' no va arribar a tal perquè els transports públics van funcionar amb relativa normalitat i els ciutadans no van trobar dificultats insalvables per traslladar-se a la feina. El metro de París va funcionar en un 75% i els autobusos en un 85%, gràcies a la llei de serveis mínims aprovada l'agost del 2007, que obliga els treballadors a anunciar amb antelació si pensen participar o no en la vaga, cosa que permet a l'empresa organitzar la feina. En l'educació, la incidència va ser de gairebé la meitat i en els altres serveis públics només van parar la quarta part dels funcionaris.
   Sarkozy ha confirmat que rebrà els sindicats el proper mes, com estava previst, per tractar de les reformes que hi ha pendents.


  29 Gener 2009. El president del PP, Mariano Rajoy, ha aprofitat la presentació de la conferència al Club Siglo XXI del candidat del PP a la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per donar un toc d'atenció als dirigents del seu partit davant la crisi interna que s'ha obert pel presumpte espionatge a Madrid, demanant, entre línies, que no parlin més de l'assumpte.
  El líder dels populars ha dit 'Es el momento para ofrecer grandeza y altura de miras, es el momento para demostrar que lo único que debemos atacar en política son los problemas de los ciudadanos, es el momento de que todo el PP de España se eleve por encima de su ombligo y ofrezca su apoyo incondicional a nuestro candidato gallego'.
  Això de 'elevar-se per sobre del seu melic' no s'entén gaire. Es té que interpretar melic com un sinònim d'interessos personals? O és una paraula clave pels seus 'espies'?


  28 Gener 2009. Per un costat, el Banc d'Espanya anuncia l'entrada oficial de l'economia espanyola en recessió (cicle caracteritzat per una disminució de l'activitat econòmica), al patir dues caigudes trimestrals consecutives el 2008, accentuant el seu deteriorament amb una baixada del producte interior brut del últim trimestre de l'any en l'1,1 per cent.
  En canvi, per altre costat, els dos principals bancs de l'Estat, el Santander i el BBVA, han presentat uns beneficis multimilionaris el 2008. El Santander ha aconseguit 8.876 milions d'euros de benefici, i el BBVA 5.020 milions, xifres que han fet que les seves cotitzacions a la Borsa d'avui pujessin. El Banco Santander puja el 13,39%, la pujada més alta de l'Ibex, i el BBVA, guanya el 7,87%.
  La gent no compra, Espanya es queda sense industria i els aturats s'incrementen dia a dia. Però els gloriosos bancs espanyols segueixen obtenint guanys i repartint substanciosos dividends. Com es pot entendre? ¿Per què tinc la sensació de que els banquers ens estan prenent el pel?


  28 Gener 2009. El govern català ha aprovat la creació de una Delegació del govern a Argentina, amb l'objectiu d'enfortir la presència de Catalunya als països de l'Amèrica Central i del Sud. La d'Argentina serà la cinquena delegació a l'exterior de què disposarà l'executiu, després que ja n'hagi obert a França, el Regne Unit, Alemanya i Nova York.
  Aquestes delegacions depenen orgànicament del Departament de la Vicepresidència, que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira.
  El primer partit polític que ha criticat aquesta decisió del govern ha estat el PPC, que en un comunicat de la seva portaveu parlamentària, ha denunciat l'obertura d'una nova delegació dient que 'És intolerable l'espiral de malbaratament del tripartit en el moment actual de crisi econòmica'.


  27 Gener 2009. Dins del programa de tele 'Tengo una pregunta para usted', el president de govern ha tractat d'infondre ànims als espanyols per sortir de la crisi el més aviat possible. El programa era complicat per en Zapatero, ja que els ciutadans que preguntaven no eren ciutadans contents, sinó tot el contrari. Però ha aconseguit actuar amb valentia i credibilitat.
  Està clar que l'opinió de la premsa espanyola queda dividida. Els diaris progressistes diuen una cosa i els conservadors o separatistes altre.
  La Vanguardia posa: Zapatero deja sin respuesta los reproches por la crisis, i l'ABC: Zapatero recibe un severo correctivo. En canvi, El Periodico diu Zapatero es defensa i demana confiança. I el Público: Zapatero aguanta el chaparrón de la crisis y el paro. Per altre banda, L'Avui: Zapatero punxa.
  Com sempre, ens podem quedar amb la versió que més ens agradi.


  26 Gener 2009. L'executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha aprovat que l'historiador Oriol Junqueras sigui el candidat del partit a les eleccions europees que s'han de celebrar el pròxim mes de juny. Junqueras és independent i va ser promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i, tot i no ser militant, és regidor per ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Junqueras és llicenciat en història moderna i contemporània, i doctor en història del pensament econòmic. És professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i col·labora en diversos mitjans de comunicació.
  Amb aquesta elecció, ERC també ha optat per un perfil independent com a candidat del partit a les eleccions europees, tal com va fer la direcció de CDC fa unes setmanes amb l'elecció de l'economista Ramon Tremosa.
  El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha exposat les virtuts del candidat triat pels republicans, del qual ha dit que és un 'sobiranista de debò, no de saló', i que és un independent 'd'obra nova, no una rehabilitació', en una comparació implícita amb el candidat de CiU, Ramon Tremosa.


  25 Gener 2009. El govern del president bolivià, Evo Morales, ha obtingut el triomf del sí en el referèndum de ratificació d’una nova Constitució que el mandatari considera fonamental per 'refundar' Bolívia sobre lògiques 'indígenes' més 'justes i equitatives', i que permetrà a Morales presentar-se a una única reelecció en uns comicis anticipats previstos pel desembre d’aquest any.
  Però, a la part oriental de Bolívia, sobretot al poderós departament de Santa Cruz, la zona que actua com a motor econòmic del país, l’oposició autonomista va aconseguir que guanyés el no.
  El triomf del 'sí' a la Constitució no amaga la divisió de Bolívia. Més bé al contrari, l'accentua.



  24 Gener 2009. Un fort vent ens ha portat la desgracia. Conseqüència del vendaval que avui ha assolat Catalunya, s'ha enfonsat una instal·lació esportiva a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), i ha ocasionat la mort de quatre menors d'entre 9 i 12 anys. I ahir una dona va morir xafada per la tapia d'un solar. I dotze persones continuen ingressades en estat estable en diferents hospitals de la província de Barcelona a conseqüència del temporal de vent.
  No estem preparats per combatre una sequera ni estem preparats per si plou molt. Ni estem preparats per superar una nevada fora de lloc. I avui comprovem que tampoc estem preparats per aguantar molt de vent. Quatre gotes i els semàfors no van; tres trons i la llum fa pampallugues; fem l'Ave i ens carreguem Rodalies. Pressiona la competència i tenim que tancar les fàbriques.
  Que una pared que aguanta una coberta, o que una torre de cables d'alta tensió o que una tapia de dos metres no aguantin l'empenta d'un vent de 120 q/h. vol dir que la professionalitat dels nostres tècnics, operaris i serveis (inclosos els polítics) deixa molt que desitjar.
  No estem preparats per a res que se surti de una certa normalitat. I amb aquestes perspectives, tenim que superar la crisi.


  23 Gener 2009. Fa 37 anys l'equip electoral del president Richard Nixon va muntar una operació per espiar i desacreditar el seu rival demòcrata i aplanar així el camí cap a la reelecció. Va 'petar' quan un cap de l'FBI va facilitar material comprometedor a reporters del diari Washington Post. Aquell escàndol va passar a la historia amb el nom de Watergate.
  Des d'aleshores, sempre s'ha especulat amb espies polítics, imaginaris o no tant imaginaris, en teoria entre candidats rivals de diferents partits, inspirats en una mala còpia de l'operació Watergate.
  Aquí a Espanya precisament vivim are un altre cas, que té l'incentiu de què es produeix dins del mateix partit, el PP. La señora Esperanza Aguirre i el señor Alberto Ruiz-Gallardón són els titulars de l'afer, si bé encara no se sap qui és l'espia i qui l'espiat. Inclús pot haver-hi un tercer implicat, com a les bones pel·licules. Només li faltava això al PP. Aquí sí que podriem dir alló de 'y parió la abuela'.
  Però podem estar segurs d'una cosa; 'el què passa' mai ho sabrem. Viurem entre suposicions, com sempre....


  22 Gener 2009. La participació del conseller d'Interior Joan Saura a la manifestació del dia 9 en protesta contra els atacs d'Israel a Gaza ha generat polèmica, degut a les queixes de la comunitat  jueva i, com es 'natural', a la dels partits de l'oposició.
  Es torna a plantejar la qüestió de si un càrrec polític pot expressar-se individualment, al marge de la seva responsabilitat com representant del poble i de la ideologia del govern en que participa.
  El president de la Generalitat, José Montilla, ha defensat amb rotunditat al conseller, així com el seu dret a manifestar-se. 'No sóc partidari a limitar el dret a la manifestació a ningú', ha declarat en el Parlament.
  El conseller d'Interior i president d'ICV ja va declarar que va anar a la manifestació per imperatiu ètic, perquè era una manifestació contra la guerra, no contra l'antisemitisme.
  Aquesta experiència no resolt la qüestió, però deixa clar que el millor és no ficar-se en situacions complicades.


  21 Gener 2009. Els pensionistes percebran enguany una pujada del 2,4% i durant aquest mes de Gener rebran una paga única del 0,4% del total cobrat el 2008, corresponent a la desviació entre el IPC previst pel Govern, un 2%, i el real al novembre de 2008, un 2,4%. Ha estat una sort pels pensionistes que al novembre el IPC estigués en el 2,4%, perquè si hagués quedat per sota del 2% previst pel Govern, tindrien que tornar quartos.
  Estem apanyats!. Les pensions pugen un 2,4%. Els jornals un 2%. Però, el diari, per exemple, ha pujat un 10%, i el tabac, per exemple, ha pujat un 6%. Etcètera, etcètera.


  20 Gener 2009. El dia d'avui passarà a la història. Barack Obama s'ha convertit en el president 44è d'Estats Units, amb una expectació sense precedents. Entre dos i tres milions de personas s'han desplaçat pels voltants del Capitoli per estar presents a la cerimònia. La parafernàlia ha estat de primera.
  La responsabilitat i la pressió que li cau a aquest home a les espatlles és immensa. Deu ser molt divertit que a un el nombrin president del país que diuen que és el més gran. Però aquest no és el cas. Els americans, a l'igual que al reste del món, estan travessant una etapa molt delicada. Tal com estan les coses, no m'imagino que ni Obama, ni els seus familiars, ni els del seu equip, tinguin cap motiu per està contents amb el nomenament, per molt d'optimisme que hi posin.
  Tothom, de dins i de fora, espera una reacció positiva, però res dona la sensació de que el canvi viscut a Washington sigui ni la solució ni la panacea de tots els mals que ens envolten.
  Per acabar-ho d'adobar, avui mateix la borsa de Nova York queia més de 3 punts i les accions del Bank of America perdien el 21% i els Citigroup i JPMorgan el 16%, en relació al tancament del passat cap de setmana. Molts bancs nord-americans estan en una Uci ja plena de entitats sense capital i sense credibilitat.
  L'esperança flota sobre el nou president i se'l veu prenyat d'un fort esperit de superació. Serà suficient? Confiem en que tingui una vareta màgica molt poderosa.


  19 Gener 2009. Una treva fràgil i incerta es va imposar des d'ahir a la matinada a Gaza després de 23 dies de guerra, que ha deixat 1.300 palestins morts i més de 5.000 ferits. Devant l'alto el foc d'Israel, Hamàs va cedir a les necessitats del seu poble i va declarar també un cessament unilateral d'hostilitats.
  Malgrat les crides de la diplomàcia internacional per convertir aquesta treva temporal en una mena de pau duradora, la cosa no queda clara. Israel ha aconseguit no establir cap acord que l'imposi condicions i ha obingut l'ajuda internacional per evitar que els palestins rebin armament. I a més, prolonguen l'aïllament de Hamàs negant-se a negociar amb ell.
   Sota aquest escenari tan desequilibrat, Israel podrà seguir actuant segons la seva santa voluntat i en canvi, als fonamentalistes no els hi quedarà cap més opció que tornar a llançar un parell coets cada cop que vulguin reclamar res.
  Avui les forces policials que resten de Hamàs han reprès el control a la franja de Gaza, i les tropes israelianes continuen el seu replegament. Desenes d'agents de la policia de Hamàs, que han estat objectiu de les tropes israelianes durant les últimes tres setmanes, han surgit aquest matí de sota terra i han tornat als carrers principals de Gaza capital.
  Les primeres evaluacions de danys xifren el nombre de cases totalment destruïdes en unes 4.000, i el de danyades, en més de 20.000.
  La majoria de les faccions palestines i els seus braços armats van acceptar el cessament de les hostilitats durant una setmana, però alguns grups, com el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina' (PFLP), van rebutjar deixar de lluitar abans que les tropes israelianes abandonin totalment el seu territori. Massa faccions i massa criteris.


 


 18 Gener 2009. El diari El Mundo treu aquest cap de setmana, en el seu Magazine, una entrevista a Soraya Sáenz de Santamaria, portaveu del Partit Popular en el Congrés, amb una foto amb molt de glamur, i que no guarda cap relació amb la política. Les opinions són de tots colors.  Però el que crida més l'atenció de la 'pose' abellidora és la manera en que la titular posa la cama esquerra, allargant-la tot el possible, posant els dits del peu a l'altre costat de l'habitació. No es diu res de si es va dislocar el turmell amb l'esforç.  Suposo que no farà falta dir-li a la senyora portaveu que canvi d'estilista o que es concentri exclusivament en la seva feina.




  18 Gener 2009. El secretari de Convergència Democràtica (CDC) i propulsor de la Casa Gran del Catalanisme, Artur Mas, va situar al segons ell independent Ramon Tremosa, de perfil soberanista, professor de  Economia a la Universitat de Barcelona, com cap de llista de Ci/oU per a les pròximes eleccions europees, en substitució de l'actual eurodiputat Ignasi Guardans, de tendència moderada.
   L'idea del secretari i propulsor és donar la impressió de què, a la Casa Gran hi cap tothom, sobre tot independentistes independents. Però poc s'ha trigat a saber que el proposat Tremosa va ser militant de CDC durant disset anys, de 1985 a 2002 i anteriorment havia estat afiliat quatre anys a les joventuts del partit. També xoca saber que va deixar el partit al no estar conforme amb el segon pacte amb el PP i que estava en contra de l'aprovació de l'actual Estatut.
  El fitxatge s'emmarca dins de l'estratègia electoral de 'sumar'. Sumar nombres és fàcil. Sumar persones es més complicat.


  17 Gener 2009. El xou del gas europeu continua. Després de 10 dies d'interrupció total per part de Rússia del subministrament del seu gas a la UE i els països balcànics a través del gasoducte ucraïnès, la presidència txeca i la Comissió Europea han decidit esgrimir per primer cop l'amenaça de sancions polítiques contra Rússia i Ucraïna.
  El problema sembla ser que Rússia no vol donar més gas a Ucraïna fins que no pagui el que deu i accepti les noves tarifes. Però no pot fer passar el gas cap Europa sense que Ucraïna se'l quedi, ja que el gasoducte passa per Kiev.
  La solució que persegueix Rússia és que la CE accepti pagar o avalar el deute ucraïnès, condició que al final aconseguiran, ja que 15 països europeus han tingut que establir restriccions periòdiques de gas a la ciutadania, malgrat totes les protestes i reunions polítiques que s'han dut a terme i que no han servit de res.


  16 Gener 2009. L'encara president de EE UU. George W. Bush, es va acomiadant. Fa uns dies ho feia dels seus principals 'aliats' en la seva invasió d'Iraq, els ex-primers ministres del Regne Unit i d'Austràlia, Tony Blair i John Howard, i de la seva pòlissa de assegurança a llatino-amèrica, el president colombià Alvaro Uribe, condecorant-los al tres amb la medalla de la Llibertat, que és l'honor civil més gran que  pot concedir el president nord-americà (si bé ja n'ha concedit 78 durant el seu mandat). El gran absent d'aquest 'adiós muchachos...' va ser l'expresident espanyol Aznar. Deuria estar donant alguna conferència.
  I ahir, en el seu últim discurs televisat a la nació, el mandatari, sense cap autocrítica, va reiterar els seus vells arguments, es va vanagloriar d'haver mantingut la seguretat al país des de l'11-S, va dir que ara l'Afganistan és una jove democràcia que lluita contra el terrorisme i que l'Iraq és altre democràcia en el cor del Pròxim Orient. Menys mal que ha repetit que algunes coses ara les faria d'una manera diferent, que no deixa de ser un reconeixement dels seus errors.
   Els nord-americans esperen a l'Obama com l'aigua de maig. I potser tot el món.


  16 Gener 2009.  151 persones van tornar a néixer ahir a la nit sobre les aigues del riu Hudson, a Nova York. Eren els passatgers i la tripulació del vol 1549 de la companyia US Airways, un Airbus 320 que feia el trajecte entre l’aeroport de La Guardia i Charlotte (Carolina del Nord). Quan l>’aparell portava només sis minuts enlairat, va impactar amb un o diversos ocells, que es van ficar dins els motors, cosa que va obligar el pilot a intentar retornar a l’aeroport, però va aconseguir fer amarar l’avió sobre l’aigua del riu i no es van haver de lamentar víctimes. Abans de que l'aparell s'enfonsés, els equips de rescat van recollir a passatgers i tripulants que estaven ja fora, de peu, sobre les ales.


  15 Gener 2009. L’embarcació 'Spirit of Humanity' amb la que la ONG 'Free Gaza' tenia intenció de trencar el bloqueig del Port de Gaza i proveir d’ajut humanitari a la població ha hagut de suspendre la seva missió perquè l’exèrcit israelià l’ha obligat a retrocedir. L''Spirit of Humanity' va sortir del Port de Xipre carregat amb cinc tones de medicaments i material sanitari d’urgència i amb 30 metges, diversos periodistes, activistes i polítics, d’onze països diferents, i ha hagut d’abandonar la seva missió davant de cinc vaixells de la Marina israeliana, que l'han amenaçat amb disparar. Entre els polítics figurava el senador d’EUiA, Joan Josep Nuet.


  15 Gener 2009.  Els accessos a Barcelona per la C-31 autovia de Castelldefels i la C-32 autopista del Garraf han estrenat avui el polèmic nou model de velocitat variable, que limita entre els 80 i els 40 quilòmetres per hora la velocitat dels vehicles en funció de la contaminació, la congestió, els accidents i el clima. Hi ha hagut moments en què a l'entrada a Barcelona per la plaça Cerdà s'ha prohibit anar a més de 50 per hora, quan realment només es podia anar (com sempre) a 20 o a 10 q/h.
  El Servei Català de Trànsit (SCT) ha fet un balanç positiu del funcionament tècnic de l'estrena de aquest control dinàmic, si bé, diuen, encara s'haurà d'esperar setmanes o mesos per comprovar la incidència real en el trànsit d'aquesta mesura, que ha aixecat una forta controvèrsia ja que no s'aplicarà flexibilitat per anar a més de 80 per hora, com demanaven alguns consellers i alcaldes, l'oposició, el RACC i molts conductors.
  La majoria de la gent pensa, amb raó, que els cotxes, per carretera, contaminen per la quantitat de quilòmetres que fan i no per la velocitat que porten i que el que persegueix l'administració és 'forrar-se' amb les multes que capten els radars. Un negoci rodó.
  Té que ser més considerable la contaminació que es produeix dins de la ciutat, amb marxes curtes i parades tot sovint. I la dels autobusos. I la de les calefaccions. I la dels avions. Quan i com es controlen?


  14 Gener 2009. Està clar que una cosa és criticar la feina d'una persona, encare que sigui amb fins partidistes, i altre és criticar les seves condicions oratòries. I més, quan la crítica pot afectar a un important col·lectiu que parla semblant. Però aquesta lògica no la tenen en compte molts polítics o aspirants a polítics. La qüestió per ells és 'figurar'.
  Mira que la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, té infinitat d'aspectes per qualificar, que com Déu mana aprofita tota l'oposició. Però ficar-se amb el seu 'accent' té delicte.
  El PP català va decidit dimarts obrir un expedient a la seva parlamentària Montserrat Nebrera després que manifestés el passat dissabte en una tertúlia radiofònica que la ministra de Foment 'té un accent que sembla d'acudit i això és un problema de comunicació'. També va dir Nebrera en referència a la ministra que 'alguna vegada he trucat a Cordoba i no els he acabat d'entendre".  Consell: Quan es vol clavar un pitó es té que escollir bé el lloc perquè sinó es corre el risc de què no aguanti l'estrep i te la foti's altre cop.


  13 Gener 2009. Els jutges no estan contents i han convocat un acte de protesta el pròxim 18 de febrer si no es compleixen les seves reivindicacions, (més personal i més mitjans), i amenacen amb una vaga per al 26 de juny si no es solucionen els problemes que pateixen els jutjats. (El problema de los oficines judicials és que un expert en lleis no té per què ser un expert en ofimàtica ni en recursos humans).
  El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va assegurar que les seves reivindicacions intenten encarrilar el moviment de base que ha tingut l’origen en el cas Tirado, el jutge multat només amb 1.500 euros per no haver lliurat, durant tres anys (2005/2008) l'ordre de captura d'un convicte, que mentre, va matar una nena de cinc anys. El ministre diu que els jutges no poden fer vaga, ja que són els titulars d'un Poder de l'Estat.
  Altre batalla entre el Poder Judicial i el Govern. La guerra continua.


  13 Gener 2009. La ministra de Fomento i el ministre d'Interior han firmat un acord per senyalitzar a les carreteres els punts negres o els Tramos de Concentración de Accidentes (TCA), con els hi diuen ara, i després millorar-los.   A aquest plan de tractament dels TCA es destinaran 1.200 milions d'euros en actuacions que se executaran fins el 2012.
  Per començar, s'han col·locat tres senyals a la província d'Alacant. Pero una cosa és posar un lletreret i altre és arreglar aquests trams per fer-los menys perillosos. De moment, tres ja tenen lletreret, que per alguna cosa es tenia que començar.
  En el total de 166.000 quilòmetres de carreteras existents a Espanya hi han catalogats 776 punts negres o TCA. (Altre anagrama per la col·lecció).


  13 Gener 2009. Dos autobusos de línia que circulen per Barcelona llueixen des d'ahir una campanya 'publicitària' finançada per la 'Unió d'Ateus i Lliurepensadors' i 'Ateus de Catalunya'. Porten pintat el lema 'Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida'. El Comitè de Autoregulación de la Publicidad ha donat també llum verda a la sol·licitud de l'Associación Madrileña de Ateos y Librepensadores per instal·lar el mateix lema a autobusos municipals de Madrit.
  La polèmica està servida i ja han sortit detractors. L'Observatori Antidifamació Religiosa considera il·legal la iniciativa i ha demanat als responsables que la retirin, ja que resulta ofensiva i danya els sentiments dels creients.
  Ara els evangèlics faran una contra-campanya en una línia de Madrit, en què es podrà llegir l'eslògan: 'Dios sí existe. Disfruta de la vida en Cristo'. Prescindeixen del 'probablemente', que els hi deu sortit més econòmic.


  12 Gener 2009. La Seat, la filial espanyola de Volkswagen, ha vist reduïdes les seves vendes del 2008 en un 14,6%.
  Avui, Seat ha presentat a Martorell un projecte (embrionari, que la Volkswagen no ha tirat endavant) de desenvolupament d'un vehicle híbrid, que combina un motor elèctric de curta autonomia (50 km.), amb un motor de combustió per trajectes llargs, que podria estar al carrer el 2012. Segons Seat, és un pas previ cap un cotxe 100% elèctric. Amb aquest projecte Seat confia obtenir ajuda de l'Estat dins del Plan Integral para la Automoción, que li permeti intentar mantenir la competitivitat dins del mercat amb l'etiqueta de fabricació de cotxes menys contaminants.
  Potenciar la tecnologia per contrarestar el preu de la ma d'obra és l'idea de l'industria automobilista espanyola. El desenvolupament  dels híbrids sembla una sortida (excusa?) per evitar (de moment) acomiadaments que incrementin l'atur. Però... invertir diners públics en una industria en què no tenim cap avantatge, és la solució correcte? La Nissan s'ha decantat ja per el cotxe elèctric i la Ford ja els ha tret al mercat nord-americà.


  12 Gener 2009. L'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA) ha atorgat a la pel·lícula de Woody Allen 'Vicky Cristina Barcelona' el Globus d'Or a la millor comèdia, en la cerimònia celebrada a Los Angeles. Aquest premi és l'únic que ha aconseguit la cinta. Javier Bardem, nominat a millor actor de comèdia, Penélope Cruz, candidata a millor actriu de repartiment, i Rebecca Hall, nominada a millor actriu de comèdia, s'han quedat sense guardó.
  L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha expressat la seva satisfacció pel premi que ha obtingut la pel·lícula perquè considerar que aquest reconeixement millorarà la projecció exterior de la capital catalana i amortitzarà, per tant, la discutida 'inversió' que l'Ajuntament de Barcelona va destinar en el seu dia a la productora de la pel·lícula. 'Aquell esforç econòmic ja està començant a donar fruits', ha dit referint-se a la promoció de la ciutat de Barcelona.

 
   11 Gener 2009. L'ofensiva israeliana a Gaza entra en la seva tercera setmana sense que s'albiri el final.
   La resolució del Consell de Seguretat de l'ONU no ha servit de res. La iniciativa egípcia marxa poc a poc. Els Estats Units continuen apostant per donar la raó a Israel. I Europa, dividida com sempre, tranquil.litza la seva consciència empenyent diplomàticament sense recórrer a cap mesura de pressió real per aturar el conflicte.
  La població sobreviu sense llum, aigua ni gairebé aliments després d'enterrar més de 800 víctimes i amb més de 3.000 ferits. De la banda israeliana, es compten 13 morts, 10 d'ells soldats. Una desproporció impossible de justificar.
  El Govern israelià continua negant-se a posar data al final de l'ofensiva. Més aviat al contrari. El seu primer ministre, Ehud Olmert, aposta per continuar fins a enderrocar Hamàs.


  La societat catalana ha sortit al carrer per mostrar el seu rebuig a l'ofensiva israeliana a Gaza. Milers de persones, 30.000 segons la guàrdia urbana, es van congregar a Barcelona en resposta a la convocatòria impulsada per la Plataforma Aturem la Guerra, la comunitat palestina a Catalunya i la coordinadora Amb Palestina al Cor. S'hi van adherir sindicats i partits polítics del govern català. Han reclamat la fi de la violència contra els palestins de Gaza i han cridat al boicot a Israel.
  També s'han efectuat protestes a Amposta, Cervera, Figueres, Sant Llorenç Savall, Tarragona, Torredembarra, i també a Elx, Palma i València. I a Europa, milers de persones han sortit als carrers de Bòsnia, Dinamarca, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Noruega, Polònia i Suïssa.


  10  Gener 2009. Madrit va viure ahir un caos. Una tempesta de neu imprevista va obligar a tancar completament durant gairebé cinc hores l'aeroport de Barajas i va paralitzar carrers i carreteres que van patir, entre totes, més de 400 quilòmetres d'embussos.
  La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va admetre que tots els responsables havien fallat, inclosa, per descomptat, la comunitat madrilenya. 'Hem fallat tots, nosaltres, la comunitat, l'ajuntament, l'aeroport...' ha dit.
  Les culpes al final han anat a caure a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) que va anunciar lleugeres precipitacions de neu, però la borrasca va patir un canvi de trajectòria de 50 quilòmetres, segons ha explicat el portaveu d'aquesta entitat. Però totes les institucions donen una justificació diferent.
  La magnitud del desconcert, augmentat pel retard en l'activació dels plans d'emergència, l'ha aprofitat el PP per carregar contra el Govern central. Ara, cada dia, en Zapatero, abans d'anar a dormir tindrà que treure el nas per la finestra per veure si nevarà poc o molt.


  9 Gener 2009. S'ha iniciat en el Tribunal Superior de Justicia del País Vasco (TSJPV) el judici per acusació popular de les glorioses, úniques, grans i lliures associacions Fòrum de Ermua i Dignidad y Justicia, contra el lehendakari Juan José Ibarretxe i els dirigents del PSE Patxi López i Rodolfo Ares, per haver tingut converses amb Batasuna buscant un acord de pau. També processats, però separats dels primers, estan Arnaldo Otegi, Rufi Etxebarria, Olatz Dañobeitia, Pernando Barrena i Juan José Petrikorena, relacionats amb la dissolta organització.
  El judici no tindria que tirar endavant, doncs no hi ha acusació particular ni cap perjudicat en concret. Només hi ha l'acusació popular. Tampoc hi ha acusació de la Fiscalia, que demana l'absolució dels processats i l'arxiu del cas.
  Ibarretxe, en canvi, vol que  es celebri la vista per arribar 'al fons de la qüestió' i per demostrar que ell va fer el que havia de fer per buscar una solució des del diàleg a la 'qüestió basca'.
  Aquesta actitud, davant les pròximes eleccions autonòmiques, sona a demagògia. Però tot val!


  8 Gener 2009. Feia temps que el ex-president del govern espanyol Aznar no feia de les seves. Fa un dies va fitxar per la seva fundació-fàbrica d'idees conservadores, la FAES, a l'expresidenta del PP basc, María San Gil, la que va plegar perquè no estava d'acord amb el pensament centriste d'en Rajoy.
  I ahir, en una entrevista per la revista Vanity Fair va dit que la victòria de Barack Obama a les eleccions dels Estats Units és un 'exotisme històric'. (Exotisme vol dir que té la condició d'exòtic i exòtic vol dir que és de fora, estranger, especialment si és d'un país llunyà i poc conegut). L'únic que pot tenir Obama relacionat amb l'exotisme és la seva raça negra.
  Amb aquest comentari i altres en contra del futur president nord-americà i a favor del seu amic Bush, el señor Aznar s'assegura altre tanda de conferències a la Universitat republicana Georgetown.


  7 Gener 2009. El passat 28 de desembre una esllavissada de roques provocada pel temporal que va viure Catalunya va bloquejar l'accés al monestir de Montserrat (Bages) per carretera i per cremallera, sense causar ferits. La Moreneta va evitar que el despreniment de pedres no agafés a cap vehicle ni persona.
  Els 215 turismes i cinc autocars que estaven aparcats al peu del monestir van quedar sense possibilitat de sortir. Els visitants, unes 1.500 persones, van ser rescatades amb viatges del telefèric, l'únic mitjà d'accés.
  Ahir, al cap de deu dies de l'incident, s'ha iniciat la sortida dels vehicles que estaven atrapats al pàrquing, a través d'un camí provisional que s'ha pogut obrir per a emergències i serveis.
 

  6 Gener 2009. El ritme de les compres es va accelerar a final del 2008 i aquesta primera setmana del 2009, gràcies als regals de reis i a que molts establiments, des de finals de novembre, van optar per retallar els preus fins al 40% en una estratègia de descomptes i promocions contra la crisi.
  I demà comença l'època de les rebaixes, on es parla del 60 i el 70% de descompte. Segur que es reactivarà en bona part el consum, sobretot de roba i complements, però tots els botiguers estan d'acord en que les rebaixes no impediran que el balanç de la temporada sigui negatiu.
  Demà és el dia de les cues per entrar als magatzems i les carreres per ser de les primeres en triar. (És el dia en què la novia del Buenafuente es va quedar enterrada dins d'un contenidor de bragues).


  5 Gener 2009. Curiositats. Dels 135 diputats de la Cambra catalana, 59 han declarat una segona ocupació al marge de la seva tasca parlamentaria, en activitats compatibles amb la funció de diputat.
  D'aquests 59 'pluriempleats', 39 exerceixen càrrecs municipals, 23 de regidors i 16 d'alcaldes d'ajuntament. Altres 4 diputats tenen un càrrec en el Govern, José Montilla, Antoni Castells, Joaquim Nadal i Joan Saura. I els 16 diputats restants declaren altres oficis, com professors universitaris, advocats, metges, economistes, assessors fiscal, enginyers i empresaris.
  Per partits, Ci/oU té 25 dels seus 48 diputats amb altre treball fora de l'hemicicle; PSC, 18 dels 37; ERC, 8 dels 21; PPC, 5 dels 14; i ICV, 3 dels 12. Cap dels tres diputats del grup Ciutadans-Partido de la Ciudadanía ha declarat altres tasques.
  Sort que hi han 76 parlamentaris que tenen plena dedicació i es conformen amb un únic sou, segons diuen.


  4 Gener 2009. L'empresa de gas de Rússia, Gazprom, va advertir fa dies que tallaria el subministrament a Ucraïna si aquesta no pagava els seus deutes abans de que acabés l'any. El deute és superior als 2.000 milions de dòlars.
  El 80% del gas que Rússia exporta a Europa passa per territori ucraïnès i el tall a Ucraïna representaria el tall a Europa. Aquesta 'guerra del gas' ja es va produir el gener del 2006, quan el tall de subministrament a Ucraïna per part de Gazprom va afectar les exportacions als països de la Unió Europea.
  Enmig del clima gèlid que aquests dies ataca tot Europa, els possibles paísos que podrien resultar afectats per la manca de subministrament han demanat a la Unió Europea mesures d'urgència per evitar la catàstrofe que representaria quedar-se sense calefacció.
  Alemanya, França, Polònia, la República Txeca i Eslovènia tenen, de moment, el subministrament garantit però estan buscant fonts alternatives. Ja fa temps que els paísos europeus estan projectant altres gasoductes que no passi per Ucraïna i a ser possible, que arribin a l'orient asiàtic, per escapar de la forta pressió energètica actual de Rússia sobre Europa.


  3 Gener 2009. Continua el culebrón del finançament autonòmic. Des de Madrit van fent propostes i els partits catalans van dient la seva, no junts sinó per separat i com és lògic, tots demanant el màxim, segons l'Estatut. I l'Estatut continua sota el microscopi del Tribunal Constitucional, esperant el no se sap què, o sí que se sap, o al menys s'intueix. El moment 'oportú'.
  Ja no es concreta cap data... per què? si no es respecten. La 'cosa' es va allargant i per enredar més la troca, don Pedro o qui sigui s'han inventat nous conceptes per segons quines condicions que afectaran a segons quines comunitats.
  Moltes reclamacions, moltes variacions, moltes reunions, però al final ningú quedarà content. I mentre, la locomotora catalana sense fusta per cremar.


  2 Gener 2009. Eslovàquia s'ha convertit aquest primer d'any en el setzè Estat de la Unió Europea que adopta l'euro com la seva moneda de canvi. Aquesta jove república que va accedir a la independència l'any 1993 operava amb la corona eslovaca.
  Amb la entrada d'Eslovàquia a la zona comunitaria, un total de 328 milions persones passen a pagar amb euros en els seus països, als quals cal sumar diversos Estats que l'admeten, com Montenegro, Mònaco, San Marino, Ciutat del Vaticà, Andorra i Kosovo.
  Algun dia, algú ens tindria que explicar què es guanya amb aquest invent de la moneda única. Anglaterra no hi va picar i ben contents que estan. Tu miris per on tu miris, tot són inconvenients, com per exemple estar sotmesos a les disposicions del Banc Central europeu, sense cap avantatge ni consideració.


  1 Gener 2009. Comença l'any en un món sotmès a la brutal crisi econòmica global sorgida fa uns mesos, que es va afegir a les altres calamitats que veníem patin, no fa mesos sinó anys, com una Unió Europea inservible, uns conflictes bèl·lics permanents, inseguretat, desigualtats, i tot una serie de circumstàncies que donen la impressió de que la societat i les seves institucions funcionen per inèrcia, per casualitat, i que aconseguir una millora en la nostra qualitat de vida ja ha passat a ser una quimera molt difícil d'aconseguir.
  La recessió aboca el món desenvolupat, que ens creiem dominavem, en una gran incertesa econòmica i social.
  Tothom té solucions però costarà posar-les en pràctica i costarà més que funcionin.
  Però no pequem de pessimistes i confiem aixecar el cap dins d'aquest any que avui començem a esfullar.