


Juliol 2008
31 Juliol
2008.
Abans d'ahir la comissió mixta de transferències
Estat-Generalitat va acordar cinc nous traspassos per a Catalunya en
matèria d'ordenació i gestió del
litoral,
homologació i validació de
títols estrangers
en ensenyaments no universitaris, comunicacions
electròniques,
ampliació de mitjans de l'administració de
justícia i obres hidràuliques.
I ahir la comissió bilateral va aconseguir concretar el
traspàs de la inspecció de treball i
avançar en la
dels permisos laborals per a immigrants.
En
canvi, segueix encallada la gestió de beques i
més que
encallat el traspàs de Rodalies-Renfe, en que el Govern
central
vol que la Generalitat mantingui Renfe com a operadora, per
pressió dels sindicats, mentre que el tripartit es nega a
assumir aquest compromís i defensa el seu dret a tenir les
mans
lliures per poder escollir, si li interessa, una altra empresa
operadora.
A empentes i
rodolons!
31 Juliol 2008.
L'euríbor,
el principal índex per fixar el tipus d'interès
dels
préstecs hipotecaris, ha tancat juliol en el 5,393%, amb
xifra
que marca un nou màxim i encadena cinc mesos consecutius de
pujades. En un any ha pujat 0,82 punts.
També
puja, com no, l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA)
a Espanya que ha situat al juliol
la seva taxa anual en el 5,3%, dues dècimes més
que en el
mes anterior. Fa un any l'IPC harmonitzat estava en el 2,3%. L'escalada
dels preus del petroli és, en gran part, responsable de les
altes taxes d'inflació que està registrant
l'economia des de fa mesos (per si algú no ho sap).
I també puja l'atur, tres décimas, fins el 10,7%
de la
població activa. Espanya és el pais de la
Unión
Europea que té més aturats.
Alguna bona
notícia? No... Bé, sí... Al meu
veí l'hi ha tocat una primitiva de 4 encerts.
30
Juliol 2008.
El COI ha tirat enrere la seva decisió del passat dia 24 de
prohibir la participació de esportistes iraquians en
els Jocs Olímpics de Pequín. Jaques
Rogge, president
del COI, ha dit 'Elogio al govern de Iraq por haver arribat a un acord
en pro de l'interès dels esportistes d'aquest
país'.
Donar explicacions no és, per el que es veu, el seu punt
fort.
30 Juliol 2008.
Les companyies
d'aviació Iberia i British Airways han iniciat
negociacions per fusionar-se
i crear la que serà la quarta aero-línia del
món,
després de Air France+KLM, Lufthansa i Delta.
Per
altre costat, l'empresa Gas Natural comprarà a ACS,
grup constructor i de serveis, un 10% d'Unión Fenosa, amb el
compromís d'adquirir posteriorment un 35% més,
per
llançar desprès una oferta pública
d'adquisició (opa) sobre el 100% de la companyia, en el termini d'un mes. Gas Natural es
convertirà en la primera empresa espanyola
distribuïdora de gas i en la tercera de llum.
D'això se'n diu globalització. Sistema
capitalista que
impera en tot el món, inventat pels empresaris, no
pels usuaris, que anul·la la competència
de mercat i
per tant, permet mantenir unes tarifes que no es poden comparar, que
donen forçes dividends i apetitoses compensacions als
incomptables consellers del holding.
Al
pas que anem, arribarem a una companyia única per l'energia,
altre pels aliments, altre pels aparells de comunicació,
altre
per l'aigua, etc., i després entrarem en un imperi mundial
governat per una societat anònima, que controlarà
tots
els serveis i els aliments. Els governs actuaran simplement de
comparses.
29
Juliol 2008.
El
ministre d'Indústria, Miguel Sebastián (amb
corbata moda
Bono), ha anunciat que en tres mesos es reduiran els límits
de
velocitat en un 20% en els accessos a les ciutats i a les seves vies de
circumval·lació. Aquesta mida em sona,
però
no sé de què...
'Cada vegada que aixequem el peu de l'accelerador millorem la renda
nacional i l'ocupació', ha assegurat Sebastián
davant la
Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç
del
Congrés dels Diputats per presentar el nou pla
d'activació de l'estalvi i l'eficiència
energètica
2008-2011, en què el seu departament ha treballat en les
últimes setmanes de forma urgent. (Per copiar aquesta norma
ja
implantada a quasi tot Europa i a Barcelona, no calien gaires setmanes,
ni dies).
En quan a Barcelona, en que ja patim la desacceleració
(l'econòmica i l'automobilística), no aclareix si
ens
deixaran anar a 80, o ara tindrem que baixar a 64 km/h, amb lo qual els
catalans estalviaríem molt més i
podríem fer
alguna inversió en les infraestructures que tenim penjades.
Amb altres paraules, amb el nostre temps (el que perdem conduint a
menys velocitat de la lògica), pagarem el petroli que diuen
estalviem.
Conclusió:
Podríem deixar el cotxe, que consumeix molta
energia i
tornar a viatjar en burro... la renda nacional i l'ocupació
quedarien de conya!
Sort que, apart d'aquesta
mida, n'hi han 30 més, de les quals alguna deu ser bona.
28 Juliol 2008.
Dins del tira i afluixa en que s'ha convertit la política,
el
conseller Castells i el secretari d'Estat d'Hisenda, amb els seus
respectius equips, s'han reunit avui a Barcelona, en el marc de la
comissió mixta bilateral d'afers econòmics
i fiscals Estat-Generalitat, per intentar aproximar
posicions en la negociació del nou sistema de
finançament.
Dintre d'un escepticisme general sobre tot català i com era
previsible, no s'han aproximat posicions, més aviat al
contrari.
El govern català continua veient 'decebedor, insuficient i
preocupant' el model proposat.
Demà, a
Madrid es
reunirà la comissió mixta de
transferències.
Aquesta cita ja s'havia ajornat per la Generalitat per falta d'acords.
Ara, el Govern català creu que la comissió
podrà
tancar, almenys en part, les cinc carpetes de traspassos obertes, que
són: la segona fase de la gestió del litoral, el
control
de les comunicacions electròniques, d'atribucions de
Justícia, de l'homologació d'estudis estrangers
no
universitaris i de la concessió de permisos de treball als
immigrants. Alguna cosa positiva es podrà resoldre en
aquests
temes.
I dimecres 30, a Barcelona, es
reunirà la
comissió bilateral Estat-Generalitat, amb dos temes
complexos
com són els traspassos de la xarxa de Rodalies de Renfe i de
la
inspecció de Treball. En aquesta cita, també
ajornada
setmanes enrere per la Generalitat, el nivell d'escepticisme torna a
aflorar i se sent certa olor a socarrim.
28 Juliol 2008.
Tal como està la política, val més que
parlem
d'esports. Tinguem en compte que es venen més diaris
esportius
que d'informació general i quan pitjor vagi la
situació
econòmica, més es parlarà de coses
intranscendents, com els resultats de l'esport, de si la pilota entra o
de qui es dopa. (El que no sé és si la gent
tindrà
quartos per comprar diaris).
Ara els espanyols tenim un ampli tema de conversa general. A les
primeres (i tradicionals) victòries (primerenques) de
l'Espanyol
i del Barça en futbol, podem afegir el campionat europeu
guanyat
per Espanya (tots catalans) en hoquei patins, i la victòria
ahir
de l'avilés Carlos Sastre en el Tour de França (Veure palmarès complert)
i també l'interessant triomf d'en Rafa Nadal a l'open de
tennis
de Toronto. Interessant perquè el
menorquí podria,
en el pròxim torneig, superar al número u del
món,
Federer. Això sí que és important!
(Més que
la finançament de les autonomies). I si no és el
primer,
no passa res. (A les autonomies, si Catalunya no és la
primera,
sí que passarà).
27 Juliol 2008.
La pujada de preu de petroli i aliments colpeja a tots els
paísos i els dirigents pateixen la
pressió dels
opotunistes que, des de la seguna fila, es creixen amb les seves
solucions màgiques i les seves propostes de sopes d'all.
De la situació tampoc se'n escapoleix el primer ministre
britànic Gordon Brown i el nou laborisme, creat per ell i el
seu
antecesor Blair, que han sofert una derrota a Glasgow,
després
de la pèrdua d'un diputat en una de les circumscripcions
considerades com a feu tradicional dels laboristes però que
ara
dominen els independentistes escocesos, Partit Nacionalista
Escocès (SNP). La renúncia el mes de juny passat
per
motius de salut del diputat que tenia l'escó, va
propiciar
la convocatòria d'eleccions en un moment en què
el Partit
Laborista Escocès es troba sumit en una crisi, a l'igual que
el
nacional. En poc més d'un any Brown ha tingut
quatre
derrotes electorals i els laboristes es troben enfonsats en els
sondejos, que els atorguen una mitjana del 26% dels vots, davant del
45% del Partit Conservador, que ja demana anticipar les eleccions, que
toquen a la primavera del 2010. Però en Brown (com
tots
aquells que estan sentats en un silló que dona molts mils
d'euros al mes), diu que continua.

26 Juliol 2008.
La carrera per ser el president número 44 dels Estats Units
continua i els dos participants van molt igualats. En
l'últim
sondeig, McCain treu un 58% i Obama un 47%, diferencia que els
crítics atribueixen a que una part dels
demòcrates fidels
a Hillary Clinton no perdonen que Obama la derrotés i no el
voten. En estats clave com Colorado i Minnesota, en un mes, el
demòcrata ha perdut 5 i 8 punts, respectivament.
En canvi, fora dels EEUU, Obama està més ben
valorat que
el republicà McCain i la seva gira europea (ahir
estava amb
Sarkozy i avui amb Brown), es considera un èxit.
Però pot
passar de tot... I el president de color es quedaria en un somni si per
exemple, baixés el preu de la gasolina o l'exercit
agafés
a Osama bin Laden, dos salvacions que esperen Bush, per redimir-se i
McCain per guanyar. Les votacions del novembre seran molt
renyides.
25
Juliol 2008.
El
president veneçolà Hugo Chaves ha passat pel
palau de
Miravent de Palma de Mallorca per saludar al rei Joan Carles en una
trobada 'històrica', perquè no es veien des de la
cimera
iberoamericana de Santiago de Xile del novembre passat, famosa per la frase del rei '¿por què
no te callas?' dirigida a Chaves quan 'parlava'
del señor
Aznar. L'encaixada de mans del Rei i del president
veneçolà
simbolitza la normalització de les relacions entre els dos
països, deixant a un costat el control d'immigrants que ha
implantat Espanya.
El mandatari veneçolà ha continuat
després viatge
a Madrid, on aquesta tarda s'ha entrevistat amb el president espanyol
per rellançar les relacions bilaterals amb projectes de
cooperació, amb el petroli com a eix. Zapatero ha ressaltat
la
necessitat
d'energia i petroli
que
té
Espanya i en
contrapartida, ha ofert a Chávez cooperació en
l'àrea d'energies
renovables i en infraestructures i construcció.
(Li
pensarà traspassar totes les immobiliàries en
suspensió de pagaments?)
25 Juliol 2008.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha
decidit prohibir que l'Iraq participi als Jocs Olímpics de
Pequín, per interferències del govern
iraquià
en els assumptes del consell executiu del Comitè Nacional
Olímpic Iraquià.
La notícia sona a política, no a esportiva. La
missió de les olimpíades és (era?)
acostar a les nacions a
través de l'esport. Marginar (encare més) a un
país carregat de problemes (i de invasors) no tindria que
entrar
en el modus operandi del COI. Tants diplomàtics que
són i
no poden resoldre un problema local? El que passa realment
és
que el COI s'ha convertit en una entitat molt poderosa, més
aviat en una multinacional que mou i reparteix milions i milions de
dòlars, que fa el que l'hi ve en gana, o sigui, el que
ordenen
les grans potencies mundials, els amos del pastel.
24 Juliol 2008.
El número dos de CDC, Felip Puig, ha demanat
perdó a la
seva formació (i per què no a l'interessat?) per
la
polèmica creada arran de les declaracions sobre el
català
que parla el president de la Generalitat, José
Montilla. Unes paraules
que el propi Puig ha titllat de desafortunades. Menys mal...
Ha tret la taca però ha quedat una ombre.
24 Juliol
2008.
El president del grup
municipal del PP a Barcelona, Alberto
Fernández Díaz, ha demanat a la
direcció de TV3
que suprimeixi la secció “Tinc bici” del
nou
programa “Vacances pagades”, perquè
apareixen un noi
i una noia que es passegen despullats en bici per tota Catalunya.
Diu que aquesta secció del programa és contraria
a la
transmissió del valors i normes de convivència i
civisme. Fins
aquí tot mol bé, però... s'embulla i
afegeix
'precisament en una ciutat com Barcelona, que ha creat el Bicing com
nou transport públic'. Què té a veure
una cosa amb
altre?. Res, és clar, a no ser que vulgui fer un acudit... I
el
volia fer, perquè amb ironia continua 'que si es
promociona aquesta pràctica (el nudisme amb bici), el Bicing
municipal tindrà que demanar als usuaris que, com
mínim,
portin una tovallola per posar-la en el seient'. Graciós
l'home!
Alberto
Fernández ha demanat que s'inclogui
en l'Ordenança de Convivència la
prohibició d'anar
despullats per la ciutat (o de fer nudisme amb bicicleta no
pròpia).
Parlant del PP i d'acudits, la presidenta del PP de Catalunya,
Alícia Sánchez-Camacho, ha avisat que els
populars
catalans no acceptaran un model de finançament: 1) que no
doni
més diners i recursos a Catalunya, 2) que no estigui acordat
entre totes les comunitats autònomes i 3) que no garanteixi
la
solidaritat i ha dit que se sent representada per la proposta
del
PPC de finançament i no pel front comú de CiU i
el
tripartit. No fa falta que ho juri.
Per cert, la
nova
líder dels populars catalans serà la directora de
l'Institut Catalunya Futur (ICF), la FAES catalana de l'Aznar, per renuncia de
l'anterior president del PPC Daniel Sirera. (No consta que Sirera hagi
dit on es poden ficar l'ICF).
24 Juliol
2008.
La política espanyola està trasbalsada... Les
declaracions es precipiten... Les decisions s'endarrereixen i queden
pel futur, diluïdes, sense color.
Pel costat d'allà, Rodríguez Zapatero dona
llargues al
debat sobre el finançament: "Disposarem del temps que faci
falta
per al diàleg i la negociació."
Per aquest costat, Montilla anuncia que vetarà els
pressupostos
si no obté un finançament acceptable. Recordem
que CiU i
ERC pensen el mateix.
Per
l'altre costat, el portaveu parlamentari del PSOE, José
Antonio
Alonso, mostra el seu convenciment que els pressupostos generals de
l'Estat rebran el suport suficient dels grups parlamentaris. Tal com
estan les coses, de on ve tanta confiança?
L'acord parcial d'ahir entre Zapatero i Rajoy obra una vessant fins ara
impensable. Si l'equip de govern es 'cansa' de les
exigències
nacionalistes se li pot passar pel cap (o ja se li ha passat)
recórrer al PP, que ara diu que és centrista
(tothom ara
és de centre). El nomenament dels components del Tribunal
Constitucional seria clave per descafeïnar els estatuts. Amb
lo
qual donaríem tots els 'espanyols de les
perifèries' un
pas enrere molt gran. No l'estarem provocant entre tots aquest
retrocés?
24 Juliol 2008.
La reunió d'ahir a la Moncloa del president del Govern amb
el
president del primer partit de l'oposició sembla obrir una
nova
etapa política. Es van posar d'acord amb dos temes. La
lluita
exclusivament policial contra el terrorisme i la renovació
de la
cúpula judicial. Van discrepar sobre la política
a seguir
contra la crisi. Ja ho havia anunciat Zapatero. No vol reduir el sou de
funcionaris i treballadors, com proposa Rajoy.
Deu ser la primera reunió d'aquests caps polítics
en que
surten amb dos coincidències sota el braç. Qui
dels dos
ha transigit? Per què?
23 Juliol 2008.
La
Guàrdia Civil va desactivar ahir el comando Bizkaia, d'ETA,
amb
la detenció del seu cap, Arkaitz Goikoetxea, i vuit
terroristes
més. Aquest grup va participar en almenys els atemptats de
Durango, Zarautz, Getxo, Calahorra i el de Legutiano, en el
què
va morir un agent. L'operació l'ha dut a terme
forçes de
seguretat espanyoles, coordinades pel jutge Baltasar
Garzón.
23 Juliol 2008.
La
reunió d'ahir del Consell de Política Fiscal i
Financera
(CPFF), que congrega el Govern i les comunitats autònomes,
només va servir perquè el
vicepresident Solbes
reconegués que no complirà el seu
compromís de
firmar amb la Generalitat abans del 9 d'agost un acord que concreti el
nou finançament, acord plasmat a la Carta
catalana,
que va dir, es prendrà a la tardor, quan se
sàpiga
l'abast de la crisi i el seu impacte en la recaptació
estatal.
Per tant, queda sense contingut la reunió bilateral que es
farà el pròxim dia 28 entre les comissions d’Afers
Econòmics
de Govern i Generalitat, si bé el conseller
Castells confia
en que en aquest òrgan es pugui continuar negociant amb el
govern. Seria una bona sortida, dins de la
bilateralitat, pactar
el nou sistema de finançament, traslladant-lo
després a la resta de comunitats. Però
és molt
suposar. El ministeri d’Economia mai ha entès el
tracte
amb Catalunya com un diàleg diferenciat. Al contrari. Solbes
ha
assenyalat repetidament que el principi de la bilateralitat
és per a totes les comunitats.
Anem pagant, que
Espanya té que viure.
22 Juliol
2008.
Ahir a Sèrbia va ser detingut Radovan Karadzic, l'expresident de la
República serbobosniana, un dels
criminals de guerra més buscats del món per
genocidi,
durant la guerra de Bòsnia (1992-1995).
Karadzic, de 63 anys, està acusat pel
Tribunal Penal Internacional per a l'exIugoslàvia, de
l'Haia, pels 43
mesos de setge que va patir Sarajevo i que es va saldar amb la mort de
12.000 persones i també per organitzar la massacre, el 1995,
de 8.000
musulmans a Srebrenica, la pitjor atrocitat comesa a Europa des del
final de la Segona Guerra Mundial. Estava en fuga des de fa 12 anys, i
ha estat conduït davant el jutge d'instrucció de la
sala de Crims de
Guerra del Tribunal de Belgrad.
Amb llarga barba i
cabells blancs,
Karadzic
ha viscut sota la falsa identitat del doctor Dragan Dabic i exercia tranquil.lament en
un consultori de medicina alternativa a les afores de la capital
sèrbia.
22 Juliol
2008.
El candidat demòcrata a la presidencia dels Estats Units,
Barack
Obama, ha iniciat un viatge per Orient Mitja i Europa per
reforçar el punt dèbil de la seva imatge, un
estadista
sense cap experiència diplomàtica. Va
començar
visitant Afganistan, on ell creu que es té que
guanyar la
guerra contra el terrorisme i on vol enviar les tropes nord-americanes
que hi han ara a l'Iraq, contràriament al que pensa l'altre
candidat, el republicà John McCain, que vol fer d'Iraq altre
Alemanya amb bases nord-americanes perpetues.
Visitarà Kuwait, Iraq, Amman, Jerusalem, Turquia,
Berlín, París, i Londres. La
seva idea es demanar a Europa l'enviament per part de la OTAN de
més soldats al Afganistan, cosa que els europeus no
veuen
amb bon ulls, ja que creuen que és una guerra creada per
Bush i
del Bush.
Obama considera que les guerres graven
la imatge
dels EEUU en el món, al mateix temps que perjudiquen la seva
economia, que necessita tots els recursos possibles per enfrontar-se a
la crisi mundial.
22 Juliol
2008.
El
secretari del PSC, Montilla, va dir que acceptava
rebre lliçons de català, però
de catalanisme,
cap, amb relació a les crítiques que va
fer la
setmana passada el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig.
Però l'eufòric senyor Puig no vol donar per
acabat el
'seu' diàleg (que li deu semblar que li pot reportar alguna
cosa
positiva), i en una entrevista per radio, ahir, tornava a
insistir en
les seves trivialitats (i conveniències) dient que
'entén
que no pugui rebre lliçons de catalanisme, perquè
no
és catalanista. No li puc donar cap
lliçó
perquè no l'entendria'. (?)
Això ja es té que qualificar de
'repífia', o sigui
pífia sobre pífia. Primer, Montilla no ha dic que
no
pugui rebre lliçons, sinó que no les accepta.
Segon, per
rebre lliçons d'una matèria, es té que
ser ja
'màster'? Tercer, qui atorga el títol de
catalanista? Els
partits que es calçen la barretina per atreure votants?
Quart,
cap catalanista, com diu Puig que és i que fins i tot
dóna lliçons, té dret a criticar a una
persona que
s'esforça en parlar el català. I a
més, no
té avia... No només creu poder donar
lliçons... També sap qui les pot entendre i qui
no.
No es tan fàcil
desprestigiar a la gent, sobre tot des d'avall. Acostuma a sortir el
tret per la culata... Que el seu cap l'expliqui com
va això.
Senyor
Felip, encantat d'haver-lo conegut!
21
Juliol 2008.
El
president de la Generalitat, José Montilla, va clausurar
l'11è congrés del PSC amb un exigent discurs
davant de
José Luis Rodríguez Zapatero, a qui va recordar
que 'els
socialistes catalans t'estimem molt, però encara estimem
més Catalunya' i que 'no ens ha agradat la
música
de la proposta del Govern en finançament
autonòmic,
encara que esperaran a veure les següents notes i la
lletra'.
Zapatero va respondre que el seu Govern ha estat el primer a publicar
les balances fiscals i que aquesta informació ha de permetre
abordar de manera racional el debat del
finançament. Es va
comprometre que el nou model serà millor per a Catalunya,
però va advertir que ha de garantir-se el principi de
solidaritat.
Avui, el govern i CiU han acordat una posició
unitària en
contra dels plans del Govern, si no s'ajusten a les previsions de
l'Estatut en matèria de finançament.
Demà es
reuneixi al Consell de Política Fiscal i Financera amb els
consellers autonòmics d'economia i el proper dilluns es
celebrarà la reunió de la comissió
mixta d'afers
econòmics i fiscals Estat-Generalitat.
Les posicions
semblen clares... Podrà el senyor Solbes acontentar a
Catalunya
i a les demés autonomies? Difícilment!
20 Juliol
2008.
Una de les figures més conegudes del periodisme
català s'acomiada del programa que ha dirigit i presentat
durant
catorze anys. Antoni Bassas ha deixat 'El Matí de Catalunya
Ràdio' segons diu per manca d'acord amb la
direcció
de l'emissora, o sigui, sense dir el per què. Molta gent ha
volgut donar al cessament raons polítiques, però
lo
més lògic i normal és que en Bassas, després de tant
de temps amb lo mateix, vol canviar d'ambient.
Bassas va
començar l'any 1981
a Radio Barcelona dirigint els programes Àrea de gol i El
Contestador i integrant-se en l'equip de retransmissions del
programa Futbol en català, dirigit pel periodista Joaquim
María Puyal i durant 14 anys ha fet més de 800
retransmissions esportives dels partits del F.C.Barcelona, fins el 1985
per Radio Barcelona i després per Catalunya
Ràdio. El
1995, sense abandonar l'esport, va començar a dirigir El
Matí de Catalunya Ràdio.
La seva successora al micròfon de la ràdio
pública
catalana en el tram matinal serà Neus Bonet, que recull un
testimoni compromès, difícil d'igualar.
19 Juliol
2008.
Ara són els socialistes
catalans els que celebren el seu Congrés. Això
dels congressos dels partits polítics es nota que
està programat
amb molta cura. Cada u té les seves dates. Així
s'aconsegueix dels
mitjans de comunicació una dedicació absoluta.
Aquí sí que es posen d'acord.
I com no, els socialistes catalans també promocionen les
seves
idees i les seves conclusions, perquè tothom ho
sàpiga, que d'això es tracta.
No hi haurà grup
parlamentari propi, com demanaven alguns. Però el secretari
Montilla aclareix que el PSC tindrà sempre veu
pròpia als debats de tots aquells assumptes que afectin
Catalunya. També reclamen una reforma federal
de la Constitució que doni veu pròpia a
les autonomies.
Si van dient
aquestes 'coses' aconseguiran que els de Madrit es posin nerviosos.
18 Juliol 2008.
El secretari general adjunt de CDC,
Felip Puig, abans d'ahir, feia declaracions criticant al president
Montilla per destrossar el
català
quan parla. Ahir al matí, a Catalunya Ràdio, el
número dos de CDC va demanar disculpes a mitges
per les seves declaracions, però al Parlament, Puig
va
insistir que Montilla com a primera autoritat institucional del
país, hauria de tenir un nivell de més
autoexigència lingüística. El
vicepresident
del Govern, el republicà Carod-Rovira, va defensar
el Montilla dels atacs de CiU i va demanar respecte
institucional al president. A la polèmica si van apuntar
diputats de Ciutadans, CiU i PSC, i Oriol Pujol i Joan
Ferran es
van encarar i van intercanviar insults que van forçar el
president del Parlament a cridar tres cops a l'ordre. Un numeret
gratuït, propiciat per la pifiada del senyor Felip Puig,
parlant
de circumstàncies que res tenen que veure amb la
política. A més, ara cap persona de fora
voldrà
parlar català, per por a crítiques. (Quan un
polític no té res a dir, si està
calladet s'estalvia de fer el ridícul).
Al vespre, destacats
representants del catalanisme polític i diputats i dirigents
de
CiU, ERC, ICV i EUiA, es van citar a l'Ateneu Barcelonès on
van
recolzar un manifest de la Plataforma per la
Llengua i 23 entitats d'immigrants, en pro del català
com a llengua comuna, contrapartida del manifiesto
centralista por el
castellano.
17 Juliol 2008.
S'ha
produït un intercanvi de presoners (i cadàvers)
entre
Israel i la milícia xiïta proiraniana
Hezbol·lah. Israel ha alliberat cinc militants
palestins i
ha lliurat els cossos de 199 milicians morts en els darrers anys mentre
intentaven creuar la frontera de l'Estat jueu, i Hezbol·lah
ha
entregat els cadàvers dels dos soldats israelians ferits i
fets
presoners el juliol del 2006, segrest que van provocar
l'última
guerra entre Líban i Israel. Els libanesos han celebrat l'operació amb goig
i els israelians amb dol.
Cal esperar que aquests
esforços per la pau no es tornin a
trencar i prosperi el cicle actual de negociacions.
17
Juliol 2008.
La conselleria de
Justícia ha presentat el bolletí
d'informació estadística de la
població reclusa al juny passat. Ens serveix per
conèixer dades curioses sobre aquest món
aïllat. Per exemple, ens assabentem de que a Catalunya hi han
més de 9.800 presos. I que d'aquests, més de
4.000 són immigrants. La majoria procedeixen del Magrib (uns
1.400) i de Sud-amèrica (uns 1.100).
També coneixem que dels interns, 2.230
estan en
presó preventiva, o sigui, pendents de judici. Que mantenir
un
pres a la presó costa 66 euros al dia (o sigui que no ens
queixem dels preus dels hotels). Que la mitjana
de les condemnes és de vuit anys. I de que hi ha un
dèficit de més de 1.000 plaçes
penitenciaries, i
malgrat que s'està ampliant la presó de Quatre
Camins a
la Roca del Vallès i s'obrirà la dels
Lledoners, a
Sant Joan de Vilatorrada (Bages),
continuarem amb la manca de plaçes
si segueix el creixement actual de la població
reclusa.
Resumint, que lo de
les presons tampoc funciona gaire fi.
16 Juliol 2008.
Fidels a la seva regla 'abans
al jutjat que abaixar preus', altre immobiliària, la
més gran d'Espanya, ha presentat suspensió de
pagaments (que ara es diu concurs voluntari de creditors, que queda
més fi). Martinsa-Fadesa ha patit les
conseqüències de la saturació del
sector, però també acusa la cobdícia
d'uns empresaris que, ignorant les lleis de l'economia, no van parar a
temps. Fa ja uns tres
anys que es parlava del pet de la 'bombolla immobiliària',
però uns 'enginyers' econòmics, d'aquests que
tenen el seu sou i pensió blindats amb xifres
astronòmiques, el 2006 van decidir comprar el que quedava de
la germana gallega Fadesa, llast que entrats en la crisi, ja no han
pogut superar (i menys ara, en que dretans i catalanistes volen que tot
vagi malament).
Martinsa-Fadesa té per
entregar 12.578 vivendes, compradors que ja li han pagat
avançaments o quantitats a compte (2.636 a Catalunya, a
Torre de Capdella (Pallars Jussà), Aldea (Baix Ebre),
l'Hospitalet, Terrassa i Garraf, entre altres).
Qui pagarà el pato?
El Govern ha decidit quedar-se'n al marge, coincidint (oh!
primícia) amb el PP. També el Institut de
Crèdit Oficial s'ha negat a prestar els milions que els
creditors reclamaven amb urgència. El que sí
té que fer el Govern és vigilar com a anat tot el
procés, en benefici dels treballadors de la companyia i dels
atrapats compradors.
15 Juliol 2008.
El Butlletí
Oficial del País Basc publica avui la llei que regula la
consulta al poble basc projectada per l'executiu d'Ibarretxe pel
pròxim 25 d'octubre, i també el govern espanyol
ha presentat avui el recurs davant el Tribunal Constitucional contra la
llei. Juan
José Ibarretxe ja ha instat a aquest Tribunal a
pronunciar-se abans del 15 de setembre sobre la constitucionalitat de
la iniciativa. amb l'objectiu de permetre la seva execució.
Arran del recurs contra la consulta, el lehendakari opina que
és una decisió prepotent i arbitrària
i que suposa la suspensió de l'autogovern basc, en contra de
la democràcia basca i espanyola i ha anunciat una resposta
serena i ferma a aquest despropòsit democràtic.
14 Juliol 2008.
Amb una
gran cimera inaugural que va reunir ahir a París els caps
d'Estat i de govern de 43 països de la Unió Europea
i de les costes del Mediterrani, va néixer oficialment la
Unió pel Mediterrani (UpM), com consolidació del Procés
de Barcelona iniciat el 1995. L'objectiu comú d'aquesta nova
Unió serà assolir la pau al Pròxim
Orient i servirà per reforçar els lligams entre
la Unió Europea i els països del sud de la conca
mediterrània, construint projectes que afavoreixin el
diàleg polític, com ara la
descontaminació marítima, el desenvolupament de
l'energia solar, la creació de programes de
protecció civil, etc.
Queda per decidir la ubicació
de la seu física de la Unió, l'anomenada
Secretaria General, per la qual competirà Barcelona, segons
va oficialitzar ahir el ministre Miguel Ángel Moratinos. Els
altres interessats a obtenir la seu són el Marroc,
Tunísia i Malta.
De moment, ahir en van veure imatges
sense precedents, com ara el primer ministre israelià Ehud
Olmert i el dirigent sirià Baixar al-Assad asseguts a la
mateixa taula, tot i representar Estats que segueixen oficialment en
guerra.
Al
novembre pròxim es farà una reunió de
ministres d'Exteriors, trobada que es realitzarà una vegada
al any, i les cimeres es celebraran cada dos anys.


13 Juliol 2008.
Hi han dies
en que, a falta de notícies 'interessants', els diaris tenen
que anar allargant lo 'inallargable'. Ja fa dies, un sí i l'altre
també, que ens continuen obsequiant amb les opinions de la
alliberada senyora Betancourt. Estem molt contents de que s'hagi pogut
escapar del seu captiveri, amb una operació
d'intel·ligència militar o
d'intel·ligència econòmica,
és igual. Ara bé, que descansi una
mica... Segurament les seves continuades manifestacions deuen
ser apreciades a Colòmbia, on radica el seu futur,
però aquí, la veritat, ja cansen.
Altres manifestacions que cansen
són las del president de Barça, tractant de
justificar-se. Està en el ull del huracà deu ser
fotut i més quan el senyor Stoitchkov surt en el teu favor, però,
Sr Laporta, tant parlar pot sé contraproduent i el que
tingui que passar passarà, però més
endavant. Desaparegui una mica, unes setmanetes, un mes... relaxi's.
I altre que es 'prodiga' cada dia
més és el senyor Mas de CDC, amb el seu
congrés i la seva moto d'amorf catalanisme. Ídem.
12 Juliol 2008.
S'està duen a terme l'enfonsament de la canonada submarina
de 2.200 metres de llarg, que portarà l'aigua de mar, des
d'una torre que la captarà a 24 metres de profunditat, fins
a la dessalinitzadora del Prat, que entrarà en servei el
maig de l'any pròxim. Un cop tractada l'aigua, es
bombejarà, seguin el riu Llobregat, fins al
dipòsit de distribució de la xarxa general de
Sant Joan Despí. Per això últim, ja
falta més. Us heu fitxat que en el mar
és l'únic lloc on es poden fer obres sense que
protesti
cap associació de veïns-enginyers de camins, canals
i ports?
12 Juliol 2008.
En el congrés del PP del
País Basc ha estat elegit nou president Antonio Basagoiti,
fins ara president de Biscaia, amb el suport del 82,3% dels assistents.
Era l'únic candidat, lo qual no vol dir que no siguin unes
eleccions democràtiques. El que passa és que
en lloc de votar els
de baix, voten els de dalt. Basagoiti substitueix a María
San Gil, que va plegar per discrepàncies amb el
señor Rajoy. El PP basc també queda dividit.
12 Juliol 2008.
El partit
Convergència Democràtic de Catalunya (CDC)
celebra aquest cap de setmana el seu Congrés, que resulta
ser una campanya de promoció del projecte 'Casa Gran del
Catalanisme', o sigui, el
'a-veure-si-soc-president-d'una-punyetera-vegada' del
maquiavèl·lic Artur Mas.
Per treure bitllet per aquest viatge no
cal demanar si vols anar a babord o a estribord. És una
amplia cabina, com la dels germans Marx, on hi cap tothom... Un nou
sistema que es portarà molt en els pròxims
comicis (És el ja conegut com 'centro rajoilin').
Tant si ets radical com moderat... empleat o empresari, ecologista o
desboscador, emprenyat o no emprenyat, estàs en
línia. Es tracta, senzillament, d'acollir-se sota l'ombra de
la senyera (sistema Pujol) i aconseguir què els socialistes
i els d'esquerra no tinguin majoria. Desprès, a l'hora de la
veritat, ja es veurà quina política
serà convenient seguir i cap on tira el vaixell, si
bé es probable que el timó derivi a babord, com
les cabres a la montanya.
Per cert, ha quedat camuflada
(però patent) l'expressió 'dret a decidir', que
amb l'experiència basca, no està en el seu millor
moment. Tampoc se sap si l'UDC s'apuntarà en principi a
aquest projecte o si ho farà desprès, a l'hora de
sumar.
Postdata:
Es
demanen senyoretes de bon veure per formar part de la junta. No fa
falta enviar currículum.
11 Juliol 2008.
El cap de
l'Executiu espanyol ha viatjat al Marroc en visita d'amistat, visita
que Rabat havia ajornat tres vegades per 'problemes d'agenda' del rei
Mohammad VI, i que finalment han aceptat coincidint amb el
sisè aniversari de la presa de Perejil per part dels
gendarmes marroquins. Zapatero, a qui no li afecta gens el julivert, ha
anat a parlar de la immigració il·legal i a ell
li han parlat de Ceuta i Melilla. Total, que feia molt de vent i no
s'entenia res. Això sí, eh!, les relacions han
estat molt cordials. Faran una reunió d'alt nivell al
novembre a Madrid,
i ala!... tot arreglat.
11 Juliol 2008.
L'Audiència
Nacional ha repetit el
judici als dos joves acusats per la crema de fotos del rei,
el setembre passat, a Girona. En aquesta segona vista, repetida per
haver negat el jutge en la primera, al novembre, el dret dels acusats a
declarar en català, la condemna ha sigut la mateixa:
quinze mesos de presó o, com a alternativa, 2.700 euros de
multa per
cap. Han tingut sort de que el jutge no els hagi aplicat un aument per
l'increment del IPC en aquests sis mesos.
10 Juliol 2008.
Una pastera, una
zòdiac de poc més de sis metres d'eslora,
sortia fa
almenys cinc dies des d'un punt indeterminat del nord
d'Àfrica, amb
48 subsaharians
i ahir, arribava a les costes d'Almeria, amb 33
supervivents, després d'anar a la deriva per avaria en el
seu
motor. Quinze
immigrants van deixar la vida en la travessia i van ser
llançats
a l'aigua pels seus companys. Entre els morts d'aquest llarg
periple per alta mar, hi havia nou nens
d'edats
compreses entre l'any i els 4 anys. Els 33
supervivents són 19 homes, 13 dones
--almenys tres d'elles en estat de gestació-- i un nen,
l'únic dels que
van iniciar la travessia que ha aconseguit arribar a terra.
Aquesta desgràcia es produeix dos dies després de
que 14
persones de nacionalitat nigeriana, entre elles un menor i quatre
dones, desapareguessin al bolcar la seva pastera davant les costes de
Motril (Granada).
A rel d'aquests drames, el
president
Zapatero reitera el seu propòsit de que l'ajuda per el
desenvolupament arribi el 2012 al 0,7
% del
PIB
i
fa una crida a la Unió Europea i als G-8 perquè
assumeixin
que cada cop més, la crisi alimentaria i la pobresa extrema
són una autèntica alarma per les
consciencies de tothom i una greu amenaça per la
estabilitat en el món.
10 Juliol
2008.
CiU ha denunciat en el Parlament el creixement desmesurat del empleats
de la Generalitat. Resulta que, dels quasi 130.000 funcionaris que hi
havia el 2003, amb el Jordi Pujol, ara ni han quasi 179.000, o sigui
que s'ha produït en cinc anys un increment d'un 38%. I els
alts
càrrecs, que abans eren de 150, ara han passat a 236, el que
comporta una despesa de personal considerable.
Però,
és clar, els compromisos (i els xantatges de
coalició)
són els compromisos...
Malgrat aquesta
suficiència administrativa, el Conseller d'Economia ha
encarregat a experts en la matèria (o sigui, de fora de la
Casa), un estudi sobre la Balança fiscal catalana
període
2002/2005, segons el qual, cada català va 'pagar' a España,
de mitjana, més de 7.000 euros, dels quals 2.400 s'han
quedat
per la 'comunitat espanyola'. Amb altres paraules, de cada 3 euros que
se'n van a Madrit, només en tornen 2 a Catalunya.
És
allò de: 'Mozo,
el compte, si us plau'.
No fa falta dir que el
senyor Solbes, quan vegi aquest informe,
xiuxiuejarà que està mal fet.

9
Juliol 2008.
El president del Barça assegura i reassegura que no
dimitirà. No troba bona l'idea de que el club
començi de
cero (i ell plegui). Diu que els socis que estan al seu favor no van
anar a votar i proposa deixar passar el temps (que tot ho cura), i
confiar en que el equip emergeixi positivament i salvi la
situació. Però darrera seu hi han molts
ambiciosos que
mouran cel i terra per aconseguir la presidència del primer
club
català, el que és 'més que un
club'.
8 Juliol
2008.
Els
líders dels set països més
industrialitzats del
món, EUA, Regne Unit, França, Alemanya,
Itàlia,
Canadà i Japó (G-7) i Rússia
(G-8) estan
reunits en una cimera, (en una remota illa del Japó, per
lliurar-se dels activistes que no es perden cap trobada per
queixar-se), i després de molt pensar, han arribat a la
conclusió de que, per combatre el canvi
climàtic,
és necessari reduir en un 50% les emissions de CO2 a
l'atmosfera
l'any 2050. Per tant, demanen la 'col·laboració'
de les
economies emergents, Xina i l'Índia, grans contaminants. Amb
un
altre esforç mental, han acordat que cada país
té
que fixar objectius per retallar les seves emissions a mitjà
termini, en al·lusió al 2020. Està
clar que no
entre en els seus plans retallar el poder industrial i
econòmic
del seus paísos per reduir les emissions.
També han reconegut que el món es troba en una
crisi
general i que cal estabilitzar els preus del cru i els aliments, que
s'han disparat en els últims mesos, de la mateixa manera que
els
mercats financers. Però no han dit com estabilitzar-los.
Aquesta cimera reuneix, a part dels G-8, els caps de set economies
avançades, entre elles Xina, Índia, Brasil,
Mèxic
i Sud-àfrica, i els de set nacions subdesenvolupades.
És
difícil que es posin d'acord en quelcom. Una moderna Torre
de
Babel.
7 Juliol 2008.
En
vista de que el PP 'col·loca' moltes dones a la seva
cúpula, el PSOE no vol sé menys i Zapatero va
decidir
nomenar la fins ara secretària d'Estat de
Cooperació,
Leire Pajín (31 anys), com a nova secretària
d'organització, ocupant el lloc número tres del
partit,
darrere de José Blanco, nombrat ara vicesecretari general
(com
el Guerra quan el Felipe).
7 Juliol 2008.
Uns 40.000 socis del F.C.Barcelona van passar ahir pel Camp Nou per
votar a favor o en contra de la moció de censura
presentada
per
un soci contra la Junta directiva. Poc ha faltat perquè el
president Laporta i companyia haguessin de començar a
córrer. El 60% dels votants van subscriure el cessament
immediat
de la directiva del club i el 37 % van advocar per la seva
continuïtat. Malgrat que la votació va resultar en
contra
de la junta, no té valor jurídic, ja que tindrien
que
ser dos terços dels votants (66%) els necessaris
per
provocar noves eleccions.
El senyor Laporta va manifestar desprès que ha sigut una
festa
democràtica, que assumeixen el vot de castig,
però que
acabarem el mandat perquè estem legitimats, per
coherència i per responsabilitat (i perquè
s'està
molt bé manant). I tant que sí!
Aquest any tampoc. El Barça queda més tocat que
abans.
Arreglarà la situació el neòfit Pep
Guardiola?
7
Juliol 2008.
La fera (hi ha moments que ho sembla) d'en Rafa Nadal ha guanyat el torneig de
Wimbledon, davant el número u mundial Federer,
amb un partit final impressionant de quasi 5 hores. Feia trenta anys i
escaig que un jugador no guanyava tot seguit el Roland Garros
francès, terra, i el Wimbledon anglès, herba,
superfícies que fins ara tenien el seus especialistes,
però l'home anunci que juga al tennis, o al
revés, ha
acabat amb les diferenciacions.
La veritat
és que el manacorí, amb una raqueta a les mans,
fa respecte.
6 Juliol 2008.
El PSOE celebra el seu 37è
congrés federal, com tot fill de
veí, i ha pres diversos acords, entre els que destaquen
la revisió de la llei de
l'avortament, la laïcitat, la regulació del dret a
una mort
digna i la possibilitat que els immigrants extra-comunitaris puguin
votar i ser votats.
El señor
Rajoy, des de Barcelona, per 'sortir del tema' de les eleccions
catalanes del PP, acusa a Zapatero de preocupar-se de assumptes que no
preocupen a los
españoles i que té que parlar de la
crisi econòmica.
6 Juliol
2008.
Ahir dissabte, un partit polític español, que en sembla que es
diu Unión Progreso y Democracia (UPyD), va muntar un quiosquet a la
Plaça de Catalunya per recollir signatures per recolzar el
manifest per la llengua comuna,
o sigui pel castellà. Van rebre varies visites,
principalment
d'un grup de joves independentistes, que la guàrdia urbana
va
'dispersar'.
Tenen la intenció
d'instal·lar la
paradeta (taula de càmping amb cartons) tots els dissabtes
del mes. Sort que la posen a l'ombra i no
hi ha perill de que agafin una insolació... ni solar ni
pública.

5
Juliol 2008.
Del conclave del PP a Catalunya ha sortit,
com estava previst, nova presidenta,
Alícia Sánchez-Camacho, la candidata oficialista,
però ha estat per un estret marge, amb 439
vots, el 56,7 % del total. L'altre presidenciable,
que anava per lliure, Montserrat Nebrera, ha aconseguit un
43,2 % dels vots, o sigui, 335 sufragis.
De poc ha servit
que Javier Arenas, el 'padre
de la criatura' i Ana Mato, la mensajera',
vinguessin de visita (a recolzar la preferida del partit de Madrit).
Han hagut xiulets i aldarulls. Total, que el PPC ha quedat
més
dividit i pitjor que abans, que ja es dir. Però no ens
preocupem, que això, amb el temps i amb uns quants cops de
dit
més al comandament a distància,
s'arreglarà.
3 Juliol 2008.
La candidata en el 2002 a la presidència de
Colòmbia, la francesa-colombiana Ingrid Betancourt, que
estava
segrestada per guerrillers de les FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias
de Colombia) va ser alliberada ahir per l'Exèrcit
colombià, junt amb 14 ostatges més, tres
ciutadans
nord-americans i 11 militars colombians, en el transcurs d'una
operació d'infiltració, amb un
helicòpter, portada
a terme per l'Exèrcit colombià. No hi van
haver-hi trets
ni ferits i va ser capturat el cap dels guerrillers encarregats de la
custodia dels segrestats, segons explica el govern de
Colòmbia.
L'èxit d'aquesta incursió
dóna que pensar. Ja
fa temps que es parlava de intercanviar rebels presos de la
FARC
per un grup de segrestats. França i Estats Units estaven
molt
interessats en aquesta 'operació'.
Però si diuen que ha estat una perfecta actuació
militar
de les forçes colombianes, serà veritat, no?
2 Juliol 2008.
Alicia
Sánchez-Camacho, Daniel Sirera i Alberto
Fernández
Díaz fan una roda de premsa i diuen que la presidenta del
PPC
serà l'Alicia i que la seva designació s'ha
decidit a
Catalunya de forma lliure i democràtica.
Volia posar un
acudit de l'Eugeni, però... aquest també
és bo, eh?
1
Juliol 2008.
La
Unió Europea comença avui el segon semestre de
2008 sota
presidència francesa. En commemoració, la Torre
Eiffiel
s'ha tornat blava, amb estrelletes.
Sarkozy
tindrà
que consolidar la construcció europea amb
l'aplicació i
el desenvolupament del Tractat de Lisboa, un mal rotllo
després
del no d'Irlanda, de la marxa enrere d'avui mateix de
Polònia i
a falta d'aconseguir que ratifiquin el Tractat els països que
encara no ho han fet, entre ells el Regne Unit i la
República Txeca.
Altres reptes del
president
francès són: arribar a un pacte europeu sobre
immigració, la institucionalització de la
Unió per
al Mediterrani, el reforçament de l'autonomia defensiva
europea,
l'inici de la reflexió sobre el futur de la
política
agrària comuna i el problema de l'encariment interminable
del
petroli.
Sort que d'empenta no li falta.
1 Juliol
2008.
A Madrit es celebra el Congreso
Mundial del Petróleo,
on uns 3.000 representants de l'industria del cru passaran una
setmaneta amb l'excusa de parlar de la inflació
energètica actual i esbrinar qui té la culpa i
que es pot
fer, a part de viure del conte.
El ministre
d'Indústria espanyol, Miguel Sebastián, parla
d'una
bombolla especulativa, però per les multinacionals
petrolieres
el problema estreba en la falta d'inversió de la majoria
dels
grans productors.
On tots coincideixen
és en que es tenen que desenvolupar amb urgència
altres fonts d'energia.
Queda clar que aquest congrés no servirà de res,
com la
majoria de reunions que es fan només perquè
sembli que es
fa quelcom.

1 Juliol 2008.
CiU i ERC es tornen a parlar! El nou president d'ERC, Joan
Puigcercós, i el president de CiU, Artur Mas, han
formalitzat
avui l'obertura d'una nova etapa entre les seves formacions,
després de dos anys de mutus retrets (per dir-ho de bones
maneres).
Les forces de centre-dreta i d'esquerra s'obliden del seu carisma, amb
el pensament clavat en un 'dret a decidir' en comú, amb el
que
veuen possibilitats d'anar més lluny del que fins ara han anat.
Saben sumar i hi entenen de números... Però cal
provar-ho. L'optimisme és lo últim que es perd.
1
Juliol 2008.
Un alt càrrec del departament financer de Transports
Municipals
d'Egara (TMESA), l'empresa concessionària del servei
municipal
d'autobusos de Terrassa, s'ha autoinculpat d'un desfalc d'uns 2 milions
d'euros, entre els anys 2003 a 2008, segons ha confessat,
per pagar els seus deutes, ja que és ludòpata. La
xifra
pot augmentar perquè no inclou les quantitats que hagi
sostret
durant aquest any.
Hi han coses que no s'entenen. ¿Qui controla als
controladors?
¿Quina mena d'auditories es fan avui dia que no troben res,
per
gros que sigui? En mans de qui estem?
Confiem (oh
esperança) en que quedin companyies que
aconsegueixen que ningú robi.