Març 2009

  31 Març 2009. El Govern català ha aprovat el projecte de llei de consultes populars, cosa que converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que impulsa una llei que li permetrà sol·licitar a l'Executiu espanyol una convocatòria de referèndums sobre 'qüestions d'especial transcendència política', sempre que ho reclama el 3% de la població catalana, o sigui uns 221.000 habitants.
  El Parlament haurà d'aprovar per majoria absoluta qualsevol proposta de consulta popular, i el Govern espanyol, en compliment de la Constitució, tindrà sempre l'última paraula i decidirà si autoritza o no la consulta, la qual no tindrà força vinculant.
  La llei, diuen, augmenta la 'qualitat' de la democràcia a Catalunya. Es pot demanar decidir. Ara, altre cosa serà que ens fotin cas.


  30 Abril 2009. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha estat elegit per unanimitat president del nou partit Poble de la Llibertat (PdL), que integra Força Itàlia (liderada pel Cavaliere) i la post-feixista Aliança Nacional.
  El gran líder de la dreta italiana clama per canviar la Constitució i demana ampliar els seus poders, que considera 'gairebé inexistents'. Vol la reforma de la Constitució perquè segons ell és necessari modificar la segona part de la Carta Magna, perquè actualment 'a Itàlia el primer ministre té uns poders ficticis, mentre que a l’estranger, a les grans democràcies, gaudeix de poders reals'.


   29 Març 2009. El Banc d'Espanya ha decidit intervenir Caja Castilla-La Mancha (CCM), el que suposa la primera intervenció d'una gran entitat financera des de la de Banesto el 1993. Aquesta Caixa tenia projectat fusionar-se amb UniCaja, però ha arribat tard.
  Caja Castilla-La Mancha té prop de 600 oficines i més de 2.500 empleats. Al final del 2008, comptava amb crèdits concedits per import de 19.500 milions d'euros i amb dipòsits de clients per valor de 17.200 milions d'euros, que estan garantits pel Fons de Garantia de Dipòsits. Va declarar el 2008 uns beneficis de 92 milions d'euros, 30 del quals de beneficis consolidats, lo que demostra que no té res a veure els beneficis que es declaren amb la falta de liquiditat, que mantenen en secret fins que el Banco de España ho denuncia.
  Moltes de les caixes que per captar promotors immobiliaris i clients van concedir hipoteques a tothom, inclús al 110% del valor inicial de venda, es troben ara sense els promotors i amb quotes impagades que es mengen la poca disponibilitat que els hi quedava.
  A rel de la intervenció, la CCM passarà a ser gestionada per tres administradors mancomunats. El Govern ha demanat que 'no cunda el pánico' (amb altres paraules), però la cua que es formarà demà a totes les seves sucursals (si obren) serà de telediario.
  Segur que ara començaran a petar altres Caixes que ja no tindran el recurs 'fàcil' de fusionar-se. I és que d'hipoteques basura aquí també en tenim un fotimer.


  28 Març 2009. El president dels EUA, Barack Obama, ha presentat finalment la seva estratègia per a l'Afganistan i el Pakistan, i ha donat un fort accent internacional a buscar solucions per a una situació 'cada vegada més perillosa'. Ha dit que 'aquest no és un problema només dels EUA. És un repte de seguretat internacional de primer ordre', i que aquesta realitat 'demana un nou sentit de responsabilitat compartida'. Es refereix al terrorisme d'Al-Qaida.
  L'anunci del desplegament de 4.000 soldats nord-americans més fet ahir per Obama se suma a l'enviament anunciat el mes passat de 17.000 més, acció que acostarà la presència nord-americana a l'Afganistan als 60.000 homes. Després de dos mesos a la Casa Blanca, Obama ha passat a pensar con el seu predecessor, substituint a Hussein per Al-Qaida i les armes químiques per talibans. El terme 'insurgents' continuarà igual.
  Deu ser que no vol que hi hagin tants aturats a l'Inem americà, a part, és clar! de continuar potenciant el negoci nacional de l'armament. (Els cotxes no es venen).


  27 Març 2009. El director de teatre Albert Boadella, en una intervenció al Fòrum Nueva Economía, com teloner de la presidenta de la Comunidad de Madrit, Esperanza Aguirre, ha assegurat que té molt clar a qui votarà en les pròximes eleccions europees. Votarà la formació UPyD, que lidera Rosa Díez, perquè és 'la continuación de Ciutadans, pero en el conjunto de España'.
  L'anunci del renegat va dirigit al partit Ciudadano's, i deu formar part de la nova picabaralla dins de l’'españolismo'. En unes dures declaracions, el candidat de Ciudadano's a les eleccions Europees, acusava el partit de Rosa Díez de pretendre la 'desaparició' de Ciudadano’s abans de les properes autonòmiques per 'evitar una confrontació electoral que els d’UPyD consideren perduda'. En resposta, el portaveu d’UPyD a Catalunya (el que es queixa del català en les aerolínies) va acusar ahir Ciutadano's 'd’arrogar-se fal·laçment la representació com a únic partit a Catalunya que combat el nacionalisme'.
 Un nou episodi de la pugna entre dos partits que lluiten per un espai electoral virtualment idèntic, i que amenaça de fer-se més intensa a mesura que s'aproximin les eleccions, amb juglares inclosos.


  26 Març 2009. Paguem les tarifes de telèfon mòbil més cares de tota la Unió Europea.
  Brussel·les va tocar ahir el crostó a les telefòniques espanyoles denunciant que els preus que cobren per les trucades i els missatges de text doblen la mitjana comunitària.
  I això parlant d'euros. No del sous dels europeus, tant diferents, i en els què Espanya figura a la cua.
  Igual passa amb la línia fixa i amb la banda ampla de connexió a Internet.
  'Espanya té un problema de competència', va declarar la comissària europea de Telecomunicacions, o sigui, que a Espanya no hi ha competència entre les operadores. Sistema monopoli. Sistema taurons.
 Telefónica passa de tot i, a sobre, es queixa. Critica que institucions públiques instal·lin xarxa de fibra òptica per portar connexions a llocs on resulti rendible el mercat privat. Vol que la xarxa pública arribi només a petits nuclis en els què no surti a compte que la iniciativa privada porti línia.


  25 Març 2009. Els senyors estudiants volen demà per la nit anar a passejar per la Rambla. I les autoritats han dit que nanay, que per la Rambla no passa cap mani. El perill és que al carrer, amb els estudiants s'uneixen grups radicals, antisistema i violents, que res tenen que veure amb la comunitat educativa i que només volen gresca. Les autoritats no volen que l'emblemàtica Rambla es converteixi en un escenari de enfrontaments i saqueig, com altres vegades ha passat. ¿Seran els senyors estudiants tan savis com per canviar d'idea i anar per la Via Laietana? Ja veurem.
  Mentre, un centenar d'aquests senyors estudiants que volen ser protagonistes i passar per la Rambla s'han tornat a tancar a diversos centres universitaris, impedint en algun d'ells les classes. Això de ser 'anti-Bolonya' es veu que els hi fa gràcia. Clar... la qüestió és ser algo més que talla-carrers.
  I els polítics entretinguts discutint si els mossos d'esquadra s'han passat o no i, si s'han passat, qui té la culpa. Ci/oU i PPC tenen altre tema per anar explotant les seves habilitats demagògiques.


  24 Març 2009. La crisi mundial passa factura als líders polítics per no tenir la vareta màgica que la solucioni.
 Primer va ser Islàndia la que va patir la dimissió del seu primer ministre, Geir Haarde. A finals de desembre va ser el de Bèlgica, Yves Leterme, el que se'n va anar a casa. A mitjans de Febrer el primer ministre de Letònia, Ivar Gdmanis, va dir 'aquí us quedeu'. Ara és el primer ministre d'Hongria, Ferenc Gyurcsany, el que vol plegar i demana una moció de censura contra el seu propi govern perquè surti un 'voluntari'. I la coalició que governa la República Txeca, encapçalada per Mirek Topolanek, ha caigut per un vot de diferència en una moció de censura iniciada per l'oposició socialdemòcrata i secundada pels comunistes. Malgrat això, Topolanek continuarà presidint  aquest semestre la Unió Europea.
  La recessió amenaça a tots els governs, siguin del color que siguin i dóna força a les oposicions, que tenen la feina ben fàcil.


  23 Març 2009. El conseller d'Economia, Antoni Castells, va i confirma que el que va revelar el conseller d'Interior, Joan Saura, sobre les xifres que ofereix el Govern espanyol en la negociació del finançament no eren una filtració sense fonament sinó la pura realitat, 1.200 milions. El secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha dit que l'oferta de finançament autonòmic per a Catalunya no hauria de baixar dels 3.500 milions d'euros el primer any. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha advertit a CiU que no es pot demanar 'la lluna' ni 'quantitats impossibles'. El president de la Generalitat acusa CiU de fer de tot, menys el que necessita Catalunya i li recrimina que es negui a col·laborar fent pinya. ERC i ICV han demanat al PSC i CiU que es mostrin ferms davant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero en les negociacions sobre el finançament autonòmic. No és un diàleg de besucs... És com funcionen els polítics catalans.
  I ara surt el ministre d'Economia i diu que lo important no és la quantitat, sinó el model a seguir. Id, id, centrals.


  22 Març 2009. Avui és el dia Mundial de l'Aigua. A Istambul s'ha celebrat el Fòrum Mundial de l'Aigua, una reunió de representants de tots el paísos que es realitza cada tres anys i en el que els experts comenten i denuncien els problemes que crea (i crearà) aquest element i les mesures que es tindrien que prendre.
  L'any 2050 serem 9.000 milions de persones a la Terra, 2.200 milions més que ara. Però la quantitat d'aigua continuarà sent la mateixa. Tothom coincideix en senyalar que els recursos hídrics seran el focus de conflicte més importants els pròxims anys. L'aigua passarà a ser el petroli del segle XXI.
  Els territoris més propensos a tenir problemes seran, entre d'altres, el Mediterrani, el Pròxim Orient, el sud de l'Àsia, el sud dels EUA i sobre tot, les conques hidrogràfiques compartides per dos o més països, fet que produeix litigis i friccions entre els estats, que se'n aniran incrementant i agreujant.
  El Fòrum no ha aconseguit consens per declarar l'aigua com un 'dret humà', degut a l'oposició del Brasil, els Estats Units i Egipte, que han bloquejat aquest reconeixement i no han permès tampoc l'ús del terme "dret bàsic" en la declaració final, que es limita a considerar l'aigua com una 'necessitat'.
  El sistema de desenvolupament imposat per les institucions financeres internacionals, es basa en convertir-ho tot en mercaderia. L'aigua representa diners i poder. El que la vulgui, encara que caigui del cel, la tindrà que pagar. I amb IVA, que és un luxe. Home!, faltaria més!


  22 Març 2009. Segons el Baròmetre polític de Catalunya elaborat per a El Periódico pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), la coalició formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA perdria en unes hipotètiques eleccions actuals, la majoria parlamentària que va aconseguir el 2003 i que va revalidar el 2006, al registrar ERC una davallada de 6-7 escons. Ci/oU guanyaria 6-7 escons i podria formar majoria amb el PPC, que perdria 1-2, o amb ERC.
  Malgrat que diuen que el poder desgasta, a Catalunya no succeeix això. Malgrat la crisi i la fins ara no negociació financera, el socialistes guanyarien 1-2 escons més.


  21 Març 2009. Un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) apunta que es patent la sub-representació de la dona en la informació política .
  El treball, que analitza els informatius de sis televisions catalanes en l'últim trimestre del 2008, revela que la presència femenina solament ocupa el 15,5% a les notícies polítiques i que la durada mitjana de les seves intervencions és d'un minut i 12 segons. El temps mitjà de paraula dels homes és de dos minuts i un segon, gairebé el doble.
  Les que més hi intervenen són María Teresa Fernández de la Vega; les conselleres Mar Serna i Montserrat Tura, i la líder del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, l'única dona al capdavant d'un partit a Catalunya.
  Natural, si tenim en compte que el caps de govern central i autonòmic són homes. O és que tenen que delegar en una secretaria per estar tots i totes contents?


  20 Març 2009. El president veneçolà, Hugo Chávez, torna a insistir en tirar endavant amb el procés d'estatalització del Banco de Venezuela, el que representa desvincular-lo del seu propietari, el grup espanyol Santander. Ja ho va anunciar fa més d'un any.
  En una aparició televisiva, el president va negar els rumors al voltant del fet que el seu Govern desistiria de la compra del Banco de Venezuela, valorat en uns mil milions d'euros, per l'advers clima econòmic internacional que afecta el país pel descens dels preus del petroli, d'on provenen 93 de cada 100 dòlars.
  El Govern veneçolà compta amb 13 bancs públics i tots arrastren pèrdues. Es veu que en volen un que funcioni...


  20 Març 2009. L'acord entre el govern central i l'andalús de fer efectiva el deute històric d'aquesta comunitat, per 1.200 milions d'euros, escalfa, encara més, l'assumpte del nou model de finançament de les autonomies, pendent des de fa mesos i posa més llenya al foc polític català.
  El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, en una roda de premsa sobre els possibles excessos dels Mossos d'Esquadra, i sense venir a conte, va revelar que el Ministeri d'Economia, en la seva última proposta sobre el finançament autonòmic, parlava de 1.200 milions d'euros per al 2009; 1.600 per al 2010 i 2.000 per al 2011, oferta que la Generalitat havia rebutjat.
 Més feina per el portaveu i el secretari de Ci/oU, que un dia sí i l'altre també, van senyalant tot el que el tripartit català fa malament i la manera en que es tindria que fer, no perdent ocasió per llançar les corresponents andanades contra el govern, com bon partit de l'oposició que són. El tema està tan trillat que ja no val la pena llegir o escoltar el que comenten des d'un i altre costat, perquè ja s'ha dit de tot.
  >Des de Brussel·les, el president del Govern, Rodríguez Zapatero, en referència a les quanties revelades pel Govern català al voltant del finançament, no dóna per vàlides 'ni xifres ni filtracions', perquè la negociació continua i només hi haurà dades oficials quan es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), reunió que es té que esperar que es constitueixi el govern gallec. Ja no ve d'un mes.


  20 Març 2009. Una nova jornada de vaga a l'escola pública es va registrar ahir, la tercera en poc més d'un any, convocada per els sindicats USTEC-STEs, UGT, CCOO, CGT i ASPEPC-SPS, associada a una manifestació pel centre de Barcelona per protestar contra les polítiques educatives de la conselleria d'Educació de la Generalitat, que dirigeix Ernest Maragall.
 També es van adherir el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Sindicat d'Estudiants (ES), l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP). A la protesta es calcula hi han participat 23.000 mestres i 3.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana (80.000, segons els sindicats). Amb el mateix propòsit s'han fet mini-mobilitzacions a Lleida, Tarragona, Tortosa i Girona.
 Professors i estudiants volen denunciar que la conselleria està aplicant actualment alguns articles del projecte de la llei d'Educació de Catalunya (LEC), encare en tràmit parlamentari, text que a més rebutgen de front. També es queixen de la proposta d'ampliació voluntària de la jornada lectiva del professora, de que es solucioni el dèficit de construccions i la massificació de les aules i demanen que s'acabi amb les 'restriccions' en la dotació de recursos econòmics i humans i, molt especialment, exigeixen la dimissió del conseller Ernest Maragall.
  La primera gran manifestació contra les polítiques educatives del Govern va ser el 14 de febrer de 2008, mentre que la segona va tenir lloc el 13 de novembre passat.
  Maragall, per la seva banda, després de lamentar els perjudicis que la convocatòria hagi pogut causar a les famílies, va reiterar la voluntat de continuar amb la mateixa fermesa la seva estratègia educativa i va recordar que en aquests moments és el Parlament qui té la paraula sobre la reforma.
  Aquests actes només fan que incrementant la desigualtat que hi ha en el món laboral. Els que tenen la feina garantida (per ara) no volen canvis i es permeten el luxe de que els hi rebaixin del sou un dia de vaga. Altres van cada dia a l'INEM buscant alguna possibilitat de treball.


  19 Març 2009.  La ministra de Defensa Carme Chacón ha visitat les tropes espanyoles destacades a Kosovo i els hi ha anunciat la tornada a casa abans d'aquest estiu. La ministra ha dit que desprès de deu anys, s'han completat els objectius fixats. La seva missió, dins de l'OTAN, per consolidar la pau i l'estabilitat a la zona, és participar en la reconstrucció d'infraestructures i protegir els refugiats serbis.
  Recordem que Kosovo es va convertir fa un any, unilateralment, sense el consentiment de Sèrbia, en país independent i que Espanya no l'ha reconegut, però sí altres 54 països, entre ells els Estats Units i la majoria de la Unió Europea (UE).
  El Govern de Kosovo ha aprofitat l'anunci de la retirada com una mostra de que el país està guanyant estabilitat i per això es pot reduir la presència militar estrangera.
  En canvi, l'OTAN critica que la decisió no hagi estat debatuda al si de l'Aliança, però la posició del govern espanyol està clara: No mantindrem forces militars d'ajuda en territoris d'un país del que no acceptem la seva independència. Queda clar que Espanya no podrà mai acceptar la independència forçada d'un estat (i menys europeu), doncs donaria ales als moviments nacionalistes autonòmics, amb el perill de que el centralisme espanyol se'n anés en orris.
  A Kosovo hi han 630 militars. (Al Líban n'hi han 1.100; a l'Afganistan 778; a Somàlia 395; a Bòsnia Hercegovina 258; al Txad 100; i a Geòrgia 10).


  18 Març 2009. El 'vagin passant' que promou la 'Casa Gran del Catalanisme' del senyor Mas, com és lògic, va donant peu a que en el seu interior es crein els respectius 'grupets'. Els liberals de CDC han decidit agrupar-se junt a les ja diverses plataformes sobiranistes que funcionen en l’òrbita convergent, amb un grup que portarà el nom de 'Llibergència' (ja no queden noms presentables), i que compte entre els seus promotors amb membres de l’executiva de CDC com David Madí i Antoni Fernández Teixidó.
  Ja existeix 'Convergais', que agrupa persones interessades en els drets homosexuals, així com 'Dones d’avui.cat', de caràcter feminista. Artur Mas és partidari de desplegar aquests grups de persones, reunides per sensibilitats, per funcionar junts. Però les segones 'inquietuds' de les agrupacions, a la llarga es convertiran en condicionaments problemàtics, que no poden portar a res de bo. Un nucli de barreges mai es consolidarà ni deixarà de ser fràgil.


  17 Març 2009. 'Els sindicats tenen dret a defensar les seves posicions, però ni l'escola és seva ni es pot consentir que ningú s'apropiï de l'educació'. Així s'ha manifestat el conseller d'Educació Ernest Maragall en una entrevista que publicava el diari Avui, d'actualitat perquè hi ha anunciada una vaga de professors el dia 19. També deia: 'Castigar els ciutadans amb una vaga en nom d'una discrepància política no em sembla acceptable' i 'Al costat de les veus discrepants, n'hi ha d'altres que em diuen que no afluixi'.
  Es produeixen massa sovint aquestes 'discrepàncies' entre els que estan nomenats per les urnes per decidir què es té que fer per millorar la societat i els grups laborals o civils, com sindicats i associacions, que opinen diferent i no es conformen amb que l'executiu tingui en compte les seves propostes i consideracions i, fent servir el dret de vaga i manifestació, es mantenen en les seves idees i impedeixen que es tirin endavant els projectes de millora que els governants consideren d'interès prioritari.
  L'Educació és un dels apartats socials que més necessita una remodelació. Però tal com van les coses, s'està convertint en una missió impossible. I altre dia els nens a casa.


  16 Març 2009. No tinc gaires records dels meus temps d'estudiant... Han passat tants anys... Però recordo que el recinte de la Universitat era sagrat. Si el vulneraves, al cap d'uns minuts tenies els grisos a la porta, esperant-te. I no et podies amagar o posar-te a córrer, com fèiem al carrer. Era un joc contra la imposició. Un joc que en molts sentits, s'ha acabat.
   Però avui dia, en qüestions universitàries, estic desplaçat. Serà perquè en lloc de dictadura ara tenim democràcia. No entenc el que passa. Llegeixo dels diaris: Els Mossos d'Esquadra han desallotjat aquesta matinada un grup de 27 estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, que estaven tancats des d'aquest diumenge en la biblioteca del centre universitari 'per la seva necessitat d'estudiar' i que mantenien una 'vaga a la japonesa'. També a la Universitat de Barcelona hi han 'tancats' fa mesos una colla d'estudiants.
  I em pregunto: Estan obertes universitats i biblioteques nit i dia, inclús diumenges? Què es guanya amb auto-tancar-se? Què vol dir necessitat d'estudiar? Es pot fer vaga, encara que sigui a la japonesa, quan no es treballa? ¿No tenen els queixosos un canal obert (com tot fill de veí) per deixar constància de les seves idees i reivindicacions?
  Mi quedat endarrerit... És clar que també podria ser que alguns joves no han estudiat o no han entès encara què és la llibertat.


  15 Març 2009. El director general de Turisme de la Generalitat ha indicat que aquesta setmana 25 inspectors faran 500 reconeixements a bars, restaurants i hotels de zones turístiques catalanes per veure si compleixen la llei de política lingüística, segons la qual han de retolar almenys en català i una persona de la plantilla ha de ser capaç d'entendre en català els clients. Serà una campanya informativa que tindrà una segona fase, d'aquí tres mesos, en què es començarà a sancionar els locals que incompleixin la llei amb multes d'entre 300 i 600 euros per cada infracció.
  El primer que un pensa és 'pobres inspectors', que en 5 dies tenen que fer 20 reconeixements, o sigui 4 visites al dia. Ja tindran prou temps? O els hi posaran ajudants? No s'herniaran? O és que les visites inclouen donar classes de català?
  I lo segon que un pensa és que amb aquesta inspecció, segur que no quedarà 'res arreglat'. Continuarem anant al bar i ens continuaran contestant '¿cómo dice?'
  Per cert!... Quant gastem en propaganda i en inspeccions tractant d'imposar el català a la força? Per nassos!! No és contraproduent?


  14 Març 2009. Milers de persones (unes 12.000, segons la Guàrdia Urbana, i 50.000, segons els organitzadors) han participat aquesta tarda en la manifestació pel centre de Barcelona, convocats pels sindicats CCOO i UGT, en contra de la crisi i en defensa de l'ocupació i dels actuals nivells de protecció social.
  No hi ha dubte de que els sindicats consideren l'actual situació de crisi una circumstancia molt favorable per fer-se notar i captar socis d'aquests que, amb la por al cos, paguen la quota de rigor. Al final, s'ha llegit un manifest que acusa els governs central i autonòmic d'haver promogut mesures 'insuficients, parcials, que arriben amb retard'. Quina poca imaginació.
   I a Madrit, han estat els sindicats de policias UP, CEP, UFP i SPP els que han convocat una manifestació on han participat 25 mil policies segons els organitzadors (o sigui 6 mil) que han sortit al carrer reivindicant la igualtat salarial entre els diferents cossos, Mossos d'Esquadra, Policia Nacional, Policia Municipal i Guàrdia Civil. Han demanat al ministre de l'Interior, Pérez Rubalcaba, que compleixi la seva promesa de 'dignificar els sous' i 'rectifiqui i canviï el rumb d'un dels pitjors atacs' als drets d'un col·lectiu, que 'es juga la vida cada dia'.
 Amb relació a aquesta protesta, Interior afirma que la crisi 'fa molt difícil assumir les demandes'.



  13 Març 2009. Prop de 3 mil (o 6 mil o 10 mil, segons qui compti) estudiants universitaris (se suposa) es van manifestar ahir dijous a Barcelona contra l'aplicació del pla de Bolonya, convocats per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, dues organitzacions estudiantils contràries a la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) Bolonya.
  Els manifestants van acabar el recorregut i uns quants centenars (segons qui compti) van ocupar per sorpresa el campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Els estudiants(?) reclamen la paralització de l'anomenat Procés de Bolonya i volen l'obertura d'un debat sobre els riscos que ells perceben de 'privatització' de la universitat pública i de supeditació als interessos de empreses particulars.
  Segurament perquè les aules serveixen simplement per anar-hi a estudiar, aquesta nit els Mossos d'Esquadra han començat a desallotjar els estudiants tancats, que tindran que anar a 'pensar' i a dormir a altre lloc.
  El problema que es planteja és que aquests grups no son representants legals dels alumnes, i obren segons acords decidits en assemblees minoritàries. Malgrat això, les autoritats universitàries atenen les queixes i es mostren disposades a dialogar.


  13 Març 2009.  Suïssa, Àustria i Luxemburg també decideixen flexibilitzar el secret bancari i se sumen a les recents mides adoptades per Andorra i Liechtenstein, degut a la pressió del G-20 (paísos rics i economies emergents), en pro de millorar la cooperació informativa tributària i la transparència fiscal.
  Però acabar amb els paradisos fiscals no serà tan fàcil. Hi han paísos de viuen d'aquestes inversions anònimes i Suïssa és un d'ells. Asseguren els suíssos que cooperaran en la simplificació i ampliació dels processos d'intercanvi d'informació amb altres països en cas de sospites fundades de frau o d'evasió fiscal, però el Consell Federal Helvètic ha deixat clar que 'el secret bancari suís continuarà intacte'.
  El conjunt de paradisos fiscals i centres financers mundials, des de Singapur fins a les illes Caiman, estan fent passos últimament cap a la millora de la transparència de dades, segons diuen ells i creu l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Però costa creure que un milionari espavilat tingui problemes per amagar el que vulgui que no es trobi.


  13 Març 2009. A Espanya durant l’any 2008 es van vendre 9 milions d’entrades de cine menys que durant el 2007. El 2007 la disminució va ser de 4,7 milions respecte al 2006. Els empresaris estan alarmats per la continua baixada d'espectadors i culpen a la pirateria informàtica dels seus mals. Espanya diuen que és el segon país del món amb més pirateria digital, després de la Xina. Es calcula que els espanyols van fer uns 350 milions de descàrregues il·legals de films.
  Malgrat el constant bombardeig mediàtic de premis i propaganda camuflada que fan les actuals productores de cine, el negoci no funciona. Es podrien plantejar els experts si la davallada obeeix 'també' a que les pel·lícules d'ara no tenen ni la qualitat ni la categoria de les d'abans.


  12 Març 2009. El Barça s'ha classificat pels quarts de final de la Copa de Europa de Futbol i el Madrid ha fet el ridícul i s'ha quedat fora. No ens donen el finançament, però 'algo és algo, gracias. Ya les enviaremos más dinero, para ver si zurcen el equipo'.
  A Euskadi la situació rere les eleccions segueix sense clarificar-se. Per un costat el PNV no es conforma en deixar el govern i per altre, el PSE no aconsegueix cap recolzament en ferm per pujar al poder. El PP demana molt.
  Una sentencia del Tribunal Suprem declara que l'acomiadament d'una treballadora en estat té que considerar-se nul, inclús si l'empresa ignorava aquesta situació al rescindir-li el contracte. O sigui que si una dona està embarassada por fer el que vulgui durant quasi un any, que no la poden fer fora. Deu ser per reforçar el famós dret d'igualtat?
  I per donar més expectació sobre el què fa i deixa de fer el magistrat Garzón, el Poder Judicial està esbrinant si ha comès una falta disciplinaria al no informar del que va cobrar fa 3/4 anys d'uns cursos acadèmics a Nova York, quan estava d'excedència. Més llenya!


  11 Març 2009. Estem travessant un període d'incertesa, arrossegats per una crisi econòmica mundial que no tenim clar d'on ha sortit ni com es pot arreglar. Flota en el ambient una sensació de desconcert i d'impotència que sembla que no tingui solució.
  El més perjudicat és el govern espanyol, un partit sense majoria, que per decidir depèn del recolzament de partits minoritaris que, lluny de la conceptuació global, van a les seves. Les multinacionals i els seus bancs i caixes continuen guanyant els diners a cabassos, i no es poden 'tocar' perquè és lo únic que funciona i aguanta les aparences. I cada dia tenim més aturats. I cada dia les pressions de les patronals són més fortes. Cauen pals per tot arreu i en Zapatero es troba bloquejat per les circumstancies i traient solucions que no convencen a ningú.
  I la possibilitat de que una alternança solucionés quelcom es una quimera. La situació actual del PP, amb problemes d'identitat, no està per tirar coets, malgrat ells ho facin per celebrar la reconquista del feudo gallec (que ha anat a buscar el canvi per la crisi, no per les qualitats dels populars) i per ensordir la 'traca' valenciana garzonera.
  Res queda segur i la cosa sembla que es prolongarà en el temps, perquè no existeix, ni a Espanya ni en el món, la panacea que tot ho arregli. 


  10 Març 2009. Hi ha gent que em pregunten per què poso ja fa temps Ci/oU quan em refereixo a Convergència i Unió. Alguns ja ho entenen. Però a altres se'ls si fa difícil comprendre que simplement remarco que els camins que porten el Senyor Mas i el senyor Duran no van en la mateixa direcció.
  Per exemple, el secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Maria Pelegrí, ha expressat respecte per la manifestació independentista que dissabte va portar milers de catalans a Brussel·les i a la qual va assistir una delegació de diputats i càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), els seus socis a la federació de CiU, però Pelegrí, precisament per distanciar-se d'aquesta implicació activa de CDC en la mobilització, ha recordat que CiU no té la independència de Catalunya com a objectiu en el seu programa.
  Les tàctiques polítiques són moltes i variades, ja ho veiem... Ci/oU és com un matrimoni desavingut que aguantarà fins el moment més propici per tots dos per divorciar-se. 


  9 Març 2009. La decisió del Govern de revisar la llei que regula la interrupció voluntària de l'embaràs tornarà a crear un gran debat sobre els aspectes morals, polítics i sanitaris, com ja va crear la norma que està en vigor, aprovada el 1985, i que es vol millorar perquè s'ha demostrat que és insuficient per garantir l'autonomia de les dones, la seguretat jurídica dels metges i la veracitat de control dels tres supòsits que permeten avortar.
  L'Executiu treballa amb els informes de experts per configurar una llei de terminis, similar a la que s'aplica en altres països (França, Alemanya, Bèlgica), que deixa en exclusiva a la dona, a partir dels 16 anys, la decisió d'interrompre l'embaràs durant les 14 primeres setmanes de gestació, extensible a 22 en els casos que comportin un greu risc per a la mare o quan es detectin greus anomalies en el fetus.
  En una matèria tan summament delicada com la de l'avortament és impossible el consens social ampli. La dreta (els que tenen prou diners per avortar d'amagat) ja s'està queixant. I l'Església, no vegis...
 

  8 Març 2009.  Ahir uns 3.000 catalans (10.000 segons els interessats) van fer-se presents a Brussel·les per reivindicar davant de la Unió Europea i als ulls del món, el dret de Catalunya a l'autodeterminació. La mobilització ha estat preparada durant mesos pel col·lectiu 'Deu Mil a Brussel·les', de caire civil.
  Entre els assistents hi havia càrrecs i militants de CDC i d'ERC. Cap eurodiputat català no ha participat en la protesta, tot i que l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès sí han estat representats a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna i el Bloc Nacionalista Gallec.
   La presidenta del PP català ja ha donat la seva opinió. La popular creu que el partit d'Artur Mas s'ha 'radicalitzat', ja que diversos directius de la formació han participat en la protesta, 'una manifestació per l'autodeterminació, que no és el que vol la majoria de la societat catalana'.


  7 Març 2009. Els resultats de les eleccions autonòmiques a Galícia i Euskadi el passat dia 1 priven a l'Executiu central del suport del PNB i el BNG, els 'socis' que van salvar els mobles en els últims pressupostos.
  Els partits nacionalistes surten del govern de les seves autonomies, que passaran a dependre de partits espanyols. Galícia sota el PP i Euskadi amb PSE i PP, segurament. (No farà falta el recolzament del membre de UPyD, ja que els vots per correus que quedaven per escrutar han tret un dels dos escons que tenia EU i l'han donat al PSE). Falta que el PP senyali el què vol a canvi de formar coalició de govern. Però el que està més clar és que el PNV, molt emprenyats per perdre el timó basc, ha dit a Madrid que no compti amb ells.
  El president Zapatero es queda sol i per tenir majoria tindrà que mirar cap Ci/oU, si bé el secretari Más ja fa temps que ve dient que tampoc estan disposats, tal com estan les coses, a fer costat als socialistes per treure les castanyes del foc.
  ¿Serà l'hora de què PSOE i PP s'entenguin i tots els partits nacionalistes quedin fora de joc? ¿O és el moment de què els convergents i unionistes passin a governar a Catalunya i així recolzin a Zapatero? Recordem que l'actual govern central porta cinc anys sense aliats estables i ha sortit endavant. Com podrà continuar?


  6 Març 2009. Gran part de les marques d'automòbil que formen l'Associació de Fabricant d'Automòbils i Camions (Anfac) van dir farà un mes que no participarien en el Saló de l'Automòbil de Barcelona perquè, amb altres paraules, no tenien quartos. Pobrets... Però ara resulta que han canviat d'opinió i han anunciat que sí que assistiran. Els integrants de la patronal diuen que el canvi de decisió respon a l'objectiu d'intentar donar un missatge positiu al mercat  davant la caiguda de vendes que viu el sector.
  En el seus comunicat, Anfac ha mostrat l'agraïment als organitzadors de la Fira de Barcelona, així com al seu equip directiu, al ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i, 'en especial', a les autoritats catalanes pels 'grans esforços' que han fet perquè el Saló de Barcelona tiri endavant 'en un moment tan difícil per la indústria'.
  Aquests 'grans esforços' que reconeixen sonen a 'barra lliure' i 'despeses pagades'. ¿Quants euros en costarà als catalans el manteniment d'aquest Saló 'contra vent i marea'?


  6 Març 2009. El Banc Central Europeu (BCE) ha rebaixat el tipus d'interès de referència fins a l'1,5%, el més baix de la seva curta història. I assegura que continuarà baixant. Seria una bona notícia si bancs i caixes no continuessin reticents a deixar diners, i si ho fan, ho facin en préstecs al consum amb interessos desorbitats. ¿De què serveix a la gent aquest '1,5%' si quan demana un crèdit i li concedeixen li cobren el 8 o el 10 %.
  Les institucions financeres segueixen utilitzant aquest diner barat per seguir ajustant el seus balanços per inversions mal fetes en el passat. No per recolzar la recuperació. És això del què es tracta?


  5 Març 2009. El jutge Garzón finalment ha decidit inhibir-se del 'cas Gürtel', el cas de corrupció vinculat al PP, i delegar-lo als Tribunals Superiors de Madrid i València, ja que els implicats tenen càrrecs autonòmics.
  Les investigacions de Garzón han trobat indicis, per un costat, contra el president de la Generalitat valenciana Francisco Camps i el diputat autonòmic Ricardo Costa, secretari general del PP de València. I per la rama de Madrid, contra els diputats regionals populars Alberto López Viejo, Alfonso Bosch i Benjamín Martín Vasco.
  Garzón, que seguirà investigant aquesta causa fins que l'acceptin els TSJ de Madrid i València, ha citat per al dia 18 sis imputats més, que s'uneixen als 37 a qui ja ha pres declaració i dels quals només tres han anat a presó (el presumpte líder de la trama, Francisco Correa, el seu cosí Antoine Sánchez i Pablo Crespo).


  4 Març 2009. El president dels Estats Units, Barack Obama, ha suggerit al seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, la paralització del projecte nord-americà de l'escut antimíssils a l'est d'Europa a canvi de la col.laboració de Moscou per frenar el programa atòmic de l'Iran. Això suposa oficialitzar per part de la Casa Blanca un nou enfocament amb Rússia, del qual el vicepresident, Joe Biden, ja va parlar el mes passat a Munic quan es va referir a la necessitat de 'prémer el botó de reinici' de les relacions entre Washington i Moscou.
  Però altre cosa es ficar-se amb l'Iran, amb qui els russos fan bones migues.


  3 Març 2009.  El fins ara president de Galícia i secretari general del socialistes gallecs, Emilio Pérez Touriño, ha anunciat que dimiteix del seu càrrec dins el partit. Ha remarcat 'Assumeixo plenament el resultat de les eleccions' i ha apostat perquè 's'obri una nova etapa dins el PSdG'.
  Per l'altre costat, el president del PP, Mariano Rajoy, va dir que 'Soy muy feliz', al confirmar-se que el seu partit ha recuperat la majoria absoluta a Galícia. També està content perquè a Euskadi, malgrat han perdut dos escons, els números permeten fer el 'canvi polític' que els populars havien defensat. 'Canvi polític' en aquest cas, vol dir que una autonomia deixarà d'estar governada per un partit nacionalista, separatista en idioma espanyol.


  2 Març 2009.
  Les eleccions autonòmiques d'ahir a Galícia han donat la victòria al PP d'Alberto Nuñez Feijóo, que ha aconseguit la majoria amb 39 escons (dos més que el 2005) i formarà el nou govern autonòmic, desprès de quatre anys de la coalició de socialistes i nacionalistes. El PSdG ha perdut un escó i es queda en 24. El BNG també en perd un i s'ha quedat amb 12.

  En quant a les eleccions al País Basc, el partit més votat ha estat el PNV, que ha obtingut 30 escons, un més que el 2005, mentre el PSE n'ha obtingut 24, sis més, el PP 13, dos menys, Aralar 4, 3 més, EA 2, 5 menys, si bé en aquestes votacions fora de la coalició PNV-EA d'abans, IU 1, dos menys, i UPyD 1 (força nova en aquests comicis).
  Com que la majoria serien 38 escons, el PNV es troba sense possibilitats d'aconseguir-la i serà molt possible que per primer cop i després de 29 anys, el lehendakari no sigui nacionalista. Ara començaran les deliberacions per obtenir pactes, pactes que, (PNV-PSE, PNV-PP, o PSE-PP-UPyD) faci el que es faci, no deixarà de ser 'curiós'.


  1 Març 2009. A Israel, el lider del Likud, Beniamin Netanyahu, ha anunciat que dóna definitivament per descartada l'opció de pactar un govern d'unitat amb la candidata de Kadima, Tzipi Livni, degut al fracàs de la seva última reunió.
  Mentre, continuen els llançaments de projectils 'casolans' des de la frontera de Gaza contra el sud d'Israel, posant en perill el precari alto el foc anunciat el 18 Gener.