   Juny
2010 
30 juny 2010. 
La titular del jutjat
d'instrucció
número 10 de Barcelona, Míriam de Rosa Palacio,
amb l'acord de la fiscalia, ha decidit la posada en llibertat
provisional dels senyors Millet i Montull, que han passat 12 dies a la
presó Brians-II.La presó provisional ha estat revocada després d'haver comparegut tots els testimonis citats en la primera ronda de declaracions, que ha finalitzat avui i, per tant, acaba la capacitat dels imputats d'influir en els testimonis, el motiu del seu empresonament. Dotze dies, de moment, són 12 dies, però la pancheta que llueix Millet a la sortida demostra que no s'ho passat tant malament amb els seus col·leges. 
30 juny 2010.
Després de la
sentència sobre
l'Estatut, la situació catalana està molt
embolicada.El president Montilla té que protestar perquè hi han molts socialistes catalans enfadats per la retallada i no vol perdre la seva confiança (vot), i per tant, es posa a l'altre costat de lo que pregona el govern central, que diuen que l'Estatut 'viu'. El PP de Madrit, en canvi, diu que es té que assumir la sentencia i obrar amb serenitat, una versió light d'allò de 'agua y ajo'. Montilla, i el líder de l'oposició, Artur Mas, s'han reunit aquest matí al Parlament i han decidit ajornar la cimera de partits i el ple extraordinari fins a conèixer els detalls de la sentència de l'Estatut, que serà a finals de la setmana que ve. 
29 juny 2010.
La immobiliària Grup Sacresa,
controlada per la família Sanahuja, va presentar ahir
concurs de creditors (suspensió de pagaments) amb un passiu
de 1.800 milions d'euros. Es tracta del tercer concurs més important presentat en el sector immobiliari espanyol, només superat pel de Martinsa, amb un passiu de 7.000 milions i el d'Habitat, amb 2.800 milions. El principal creditor de Sacresa és el banc anglès HSBC (Hong Kong and Shanghai Banking Corporation), amb un deute de 680 milions, si bé aquesta quantitat no s'ha inclòs en el concurs perquè Sacresa li ha ofert al HSBC un 10% del capital de Metrovacesa com a garantia de pagament. A la llista de creditors hi figura el Royal Bank of Scotland (RBS), seguit del BBVA (220 milions) i el Banco Popular (213 milions). També deu 82 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), òrgan creditici de la Generalitat. Els problemes de Sacresa provenen del mal negoci que va fer comprant Metrovacesa l'any 2008. La immobiliària era la primera d'Espanya el 2007, amb més de 1.000 milions de beneficis, però només un any més tard, l'empresa es convertia en una de les 'víctimes' de la bombolla immobiliària i ja tancava l'exercici amb pèrdues. 29 juny 2010. Ahir
al vespre, el Tribunal Constitucional (TC) va aconseguir pactar una
resolució sobre l'Estatut Català,
després de quatre anys de tenir-lo al calaix. I com era
d'esperar, anul·la 14 articles i en reinterpreta 23
més, que afecten la llengua, la justícia, el
finançament i el Síndic de Greuges.Alló de l'España de las Autonomías ha passat a la història. Perquè autonomia vol dir criteri propi i comporta certa llibertat. I una cosa és controlar i l'altre és ordenar i administrar com si fóssim uns estúpids inútils. L'España conservadora necessita de Catalunya i no vol deixar-li corda. Té por que s'escapi. Però ves a saber què és pitjor. Aquest nacionalisme espanyol encrespa els ànims i cada cop hi ha més gent pensant amb la independència. 
28 juny 2010. La
reunió del G-20 que es va celebrar el cap de setmana passat
a Toronto (Canadà) s'ha
acabat amb un comunicat que es resumeix amb la consigna que cada
país actuï d'acord amb les seves
circumstàncies, o com es diu en similars
circumstàncies, amb un 'sálvese quien
pueda'.Per quarta vegada s'han reunit els líders de les 20 economies més importants del món, les més riques, del G-8, i els grans països emergents. S'ho deuen haver passat la mar de bé, però de bones idees, cap ni una. Espanya hi ha assistit com a convidat permanent, per intentar trobar una sortida coordinada de la crisi. 
27 juny 2010. 
Per salvar els pressupostos per al 2011 i
aconseguir així esgotar la legislatura els
socialistes només
compten amb el PNB i Coalició Canària,
com
a conseqüència del calendari electoral
català, amb
CiU molt ocupada en barallar-se amb els socialistes
d'aquí. Però les coses han canviat is'ha generalitzat la creença que unes eleccions anticipades només agreujarien la caòtica economia i s'ha estès la percepció que l'atac dels mercats i les mesures de retallada també afecten la resta dels països europeus. La responsabilitat del que passa no recau només sobre les espatlles de Zapatero. Així ho ha entès el PNB, que es presenta com a salvavides del Govern i s'ha mostrat disposat a negociar no només els pressupostos, sinó la mateixa continuïtat de la legislatura. El preu d'aquest recolzament serà alt i conscient del valor dels seus vots, el president del PNB, Iñigo Urkullu, ha condicionat el suport a un acord satisfactori sobre l'autogovern basc, com demanar més competències per a Euskadi, mantenir el termini de construcció de l'alta velocitat basca i fins i tot podria tenir a veure amb l'evolució política del conflicte basc. Però, a més d'aquests aspectes, l'interès del PNB és mantenir les diputacions forals en que ara governen, després de les eleccions locals de 2011, i per això exigirien als socialistes que incompleixin el pacte amb el PP basc i no li prengui la Diputació d'Àlaba, l'única que en principi podria perillar. Això no és extorsió ni xantatge, no us equivoqueu. Se'n diu coalició puntual. 
26 juny 2010.
Els advocats de l'entitat Fundació
Orfeó Català-Palau de la
Música van entregar ahir al
jutge Juli Solaz, que investiga fa gairebé un any el saqueig
de milions d'euros de la institució, proves s'han trobat als
ordinadors de les secretàries dels
dos exdirectius, Fèlix Millet, i la seva mà
dreta, Jordi Montull.D'aquesta documentació es desprèn que els dos directius controlaven des dels seus despatxos obres públiques adjudicades pels governs de CiU, era Jordi Pujol, especialment la línia 9 del metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i, segons algunes fonts, obres hidràuliques. Els documents comprometedors també detallen suposades comissions del 4% i un presumpte desviament de fons a persones vinculades a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i a la Fundació Ramon Trias Fargas (ara CatDem), lligada al mateix partit. Deixem de banda si aquests ordinadors ja van ser registrats des del primer moment i el seu contingut figurava ja en el jutjat. És més important comprovar com començen a sortir a la llum més documents, fins ara silenciats, amb noms, fins ara només suposats. Quan trigarà el jutjat en prendre mides? O encare no toca. Per la seva part, Convergència Democràtica, en un comunicat, lamenta un cop més aquestes 'conjectures'.
26 juny 2010. El G-20 es reuneix aquest cap de setmana a
Toronto (Canadà) per debatre les mesures de sortida de la
crisi financera mundial. Dos anys després del crac, encare
segueixen discutint, el què vol dir que no tot
està controlat i que hi ha perill de tornar a caure.A la reunió entre les grans economies mundials és previst que es debati sobre la conveniència de retirar els estímuls fiscals per limitar el seu impacte en l'encara incipient recuperació. Aquesta mesura provoca la discrepància entre la UE i els EUA en les estratègies per sortir de la crisi. Europa (Alemanya, França, Grècia, Espanya, Portugal i, ara el Regne Unit) han dirigit les seva política econòmica en la retallada de la despesa pública. En canvi, els EUA insisteixen a mantenir els estímuls a l'activitat econòmica, perquè consideren que la seva retirada prematura podria precipitar una recaiguda i posar en risc la tornada al creixement. 
25 juny 2010.
En contra del que s'esperava i anunciava, la
tarifa elèctrica no
pujarà aquest mes de juliol. El Govern i el PP van arribar
ahir
a un principi d'acord per negociar un Pacte d'Estat en
matèria
energètica, de moment
amb l'únic resultat de suspendre
l'encariment del preu regulat de l'energia previst per al mes que ve.Les butxaques de les famílies ho notaran, perquè es parlava d'una alça d'entre el 5% i el 7%. Amb tot, la llum no quedarà congelada, perquè l'IVA pujarà del 16% al 18%. Però la pujada serà més forta, segurament a primer d'any, con li agradaria al PP, o després de les eleccions generals, com voldria el PSOE. Quan més trigui, més increment. Els taurons elèctrics necessiten pagar als seus consellers i als seus accionistes.  24 juny 2010. Un
greu accident de tren ha commocionat la nit de revetlla i la diada de
Sant Joan.Aquesta nit, a l'estació de Castelldefels-platja, 13 persones han mort atropellades per un tren. L'accident s'ha produït quan una trentena de viatgers, la majoria joves, que havien baixat d'un tren de Rodalies i que es dirigien a la platja per celebrar la revetlla de Sant Joan, van optar per travessar les vies en lloc d'utilitzar un pas inferior de l'estació, moment en què passava un tren Euromed, que els ha atropellat. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha declarat un dia de dol oficial després de visitar aquest matí Castelldefels. Malgrat el terrible impacte del succés, no trigarem gaire en veure com es transforma en altre afer polític. 
23 juny 2010.
El PSOE va salvar
el primer tràmit de la convalidació
al Congrés,
el decret de reforma laboral que fa uns dies va aprovar el Consell de
Ministres, gràcies
a l'abstenció dels tres principals partits de
l'oposició,
el PP, CiU i el PNB. Tots els partits de l'esquerra
minoritària
(ERC, ICV, IU, BNG i Na-Bai) van votar en contra, de manera que no
seran els interlocutors de l'Executiu en les negociacions en
què Zapatero i el ministre Corbacho,
hauran de buscar
aliances, que tindran que venir dels tres partits hegemònics
de la dreta parlamentària.
22 juny 2010.
El conseller Antoni Castells ha anat al despatx de la
jutge de Rosa Palacio per declarar com testimoni i ha reconegut
que en la tramitació de l'hotel del Palau es van cometre
errors
administratius i ha atribuit la responsabilitat en la poca cura a la
directora de Patrimoni, Inmaculada Turu.Castell aclareix que el conveni que va firmar amb Fèlix Millet el març del 2006 era un protocol d'intencions que no comportava drets i obligacions immediats i que només podia tenir conseqüències a posteriori. Subratlla, en contra del que li retreuen els partits de l'oposició, que ell no és responsable del seguiment dels convenis que firma i que l'Administració té garantida la compensació econòmica, que segons els seus càlculs, arriba als 5,6 milions d'euros. Sembla que s'allunya el perill d'una imputació contra Castells, que hauria comportat conseqüències polítiques impredictibles, però no serà gràcies a l'oposició, que segur que continuarà burxant. 
21 juny 2010.  Juan Manuel Santos,
el delfí del president sortint,
arrasa a la segona volta
i es converteix en el successor d'Alvaro
Uribe a Colòmbia.L'exministre de Defensa, candidat de la dreta, ha obtingut un 69% dels vots, derrotand així el seu rival, el candidat dels verds Antanas Mockus, amb el 27%.  20 juny 2010. 
Els obrers xinesos ja s'han cansat de l'explotació a que
viuen sotmesos. Una onada de vagues ha obligat a diverses
firmes estrangeres a apujar els salaris, mentre les nacionals s'ho
pensen.En els últims 30 anys, Xina s'ha convertir en la segona economia mundial. Tot ha canviat a la Xina menys els seus treballs alienants i robòtics de llargues jornades i curts salaris. Els obrers, combustible de la fàbrica global i artífexs del miracle xinès, diuen que ja n'hi ha prou. L'absència de sindicats no governamentals s'està acabant. S'anuncien protestes mentre els treballadors no tinguin sous dignes ni mecanismes vàlids per resoldre les disputes amb les empreses, opina Geoffrey Crothall, de China Labour Bulletin, que des de Hong Kong defensa els drets dels treballadors xinesos. 
19 juny 2010.  Un
mes i mig després que Espanya comencés a
registrar enormes especulacions sobre la seva solvència com
a país amb les conseqüents tensions financeres, el
Fons Monetari Internacional (FMI) va recolzar i fins i tot va elogiar
amb autoritat les mesures anticrisis del Govern.El director gerent d'aquest organisme, Dominique Strauss-Kahn, va destacar després d'entrevistar-se ahir amb el president José Luis Rodríguez Zapatero l'enorme confiança que es desprèn d'unes mesures eficaces per a la reducció del dèficit i que, va sentenciar, 'posen les bases per a dues dècades de creixement'. La visita de Strauss-Kahn a Madrid –atenent una invitació del cap de l'Executiu– es va produir en el context més favorable per aplacar la ira dels mercats i amb un Zapatero instal·lat en un ambient econòmic i financer més confortable. A veure quan dura la tranquil·litat.  18 juny 2010.  Ha mort l'escriptor
portuguès José
de Sousa Saramago, amb 87 anys, Premi Nobel de Literatura l'any
1998.
Va residir a Lisboa, fins l'any 1991, en què, al vetar el
govern
portuguès la presentació de la seva
novel·la 'L'Evangeli
segons Jesucrist' al Premi
Literari Europeu, al·legant que ofenia als
catòlics,
Saramago abandona Portugal
com a acte de protesta i
s'instal·la a l'illa de Lanzarote, Canàrias, on
ha mort. Altres
títols
seus coneguts són: Levantado del suelo
(1980), L'any de la Mort de Ricardo Reis (1984), Assaig sobre la
ceguesa (1995), El viatge de l'elefant (2008) i l'últim
publicat
seu, Caïm (2009).
18 juny 2010.
En
Millet i companyia copa tots les portades dels diaris. Que l'hagin
engarjolat quan ja ningú creia que això fos
possible,
té la seva gràcia. Van anar pel dematí
al jutjat
mig rient, i per la nit anaven, de franc, a la presó,
però, està clar, sense somriure. Serà
per pocs
dies, però ja tot és diferent.Quinze dies sense llibertat segur que ensenyaran a aquests senyors respectar els diners que no són seus. Curioses i gracioses són les declaracions d'un dels seus advocats, el més fatxenda, que per recusar la presó provisional que se'ls hi ha impost per no influir sobre els testimonis que tenen que declarar, justifica que els seus clients són uns marginats a qui ningú fa cas. El mateix guapet es permet recomanar públicament al conseller Castells que vagi a declarar un cop desdejunat. Segur que el conseller es posarà nerviós. 
18 juny 2010.
Els que gaudeixen llegin obres
literàries de qualitat tenen l'ocasió d'adquirir
l'últim èxit editorial. Es tracta de l'obra de
l'escriptora Alicia Sánchez Camacho, que porta per titul
'Temps de dones', i que l'autora va presentar abans d'ahir a l'hotel
Casa Fuster de Barcelona, acompanyada per la periodista Pilar Rahola.Doneu-vos pressa en comprar-lo, doncs és fàcil que la primera edició s'esgoti ràpidament.
17 juny 2010.
Mira
per on, la jutge ha ordenat presó provisional, comunicada,
incondicional
sense fiança per Millet i Montull, pel cas de l'hotel del
Palau,
al considerar que hi han indicis suficients de delictes molt greus i
per risc evident de destrucció de probes.Els acusats ingressaran aquesta mateixa nit a la Model de Barcelona. Buuueeeno...! És veritat que, quan es compleix el que un està desitjant (al menys per uns dies) se sent una grata joia interior.  17 juny 2010. El
Tesoro Público ha adjudicat avui Deuda
del Estado
per valor de 3.479 milions d'euros en bons a 10 i 30 anys.
Està
clar que, per col·locar-la sense problemes ha tingut que
elevar
l'interès marginal de les dues denominacions fins al 4,911%
i el
5,937%, respectivament.Amb aquesta bona rendibilitat, la demanda ha superat les previsions, ja que les entitats han sol·licitat 5.600 milions d'euros en obligacions a 10 anys, de les quals finalment es van adjudicar 3.000, mentre que la demanda de deute a 30 anys s'ha elevat a 1.100 milions d'euros, i se'n van adjudicar 480. Des de l'abril del 2009, en què l'agència d'avaluació de riscos Standard & Poors (S&P), (la que talla el bacallà en el món de les especulacions), va rebaixar la qualificació del deute a llarg termini d'Espanya fins al nivell AA, es tenen que oferir interessos més alts per compensar el risc denunciat. El deute alemany, en canvi, surt amb uns interessos mes baixos al haver-hi, diuen, menys risc pels compradors. 
16 juny 2010.
Com que de economia no es pot
parlar, perquè la gent es posa de mal humor, i
d'independentisme tampoc, ja que
el tema es va refredant, malgrat les aspiracions
dels Reagrupats, el
burca i el cas Millet/Palau
són ara les noticies mediàtiques
diàries. Amb aquests dos assumptes
els diaris van omplin fulles i fulles.El desitjat protagonisme d'alguns ajuntaments han convertit l'intranscendent ús de les burques i dels vels integrals en un problema social, creant una muntanya de opinions favorables i en contra. L'obligació natural de que tothom vagi amb la cara descoberta per motius de seguretat l'han convertit molts partits en un atac a les creences religioses dels immigrants, amb motius clarament demagògics. El cas Palau, amb la investigació de la comissió parlamentaria i amb noves dades i càrrecs, ha incrementat la incomprensió sobre la decisió judicial de que els implicats no estiguin a la presó. I amb relació al caire polític que ha pres el cas, tampoc es descobrirà res, ja que després de tants anys, tot ha quedat amanyat i ningú declararà a aquestes altures que van aplicar diners negres a una organització política a canvi de quelcom. No queda gent que vagi amb el lliri a la mà. Se l'han vengut. Però d'alguna cosa es té que discutir, sobre tot en temps de crisi. 
16 juny 2010.
El maquiavèl·lic Artur
Mas va descartar el convocar un referèndum sobre la
independència de Catalunya en la pròxima
legislatura si per fi por ser elegit president de la Generalitat.'El país no està madur per fer-ho', va afirmar ahir en l'última sessió d'una sèrie de set en què CiU ha volgut analitzar, amb un nou format, els problemes i els actius de Catalunya. Al final no li ha quedat més remei que posar ordre a les idees de la federació Convergència-Unió, i donar la raó a Duran Lleida, malgrat el desencís que patiran molts del seus seguidors. Ara no toca independència. El concert econòmic, serà el seu 'tema estel·lar'. Però encare queden molts dies per les eleccions i sempre cap la possibilitat de que es tingui que canviar, oi? 
15 juny 2010.  Tardarà
molt temps en ser controlat el
desastre ecològic pel gran vessament
de petroli al golf de Mèxic provocat per
l'explosió d'una plataforma petroliera el 20 d'abril
passat causant la mort d'11 treballadors.El president dels Estats Units, Barack Obama, ha incrementat la pressió sobre British Petroleum (BP) perquè es faci càrrec de les indemnitzacions pels danys provocats pel vessament, el més greu de la història del país. Demana que s'obri un fons de compensació que es gestionaria de forma independent amb 20.000 milions de dòlars (gairebé 16.230 milions d'euros) per pagar indemnitzacions i neteges. Obama també vol limitar les noves llicencies per extracció de cru.
14 juny 2010.
El govern central va filtrant globus sonda
amb les condicions que regiran la reforma laboral que
demà passat volen decretar. Però ningú
està conforme, ni sindicats
ni patronal. Els
sindicats estan buscant data per la vaga general per
després de vacançes. A l'estiu les vagues es veu
que no surten bé. I la patronal, està clar, totes
les ofertes els hi semblen poc. I els partits s'amaguen amb excusas, ja
que ells no votaran
una llei que perjudiqui els treballadors amb les eleccions tan
pròximes. És qüestió de
matemàtiques. Hi han més treballadors que
empresaris.I el govern, buscant la manera de que el decret tiri endavant. Patètic tot plegat, si tenim en compte que es imprescindible una nova regulació de les normes d'ocupació per beneficiar els contractes i reduir l'atur.  
14 juny 2010.  Sandro Rosell Feliu, de 46 anys,
barceloní, serà el nou president del C.F.
Barcelona a partir del 1er. de juliol i amb un mandat de sis anys.A les eleccions celebrades ahir al Camp Nou, a las què estaven convocats 118.665 socis, van votar el 48'09% (56.581), i el 61'35% (35.021) ho van fer a favor de Sandro Rosell, el 14'09% (8.044) per Agustí Benedito, el 12'29% (7.014) per Marc Ingla, i el 10'80% (6.168) per Jaume Ferrer, el cap del projecte de continuïtat protegit per el president sortint Laporta. 
14 juny 2010.  Les eleccions generals de
Bèlgica van tornar a demostrar ahir que entre
flamencs i valons hi ha una
divisió enorme. Els independentistes de la Nova
Aliança Flamenca (N-VA), de Bart de Wever, van obtenir una
victòria històrica, amb el 28% dels vots. A la
zona francòfona de Bèlgica i a la capital,
Brussel·les, el que es va imposar va ser el Partit
Socialista (PS), que va obtenir un 35% dels vots. Els uns i els altres
ara hauran d'emprendre unes negociacions difícils per formar
el govern, que amb sort durarà nou mesos, com
l'últim.Des de l'abril de 1993 el Regne de Bèlgica, amb el rei Albert II al capdavant, és integrat per tres comunitats (francesa, flamenca i alemanya) i tres regions (Flandes, Valònia i Brussel·les), les primeres amb competències relatives als individus (ensenyament, sanitat i cultura) i les segones amb competències de caire territorial (polítiques econòmica, industrial i agrícola). Comunitats i regions tenen una autonomia molt àmplia, i poden arribar a signar tractats internacionals. Tot lo qual fa dificultós que es posin d'acord per formar el govern federal i fer-lo durar.  13 juny 2010. Unes
20.000 personas van participar ahir a la tarda en una
manifestació que ha recorregut el centre de Barcelona
convocada por la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD)
per reivindicar el dret a la independència de
Catalunya. A força de reivindicar, algú es donarà per assabentat. Però es corre el perill de caure en la monotonia de reivindicar massa sovint i restar-li importància al fet. 
12 juny 2010.
Ja està en marxa la
nova querella
presentada per la fiscalia contra Fèlix Millet, expresident
de la
Fundació Orfeó Català-Palau de la
Música, i Jordi Montull, la seva mà
dreta, per irregularitats en l'operació
urbanística per construir
un hotel de luxe al costat del Palau de la Música.Un dia ha trigat la jutge de Barcelona Miriam de Rosa Palacio a admetre la denuncia i ja ha citat a declarar el proper dia 18 els exdirectius de l'entitat com a imputats per un presumpte delicte de tràfic d'influències (pressió a diversos càrrecs per persuadir-los de portar a terme el projecte) i un altre d'apropiació indeguda. Com a testimoni, el dia 21, declararà el conseller d'Economia, Antoni Castells, que va firmar un conveni amb Millet el març del 2006 sobre la permuta d'ús d'uns terrenys, i el dia 23, el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramón García-Bragado. Aquesta jutge, titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Barcelona, al què li va tocar per repartiment la querella presentada el passat dia 10 pel fiscal especial de delictes urbanístics Antoni Pelegrín, ha decidit assumir-ne la tramitació i no inhibir-se, com se suposava, a favor del jutge Juli Solaz, el que investiga des de fa gairebé un any el saqueig del Palau pels mateixos implicats i que ha estat catalogat, inclús des de determinats àmbits judicials, de lent. No es 'normal' tanta rapidesa en les tramitacions jurídiques. Es deu a la diligencia pròpia d'aquesta jutge? Cal tenir present que l'Artur Mas està molt content per la implicació del conseller Castells en aquesta vessant del cas 'Palau'. 
11 juny 2010. Celebrar
el centenari del PSOE, commemorant el dia aquell
en què el primer i aleshores
únic diputat socialista, Pablo Iglesias, va entrar per
primer cop a l'edifici de la Carrera de San
Jerónimo, ha estat l'excusa perquè l'ex-president
González i president Zapatero es reunissin en el
Congrés, amb centenars de parlamentaris i ex-parlamentaris
socialistes. Ja Felipe González havia aclarit que el que havia dit de 'rectificar es de sabios y hacerlo cada dia es de necios' no anava per Zapatero. Ahir tot cohesió i força de partit.  
11 juny 2010.
El president del govern espanyol,
José Luis
Rodríguez Zapatero, ha anat a Roma, perquè
s'avorria per
falta de feina i, ha matat
d'un tret
dos pardals. Primer ha estat rebut pel papa Benet XVI en un clima 'molt
positiu' i de 'gran cordialitat', segons fonts vaticanes (o sigui que
no els hi ha demanat quartos). Després de rebre la
vendició papal, ha anat a veure al primer ministre
italià, Silvio Berlusconi, que li ha pispat l'aureola. El primer que ha fet el president ZP al tornar ha sigut aparcar la llei de llibertat religiosa, una de les promeses estrella del programa electoral del PSOE que l'Executiu s'havia compromès a presentar abans de l'estiu. Aquest objectiu queda aparcat fins que vinguin temps millors. Influencia papal o massa problemes per crear-ne més?
10 juny 2010.
L'última reunió que s'havien fixat el Govern
central, la
patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT per pactar la reforma laboral
ha acabat aquesta matinada sense acord, després de
més de deu hores de
discussió.Segons fonts sindicals, el desacord es deu a les grans diferències que existeixen per la posició de la patronal, sobre l'abaratiment de l'acomiadament i en especial les causes i la supervisió judicial dels processos de rescissió de contractes. Mentre els sindicats atribueixen el fracàs de la negociació a la patronal que 'vol aprofitar la conjuntura de crisi per aconseguir les seves antigues aspiracions', els representants dels empresaris ressalten la falta de flexibilitat sindical per permetre a les empreses reduir plantilla amb facilitat i costos més baixos. Quan el que necessita el país és ampliar plantilles per pal·liar l'atur, la patronal només pensa en reduir-les. El Govern té previst aprovar la reforma, amb o sense l'acord dels agents socials, el pròxim 16 de juny. 
10 juny 2010.
CiU va recolzar fa dos dies que
el Parlament tramiti una consulta independentista.Ahir, Duran Lleida, el cap de la federació CiU en el Congrés deia que en el seu programa no contempla la convocatòria d'un referèndum sobre la independència. 'Això ho dono com segur' va declarar. El líder dels nacionalistas, Artur Mas, mai ha renunciat a la independència, e inclús flirteja amb ella, però no ho aposta tot a una carta per no perdre vots. Altre episodi de l'ambigüitat que ja fa temps que dura. CiU o Ci/oU? 
9 juny 2010.
L'ex-president Jordi Pujol, amb motiu de
complir 80 anys, ha escrit una carta sense destinatari, que
publiquen alguns diaris, en la què potser vol justificar els
seus 23
anys al front de la Generalitat amb els resultats que tots coneixem.
Però ell diu que està content. Ah!, i
també diu que no vol que
li facin cap celebració per l'aniversari.Lo més curiós del cas és que la Vanguardia la publica, però amb castellà. Un detall que es pot considerar molt representatiu de la tasca de Pujol, de sí però no. I estrany, perquè La Vanguardia publica cartes en català de lectors. Per què no de ex-presidents? Qui ha ordenat la traducció? El mateix diari o el gabinet de premsa de l'ex? I per què? Cosas veréis, Sancho...!   
9 juny 2010.
El pròxim dia 14 tindrà lloc la
presentació
d'un llibre de la FAES-Aznar sobre la lluita contra ETA,
escrit pel portaveu d'Interior del PP, Ignacio Cosidó. La
peculiaritat
és que l'ex-president reunirà en l'acte els que
van ser els seus
ministres d'Interior, o sigui Jaime Mayor Oreja (1996-2001), Mariano
Rajoy (2001-2002) i Angel Acebes (2002-2004), que van gestionar durant
els seus mandats la lluita contra l'organització terrorista,
gràcies a
la qual es possible la derrota de la banda. (Veure
notícia)Tindrem ocasió de sentir, altre cop, com el señor Mayor Oreja desenvolupa la seva tesis preferida de que l'actual Govern està negociant amb ETA. (Segur que TV Intereconomía ho dona en directe) 
8 juny 2010.
Amb el lema 'No a la retallada de pensions i
salaris. Que
la crisi la paguin els especuladors', la manifestació de
treballadors
del sector públics ha aplegat unes 30.000 persones a
Barcelona. També
s'han registrat concentracions a les principals capitals.El govern de la Generalitat estima que la vaga de funcionaris convocada aquest dimarts ha tingut un seguiment d'entre un 13 i un 15% de mitjana a Catalunya. Les dades de l'executiu contrasten fortament amb les donades pels principals sindicats, CCOO i UGT, que han situat la xifra de seguiment de l'aturada en el 75 per cent. Semblants xifres s'han registrat a Espanya. 
8 juny 2010.
La Mesa del Parlament ha acordat aquest matí la
tramitació d'una
iniciativa popular per celebrar un
referèndum vinculant el 2011, amb
els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA.
Han rebutjat la proposta
PSC, PPC i Ciutadans.La iniciativa persegueix la convocatòria de la votació sota el paraigua de la llei de consultes, aprovada recentment per la Cambra, que obre la porta a celebrar referèndums vinculants, encara que sempre amb l'autorització prèvia de l'Estat, l'obstacle més important. El front de les consultes independentistes ha superat el primer pas. Ara la iniciativa passarà a ser debatuda en comissió.  8 juny 2010. La
Conselleria de Salut de la Generalitat emprendrà accions
legals pels
insults proferits pel periodista
Eduardo García Serrano contra la titular del departament,
Marina Geli,
en el programa 'El gato al agua' del canal de TV Intereconomía.
(Veure
notícia)El tertulià, fill de l'escriptor falangista Rafael García Serrano i amb les mateixes tendències, va qualificar a la Consellera de guarra, puerca i de fabricar degenerados, i va dir 'Esta tipa es una zorra repugnante', tot amb relació a la campanya d'educació sexual per a adolescents, promogut per l'Institut Català de Salut. 
8 juny 2010.
Fa poc Felipe González va advertir el Govern
de les
conseqüències de 'rectificar
diàriament'. Ara ha estat
el president d'Extremadura, el socialista Guillermo
Fernández Vara, que
va manifestar per radio que
'Espanya té un
problema de credibilitat a l'estranger i ... s'ha
d'analitzar si alguns dels membres del Govern tenen aquesta
capacitat en aquests moments. I si la resposta és que no,
serà
necessari posar al capdavant d'algunes institucions gent a la qual es
cregui, per tant, fa falta gent que,
quan digui coses a fora, sigui creguda'.
S'acosten els comicis autonòmics i desmarcar-se del president Zapatero, que no gaudeix ara de gaires simpaties, hi han barons socialistes que ho consideren oportú. D'això se'n diu confiar en el partit.  7
juny 2010.
L'auditoria elaborada por la empresa Deloitte
y el despaig de advogats Garrigue sobre la Fundació
Orfeó Català-Palau de la Música
exposa una de les táctiques que el seu expresident Felix
Millet i el
seu equip feien servir per desviar diners dels recaudats per a les
obres de remodelació de la seu de l'Entitat. Feien servir la
mateixa
factura per aconseguir subvencions de diferents administracions, a part
de la justificació irregular de les ajudes rebudes.Així van lograr un desviament de fons per sobre dels 9 milions d'euros cap a fins particulars. Uns artistes! 
6 juny 2010. 
Els cooperants pro-palestins Laura Arau i
Manuel Tapial, viatgers de la 'Flota de la llibertat' que va rebre
l'atac d'Israel fa una setmana, van criticar, al arribar a Barcelona,
la manca de suport del govern espanyol durant la seva
detenció per part
de l'exèrcit israelià i durant el seu viatge de
tornada.Ahir, els dos activistes van reiterar el propòsit d'emprendre accions judicials contra l'Estat d'Israel. Consideren que el moviment social que s'ha generat a nivell internacional, després de l'atac de dilluns que van produir 9 morts, suposa el començament d'una lluita pacífica per aconseguir 'el principi de la fi d'Israel'. Es té que estar molt eufòric per parlar del final d'Israel. 
5 juny 2010.
La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va passar
ahir al Consell de Ministres un informe amb noves dades
estadístiques
europees que justifiquen 'la necessitat' de prohibir fumar en 'espais
públics tancats'.L'últim euro-baròmetre, va explicar la ministra a la roda de premsa posterior, constata que l'exposició al fum als bars i restaurants espanyols (entre un 85% i el 93%) duplica la mitjana de la UE, mentre que la inhalació de fum dels cambrers (40,2%) dobla la dels treballadors de la construcció i quadruplica la d'altres sectors. Amb aquestes dades europees, Jiménez ha optat per la via ràpida que ofereix la proposició de llei negociada pels grups parlamentaris per endurir la llei antitabac, davant del projecte de llei elaborat pel Govern, més laboriós. Aquesta enquesta europea també revela que l'entrada en vigor fa quatre anys de la llei antitabac no ha aconseguit reduir el nombre de fumadors (que ha passat del 34% al 35% de la població) si bé, les estadístiques del Govern proven que el percentatge de fumadors s'ha estabilitzat al voltant del 27%. Tampoc els constants augments del preu del tabac (l'últim un 7% aquesta setmana) han dissuadit al personal. Jiménez va sentenciar 'La meva responsabilitat és protegir la salut. Per això seria una greu irresponsabilitat que no actués per evitar les 166 morts diàries que provoca el tabac. Aquests 166 morts no va aclarir si són segons les estadístiques europees o segons les espanyoles. Tampoc diu si són fumadors actius o passius o neutres. Europa no deu registrar aquest detall. Tampoc fa cap comparació, per exemple, amb els morts que provoca la contaminació urbana. No deu interessar. La proposta de llei prohibirà fumar a partir del gener del 2011 a tots els espais públics tancats, excepte en algunes habitacions d'hotel (un 30% del total), les presons, els centres psiquiàtrics i els clubs de fumadors. (Els fumadors tindrem que anar a la presó o al manicomi a fumar). El sector de la restauració, per la seva part, calcula que amb la reforma tancaran 40.000 negocis. I es que el cafè, sense el cigarret, no sap igual. 
5 juny 2010.
Semblava que el Partit Popular català estava tranquilet,
descansant,
però no era així.Entonant la seva cançó preferida de <Montilla no té 'lideratge' perquè està hipotecat pels que realment manen a Catalunya que són ERC i ICV>, la presidenta Alícia Sánchez, després de dir fa uns dies a Santiago que volia exportar a Catalunya el 'bilinguismo integrador' i el 'cambio' implantat pel seu homolog a Galícia en les eleccions autonòmiques del 2009, s'ha disparat i ha anunciat que portarà al Consell de Garanties Estatutàries la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretén prohibir les curses de braus a Catalunya, per comprovar si aquesta llei s'ajusta a la Constitució. Considera que Catalunya ha de deixar de ser el territori del no, de les prohibicions i les sancions imposades pel tripartit, i ha de tornar a ser terra de llibertats, (de llibertats espanyoles). També voldria que la comissió parlamentària creada pel cas Millet s'estengui al cas Pretòria, 'sobre el qual encara hi ha molts punts foscos', ha dit. També ha indicat, sobre la prohibició del burca i el nicab, que portarà al Senat una iniciativa perquè es prohibeixi el seu ús als espais públics, perquè els drets de les dones ha de ser igual per a totes. I avui, a Coma-ruga, Vendrell, ha criticat que el president de la Generalitat no hagi inclòs entre les mesures per reduir el dèficit la reducció de conselleries. Suprimint-ne quatre s'aconseguiria estalviar 1.500 milions d'euros, ella diu. Com es pot comprovar, la cap del PPC es preocupa pels principals problemes del catalans. Em ve al cap aquella venedora d'enciclopèdies a domicili. No va callar fins que li vaig dir que no entenia l'idioma .  4 juny
2010.
Els diaris acusen la crisi i van perdent compradors. Tothom no disposa
de 40 euros al mes per gastar-se'ls en conèixer desgracies i
veure
anuncis, que és el que normalment
llueixen els diaris.Per compensar la baixada de vendes, han optar per fer pagar les consultes on line a la xarxa. Ja fa temps, a la web de La Vanguardia només es pot consultar el diari del dia, però si en vols un dels 30 dies anteriors, tens que pagar. En canvi, si el vols més endarrerit, no. Ara, el Periodico també agafa la mateixa norma. Abans deixava les noticies tres o quatre dies. Ara, aprofitant un nou format, ja no. Només les del dia i si vols consultar les anteriors, a passar per caixa. Que ho provin, però em fa l'efecte que ho tenen cru.
3 juny 2010.
La comissió
constituïda ahir al Parlament
per investigar el cas Palau o Millet tractarà de descobrir
les males
pràctiques polítiques que han aflorat durant la
indagació judicial al
voltant del saqueig d'aquesta institució,
indagació que es veu que va
xino-xano, sense preses, amb els implicats al carrer. Es podria donar
el cas que la comissió parlamentaria tragués
conclusions a las que el senyor jutge no ha 'pogut' arribat.La pregunta del milió és: ¿van servir els tripijocs de Fèlix Millet, a part de per al seu lucre personal, per finançar il·legalment activitats de CiU o del seu entorn a canvi que el Govern convergent adjudiqués obres públiques a una constructora? Tan aprop dels comicis autonòmics, es fa difícil creure que els partits no sucumbiran a la temptació de treure el corresponent rèdit polític de l'assumpte. 
3 juny 2010. Les caixes
d'estalvi ja no poden aguantar més sense compartir
les seves
penes.Caixa Penedès i Sa Nostra van aprovar ahir la constitució d'una 'fusió freda', sota el Sistema Institucional de Protecció (SIP), amb Caja Murcia i Caja Granada. Caixa Girona, que s'havia despenjat de diverses fusions anteriors, ara aprova ser absorbida per la Caixa. La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), per la seva banda, va aprovar fa una setmana constituir també per la via del SIP 'fusió freda', una nova societat amb Cajastur (Astúries), Caja Cantabria i Caja Extremadura. El passat dia 17 ja es van aprovar definitivament a les assemblees generals els dos processos de fusió que afecten la major part de caixes del país: la fusió més gran, entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa; i una altra sota el nom d'Unnim, que aplega Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu. Amb els milions d'euros de crèdit, que per la seva integració rebran del FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) podran anar tirant uns quants anys més i els seus directius i consellers podran percebre els esplèndids sous (i pensions) que tenen assignats. Altres caixes que encara no s'han pogut fusionar són: Bancaixa, Caixa Ontinyent, Caixa Pollença i Caixa Laietana. 2 juny 2010. L'OTAN condemnà
l'operació militar d'Israel, d'abans d'ahir, contra la flota
que duia
ajuda humanitària a la franja de Gaza, en la què
van
resultar morts 9 activistes. Després que el Consell
de
l'Atlàntic
Nord celebrés una reunió d'urgència a
Brussel·les a instàncies de
Turquia, el secretari general de l'OTAN va demanar 'una
investigació ràpida, imparcial, creïble
i transparent' de l'incident,
tal com també demanen les Nacions Unides i la
Unió Europea.Israel ha començat a alliberar els 680 activistes segrestats de la 'Flota per la llibertat', però mantindrà el blocatge a Gaza, segons manifestés el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que considera 'fonamental' mantenir la franja blocada per evitar l'entrada d'armes. 1
juny 2010.
Ahir expirava el termini fixat inicialment per Zapatero per assolir un
acord de negociació
d'una reforma laboral. Govern, els
sindicats CC OO i UGT, i les patronals CEOE i CEPYME es van reunir
però
com era d'esperar,
la reunió es va acabar sense cap acord concret, tot i que
van anunciar
que continuarien la negociació aquests dies
vinents. Els
principals esculls de la negociació són, com
sempre, la
rebaixa de
les cotitzacions, els models de contractació i l'abaratiment
dels
acomiadaments.El govern central es veurà obligat a emetre un decret i els sindicats amenacen amb una vaga general, ja anunciada per el dia 8. Mentre, els senyors de les patronals es freguen les mans, mirant cap el PP, dient 'que bé ho fem, eh?' 
1 juny 2010.  Ha dimitit el president de la
República Federal Alemanya,
Horst Koehler, que plega després d'haver fet unes
declaracions
en
què lligava la presència alemanya a l'Afganistan
amb interessos
econòmics del país. No es poden dir les coses pel
seu nom. Koehler no
va aprendre la lliçó de que a l'Afganistan si va
per política
hu-ma-ni-tà-ria.El president d'Alemanya té un paper més aviat simbòlic en la vida del país. La direcció dels afers polítics recau en la cancellera Angela Merkel, la que ha convertit Berlín en capital d'Europa i la mateixa que no ha parat fins que s'ha carregat l'economia d'en Zapatero i la que encara clama perquè es retallin les pensions espanyoles. |