Març
2007
31
Març 2007. El Regne Unit va suspendre tots els contactes
amb l'Iran com conseqüència de la
detenció el passat
dia
23, de
15 marins britànics al golf Pèrsic en
suposades aigues
territorials iranianes i ha acusat el règim de
Teheran
d'haver parat una emboscada als 15 militars. Iran va respondre
difonent un vídeo amb imatges dels captius, inclosa la
confessió
de l'única dona
del comando i confirmada després, per un altre dels
detinguts.
No sembla el moment oportú de què Iran crei altre
problema amb el món occidental, sobre tot quan hi han
indicis de
que els Estats Units poden, en qualsevol dia D, traslladar la guerra
d'Iraq a l'Iran, amb l'excusa de l'enriquiment d'urani que duen a terme
els iranians. Però l'Iran passa de tot, inclús de
les
mides que la UE ha decretat contra ells. L'escalada de
violència
al Orient Mitjà, en lloc d'anar a la baixa, cada dia
s'incrementa i el final del túnel no es veu. I el
diàleg
queda lluny, quan Estats Units té l'industria armamentista
treballant a tope i cap intenció de abandonar el
qualificatiu
d'imperi dominant en unes negociacions.
30
Març 2007. La línia de l'AVE que uneix Madrid i
Tarragona, amb tres
mesos de funcionament, ha estat un èxit tan gran
que ha
sorprès a la pròpia Renfe i l'ha
obligat a incrementar el servei. A partir d'aquest mes, dels cinc trens
diaris per sentit, es passarà a vuit, cosa que
representarà
5.000 places diàries més. La suspensió
del vol de
la companyia Air
Nostrum, filial d'Ibera, entre Reus (Baix Camp) i Madrid, és
lògica, al no poder
competir amb el tren d'alta velocitat. Quan el TGV arribi a la capital
catalana i els combois directes triguin dues
hores i 35 minuts, altre víctima de la nova oferta de
transport
serà el pont
aeri Barcelona-Madrid, que quedarà pels que visquin prop del
Prat o de Barajas. 
29
Març 2007. La cessió del castell de
Montjuïc a
Barcelona, que va anunciar el president Zapatero l'any passat no acaba
d'arribar. El problema continua sent el mateix: La presència
de
la bandera espanyola i el manteniment de les antenes i
equips de comunicacions i de la dotació militar que
les
custodia. L'alcalde de Barcelona es va mostrar convençut
ahir
que el problema es desencallarà abans de
les eleccions i va dir que no hi haurà "guerra de banderes".
Declaracions molt pre-electorals, però tot fa pensar que
trigarem en veure el Centre per la pau que està previst
instal·lar al vell castell. I no s'entén,
perquè
no vindrà ara d'una bandera roji-gualda
més, ni d'acceptar uns serveis de radio que la majoria van
destinats a la ciutat de Barcelona. 
28
Març 2007. Marije Fullaondo, Joana Regueiro i Tomasa
Alejandro, va presentar a les oficines del registre de
partits del Ministerio de Interior la
nova formació Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) (Unitat
dels
Socialistes Patriotes, en català) força
política
que se suposa vol recollir els vots de l'esquerra abertzale en les
eleccions municipals del 27 de maig. Els seus estatuts s'emparen en la
Constitució i en la llei de partits per prometre defensar la
independència, el socialisme i la cultura basca
mitjançant un procés de
diàleg multilateral i
en absència de qualsevol tipus de violència,
però
el Govern, al cap de quatre hores escasses va dir que apreciava indicis
de il·legalitat en la formació i va remetre ahir
mateix
al fiscal general de l'Estat la sol·licitut de registre,
perquè dictamini. Hi han dos dades negatives. Una
és que
Marije Fullaondo va ser cap de llista a les europees del 13 de juny del
2004 per Herritarren Zerrenda (HZ), il.legalitzada pel Tribunal Suprem
a al estimar que era successora de la il.legalitzada Batasuna. A
més, figura
com a imputada per integració en organització
terrorista,
com membre de la mesa nacional de Batasuna. I dos, fan servir la
paraula Batasuna (unió) en el nou títol, quan la
llei de
partits diu que no es poden emprar paraules iguals o semblants a
partits declarats il·legals. Una tonteria, ja que
unió és
un genèric i no vol dir res. Un succedani de Batasuna
està servit. Colarà?
27
Març 2007. L'actriu Elsa
Pataky, en la presentació d'una campanya de
propaganda de
gelats (de la Nestlé) de la qual és imatge, s'ha
vist
obligada a contestar a preguntes amb relació a les fotos
seves
publicades per l'Interviú, i ha dit que sempre he preservat
la
seva intimitat i la seva imatge i ha afirmat que està molt
afectada. Pobreta... Veien-la, també quedem nosaltres molt
afectats. Com que molta gent no sabrà de qui parlo, (com en
principi m'ha passat a mi), m'hi instruït i puc aclarir que
l'Elsa
Pataky és una madrilenya de 30 anys, que ja porta arreglats
la
cara i els pits, que ha participat a varies pel·licules, que
ha
tingut diversos "pretendents" coneguts (Fonsi Nieto, motorista; Michele
Youn,
cómic francés) i que ara surt amb l'actor Adrien
Body i
que d'aquí a unes setmanes ens la trobarem fins a la sopa.
Dit
això ens podem fer una petita idea dels extraordinaris
muntatges
dedicats a alimentar la sub-cultura nacional,
gràcies a la premsa i a la tele del cor, o sigui, a les
xafarderies. 
26
Març 2007. Com què la política no
està prou
embolicada, ahir, el diputat i vicesecretari d'Esquerra Republicana,
Xavier
Vendrell, (exconseller de Governació), en un acte
de
precampanya a Reus, es va declarà disposat a oferir
la presidència de la Generalitat a CiU, si Artur Mas es
compromet a
convocar un referèndum d'autodeterminació en el
cas que
el Tribunal
Constitucional o el Govern del PSOE invalidin o retallin l'Estatut.
L'acte de campanya era una calçotada. Son fotudes les
calçotades. Sempre t'enllardes...Les informacions
no diuen
si es va pronunciar abans o després de l'àpat,
però no importa. Fe proposicions il·licites
està
mal vist tant abans com després. En Montilla de seguida que
se'n
va assabentar de la noticia va trucar al Carod, que li deuria dir que
devia ser un terra baixa massa fort. En canvi, en Mas ja s'ho va
prendre amb més interès. Jo president! Parlem-ne,
parlem-ne. Tot porta a pensar que estem davant d'altre mal favor a la
marxa esperpèntica del país. Quan semblava que el
tripartit funcionava i estava calladet, surt el nombre tres de ERC i
enreda més la troca amb aquesta amenaça amb
romesco
d'autodeterminació, com si fos possible. Que no decaigui...
25
Març 2007. Fa 50 anys que 6 paísos
(Bèlgica,
França, Itàlia, Luxemburg, Holanda i
República
Federal Alemanya) es van posar d'acord per crear el Mercat
Comú
Europeu, amb un tractat firmat a Roma el 1957. Els 6 membres fundadors
es van ampliar el 1973 a 9, el 1986 a 12, el 1995 a 15, el 2004 a 25 i
el 2007 a 27. Aquesta Unió Europea (UE), com es diu ara, es
regeix actualment pel tractat de Maastricht del 1992 i té
molt
bones intencions teòriques, però a la
pràctica
s'ha demostrat que costa molt posar d'acord a tanta gent, amb unes
economies tan dispars. Discrepàncies que es van posar en
evidencia amb l'intent de creació d'una
Constitució, que
no van acceptar ni França ni
Holanda, amb
referèndum popular, i que va portar a una
pràctica
paràlisis de la UE. En aquests 50é. aniversari,
la
presidenta de torn, l'alemanya Angela Merkel, ha dit de crear pel 2009,
un nou document, menys ambiciós que la
Constitució
rebutjada, per tractar de renovar els fonaments de la
fundació i
adaptar la seva estructura política, que no està
gens
clara. A tal efecte, i després de moltes fotos i
declaracions light,
el 27 caps d'estat o de govern han firmat una declaració,
per
definir els valors, els principis, les metes i els objectius
comunitaris abans dels comicis europeus del 2009.
No sé qui ha dit que arribarà el centenari de la
institució, i estarem igual. 
25
Març 2007. ¿Ja heu avançat els
rellotges una hora?
Encara no s'ha vist cap explicació convincent que mantingui
que
aquest "rotllo" té alguna utilitat, com no sigui marejar al
personal i que estiguis uns dies sense saber a quina hora vius.
Ningú nota cap diferència en els rebuts de la
llum. A on
està l'estalvi? 
24
Març 2007. Hem entrat (només en teoria) a la primavera. I
deu ser veritat que la primavera la sang altera... Es pot comprovar
llegin els diaris. Tothom està alterat més que de
costum.
I l'alteració porta a la discussió i la
discussió
porta a la baralles. Mitja España
política està barallada amb l'altre mitja. El
promotor de
les confrontacions és, sens dubte, el PP. És el
organitzador i el campió a la vegada i ara, amb la primavera alteradora,
ja no
té enemic. Discrepa del govern, del PSOE i de tots
els
demès partits, del Poder
Judicial,
de les institucions (que no siguin de Madrid) de PRISA (El
País,
SER, etc.) i de tot el que es mou. El govern és el que va
segon
amb les baralles, defensant-se i atacant quan pot. En el Tribunal
Supremo
es barallen conservadors contra progressistes, la sala de penals contra
els fiscals i viceversa. A Catalunya, en Mas va contra en Montilla en
tot, menys en el que a ell l'interessa i en Montilla contra en Mas. I a
ERC, el Carretero contra tots i en Puigcercós contra en
Carretero. I els valencians contra la televisió catalana. No
deu ser cert
aquell refrany que diu que
dos no es barallen si
un no vol... España
va bé? Més aviat no. Ara, entretinguts
sí que estem...
23 Març 2007. Hi han personatges, molts d'ells,
desgraciadament, dedicats a la política (?), que es
deuen creure molt graciosos i treuen per la boca, davant de
periodistes, el "no va más" del seu ingeni, el que el seu
cervell ha parit amb un suprem esforç. I la seva
ocurrència passa als papers i a l'historia, però
no
precisament per les qualitats positives que comporta, sinó
per
tot el contrari. I a més, no fa riure ni als companys de
barra.
La 
frase de la setmana
és: "La
absolución de Otegi es una auténtica burla a los
españoles del trío calavera:
Otegi, Pumpido
y Zapatero". El seu autor és el señor Pio
García Escudero, portaveu del PP en el Senat. La veritat, no
entenc la gracieta. L'única gràcia que trobo
és
que amb aquest nom ja es va batejar, fa mesos, no a qui diu don Pio,
sinó als señores
Rajoy, Zaplana i Aceves. Aquests si que "canten" junts! Es veu que
volen desprendre's de la identitat i traspassar-la a altres, encara que
sigui de franc. 
23 Març 2007. Tota la plana major de la societat
civil
catalana es a aplegar ahir a Barcelona per demanar un aeroport
del
Prat fort, amb vols intercontinentals i gestionat des
d’aquí. Entre el miler d’empresaris
i representants de 136 entitats a l’escola IESE, hi
havia
banquers, constructors, advocats, economistes, hotelers i
acadèmics. Després del
«consens» es
formarà una comissió de seguiment, per presentar
aquesta
voluntat catalana al tripartit, perquè la traspassi al
govern
central. Tot i l’èxit de la
convocatòria, la
pregunta és si serviria d’alguna, cosa,
doncs
és obvi que Madrid voldrà tenir millor aeroport
que
Barcelona i no cedirà avantatges a "províncies".
22
Març 2007. Com comentava abans d'ahir, l'Arnaldo Otegi
és
l'amo. No hi ha només que veure el serial que va
protagonitzar
ahir a l'Audiencia Nacional,
on estava citat a dos
quarts d'onze del matí, acusat d'enaltir el terrorisme en el
funeral de l'etarra Olaia Castresana l'any
2001. Otegi no es va presentar amb l'excusa de que, a causa del mal
temps, havia quedat immobilitzat a la zona de Burgos i havia
decidit tornar al seu domicili
d'Elgoibar. El tribunal va
ordenar detenir-lo a les cinc de la tarda i de casa seva va ser
traslladat,
en avió policial, a la capital espanyola per ser jutjat al
vespre a un quart de nou de la nit. Hi va entrar detingut
però
al cap d'una estona en va sortir lliure, absolt
després que el fiscal retirés
l'acusació i en
manifestació oral digués que no es podia acusar
Otegi
d'apologia del terrorisme perquè, a la
vista de les proves i els testimonis, el que va fer el líder
abertzale era un
simple elogi de la militància etarra de Castresana, atesa
l'emotivitat de l'acte i, que tot plegat no
passava de ser una opinió personal, per deplorable
que fos.
O sigui que el senyor Otegi va donar les gràcies pel viatge
gratuït i se'n va tornar a casa, se suposa que aquest cop
sense
avió pagat. És fácil d'imaginar el que
diran sobre
el particular el PP i els de l'associació de
víctimes. El
que diem les persones "imparcials" és que aquesta
consideració que s'ha fet a última hora
s'hagués
tingut que fer abans de formular l'acusació, i ens haguessin
estalviat el "culebron" i les despeses de jutges, policies i
avió. És un cas seblant al cas de Juana. Una
acusació molt discutible, que al final es té
que rectificar. 
22 Març 2007. Les obres de construcció
del tercer
carril de l'autopista AP-7, entre
el Vendrell i Vila-seca/Salou (45 quilòmetres),
començaran el mes de maig que ve i
s'acabaran, s.D.v., a finals de l'any 2008. Aquest tercer carril es
construirà en l'espai que ara ocupa la mitjana de
l'autopista i tots
tres tindran 3,5 metres d'amplada. Altre millora anunciada,
potser
la més positiva, és la supressió dels
peatges
troncals, els situats en l'eix de la via, de parada
obligatòria,
i que són els que provoquen les grans retencions. De totes
maneres, les cues dels caps de setmana, direcció
Barcelona,
semblen difícils de solucionar, ja que els tres carrils
d'entrada a la ciutat no podran absorbir els tres que venen de la
costa, i els dos de Lleida i totes les entrades posteriors (Vilafranca,
Martorell, San Juan d'Espí, etc.). Confiem en que alguna
millora
s'aconseguirà.
21 Març
2007. L'home d'actualitat, ja fa mesos, no és el señor
Rajoy muntant sobre el cavall de la crispació i de les
"manis".
Ni el
Zapatero i els seus, caient en el parany i defensant-se al mateix
nivell que l'oposició. Ni el semi-alliberat de Juana, heroi
gracies al
señor Rajoy, però del
què ningú ja en parla. No, cap d'aquests. El tio
més escoltat, més seguit i el que és
més fotut, més centrat en les
seves paraules, és l'ex-líder de Batasuna Arnaldo
Otegi. Com únic
interlocutor del procés de pau a Euskadi, tasca que el
president
espanyol manté com prioritària en la seva
política, Otegi va guanyant
protagonisme, dient cada dia la frase justa en el moment
oportú. És el
polític (?) que no se'n va por los
cerros de Ubeda.
I va encadenant
passos per distanciar-se de la via armada i reprendre les negociacions
amb el govern espanyol. Però el dubte
existeix. ¿Té ell poder, o al
menys influencia suficient sobre ETA? L'atemptat de fi d'any a Barajas
clama contra el seu domini sobre la banda armada. I,
¿Podrà aconseguir
d'ETA una condemna creïble contra la violència, com
li demana
reiteradament el govern central? No se sap. El que sí que
se sap és que Otegi podria estar, simplement, fent ambient
al seu favor
per les eleccions municipals del 27 de maig, a les que es pot presentar
sota qualsevol formació política que
pugui assumir.
20
Març 2007. L'edifici més
alt d'España
estava fins la setmana passada a Benidorm, paradís del totxo
per
excel.lència, i era l'Hotel Bali (187 metres,
210 comptant l'antena). Madrid, com capital de totes les Españas no podia admetre aquest
fet, i per fi ha aconseguit aixecar una torre més alta, la Torre
Espacio,
una construcció de 224 metres d'altura, 52 plantes, que ha
cobert aigues fa poc. El propietari és l'empresari,
exministre
de Franco, Juan Miguel Villar Mir (!). I pròximament, tres
edificis més, aixecats juntament amb aquest gratacel, el
superaran en
altura, arribant als 250 metres. Aquest petit Manhattan de la capital
d'España
està enclavat en els antics terrenys del estadi del Reial
Madrid, que van ser venuts pel seu president Florentino
Pérez,
en un clàssic "pelotazo
immobiliari", als promotors per 80.000
milions de pessetes (més de 480 milions d'euros)
després de ser
convenientment requalificats, és clar, per l'ajuntament merengue. Amb
aquests quartos, el Reial Madrid va sortir del forat en que es trobava
i va poder fitxar els galàctics Figo, Zidane, Ronaldo,
Beckham, Samuel i Owen. La voracitat de
l'urbanisme madrileny no té límits (encara).
19
Març 2007. Al PP li costa mantenir a la vegada el
centralisme madrileño
i el foro de Navarra.
En una entrevista realitzada pel Diari de Girona al lider popular señor
Rajoy, aquest assegura que ningú del seu grup ha insinuat
que l'atemptat de l'11-M fos obra d'ETA. "En
mi partido no hay nadie que diga que ETA hizo eso". No cal buscar gaire
lluny, per comprobar que el passat dimecres 13, el membre de la
directiva popular Jaime
Ignacio del Burgo, va tornar a posar en dubte l'autoria de l'11-M, en
relació a les declaracions en el macro-judici d'un agent del
Tedax va dir que el mateix dia 11-M per la tarda ja sabien que
l'explosiu utilitzat en l'atemptat no era l'habitual d'ETA.
Manté el señor
del Burgo que això no significa res, ja que si bé
la
Goma-2 ECO no és habitual d'ETA, res impedia que la fessin
servir. El señor
del Burgo és un obsés d'aquesta teoria.
És clar que el señor
Rajoy, en aquest cas, té una mica de raó, doncs el diputat
navarrès Jaime Ignacio del Burgo es del
UPN (Union Pueblo Navarro), si bé forma part
del Grup Popular al Congrés. Per això avui li ha
tornat la pilota al señor
Rajoy, afirmant en
una entrevista a Radio Euskadi, que l'expresident del Govern i
del PP José María Aznar es va equivocar al anar a
les
illes Açores i transmetre una imatge "profundament negativa"
com
si Espanya participés en la guerra de l'Iraq, quan en
realitat només va enviar una "dotació d'ajuda
humanitària" formada per militars, segons ell opina. Alguna
cosa
no ha funcionat a la "mani" de Pamplona. I és que costa molt
banyar-se i guardar la roba. 
19
Març 2007. No ens podem fiar de les enquestes. Cada diari
escull
la seva empresa de consultes i, oh casualitat, els seus resultats
coincideixen amb la seva tendència política. Segons
el Baròmetre d'Espanya elaborat pel Gabinet d'Estudis
Socials i
Opinió Pública (GESOP) per a EL
PERIÓDICO, el
PSOE superaria el PP en poc més de dos punts si les
eleccions
legislatives se celebressin ara mateix. Els socialistes obtindrien el
41,9% dels vots emesos, i els conservadors, el 39,7%. En canvi, segons
un estudi d'Iberconsulta, per encàrrec de LA
RAZÓN, no
diu els percentatges de vot, però diu que el PSOE perdria
1.200.000 vots, o sigui entre 17/19 escons, i es quedaria en 145. I el
PP guanyaria 1.000.000 de vots, uns 13/15 escons, i passaria a primer
lloc, amb 162, a falta de 13 escons per arribar a l'absoluta. En
conseqüència, es té que pensar que cada
enquesta es
fa a un públic ja escollit, o al menys inclòs en
un grup
d'idees, per alguna raó, propicies. O no. Com per fiar-se...
19
Març 2007. La Passió d'Esparreguera va comptar
ahir entre
els seus actors "anònims" amb un convidat
il·lustre, el president de CiU,
Artur Mas, en el paper
d'un dels 150 ciutadans del poble hebreu que participen en el quadre de l'entrada de Jesús a Jerusalem. No ha estat cap
sorpresa que en Mas participi com actor en un elenc escènic, donades les seves dots
interpretatives,
encara que en principi sigui con comparsa. Ni serà tampoc
estrany que amb el temps arribi a fer de Jesús, i amb una
mica
més de temps, que acabi sent actor
principal-director-promotor
de tota la Passió. Pregunteu sinó al Pujol o al
Duran i
Lleida... És d'esperar que amb aquesta promoció, a les pròximes
municipals d'Esparreguera, CiU deixi de ser el tercer
partit municipal. 
17
Març 2007. Les escasses reserves dels embassaments i la
falta de
neu als Pirineus obligaran el govern a avançar l'aprovació
del decret de mesures urgents contra la sequera que s'havia previst per
al mes de maig, segons va explicar ahir al Parlament el conseller de
Medi Ambient. Les primeres restriccions en l'ús de l'aigua a
Catalunya
arribaran ja per Setmana Santa i de moment no afectaran directament el
consum domèstic. Es limitaran,
com fa dos anys, a controlar l'ús recreatiu de l'aigua, recs
ornamentals i producció hidroelèctrica. Si
continua sense
ploure, a
l'estiu es
podria arribar a una situació extrema que
obligués a
reduir directament les dotacions d'aigua que es distribueixen a
través de la xarxa. Els embassaments de les conques internes
de
Catalunya acumulaven ahir el 42,35% de la seva capacitat. Fa
just
un any el nivell d'aigua superava el 70%. Hi han varies localitats
catalanes en que es té que fer arribar l'aigua amb camions
cisternes... i encara estem a l'hivern.
16
Març 2007. La sessió anual de l'Assemblea
Nacional Popular --l'òrgan legislatiu de la Xina amb
gairebé 3.000 diputats-- que ha finalitzat avui, es
recordarà per haver aprovat la llei de propietat, una norma
que posa el valor legal de la propietat privada al mateix nivell que la
pública. Han estat necessàries tres
dècades de reformes i tretze anys de debat perquè
la Xina reconegués plenament el dret dels ciutadans a la
propietat privada, ja que els sectors més conservadors del
Partit Comunista Xinès (PCX) s'hi oposaven pel canvi
fonamental que suposa en un règim teòricament
socialista. Aquesta llei era necessària per assolir el
"socialisme desenvolupat", una mena d'ideal de "democràcia
d'estil xinès" que el PCX ambiciona. Un procés de
democratització en càmera lenta. Però
el desenvolupament xinés és massa accelerat per
admetre aquesta marxa de xino-xano... El capitalisme els hi trepitja
els talons.
16
Març 2007. La direcció de TVE ha comunicat que,
degut a
la baixa per malaltia presentada per Jesús Quintero, no
continuarà el
seu programa La
Noche de Quintero,
que s'emetia els dimarts per la primera cadena. Oh casualitat, aquesta
"malaltia" es produeix després de la sonada
polèmica per
l'entrevista a José María García que
va vetar TVE.
No podrem "gaudir" més del seu vestuari ni sentir la seva
"simpàtica" rialla: ja..., ja..., ja...15 Març 2007. El Ministerio de Educación ha establert que, a partir del pròxim curs, desaparegui la nota "cero" en la qualificació dels alumnes. Es puntuarà del 1 al 10. Els professors no tindran el recurs del cero patatero. Amb aquesta mida es deu voler evitar que els alumnes que reben un cero, pobrets, agafin algun complex psicològic.
15
Març 2007. El 2 de gener, un Jutjat Penal de la capital
burgalesa va condemnar a
sis mesos de presó i dos anys de suspensió del
carnet de
conduir a un empresari asturià, per circular a 260
quilòmetres per hora a l'autovia que uneix Lleó
amb
Burgos, el febrer del 2006. Ara, l'Audiència Provincial de
Burgos ha revocat la sentència, dient que la
infracció no
és un delicte de conducció temerària,
"perquè no hi
va haver cap circumstància de perill concret", requisit
necessari per
aplicar l'article 381 de l'actual Codi Penal, i per tan el tio no
anirà a la presó. O sigui que els cotxes que hi
havien a
l'autovia no van corre cap perill. Tampoc el conductor ni l'acompanyant
van corre cap perill. Així per què hi han
límits
de velocitat? Per què tenim que anar amb el
cinturó de
seguretat? A més, si en lloc de ser un empresari el
que
anava a 260 per hora fos un treballador que no tingues diners per
recorre la primera condemna, què? El món dels
jutges cada
dia és més curiós. En les infraccions de transit, és d'esperar que
el nou Codi Penal, que entrarà en vigor l'any que ve, posi
una mica d'ordre i de equitat.
14
Març 2007. Hi ha una disposició de la
Unió
Europea, del 2003, que exigeix igualtat salarial per a tots els
funcionaris de l'administració pública que facin
la
mateixa feina. Això és un problema que afecta ara
al
govern britànic. Si bé el govern central
té
recursos per atendre la pujada que significarà equilibrar el
sou
de les funcionaries-dones, els ajuntaments no tenen recursos per cobrir
aquesta despesa. Equiparà la paga entre homes i dones, sense
perjudicar als primers, representa un fort increment dels
pressupostos, que els municipis no poden assumir. A
més,
les dones tindran dret no només a la igualtat de sous,
sinó també a indemnitzacions amb
caràcter
retroactiu. La solució que es proposa és congelar
els
sous dels funcionaris masculins i que els sous femenins pujin, o a la
tremenda, rebaixar entre un 20 i un 40% el salari dels
funcionaris-homes millor pagats. Quasi res. No crec que la flegma
anglesa aguanti tant... Un altre problema que es carrega a
l'esquena del govern Blair. Aquesta qüestió
arribarà
qualsevol dia a España,
però aquí tenim l'avantatge de què una
vaga de funcionaris no es notaria gaire...
13
Març 2007. El
president francès Jacques Chirac (74
anys) ha anunciat la seva retirada de la política,
després de 40 anys de serveis i de 12 al front de la
República. O sigui que ara, Nicolas Sarkozy, president del
grup
Unió per un Moviment Popular (UMP) queda com únic
candidat de la dreta francesa a
l'Eliseu.
Un sondeig recent atribueixen a Sarkozy el 27% dels vots; a la
socialista Ségolène Royal el 25,5%; i al
centrista
François Bayrou el 23%. O sigui que la segona volta seria un
combat Sarkozy v. Royal, amb un resultat molt just.
12
Març 2007. Al president Bush no li agradava l'ambient actual
que
es respira a la Casa Blanca i el divendres passat va agafar els seu
gos, els seus avions, el seu seguici i els seus centenars de homes de
seguretat i se'n va anar a donar un tomb per
llatino-amèrica,
més què a fer amics, a fer que no els faci Hugo
Chavez.
president de Veneçuela. Bush necessita aliats a
sudamèrica per frenar l'esforç populista d'en
Chavez a la
zona. El
dia 9, a Brasil, va parlar amb Lula da Silva sobre la
producció
de biocombustibles. El dia 10, a Uruguai, va tractar de vendre al
president Tabaré un acord de lliure mercat, per contrarestar
el
Mercat Comú del Sur (Mercosur), aprofitant que estan
barallats
amb Argentina, per culpa d'una gran fàbrica de
cel·lulosa
que Uruguai vol muntar junt a la seva frontera, que els argentins no
accepten. El dia 11, a Colòmbia, ha reforçat
l'aliança sobre cocaïna amb Alvaro Uribe. Ahir
estava a
Guatemala, recolzant al president Óscar Berger a les
pròximes eleccions i demostrant les avantatges del llibre
mercat, que Guatemala ja practica amb Estats Units. I per acabar el
periple propagandístic, avui està a
Mèxic, on ho
té difícil, ja que el mur que està
construint a la
frontera exaspera als mexicans i a més a més, no
ha
complit amb els compromisos
d'immigració dels mexicans que viuen a
nord-amèrica. A
Mèrida, ciutat que va acollir la visita, les protestes de
rebuig
contra Bush han estat molt
violentes, més que en els anteriors paísos
visitats.
Però el president Bush passa de les queixes dels
"insurgents".
Ja inventarà al seu dia quelcom per guanyar el vot
llatí
en les pròximes eleccions.
Paral·lelament
al viatge d'en Bush, Hugo Chavez ha fet el seu, amb la clara
intenció de rebatre l'opinió favorable que hagi
pogut deixar Bush. Quan Bush estava a Brasil, ell estava a
pocs
quilometres, a l'Argentina, on va catalogar al president
nord-americà com cadàver polític.
Després
ha visitat Bolívia i Nicaragua, fent propaganda del seu
socialisme a la veneçolana i oferint a Nicaragua la
construcció d'una refineria al país. La seva
lluita
contra l'imperialisme és descarada, però
desequilibrada,
malgrat els pous de petroli veneçolà.
11
Març 2007. Segons una norma de la Comunitat Europea, des
d'avui
queda prohibida la venda d'encenedors que no tinguin dispositiu de
protecció per a nens, en tots el territori de la
Unió
Europea. La CECU
(Confederación
Española de Consumidores y Usuarios), diu que els accidents
amb
encenedors són la segona causa de mort de nens de fins a
quatre
anys a Europa. Uns 40 nens moren a l'any jugant amb ells i
més
de mil sofreixen lesions. Aquests encenedors, sense
protecció a
la roda que rasca la pedra, ja estaven prohibits a Estats Units el
2002. Cinc anys d'endarreriment portem.
11
Març 2007. El tercer aniversari de l'11-M, la
matança
terrorista més gran a l'Europa recent, ha passat
pràcticament inadvertit sota el soroll produït pel
PP amb
la manifestació d'ahir. Per commemorar aquesta data, s'ha
procedit a la inauguració del Monument a les
Víctimes de
l'11-M, que s'ha construït a Madrid, davant de
l'estació
d'Atocha, amb peces de vidre massís. L'acte ha estat
presidit
pell rei Joan Carles i la reina Sofia, a més dels
prínceps d'Astúries, i amb la
presència del
president del Govern, del president del Partit Popular, d'alguns
ministres, de la presidenta de la Comunitat de Madrid, de l'alcalde de
la capital, dels presidents del Congrés dels Diputats i del
Senat, entre altres personalitats. També hi han assistit un
miler de persones, entre elles una nombrosa representació de
familiars de les víctimes. A l'arribada i sortida de les
autoritats no hi han faltat el brètols de sempre. El
monument
està format per una cúpula cilíndrica
irregular
d'11 metres d'altura, construïda amb peces de
vidre
transparent de 30x20x7 centímetres, amb una sala interior a
la
que s'accedeix a través de l'estació
d'Atocha. 
10
Març 2007. Les eleccions legislatives celebrades dimecres
passat
a l'Ulster obligaran a un acord de govern entre el
DUP
(Partit Democràtic Unionista de l'Ulster), del reverend Ian
Paisley (30,1% dels vots), i el Sinn Féin,
braç
polític del IRA, del catòlic Gerry Adams (26,2%).
El DUP
compta amb 36 dels 108 escons que componen l'Assemblea
legislativa, i el Sinn Féin en té 28 i tenen que
"entendre's" per formar el govern autonòmic abans del 26 de
març. Sinó, l'alternativa no serà cap
altra que
liquidar les esperances obertes per l'acord del Divendres Sant del 1998
i que Londres torni a assumir l'administració de la
província de l'Ulster, com ja va tenir que fer al 2002, quan
les
anteriors legislatives no van desencallar el procés.
S'espera
ara aprofitar l'oportunitat, abans que els
nostàlgics de la
violència es tornin a apoderar de l'escenari.
10
Març 2007. A les deu de la nit, els carrers s'han quedat
solitaris. No perquè hi hagués altre
manifestació
on anar a expulsar la bilis i la rancúnia. No.
Aficionats
al futbol i no aficionats s'han enganxat a la tele per veure el
partit entre el Barça i el Reial Madrid, una mena
de
confrontació entre "més que un club" i la
representació del centralisme espanyol. S'han repartit els
punts
i tothom ha quedat content, de moment.
9 Març 2007. Tots els mitjans de
comunicació parlen
de la concentració que convoca el señor
Rajoy per demà
dissabte. No tenen més remei que informar de "tot".
Però
la avantatge de què gaudim les blogs és que no
tenim que
parlar dels assumptes que ja fan certa pesta. Només cal
remarcar
la gravetat de la paranoia del Partido
Popular PP,
al convocar també manifestacions a les ambaixades espanyoles
de
Londres, Zuric, Miami, Buenos Aires, Brussel.les etc. Exportar la
crispació, traslladar el seu portunisme i partidisme al
nivell
internacional és una mostra més de l'estat de
deliri que arrossega fa tres anys aquest partit Madrit-centralista,
que impedeix al govern desenvolupar la seva feina.
8
Març 2007. Avui es celebra el Dia Internacional de la Dona,
amb
molts actes i reunions en totes les ciutats. (No s'entén
molt
bé això del dia de la dona, ja què,
com que no hi
ha "dia del home", es produeix una discriminació,
precisament el que critiquen). El govern de Madrit, per
contribuir i participar en la festa, ha presentat al Senat la Ley de Igualdad,
on s'amplia el permís de paternitat a 15 dies en cas de
fills
prematurs, entre altres mides, que han estat aprovades. Els diaris de
dretes (com la Vanguardia) titllen la llei d'electoralista, de cara a
les municipals i autonòmiques del 27 de maig. El president
Rodríguez Zapatero,
en la clausura del 2º
Encuentro de Mujeres Españolas y Africanas Por
un Mundo Mejor, va aprofitar per declarar-se, en un
emotiu discurs, "feminista amb total convenciment", recordant
que en el seu Govern compta amb tantes dones com
homes" i reiterant el compromís
adquirit pel seu gabinet per lluitar en favor de
la igualtat real entre els dos sexes. Pot ser que sí, que
tingui raó La Vanguardia...
7
Març 2007. Els dissenyadors de moda Dolce &
Gabbana
s'ha vist quasi obligats a prendre la decisió
d'avortar
a nivell mundial l'espot publicitari de la seva firma, en
què es veu un home
subjectant pels canells una dona tombada a terra. A finals de febrer,
es va retirar la campanya del mercat espanyol a instància de
la
secció El
Observatorio de la Imagen, de l'Instituto de la Mujer, organisme
autònom del Ministerio
de Trabajo y Asuntos Sociales,
i després ha estat retirat a Itàlia, quan el
comitè italià d'autoregulació de la
publicitat
decretés la suspensió sota la pressió
d'Amnistia
Internacional, els sindicats i la ministra d'Igualtat del Govern de
Prodi. Malgrat la supressió de la campanya, els responsables
no
deuen estar molt contrariats, ja que la polèmica suscitada
per
l'anunci ha fet que la foto, amb el seu nom, ja que no es pot separar,
surtis publicat com noticia curiosa (com aquí) en molts
llocs,
sense que els hi costés ni cinc.
7 Març 2007. Ha mort el còmic José Luis Coll. Estava ingressat a l'Hospital La Paz de Madrid des de l'1 de febrer. Tenia 75 anys i patia una malaltia cardíaca. El 1969 van formar amb Luis Sánchez Polack el grup Tip i Coll, la parella que durant 30 anys va fer riure als espanyols. Tip va morir el 1999 d'un vessament cerebral. Uns del seus gags mes coneguts va ser Como llenar un vaso de agua, amb traducció francesa.
6
Març 2007. A l'Iraq les coses van de mal en pitjor. Almenys
118
pelegrins xiïtes han mort avui en diversos atemptats
terroristes
comesos en diferents punts del país, víctimes
quasi totes
civils, que es traslladaven a peu a la ciutat santa de Karbala per
participar en una de les cerimònies religioses
més
importants dels
xiïtes i, dins de la guerra civil que hi ha declarada entre
sunnites i xiïtes. Els ferits ja no es poden ni comptar. Es
calcula que l'últim any han perdut la vida desenes de milers
de
persones, sense que es trobi una solució. Washington acusa
l'Exèrcit del Mehdi, oposat a la presència de
tropes
estrangeres a l'Iraq, de fomentar la violència confessional
que
viu el
país, un país del què cada dia queda
menys i que
la ingerència del Estats Units no aconsegueix salvar.
Més
aviat tot el contrari...
5
Març 2007. S'inaugurarà
avui a Rabat (Marroc)
la vuitena Reunió d'Alt Nivell, amb
l'assistència de vuit ministres del Govern espanyol i el seu
president,
Rodríguez Zapatero, amb l'ànim de consolidar les
bones
relacions dels dos paísos, malgrat la seva
diferència de
postures en quan al futur estatus polític del Sahara
Occidental,
en què Espanya recomana un acord entre les dos parts que
reconegui el dret d'autodeterminació dels saharauis, mentre
que
el govern marroquí només considera concedir-lis
un ampli
grau d'autonomia. El
vicepresident català, Josep-Lluís
Carod- Rovira, va
sol.licitar al
gener que el Govern de la
Generalitat fos convidat a aquestes trobades bilaterals
d'Espanya amb el
Marroc i Portugal, però l'Executiu central ha
rebutjat la petició,
dient que El Govern és prou capaç de
defensar els
interessos de les comunitats autònomes. Sort que el
tripartit ha
aprés ja a callar-se les seves opinions.
4
Març 2007. La llibertat d'informació al Regne
Unit ha
quedat en entredit. El Fiscal
General va impedir amb una ordre judicial, obtinguda
pel procediment d'urgència, que la BBC emetés
ahir una
informació a la
televisió sobre la venda de títols
honorífics a
canvi de donacions
destinades al Partit Laborista, on el Govern de Tony Blair (friendBush)
està directament implicat. L'escàndol,
pel qual el
primer ministre ha estat interrogat en dues ocasions, es troba
actualment a les mans de la policia. L'escàndol dels
donatius a
canvi d'escons a la Cambra dels Lords i altres honors va esclatar ara
fa un any i el que semblava un simple tràmit s'ha anat
complicant cada cop més en l'entorn del líder
laborista,
que ja deu estar comptant els dies que li queden al convent....A l'altre costat de
l'Atlàntic, George Bush (friendBlair), es troba
amb l'aigua al coll i amb
un altre escàndol a l'Exèrcit en un
pèssim moment,
quan al Congrés es debat la seva petició de
finançament de la guerra a
l'Iraq i l'Afganistan i quan les notícies que
arriben dels
dos països
segueixen sent tan dolentes com és habitual. Han transcendit
les
deplorables condicions de l'hospital Walter Reed, on es tracten
els soldats ferits de l'Iraq i l'Afganistan, unes instal.lacions
infestades de rosegadors i escarabats i mig
florides, amb falta de mitjans i on l'excessiva
burocràcia
ocasiona, a
més, endarreriments excessius en els tractaments i les
operacions. L'escàndol, destapat pel diari The Washington Post,
ja ha comportat la dimissió de dos generals i del secretari
de
l'Exèrcit, Francis Harvey, el càrrec civil
més alt
del Pentàgon. En Bush també deu estar comptant...3 Març 2007. Les noticies "transcendentals" d'avui són dos. I no precisament de coses que no funcionen, com la Renfe, sinó sobre fets "decisius" per tots els ciutadans. Primera, què el partit de copa de futbol Betis-Sevilla té que continuar en un camp neutral, ja que el del Betis es tanca per tres partits i, segona, que la reacció del señor Rajoy davant la presó atenuada aplicada al pres De Juana Chaos ha estat
l'esperada.
Res a veure amb l'emprenyament que un agafa
quan veu els guanys de Telefònica. Molt, molt més
cabreig. I no diguem com s'han posat també les associacions
de
víctimes, els de la llei del talió, el Foro Ermua, la Fundación para la
Defensa de la Nación Española i
altres filials del PP. Diu el señor
Rajoy que convocarà a los
españoles a manifestar-se al carrer (quan diu españoles
es refereix als conservadors ancorats de sempre, de Madrid,
València i de l'España
profunda)
i que demanarà al Congrés les compareixences de
costum, i
ple extraordinari, i moció de censura, etc. Qualsevol cosa
per
treure profit electoral, es pensen ells, a la
situació. Ahir
mateix, a cop de mòbil, ja van haver-hi manifestacions "
esporàdiques" a Madrid és clar, a València amb el señor
Acebes, a Múrcia amb el señor
Aznar, Valladolid, Sevilla, Pamplona, Toledo, etc. Per part del Govern,
la vicepresidenta Fernández de la Vega va dir que l'executiu
té que prendre decisions, que per això governa.
El que no
van dir és que si el PP no està d'acord amb la
mida
adoptada, vol dir que és la correcta.
2
Març 2007. Ahir Zapatero va estar a Barcelona, al
Prat, per parlar del futur de l'aeroport.
Va aclarir que es farà un estudi de les proposicions de
totes
les companyies interessades en mantenir-hi línies, per
desprès prendre les oportunes decisions i
que "escoltarà" les opinions del govern
català.
Va afegir que El Prat es
convertirà en un dels hubs (mòdul de
connexió
aèria) d'Europa, No fa falta ser molt espavilat per saber
que el duel
Barajas-Prat el guanyarà l'aeroport Central, que
coparà
els vols transatlàntics a les Amèriques. 2 Març 2007. Continua a la Casa de Campo de Madrid El macro-judici del 11-M. Han acabat de declarar els acusats, que cap accepta els fets que se'ls hi imputen, i ara començen a declarar els testimonis, que ni han més de 600. N'hi ha per mesos.
1
Març 2007. La companyia Telefònica ha donat a
conèixer els seus
beneficis de l'exercici 2006, un 40% més que en l'exercici
anterior. Val més que no digui els milions d'euros que han
guanyat, perquè es fotrien de mala llet, com jo quan ho he
llegit, i els nervis de seguida es descontrolen i puja la
tensió arterial. A pagar els rebuts... i tranquils!
1
Març 2007. El govern espanyol ha concedit al ex-terroriste
De Juana
Chaos, després de 115 dies de vaga de fam, el benefici de la
presó atenuada, el que representa que pot anar a casa seva,
custodiat, fins que compleixi l'any aproximat que li queda de
privació de llibertat. En quant ha arribat al hospital de
San
Sebastian amb ambulancia, el primer que ha fet ha estat renunciar a
seguir amb la vaga de fam. L'ejecutiu espanyol ha triat, dins de la
explicació de gest humanitari, millor convertir a Juana
Chaos en
un heroi que en un martir de la causa abertzale, el que
hagués
passat si hagues mort a la presó, culminat pel seu
dejú
voluntari. És curiós com les circunstancies han
convertit
a aquest senyor, en el seu dia un assesí sanguinari, en un
protagonista diari de l'actualitat espanyola. Aquest home ha
forçat a ETA i a Batasuna a recolçar-lo en la
seva lluita contra la justicia,
quan avans ETA l'ignorava. I el que és més, ha
aconseguit
deixar en ridicul als tribunals, primer per la condemna impresentable a
12 anys i després, per la reducció de la reclusió a 9 anys menys. 
1
Març 2007. Avui entra en
vigor la llei que posa fi al fet d'arrodonir les tarifes
telefòniques i a la facturació per minuts,
que tindrà que ser per segons.
Això tindria que representar una reducció del
rebut del
telèfon, sinó fos perquè les tres
principals operadores
telefòniques (Vodafone, Movistar i Orange), a partir d'avui
també, fan una pujada del 25% en la tarifa d'establiment de
trucada ( de 12 passa a 15 cèntims). O sigui que una cosa
per altre, el
telèfon ens seguirà costant igual, més
o menys. Les
associacions de consumidors s'han queixat d'aquest descarat increment,
oh casualitat, igual en totes les operadores, donant la
sensació
que s'han posat d'acord per tal d'evitar cap canvi de companyia per
aquesta raó. El Ministre d'Indústria, Joan Clos,
"passa" de la
qüestió e inclús s'apunta al dia sense
mòbil que
s'ha promocionat com protesta d'aquesta puja, però diu que
el Tribunal de
la Competencia i la Comisión
Nacional de las Telecomunicaciones
(CNT) estudiaran si hi han indicis de que les operadores
hagin concertat un preu igual per
totes, cosa que està considerada com falta contra el lliure
mercat. Aquest monopoli camuflat sobre els preus, concertat entre les
societats que dominen el mercat, com passa amb els bancs, les
petrolieres, i les telefòniques, es el pa nostre del cada
dia
espanyol. I si els hi posen una multa, la pagen... Millor dit, la
paguem tots amb altre pujada de preus.
1
Març 2007. La majoria de fàrmacs baixen avui
de cost, segons l'ordre de Sanidad
que senyala nous preus a través del sistema de Precios de Referencia.
Amb aquesta disposició, que incentiva el mercat dels
genèrics, es calcula que la despesa de fàrmacs a
càrrec de la Seguridad
Social
baixarà uns 640 milions d'euros a l'any. Més de
4.000
medecines es veuen involucrades en aquest canvi de preu, que
suposarà que el
negoci dels fàrmacs baixarà un 40 %, i
afectarà a
laboratoris i a botigues de farmàcia, que deixaran de
guanyar
molts diners. Els farmacèutics ja s'han queixat i apart, han
anunciat
que hi hauran problemes per carestia de fàrmacs, per la
falta
d'interès dels laboratoris en cobrir la demanda nacional,
doncs
passaran a l'exportació que els hi resultarà
més
rentable. Sanidad
i els laboratoris de genèrics, que són els que
tindran
més demanda, diuen que no, que tot funcionarà
bé.
1
Març 2007. El primer ministre italià Romano Prodi
ha
superat la moció de confiança en el senat, per
162 vots
contra 157. Demà passarà a la càmera
de Diputats,
on no tindrà problemes. Però queda patent que
cinc vots,
amb la quantitat de partits que formen la centro-esquerra italiana, no
és suficient per mantenir un govern estable. Veurem com
resolt
Prodi les seves idees sobre la presència militar italiana a
Afganistan, o el projecte de llei sobre parelles de fet, heterosexuals
i homosexuals, delicades futures votacions pendents al Senat
italià.| Veure anteriors pàgines |