Any ->200920082007200620052004
Veure
pàgines -->
anteriors
GenerSetembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r.trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
   

Febrer 2009


  28 Febrer 2009. Les deu companyies més grans que cotitzen a la borsa espanyola van augmentar els seus beneficis de l'any 2008, després d'impostos, fins als 38.900 milions, un 6,6% més que l'exercici 2007. On està la crisi?
  Aquests guanys de les 10 primeres grans empreses dupliquen la xifra de 19.292 milions d'euros que els pressupostos de l'Estat reserven aquest any per al pagament de les prestacions d'atur i, gairebé tripliquen la partida destinada a inversions en infraestructures del ministeri de Foment.
  La companyia elèctrica Endesa, la que, vulguem o no, dóna llum a les nostres llars, i que fa una setmana va quedar controlada en un 92% per la italiana Enel, va passar d'uns guanys de 2.675 milions el 2007 a uns de 7.169 milions l'any passat, és a dir, un 168% més, perquè es va beneficiar de la venda de diversos actius a l'alemanya E.ON. Aquesta és l'empresa que diu que perd diners amb els actuals tarifes que cobra a quasi tota Espanya amb règim de monopoli.
  Altre empresa que no se'n entera de la crisi es el Banco Santander, amb un resultat net de 8.876 milions, al que contribuïm tots els pobres comptecorrentistes a base de comissions i comissions i tots els que, afortunadament, gaudeixen(?) d'un crèdit.
  I, com no, la poderosa Telefónica anuncia un benefici net de 7.592 milions.
  Cal donar l'enhorabona a tots els directius i consellers delegats d'aquests monstres de les finances que, malgrat la crisi dels de baix, cobraran bones retribucions dignes del seu gloriós càrrec. Qui diu que tot va malament a Espanya?


  27 Febrer 2009. La manifestació catalana per l'autodeterminació que està prevista pel proper 7 de març a Brussel·les no gaudeix de gaires simpaties. CDC I ERC, donen suport a la manifestació i aporten diputats, alcaldes, regidors i dirigents. Però anar a Brussel·les, per exigir drets, protestar contra la injustícia, demandar reconeixement i denunciar la nostra discriminació sembla que no mereix el recolzament d'altres partits catalans. Inclús la Delegada de la Generalitat davant la Unió Europea es manté al marge.
  No es tracta d'una solució, però sí és un gest, un altre gest en un segur llarg camí.


  26 Febrer 2009. En una operació desenvolupada per la Guàrdia Civil a la provincia de Màlaga, l'alcalde d'Alcaucín (Màlaga), José Manuel Martín Alba, socialista, ha estat detingut, junt amb 12 persones més, per un presumpte delicte de corrupció urbanística.
  El PSOE d'Andalusia l'ha expulsat provisionalment del partit, segons la posició del partit de 'tolerància zero' davant les imputacions dels seus militants per delictes de corrupció, si bé respecta la presumpció d'innocència dels detinguts, sense menystenir el respecte a les accions judicials i policials empreses.
  Lo qual ve a demostrar que 'en todas partes cuecen habas'.


  25 Febrer 2009. La Comissió Bilateral Generalitat i Estat, ha decidit que l'Administracio central invertirà en infraestructures a Catalunya 4.806 milions d'euros aquest any, 800 milions més que la quantitat anunciada fa poc . Aquesta aportació addicional ha merescut tota mena de comentaris. Uns per poc i altres per massa.
  Ci/oU a través del seu portaveu Pujolet, ha dit que és poc i que falten no sé quants milions més i que els del tripartit són una colla de 'trileros'. Per l'altre costat, el PP s'emporta la palma en qüestió de qualificacions. La Esperanza de Madrit diu que és un escàndol. Els de València ho titllen d'actuació sectària i insultant. El del PP andalús diu que és una ofensa i la presidenta del PP català culpa Zapatero de generar enfrontaments territorials. (El cap señor Rajoy no ha dit res perquè està ocupat presentant querelles contra el jutge Garzón).


  24 Febrer 2009. S'ha celebrat a Roma una cimera bilateral amb el primer ministre italià Silvio Berlusconi i el president francès Nicolás Sarkozy, acompanyats dels seus principals ministres. Han arribat a un acord de cooperació nuclear per obrir el mercat italià a la construcció de centrals nuclears. La seva intenció es evitar el més aviat possible la dependència que Europa té de l'energia russa.
  En aquesta cimera el president Zapatero no s'ha pogut afegir, al ser contrari (de moment) l'estat espanyol a la energia nuclear. Però està clar que un dia o altre es tindrà que rectificar doncs les energies renovables trigarien molt de temps en cobrir les necessitats del país, més amples cada dia que passa i, la importació de llum i gas natural a la península pot quedar tallada per qualsevol 'incident'. Apart de que ens costarà cada dia més car.


  23 Febrer 2009. La producció britànica 'Slumdog millionaire' (que traduït deu ser quelcom així com 'Pobre home milionari') ha triomfat en la 81a edició dels Oscars de Hollywood i s'ha endut el premis a la millor pel·lícula, la millor direcció, el millor guió adaptat, la millor fotografia, el millor muntatge, el millor muntatge de so, la millor banda sonora i la millor cançó original. El film està dirigit per Danny Boyle, popular per 'Trainspotting', i s'ha rodat a l'Índia, d'on és gran part de l'equip i, és la recorreguda història d'un jove que es fa milionari en un concurs televisiu.
  Pel que fa als actors, el Oscar de millor protagonista ha estat per Sean Penn, pel film 'Mi nombre es Harvey Milk' en el que recrea la figura del que va ser el primer regidor gai de San Francisco. I el de millor actriu l'han donat a Kate Winslet, per la exguardiana nazi que interpreta a 'The reader'.
  A l'espanyola Penélope Cruz, d'Alcobendas, Madrid, li han donar el Oscar per millor actriu secundaria.
  La fàbrica de propaganda del cinema mundial s'ha pronunciat. Es té que mantenir el negoci amb el poc que hi ha. Als espanyols ens tornen a atiar i a l'emergent Índia li ha tocat ara convertir-se en admiradors de l'art número set, si no ha baixat de categoria.


  23 Febrer 2009. Per España, entra Caamaño i surt Bermejo, per dimissió. Francisco Caamaño Domínguez, nou ministre de Justícia en substitució de Mariano Fernández Bermejo, ha estat durant els últims cinc anys l'enllaç del Govern central amb el Parlament, lloc de confiança en el qual es va convertir en el principal negociador en la reforma de l'Estatut.
  De 46 anys, casat amb dos fills, natural de Cée, la Corunya, Caamaño, catedràtic de dret constitucional, ha estat Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts des del 2004 i d'Afers Constitucionals i Parlamentaris en la segona legislatura socialista.
  Fernández Bermejo, quan ha informat de la seva dimissió, ha assegurat que ningú és imprescindible i que plega perquè s'estan utilitzant assumptes personals en contra del projecte del govern del PSOE, que ha qualificat d'il·lusionant.
  El señor Rajoy ha quedat la mar de feliç. Però ara el recurs de la famosa cacera se li ha reduït a la meitat.


  22 Febrer 2009. Fa temps l'estat espanyol va oposar-se fermament a la possibilitat que l'empresa alemanya E.ON comprès l'elèctrica espanyola Endesa i fins i tot va rebre un regany de l'UE. Però per lo que es veu, les coses han canviat, al menys de nacionalitat.
  La constructora Acciona ha tancat l'acord per vendre el 25% que tenia de l'elèctrica espanyola a la italiana ENEL. La venda s'ha fet per un valor d'11.100 milions d'euros. L'operació atorga a la companyia italiana el control del 92% dels actius de l'elèctrica, de manera que passa a ser quasi totalment italiana.
  Per dur a terme l'operació, ENEL ha subscrit crèdits amb una dotzena d'entitats financeres, entre elles el Santander, La Caixa i Caja Madrid. Els taurons financers han tingut 'sort'. Han tancat els crèdits que tenien atorgats a Acciona, del tocat ram del tocho i els han obert a la firma italiana de serveis, eliminant un risc considerable.
  Per cert, la pujada en els rebuts de la llum que es va produir 'per error' en totes les factures del passat gener deuen haver incrementat molt oportunament els recursos d'Endesa. A veure si l'ENEL torna ara el quartos que es van facturar de més.
  La factura de la llum, ara ens vindrà amb italià?



  22 Febrer 2009. Els caps d'Estat i de govern i els ministres de Finances dels països europeus del G-7 (Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia), i de torna, els d'Espanya, República Txeca, Holanda i Luxemburg, han consensuat avui a Berlín un catàleg amb propostes per fer front a la crisi econòmica mundial, que contemplen mesures estrictes de control dels mercats financers i atorga protagonisme al Fons Monetari Internacional (FMI). El president Zapatero ha expressat la seva confiança de que, si la UE està unida, sortirà de la crisi.
  Aquest document servirà de base per la cimera del G-20 que es farà a Londres el proper dia 2.
  Per reunions, no quedarà!


  21 Febrer 2009. El tren d'alta velocitat (TAV o AVE) entre Madrit i Barcelona ha complert el seu primer aniversari. I està cobrint amb èxit la seva tasca. Quasi sis milions de viatgers han utilitzat els seus serveis, en detriment del pont aeri, que per subsistir ha tingut que baixar preus i ara és el mitjà de les motxilles.
  Sembla que fos ahir que Rodalies va 'petar'. Entre forats, enfonsaments i queixes, els usuraris de la costa van perdre moltes hores de viatge fent el canvi de tren a bus. Però ara ja ningú ho recorda... perquè les Rodalies també han millorat. Quasi tots els trens passen a l'hora.
  Aquest bon ambient inclús permet a la ministra Magdalena fer declaracions i gallejar de la seva feina.
  Polítics i executius, que són els que més fan servir el TAV, estan contents al tardar tres hores d'anar del centre de Barcelona al centre de Madrit. I públic en general de Rodalies, està content de que la línia dels pencaires i estudiants mantingui un funcionament 'normal'. I és que el temps tot ho sana. Però creuem els dits, per si de cas.


  Coincidint amb aquest aniversari del TAV, el Ministeri de Foment ha aprovat el Pla de Rodalies de Barcelona. Aquest programa, que  representa una millora substancial de les infraestructures ferroviàries catalanes, preveu una despesa de 4.000 milions d'euros i, era una condició indispensable de la Generalitat abans d'assumir el traspàs de competències del servei. (Clar que una cosa és el projecte i altre, l'arribada de quartos per dur-lo a terme).
  Aquest pla preveu construir noves línies, estacions i intercanviadors; duplicar alguns dels traçats i renovar la infraestructura si bé el calendari d'execució d'aquests treballs s'allargaran, com a mínim, fins a l'any 2015.
  A veure si tornem als esvorancs!


  20 Febrer 2009. Hi han organitzacions de tota mena. És fàcil avui dia muntar una organització d'aquestes no governamentals. La sort que tenim és que totes no es fan presents volent arreglar el món.
  No és el cas de l'Asociación por la Tolerancia' que anuncia que al març posarà en marxa una campanya als autobusos urbans de Barcelona en la que 'exigirà' a la Generalitat que pregunti a les famílies l'idioma oficial en el qual desitgen que els seus fills siguin educats a l'ensenyament primari.
  L'organització, que es defineix apolítica, si bé compta amb el suport de diversos partits, s'oposa a l'immersió 'obligatòria' en català i advoca per la llibertat d'elecció lingüística en 'totes' les etapes d'ensenyament. Ha participat en campanyes amb el PP, Ciutadans i la de la Rosa. No cal aclarir que va en contra dels nacionalismes 'excloents'.
  Sobre la nova moda de propaganda en els busos, el dia que m'agafi (i tingui quartos) jo també posaré en marxa una campanya en els autobusos urbans. Quelcom així com 'per què no te'ns vas al teu poble?


  19 Febrer 2009. La rabiosa actualitat espanyola està centrada en les dos caceres. La de Bermejo coincidint amb Garzón i la de Garzón traient roba bruta del PP. En les dos el magistrat figura de protagonista destacat. No és la primera vegada que Garzón està en primera plana dels diaris durant dies i, deu ser per això que la gent ja passa una mica o bastant de 'cacerías'. Tothom intueix que un alcalde (per exemple, la exparella de la Pantoja) sí pot anar a presó, però un ministre o un president autonòmic o un conseller no hi aniran mai. Es tracta simplement de perjudicar la seva imatge i la del seu partit. Ja n'hi ha més que suficient.
  Continuant amb el culebrón de la cacera de animals de quatre potes, ara es descobreix que el ministre Bermejo no té llicencia de caça per l'Autonomia andalusa. A la esperança del PP señora Esperanza li ha faltat temps per fer l'acudit. El 'ministro furtivo'. Graciosa ella. La competència li ha respòs 'pero sin calcetines'. Altres components del PP també han fet les seves profundes manifestacions per engrossir la col·lecció de les frases més beneites de la política contemporània. Volen treure punta a aquest 'important' assumpte i convertir-lo en la rèplica desesperada a l'altre cacera, la dels corruptes madrileño-valencianos, segons la Fiscalia amb 'seriosos indicis' de culpabilitat.
  La Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón que deixi la investigació sobre la suposada trama de corrupció lligada a càrrecs del PP en mans del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i, en alguns casos, al de València, per estar imputats personatges aforats.
  No li fa gens de gràcia al jutge deixar de ser el primer actor de la serie. Bé, segurament en muntarà altre.


  18 Febrer 2009. L'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE) reclamaran al Govern ajudes per afrontar la crisi que pateix el sector de la premsa escrita. Demanaran ajuda per a la innovació tecnològica i l'estímul de la lectura, alhora que subvencions per a la subscripció i la distribució.
  Els editors de diaris espanyols han avançat la seva demanda al Príncep d'Astúries, que va assistir a la festa de celebració del 30 aniversari de l'entitat.
  Per demanar que no quedi... I a 1,10 euros el diari... Per això cada cop hi ha més gent que només llegeix els titulars de primera plana, de peu, davant del quiosc.


  18 Febrer 2009. La Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu va aprovar ahir un informe sobre el multilingüisme a la Unió Europea (UE) en què demana, a iniciativa del PP, que es protegeixi el dret dels pares a triar 'la llengua oficial en què s'han d'educar els fills als països on coexisteixin una o més llengües oficials o una o més llengües regionals'.
  Les 'bones intencions' del PP cap a Catalunya no es veuran realitzades, ja que Educació ja respecta en aquesta qüestió la disposició del Tribunal Constitucional, que requereix que els nens tenen el dret de rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual. En el primer curs ja es fa.
  Amb estratègies com aquesta el PP es vol assegurar el vot dels castellanos-parlantes que viuen a Galicia i Catalunya i que no baixen del burro. 


  18 Febrer 2009. El grup bancari Santander no pot efectuar el reemborsament anticipat de les inversions que li demanen uns 33.000 dels més de 42.000 clients del seu fons Banif Inmobiliari FII, per un volum de més de 2.600 milions d'euros.
  Diu el banc que el gruix d'aquest patrimoni està invertit en immobles que estan llogats i que no poden realitzar ràpidament i per tant, no disposen de líquid suficient per fer front als diners que reclamen els inversors. Dona com solució pagar en principi un 10% de la inversió i allargar el resta del reemborsament fins a dos anys.
  Aquesta companyia Banif ja es va mencionar com perjudicada per l'estafa Madof del desembre passat, que és quan els inversors van començar a demanar el retorn dels seus diposits. I 'alguns' van aconseguir cobrar.
  La decisió del Santander és inèdita a l'Estat però completament legal, ja que la normativa espanyola preveu una suspensió com aquesta si la quantitat que demanen els clients supera el 10% del capital del fons, com és el cas.


 18 Febrer 2009. Primer van ser les declaracions del governador del Banc d'Espanya, Fernández Ordóñez, proposant l'acomiadament lliure o més barat, per convatre l'atur.  Després ha estat el president de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) el que demana eliminar l'autorització de l'institució laboral per fer més ràpids els Expedients de Regularització d'Ocupació (ERO), i poder establir 'convenis individuals', pactes entre empresari i treballadors fora de conveni.
  El president Zapatero ha reiterat la postura del Govern de no propiciar reformes laborals que representin abaratir l'acomiadament i garantir la protecció als treballadors que es quedin en situació de desocupació. 


  17 Febrer 2009. El president veneçolà, Hugo Chávez, va guanyar per més de vuit punts percentuals el referèndum que li permetrà presentar-se a successives reeleccions. El sí va obtenir més de sis milions de vots, un 54%, i el no va superar els cinc milions, un 45%.
La participació va ser alta, del 67%.
  Quan encara no era definitiva la seva aventatge, ja es va postular com a precandidat a les eleccions del 2012, si bé va negar que es vulgui perpetuar en el poder.
  Però les condicions económiques a Venezuela han canviat degut a la baixda del preu del petroli, d'on surten la práctica totalitat dels seus ingresos exteriors. El barril ha caigut quasi 100 dòlars en poc més de mig any. El govern tindrà que forçar una política fiscal més estricta i tallar despeses en programes socials que fins ara han anat a favor de Chávez. Amb una inflacció galopant  sobre el 30%, la seva retórica marca 'socialismo del siglo XXI' costarà de mantenir.


  17 Febrer 2009. Mentre a Catalunya la Generalitat presenta una nova campanya per a la normalització lingüística amb el títol 'Encomana el català' i fent servir el 'no discriminem' acostumat, el Tribunal Constitucional avisa que 'cepillarà' de l'Estatut els 'símbols nacionals', senyera i himne de Catalunya, de moment.
  Amb l'Estatut encallat , aquí no se'ns ocorre cap altre cosa que omplir-nos la boca amb normalització lingüística i discriminació, les recorregudes paraules que volen sonar a llibertat, però que realment no ens porten a enlloc. La quantitat de catalanoparlants que hagin no influirà ni solucionarà res.
  Obligar als immigrants a parlar el català quasi a la força, no ens farà més grans, més aviat al contrari, més dèbils.
  Promocionar el català s'ha convertit en el recurs fàcil dels polítics sense recursos.


  16 Febrer 2009. Passar més de sis hores al dia enganxat a internet pot ser titllat pels experts com addicció.
  Per primera vegada es reconeix com una malaltia una gran afició a la xarxa. Un grup de doctors xinesos ha elaborat el primer manual de diagnòstic d'aquesta addicció, que reuneix per primera vegada els criteris que s'han de seguir per detectar-la, així com els passos que s'han de seguir per reconduir la conducta dels pacients.
 Més de 1.200 persones reben tractament a la unitat del joc de l'Hospital de Bellvitge. La mitjana d'edat dels pacients està entre els 18 i 22 anys, tot i que també hi han casos de persones grans. La majoria es queden atrapats a través de xats o de video-jocs online.
  Els experts recomanen que un mateix examini les activitats que du a terme a través d'Internet i es pregunti si les hores que passa davant de la pantalla de l'ordinador han deixat de ser una afició intensa per convertir-se en una addicció. (Els que es passen vuit hores al dia a la feina davant d'un ordinador no se'ls considera addictes. Se'ls anomena pencaires).
  Jo, la veritat, m'acullo a allò de 'cada boix amb el seu tema' o amb la seva addicció, si no fa mal a ningú.



  16 Febrer 2009. Una imatge que reprodueix el bust de l'ara president dels Estats Units, Barack Obama, amb posat reflexiu i la mirada perduda, s'ha convertit en la icona d'un conflicte. El pòster està realitzat amb un estil pop que recorda les obres d'Andy Warhol i amb la paraula hope (esperança) a sota .
 El fotògraf Manny Garcia que va prendre la foto al 2006, l'agència de premsa Associated Press que la va comprar i l'artista californià Shepard Fairey, autor del pòster que fa servir la imatge, s'han embrancat en un litigi que ja ha arribat als tribunals de Nova York, per aclarir qui és l'autor que cobrarà els drets.
 L'èxit que ha obtingut el cartell provoca la disputa, que contribuirà de segur a fer-lo més famós i augmentar el seu valor.
 D'això se'n diu enginyeria de màrqueting.


 15 Febrer 2009. La cacera d'Andújar on van coincidir el ministre Bermejo i el jutge Garzón es convertirà, encara més, en esdeveniment històric, gràcies a l'aprofitament que d'ella vol treure el PP en els seus mítings de Galícia i Euskadi i de la repercussió que tindrà en el desenvolupament del procés judicial sobre la trama en la què segons el jutge, estan involucrats aforats del PP.
  Però aquest 'acte social' de la munteria té altre visió, que ara surt a la llum i colpeja l'opinió pública, sobre tot després de veure la foto de 34 peçes de caça major, mortes, disposades en fila, donant protagonisme a uns senyors que les han matat amb armes sofisticades, des de llocs privilegiats i amb tota sang freda. Ja no recordàvem aquesta realitat caciquista i/o franquista.
  L'home sempre ha tingut que matar animals per menjar. Això ho tenim més o menys assimilat, malgrat l'opinió dels vegetarians. Però una cosa és matar animals per tenir aliment i altre, sacrificar-los per ple i per ostentació.
  En temps de crisi tindria que ser delicte que unes persones es gastin 6.000 euros per poder anar de cap de setmana a fotre trets a animals indefensos. És una imatge contraria a la raó i al moment en que vivim. És una gran mostra d'equívoca virilitat. És una falta de respecte a la natura i als que no arriben a fi de mes. És una escopetada nacional a la igualtat.
  Aquesta coincidència de ministre i magistrat farà mal als socialistes i no precisament per lo que digui el PP, sinó per tractar-se de una 'demostració cinegètica' que ja tindria que estar reservada a monarques i nobiliaris, i superada pels que, com polítics socialistes i com defensors dels drets de la societat, mouen els nostres interessos.


  14 Febrer 2009. Per recolzar el sector de l'automòbil el Govern va aprovar ahir un pla integral que injectarà més de 4.000 milions d'euros als fabricants, empreses auxiliars i concessionaris. El ministre d'Indústria va advertir que les companyies que acomiadin treballadors no tindran dret a l'ajuda, però queda la porta oberta perquè els expedients siguin pactats amb els treballadors.
  En aquest projecte hi participen cinc ministeris. Apart d'indústria, acull l'ajornament de quotes de la Seguretat Social aprovat per Treball, passant per la potenciació del transport per ferrocarril i vaixell que afecta Foment, l'impuls a la investigació del Ministeri de Ciència i Innovació o els avals d'ICO que ha posat en marxa Economia.
  Amb 4.000 milions d'euros (més que Gran Bretanya o Alemanya) segur que es reactiva el sector de l'automovil. El dubte és quan aguantarà l'invent.


  13 Febrer 2009. Jutges i magistrats tenen prevista una aturada o una vaga el pròxim 18 de febrer. Ben mirat, tal com estan els jutjats, no té gaire importància que deixin d'anar a treballar un dia.
  Els cinc sindicats de l'ensenyament públic català han declarat la guerra al conseller Ernest Maragall i han anunciat la convocatòria d'una nova vaga en escoles i instituts per al 19 de març (un divendres, està clar), contra la política del seu departament. Serà la tercera aturada que es registra a les aules catalanes en poc més d'un any. En aquest cas ja no es pot dir que no tingui importància un dia de vaga, doncs perjudicarà les famílies usuàries de l'ensenyament públic, afegint pressió a la feina de pares i mares.
  I en aquest punt, tenim que remarcar les 'diferencies' espanyoles. Mentre la majoria de treballadors, enmig d’una crisi desbocada, veuen pendent d'un fil el seu lloc de feina, si encare el mantenen, i diuen a tot que sí davant les notícies d'acomiadaments i congelacions salarials, altre col·lectiu, amb feina segura i amb sous que sonen avui dia a privilegi, es poden permetre fer protestes laborals i muntar-se un cap de setmana de tres dies, deixant els alumnes sense classe. 
  Cada cop es va fent més ampla aquesta 'diferencia' entre afortunats funcionaris que es poden permetre el luxe de demanar millores i el reste d'assalariats quasi tots ells amb un contracte precari. En aquest aspecte, la paraula igualtat no existeix.


  12 Febrer 2009. Coincidint amb el 200 aniversari del naixement del naturalista anglès Charles Robert Darwin, creador de la Teoria Evolutiva, els científics de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), entre els que hi han dos catalans, han demostrat que es incorrecta la teoria de que les seqüències de l'ADN dels homes i els dels parents vius pròxims a l'home, els ximpanzés, només es diferencien un 1,24%. La investigació de genoma humà i el dels monos ha demostrar que les diferències són fins deu vegades més del que es va concretar fa anys.
  O sigui que homes i ximpanzés no tenim el 99% de semblança com fins ara creiem. Tenim 'només' el 88%.
  Menys mal... Ja em piquen menys les aixelles.


  12 Febrer 2009. La crisi que viu el PP és més que evident i el mateix Mariano Rajoy la va confirmar ahir a Madrid convocant el seu comitè executiu amb la intenció de demostrar unitat i fermesa. La foto no correspon a l'elenc artístic d'una obra teatral saludant al públic, no. Correspon al comitè nacional d'urgències del Partit Popular tractant de donar la cara, en una escapada cap endavant.
  Per cert, una recomanació. Teniu que vigilar a on aneu a passar el cap de setmana. Sigueu prudents i abans d'anar-hi, demaneu la llista de invitats, o de comensals, o de clients. No sigui cas de que 'coincidiu' amb algú, os 'relacionin' i os acusin de 'quelcom'.
  Per què ho dic? Perquè resulta ser que el ministre de Justícia Fernández Bermejo i el jutge Garzón van anar a una mateixa cacera i com que tothom ha vist en Berlanga, alguns pensen malament.
  Així ho deu interpretar el señor Rajoy, que ha anunciat la ruptura de relacions amb el ministre Bermejo (referint-se al Pacto por la Justicia que van acordar el president del Govern i el líder del PP el passat mes de juliol, i que no ha servir per res), a qui retreu la filtració a la premsa del sumari del cas de la trama corrupta descoberta, i també exigirà al magistrat Garzón que deixi d'instruir-lo, per 'enemistad manifiesta'. I l'exministre Federico Trillo s'ha esquinçat les vestidures 'pel més descarat atac a la independència judicial en la història de la democràcia'.
  Però vet aquí que després de les declaracions de Rajoy i companyia, surt un responsable del Partit Popular d'Andalusia, Bartolomé Molina, que admet que va ser ell l'amfitrió de la munteria a la que va invitar al ministre i a altres 60 persones. El magistrat, que és natural del poble on es celebrava, es va apuntar posteriorment.
  El ministre de Justícia se'n riu de l'atac i diu que es tracta d'una cortina de fum del PP per amagar els seus problemes. I el jutge Garzón ha contestat enviant a presó a tres implicats i investigant quins funcionaris d'ajuntaments i comunitats autònomes de Madrid i València han rebut suborns i regals. Continuarà, és clar.


  11 Febrer 2009. El Tribunal de Comptes ha condemnat a l'exalcalde de Marbella, Julián Muñoz, amb dues persones més, a tornar a l'Ajuntament de Marbella més de 50 milions d'euros, desviats des d'una societat municipal que van administrar entre el 1993 i el 2003.
   El señor Muñoz encara té pendents un centenar de casos relacionats amb delictes urbanístics, malversació o blanqueig. Entre ells, els casos Saqueig II, Malaia, la peça separada, en què està implicat amb Isabel Pantoja i Maite Zaldívar i 47 causes per concessió de llicències, agrupades com a delicte continuat.
  Tindrà que anar a molts programes de televisió per pagar el que deu.


  10 Febrer 2009. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del partit basc Demokrazia 3 Milioi (D3M) contra la sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar les seves llistes electorals. També ha admès el recurs d'Askatasuna.
  El Tribunal Superior va dictaminar que Askatasuna ha estat gestat i dirigit en tot moment per ETA i com tal és el mecanisme de successió dels partits polítics il·legalitzats. Pel que fa a l'agrupació D3M, el tribunal creu provat que els seus integrants, i les tres caps de llista, havien format part dels partits il.legalitzats amb anterioritat.
  A veure si el TC explica i ens assabentem del per què una persona que hagi format part d'un partit que s'ha declarat il·legal no pot formar part d'altre partit. No pot haver canviat d'ideologia? És democràtica aquesta anul·lació?


 9 Febrer 2009. ETA va reaparèixer ahir a Madrid amb l’explosió d’un artefacte al Camp de les Nacions, davant de la seu de l’empresa Ferrovial, una de les principals constructores del TGV al País Basc. L’atemptat no va causar víctimes però sí danys materials. gràcies a una trucada, la policia ha pogut evacuar la zona a temps.
  El ministre de l'Interior, Afredo Pérez Rubalcaba, ha dit que amb aquest atemptat, ETA 'ha ratificat la decisió del Suprem d'anul·lar les candidatures de D3M i Askatasuna' per als comicis bascos de l'1 de març.


  9 Febrer 2009. L'Audiència Nacional investiga una trama de corrupció que actuava en municipis del nord-est de Madrid i en el País Valencià i que implica a l'alcalde de Boadilla del Monte (municipi d'uns 20.000 habitants, a 15 quilometres de Madrid), Arturo González Panero, i a l'exregidor de Majadahonda i ara empresari, Guillermo Ortega, tots dos pertanyents al PP.
 Ahir les populars Alicia Sánchez-Camacho, presidenta catalana, i María Dolores de Cospedal, secretària general, arremetien contra l'actuació de la Fiscalia de l'Estat en els casos de corrupció que s'investiguen, acusat el PSOE d'orquestrar una campanya de persecució sistemàtica contra els populars utilitzant de manera partidista els serveis del ministeri de l'Interior i de la fiscalia de l'Estat.
  Però el numeret principal l'ha patrocinat el señor Rajoy i l'han emès totes les televisions. Primer el president del PP sortia dient que l'alcalde de Boadilla del Monte, involucrat en una trama de  blanqueig de capitals, defraudació fiscal, suborn i tràfic d'influències, havia deixat el càrrec municipal a disposició del partit i que l'havien acceptat. A continuació, sortia l'alcalde, en reportatge realitzat a la mateixa hora, dient que no havia deixat res a disposició de ningú, ni del partit, amb el que encare no havia parlat.
  Hi han vegades, sobre tot quan totes les coses surten malament, que és millor no obrir la boca. 


  9 Febrer 2009. Ha mort Eluana Englaro, la dona italiana de 38 anys que es trobava en estat vegetatiu des del 21, quan, degut a un accident de cotxe, va quedar en coma. Ha mort tres dies després que els metges, conforme els desitjos del seu pare i segons va autoritzar el Tribunal Suprem italià, deixessin d'alimentar-la.
  La polèmica sobre l'eutanàsia ha omplert els diaris de tot el món, degut sobretot a que el primer ministre, Berlusconi, ha aprofitat la desgràcia per protagonitzar un lamentable espectacle d'oportunisme polític i de dogmatisme intransigent. Quan va saber que el pare decidia acabar amb la no vida d'Eluana, va redactar un decret, forçant la seva alimentació, que el president de la República, Giorgio Napolitano, es va negar a autoritzar. Aleshores va presentar al Senat una llei en el mateix sentit, debat que es va interrompre a l'anunci de la mort de la dona.
  Al final, el Senat italià ha aprovat una moció en què es prohibeix suspendre l'alimentació i la hidratació als pacients com Eluana.
  Silvio Berlusconi, corroborant les sospites que ventilen tant el Vaticà com els grups 'provida', ha assegurat que 'Eluana no va morir de mort natural. Va ser assassinada' i que és 'probable' que la seva mort 'hagi estat accelerada'.
  Tot ha servit per deixar al descobert la pitjor cara de la política i la manipulació que realitza sobre les consciències.

  8 Febrer 2009. Més de 10.000 persones han col·lapsat la ciutat de Berga, convocats per la crida feta per la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i els organitzadors de la Patum, reivindicant la preservació de la cultura del foc, un dels símbols dels Països Catalans. Més de 400 entitats d'arreu del país han omplert de foc la capital del Berguedà contra la normativa europea que limita de manera important l'ús dels artificis pirotècnics.
  Al ministeri d'Indústria li toca ara elaborar una transposició que possibiliti aquestes festes populars basades en el foc (i en les explosions i en el soroll, que tot es té que dir).


  7 Febrer 2009. Van passant els dies, les setmanes i els mesos i l'acord de finançament de les Autonomies continua a la cuina central sense que la teca acabi de fer-se digerible, després de diversos tasts rebutjats pels comensals. Porta sis mesos de fogó en fogó. Tots volen 'trobar' el seu particular i peculiar sabor i això fa que l'àpat es converteixi en inviable.
  El pretext del nou endarreriment és que continua havent-hi 'serrells' que compliquen la recta final de la negociació. Així es va reiterar ahir la vicepresidenta Fernández de la Vega. Amb tants serrells -que potser ja siguin del desgast de la peça-, estan tocant el voraviu.
  Tal com van les coses, concretar d'una vegada el finançament donaria, en teoria, forces per contrarestar la crisi. Però, ves a saber... El que segur que farà és reactivar la polèmica entre autonomies. 
  I la sentència sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut català també s'està coent, amb massa cuiners.
  I aquí, a Catalunya continuem igual, amb les mateixes lletanies. El PSC repicant i anant a la processó; CiU burxant per fer-se lloc a la primera fila; i els demés alçant-se sobre el reclinatori. I van discutint capellaneria i acòlits a quin sant encomanar-se.


  6 Febrer 2009.  El president dels Estats Units, Barack Obama, ha anunciat que les entitats que es vegin forçades a recórrer als fons públics veuran limitat el seu salari a mig milió de dòlars anuals (390.000 euros). O sigui que els directius nord-americans ja poden començar a acomiadar-se dels seus ostentosos sous anuals.
  A més, s'establiran restriccions als contractes blindats dels directius. 'Per als màxims executius, atribuir-se a si mateixos aquest tipus de compensacions enmig d'aquesta crisi econòmica no només és de mal gust, sinó que és una mala estratègia, i no ho toleraré com a president'.'El que irrita els ciutadans, i amb tota la raó, és que els executius siguin recompensats per haver fracassat, especialment quan aquestes recompenses són finançades pels contribuents'.
 Amb aquestes mesures, l'actual president dels EUA vol evitar escàndols com els dels màxims responsables dels gegants hipotecaris Freddie Mac i Fannie Mae, que van rebre indemnitzacions milionàries quan van ser acomiadats després d'enfonsar-se les seves companyies i haver de ser rescatades per l'Estat. Un escàndol similar van protagonitzar els directius de l'asseguradora AIG, que van celebrar el seu rescat amb una festa per valor de gairebé mig milió de dòlars.
  Tindria que prendre nota el president d'Espanya d'aquestes disposicions i implantar també una mica de decència en les condicions econòmiques dels responsables(?) de les grans entitats espanyoles. Tindria, però no ho pot fer. Qui mana, mana.


  5 Febrer 2009. Ha tingut sort el jove de Mataró que aquest passat cap de setmana es va perdre, esquiant, a La Molina. Primer, perquè el van trobar, sa i estalvi, al dia següent. I segon, perquè no tindrà que pagar l'operació del seu rescat, que, així per sobre, se'n va per damunt dels 60.000 euros.
  No ho tindrà que pagar ja que les recents normes disposen que sigui a partir del mes d'octubre vinent, quan els Bombers de la Generalitat passin factura real dels rescats provocats per imprudència o negligència evident. Ara la passen a títol 'informatiu'.
  En la recerca d'aquest esquiador aventurer del snowboard, perdut per la Cerdanya el dilluns i localitzat el dimarts al migdia, hi van intervenir més de 100 agents, 20 vehicles i un helicòpter, despesa que encare pagarem entre tots. Els aventurers tenen set mesos per anar fent les seves escapades amb possible rescat de franc.
  El problema serà quan entrin en vigor les normes, qui i com decidirà si el rescatat es culpable o no de la seva odissea. Però esperem al menys que l'idea de tenir que pagar dissuadeixi en part als amants del perill descontrolat.


  5 Febrer 2009.   Televisió de Catalunya (TVC) estava molt contenta perquè el passat mes de gener el seu canal TV3 va liderar l'audiència catalana amb un 15,5% de quota de pantalla, per sobre de Tele5 (15,3%) i d'Antena3 (13,3%).
  Però aquest primer lloc serà momentani, ja que es deu en gran part a les retransmissions de cinc partits de futbol del Barça, emissions que, ara mateix, estan suspeses a causa del deute pendent d'Audiovisual Sports (AVS) amb el F.C.Barcelona. TV3 ja no va poder emetre el partit de Copa, quarts de final, que el passat 29 de gener va enfrontar el Barça amb l'Espanyol. I avui tampoc transmetrà el Barça-Mallorca, anada de les semifinals.
  El FC Barcelona va presentar una demanda primer contra AVS i posteriorment contra TVC, pel pagament dels drets televisius de la temporada de Lliga 2007-2008. AVS és el deutor d’aquest pagament, 29 milions d’euros, mentre que TVC és el garant solidari.
  Aquest contenciós està pendent de resolució judicial i en aquests moments no hi ha sentència, ni hi ha Barça per TV3, ni haurà primer lloc d'audiència a Catalunya per un canal català. Tele5 s'endurà el gat a l'aigua. Que efímera (i pessetera) és la fama.


  4 Febrer 2009. Quin ensurt! La notícia comença dient que el conseller d'Educació proposa que el curs escolar s'avanci una setmana, perquè s'inicia molt tard. Com s'atreveix Maragall a desafiar les regles de l'ensenyament dictades per les associacions de professors, de pares i de centres? Però després continuo llegint i recupero l'alè. A canvi d'una setmana de vacançes al Febrer.
  (L'últim canvi que es va realitzar en el període lectiu va ser en el curs 2005-2006, que es va avançar tres dies l'inici del curs).
  Es tracta de regular la duració del segon trimestre del curs, que es fa molt llarg al no haver-hi dies festius fins Setmana Santa, i al mateix temps reduir el període de vacances d'estiu, 12 setmanes, el més llarg d'Europa. Els dies lectius anuals quedarien igual, uns 170, sense comptar vagues. (Quan sigui gran, vull ser professor).
  La proposta de reforma del calendari escolar ha agafat per sorpresa la majoria dels responsables polítics, inclosos els del tripartit. Tots els partits parlen de precipitació, però Educació treu importància a aquestes crítiques i recorde que el més important és el que opini el Consell Escolar de Catalunya, òrgan de consulta de la conselleria, on està representada tota la comunitat educativa.
  Educació decidirà si tira endavant el canvi de calendari i quan entra en vigor, si el setembre que ve o s'espera al curs 2010-2011, l' opció més factible davant la necessitat de compassar la reforma a altres canvis, com la necessitat d'avançar el tancament del procés de matriculació i la definició de les plantilles dels centres, un tasca indispensable per començar el curs més aviat sense sobresalts.
  El problema ara serà: ¿Qui organitzarà activitats extra-escolars durant la setmana de festa de Febrer, per 'ocupar' als nens? ¿Qui les pagarà? Se suposa que el mateix que paga ara els dies de vacances de Setembre que es treuen. Bé, amb tantes sindicats i associacions, segur que trobaran la resposta.


  3 Febrer 2009. El govern català ha acordat donar suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016, oferint-li serveis públics i logístics i mencionant la possibilitat que Catalunya sigui distingida amb alguna subseu dels Jocs Olímpics.
  El president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat que la decisió de donar suport a Madrid perquè sigui seu olímpica el 2016 es deu a un consens de tot el govern i tal com Madrid va fer amb la candidatura de Barcelona l'any 1992
  Flotava en l'ambient la posició d'Esquerra respecte aquest tema, ja que l'any 2004 va declinar el seu suport a la candidatura de Madrid 2012 que finalment es va endur la ciutat de Londres. El aleshores president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va denunciar 'pressions i maniobres molt brutes' 'espanyoles' per impedir el reconeixement de la Federació Catalana d'Hoquei Patins com a membre de ple dret de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge. El líder d'ERC va dir que seria incomprensible que 'algú des de Catalunya pogués donar suport a aquesta candidatura de Madrid'. Manifestacions que van provocar el boicot al cava català.
 En els cinc anys que han passat des d'aquestes declaracions, la posició dels republicans respecte la candidatura de Madrid s'ha anat suavitzant fins ara, acordant donar-hi suport en favor d'una decisió unitària de tots els membres de l'actual govern tripartit.
  Menys mal... Només hagués faltat, per 'incrementar' el cariño que ens tenen per 'allí', dir que nanay...


  2 Febrer 2009. Després de que els bancs espanyols donessin a conèixer els guanys que han obtingut l'any passat (i per tant, que els clients -pares de la criatura a base de pagar comissions- sabessin quan milions queden a disposició dels senyors accionistes i de la legió de senyors consellers i enxufats en general), el president del govern, amb beu baixa però una mica molest, els hi ha dit que ara no és l'hora de grans beneficis, sinó que ara toca donar crèdits a la gent per reanimar el mercat. Però això, és clar, a toro passat.
  Tractant de deixar clar qui té el mànec de la paella, el president ZP ha convocat altre cop els banquers per demanar-lis que afluixin la mosca si són tan amables i que els diners que han rebut de l'Estat arribin al carrer. Els taurons li han dit que sí, però que volen més pasta.
  Dóna la sensació de que han estat els banquers els que han demanat la reunió amb el president. I és que Espanya, el país de les companyies de serveis, es troba sota l'influencia del capitalisme explotador, quan l'actual capitalisme, com sistema, ha fracassat arrel del món. Però bancs i multinacionals i monopolis camuflats tenen que seguir explotant-lo i no sembla que sigui l'estat espanyol el que ho pugui evitar.


  2 Febrer 2009. Un es pensa que ja ho ha vist tot... però resulta que no. Fulleges un diari i caram!... te n'adones de que encara hi han coses que tenen la capacitat de sorprendre'm. 
 Diu la notícia (diari Avui http://www.avui.cat/ i Libertad digital http://www.libertaddigital.com/) que el cap de la base aèria de l'exèrcit espanyol de Saragossa, general de brigada Santos Senra Pérez, va imposar el faixí de general a la mare de Déu de la Soledat, de la Real Cofradía del Santísmo Sacramento de Minerva y de Santa Veracruz, de la ciutat de Lleó.
  Imposar la insígnia de general a una imatge, per molt mare de Déu que sigui, és greu. Amb raó la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España es va queixar amb una carta oberta al president del Govern i a la ministra de Defensa.
  Però rumiant, arribes a la conclusió de que no pot ser. El pati està esvalotat, però fins aquí no hem pogut arribar. I consultes a l'Ajuntament de Lleó, que era qui patrocinava la imposició. I comproves que la redactora de la notícia fa servir la paraula 'imposar' en lloc de 'donar', i el faixí de general no és per la verge, sinó que és el del general Senra, que el cedeix a la Confraria perquè la imatge el llueixi en les processons de Setmana Santa.
  El motiu del regal és que el general Santos Senra està unit a la ciutat de Lleó per llaços d'amistat des de fa molts anys.
  La meva capacitat de sorpresa ja s'ha quedat alleujada.


  1 Febrer 2009. El primer ministre d'Islàndia, Geir Haarde, i tot el govern han presentat la seva renuncia i han acordat la dissolució de la coalició que representaven, degut a la onada de protestes produïdes per la crisi econòmica que està afectant al país i que el situa en una precaria situació.
  Jóhanna Siguroardóttir, una lesbiana reconeguda, de 66 anys, antiga hostessa, fins ara Ministra de Afers Socials i Seguretat Social, ha estat designada Primera Ministre d'Islàndia, al front d'un govern interí en minoria, amb la coalició d'Aliança Socialdemòcrata i del Moviment d'Esquerra-Verda amb l'objectiu de preparar les eleccions parlamentaries avançades previstes per la primavera.
  Es tracta de la primera persona obertament homosexual que encapçala un govern en el món. Reconeguda, eh?

 

Any ->200920082007200620052004
Veure
pàgines -->
anteriors
GenerSetembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r.trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre