   Juliol
2010 
31 juliol 2010. 
Segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis
d'Opinió
(CEO) del govern, sondeig elaborat
amb un treball de camp de 2.000 entrevistes, del 28 de juny al
8 de juliol (entre la publicació de la sentència
sobre l'Estatut i la vigília de la gran
manifestació sobiranista), el
PSC ha caigut a una distància d'11 punts darrere de CiU en
vot directe, 3 punts menys que el sondeig del maig passat.
És el pitjor resultat dels socialistes des que existeix el
CEO. També segons aquesta enquesta, l'independentisme segueix creixent i arriba ara al 24,3%, quan fa dos mesos estava en el 21,5, segons el mateix institut. En contrast, disminueix el nombre de catalans que creuen que Catalunya s'hauria de mantenir com una comunitat autònoma (33,3%) o que preferirien pertànyer a un Estat federal (31,0%). 
30 juliol 2010. 
El setmanari britànic The Economist, que es titlla de
liberal,
però amic del conservadorisme i de les tradicions que el
mantenen, inclourà en el seu pròxim
número un
petit comentari sobre Catalunya, a la què es refereix com la
'terra de les prohibicions', i es pregunta què
més podem
il·legalitzar, després del burca i les corrides
de toros.Considera que prohibir les corrides a Espanya és 'una mica com si un Estat alemany prohibís les salsitxes'. A més, sosté que, a molts catalans els interessa més rebutjar el toro, símbol d'Espanya, que el benestar dels animals, o sigui, la tonada que canten els partits amb seu a l'altiplà central. Després d'aquesta petita ressenya de Catalunya, passa a ficar-se amb el president del Govern, Zapatero, i els malabarismes i equilibris que haurà de fer si vol acabar la legislatura. Que no es preocupin, que els anglesos que vinguin a Catalunya a veure toros, els enviarem a Madrit, amb anada i tornada pagada i unes beers de regal. 
30 juliol 2010.  Ja
ha quedat demostrat que, mai a la vida, patronal i sindicats no es
posaran d'acord per establir un regim laboral, com somiava en Zapatero.
I menys en els temps actuals, en que els empresaris saben que tenen la
paella pel mànec, amb l'atur pels núvols. Ahir,> a la comissió de treball del Congrés dels Diputats, que tenia competència legislativa, va obtenir llum verda el nou marc de relacions laborals amb l'únic vot favorable del PSOE, i l'abstenció de CiU i el PNB, a canvi d'esmenes. Van votar en contra el PP, IU-IC-ERC i el Grup Mixt. Aquesta normativa afavoreix descaradament a la patronal. Defineix un acomiadament dels treballadors més barat, segons les circumstancies econòmiques de les empreses(que poden variar com a can Barça). Els sindicats criden a la vaga general, però es té que reconèixer que són els empresaris els que tenen que crear llocs de treball, ja que amb els creats per diverses disposicions del govern, no n'hi ha prou. CiU ha reconegut que estàvem disposats a assumir el cost polític d'aquesta reforma i acompanyar el Govern, per no crear més incertesa fora d'aquesta cambra. 
28 juliol 2010.  La junta anterior del Futbol
Club Barcelona parlava d'11 milions d'euros de
guanys i l'actual diu que hi ha pèrdues de 77 milions
d'euros. Una diferència de 88 milions d'euros. Les dos
comptabilitats estan garantides per firmes auditores de prestigi.Aquesta és una petita demostració de com les empreses ens poden aixecar la camisa sempre que vulguin. Podem escoltar que bancs, multinacionals, caixes, etc. tenen tant de guanys o de pèrdues, però veien el que passa a can Barça, comprovem que, comptablement, foten el que els hi dóna la gana i els hi interessa i queda clar que els 'seus' resultats no es poden creure. Altre exemple el tenim amb la Caixa de Catalunya, que malgrat la seva fusió i l'obertura d'un gran crèdit al seu favor, no passa l'examen de la Unió Europea. Acabarem tots calbs... Ens prenen el pel por tots costats! Amb el vist-i-plau dels respectius governs, per més inri.
28 juliol 2010. A
partir de l'1 de gener del 2012 ja no hi haurà curses de
braus a
Catalunya. Els turistes que vulguin comprovar si un endarreriment com
aquest encare és possible en el segle XXI tindran que anar a
València o a Múrcia o a altres comunitats
necessitades.Aquest matí el ple del Parlament ha decidit prohibir les corrides de toros per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. La ILP antitaurina, doncs, ha acabat prosperant finalment just per la majoria absoluta de la cambra catalana. 32 diputats de CiU i 3 del PSC han recolzat la ILP antitaurina i s'han sumat als vots dels 21 d'ERC i els 12 d'ICV-EUiA. El Grup Popular, que ha votat en contra, ja ha dit que presentarà en els pròxims dies a la Cambra Baixa una iniciativa en defensa de la llibertat dels ciutadans d'anar a les corrides de toros i a favor que aquestes siguin declarades bé d'Interès Cultural General. Perquè s'enfaden? Els que vulguin veure toros, que se'n vagin a Espanya. 
27 juliol 2010. El Parlament
català ha aprovat avui la llei de vegueries. El
tripartit tira endavant la normativa amb els vots en contra de CiU, el
PP i el grup mixt.S'establiran set demarcacions territorials a Catalunya per substituir les quatre províncies, que estaran gestionades per consells de vegueria que supliran les diputacions, però inicialment, després de les eleccions municipals del maig del 2011, només seran operatives quatre de les set, les que corresponen a les províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La sentència recent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut 'blinda' les províncies actuals. La vegueria de Terres de l'Ebre es podria constituir només si s'acorda amb el Govern espanyol la modificació d'una llei estatal, i les altres dues (Catalunya Central i Alt Pirineu) s'ajornen per més endavant, ja que requereixen un canvi de límits provincials. Veurem quan es triga en demanar l'anti-constitucionalitat d'aquesta llei. 
26 juliol 2010.  El
balanç de víctimes mortals del passat 24, al
festival de
música techno Love Parade de Duisburg, Alemanya, s'eleva a
20
després que avui hagi mort una noia alemanya de 21 anys com
a
conseqüència de les ferides greus que tenia.Les dos noies catalanes que van morir en aquest accident, Marta Acosta i Clara Zapater, les dues de 22 anys, estaven a Alemanya en un programa d'Erasmus i tenien prevista la seva tornada la primera setmana d'agost. Aquesta festa de música electrònica té més de 20 anys de vida. Es va iniciar a Berlín, però ara es va desplaçant cada any per ciutats alemanyes. La policia ha confirmat que les persones ferides van ser més de 500. Les autoritats alemanyes han obert una investigació per saber si hi va haver homicidi per negligència. De moment, ha quedat clar que el lloc de la concentració i l'únic accés disponible eren petits amb relació als espectadors esperats. 
26 juliol 2010.
El rei Joan Carles I ha assistit a les
festes del patró gallec i ahir,
a Santiago de Compostel·la,
coincidint amb l'ofrena per l'Any Jubileu,
va defensar una Espanya unida i el pacte constitucional,
després de l'alteració que ha provocat la
sentència de l'Estatut.Ho va fer d'una manera solemne i mística invocant fins i tot ajudes divines com la de l'apòstol Sant Jaume. Una mostra més que des d'Espanya veuen amb intranquil·litat l'auge sobiranista que s'està generant després de la resolució del Tribunal Constitucional (TC). Rajoy no vol ser menys que el rei i avui, en un d'aquests actes que munta la dreta per menjar-lis el coco als estudiants, s'ha compromès a defensar la Constitució de 1978, que té futur, diu, i ha assegurat que el PP presentarà un gran projecte que afirmi Espanya, tot això està clar, després de demanar la dimissió d'en Zapatero i acusar-lo de la crisi mundial. Però... ell no ha invocat a cap sant. 
25 juliol 2010.  Als quatre mesos de
l'enfonsament de la corbeta sud-coreana Cheonan, que va
causar la mort de 46 mariners al mar Groc, i que Seül
atribueix a un torpede disparat per un submarí
nord-coreà, els exèrcits dels Estats Units i
Corea del Sud han començar unes
maniobres militars
al mar del Japó,
de quatre dies de durada, com a demostració de
força al règim comunista de Corea del Nord, que
ha qualificat el desplegament naval de provocació i ha
amenaçat d'utilitzar armes atòmiques en una
'guerra santa de represàlia'.En les operacions participen vuit mil efectius de les forces armades nord-americana i sud-coreana, a més d'un portaavions i un submarí nuclears, diversos vaixells de la setena flota dels EUA, i uns dos-cents avions de combat. Les maniobres han provocat dures crítiques de Pyongyang, que dissabte va acusar els EUA i Corea del Sud de portar la situació al límit. Els americans estan obsessionats en evitar que paísos no 'amics', com Iran i Corea del Nord, enriqueixin urani, encare que sigui per serveis socials. Avui en dia els milionaris del món tenen tot el que volen i moriran de vells-vells, però somien amb les armes nuclears que són l'únic perill que no podrien evitar. 
24 juliol 2010.
El capità del Madrid de futbol,
el jugador que ha lluït durant
les quinze darreres temporades
el seu dorsal número 7, el màxim golejador en la
història de l'entitat madridista, el veterà
jugador
Raúl, negocia la rescissió del seu contracte per
marxar-se de
l'equip d'en Florentino i fixar pel
Schalke 04 alemany.Cristiano Ronaldo està content perquè queda lliure el dorsal 7, que li agrada. Basten només uns dies per trencar amb una emblemàtica trajectòria d'anys, però és que el Madrid ja té massa veterans 'endollats' i el negoci, ara, no tira. 
23 Juliol 2010.
La manifestació del passat dia 10 a
Barcelona segons uns contra la
retallada de l'Estatut, o
segons altres pro 'decidim',
ves a saber!, ha fet pujar l'efervescència de
l'independentisme, alegrant la vida a ERC i fen ampliar els
objectius de Ci/oU.
Només faltava que el Tribunal Internacional
digués que la
declaració unilateral de Kosovo independent no viola cap
llei.
Ja molts somien en colors (en castellano, flipar).Dins de l'eufòria i abans de que es refredi, els d'Esquerra, tant Puigcercós com Ridao demanen arreu avançar ja les eleccions, abans de que la competència s'organitzi i estan com estan enamorats de Convergència. Però Ci/oU té molts pretendents i juga amb avantatge. El seu secretari remarca la 'ingovernabilitat i caos' en què navega l'executiu, i el seu portaveu demana a ERC que aclareixin públicament si descarten reeditar per tercera vegada el tripartit. Que esperi, que s'ho diran! Els que semblen més pràctics són els d'ICV-EUiA, que critiquen el debat obert per Esquerra en un moment en què la crisi, com apunta Joan Herrera, hauria de ser la prioritat absoluta de l'executiu. 
23 juliol 2010. El Tribunal Internacional de
Justícia (TIJ) de
l'Haia, màxima
instància judicial de l'ONU, va concloure que la
declaració unilateral d'independència de Kosovo
del 17 de
febrer del 2008 'no va violar el dret internacional'.El veredicte del TIJ no té caràcter vinculant, però estableix un precedent jurídic i sens dubte tindrà importants implicacions polítiques. Va en contra dels països que no han reconegut la independència de Kosovo, com és el cas d'Espanya, Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre, dins de la Unió Europea, i d'altres, com Rússia, tradicional aliat de Sèrbia i, Xina, anti-Tibet. Sèrbia ja ha declarat que 'no reconeixerà mai la proclamació unilateral d'independència de Kosovo', però tal com estan les coses, cal pensar en l'alternativa d'alterar la frontera per incloure a Sèrbia els municipis del nord de Kosovo, de majoria sèrbia, a canvi d'un reconeixement de fet de la independència de la resta. Al president espanyol li ha caigut damunt altre problema. Ja no ve d'un. 
22 juliol 2010.
L'escàndol del saqueig del Palau de la
Música protagonitzat pel seu expresident Fèlix
Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, va esclatar el 23
de juliol del 2009, demà farà un any,
però el jutge que (diuen que) porta el cas continua esperant
(diuen) un informe d'Hisenda, que igual arribarà al seu
poder aquest any.Els presumptes desviaments de milions d'euros per a finalitats particulars dels exdirectius, les presumptes comissions per obres públiques adjudicades pels governs de CiU i els indicis de presumptes traspassos de fons a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CDC i a l'actual responsable d'immigració d'aquest partit, estan penjats. Les confessions de Millet i Montull el setembre del 2009 i la dilació a l'hora de citar-los a declarar, el 19 d'octubre, gairebé tres mesos després de l'escorcoll, van permetre que els advocats defensors despleguessin la seva estratègia i evitessin que els seus clients ingressessin a la presó tal com demanava la fiscalia i han demorat la nova compareixença dels imputats sobre les noves irregularitats descobertes, que (diuen) arriben al 35 milions d'euros. Sí van anar a presó el mes passat, 13 dies, va ser per altre cas instruït per altre jutjat, per presumpte tràfic d'influències i l'apropiació indeguda en l'operació coneguda com hotel-Palau, aquesta vegada amb inusitada rapidesa al figurar encausats càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona i al esquitxar un conseller. Una justícia lenta no és justícia. I potser que tan ràpida, tampoc.  
22 juliol 2010.
El president català, José Montilla
i l'espanyol, José
Luis Rodríguez Zapatero, es van reunir ahir a la Moncloa per
parlar de la situació política causada
per la sentència del TC sobre l'estatut.Montilla va dir al acabar que estava 'raonablement satisfet' perquè Zapatero havia entès que l'estat espanyol tenia un problema i que calien 'gestos polítics' de les institucions espanyoles, però no va concretar quins ni quan. CiU i ERC van criticar durament el PSC per haver anteposat els interessos del PSOE als de Catalunya.   
21 juliol 2010.
Alfons
López Tena, jurista valencià, acompanyat
per Joan Laporta,
advocat i l'expresident del FC Barcelona, i pel diputat d'ERC, Uriel
Bertran i Arrué, economista, van proposar ahir en roda de
premsa la creació d'una
coalició integrada per partits sobiranistes, que es diria
Solidaritat Catalana per la Independència. Avui mateix CiU, ERC i ICV-EUiA han desestimat, amb diferents arguments, l'oferta. El portaveu de CiU, Oriol Pujol, ha respost que, abans de decidir-se a fer qualsevol moviment, ha de comprovar quin suport té a les urnes i ha recordat que CiU ja defensa un 'dret a decidir sense límits' de cara a la pròxima legislatura. Per la seva part, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ha comentat que no hi haurà majoria parlamentària per a la independència sense CiU. La coalició ICV-EUiA ha estat l'opció política que ha expressat amb més claredat el rebuig a la proposta. La seva portaveu parlamentària, Dolors Camats, ha retret a Laporta que demani aquesta unitat en roda de premsa en lloc de treballar discretament per aconseguir-la, i ha subratllat que la seva formació és d'esquerres i ecologista, i que per tant 'no farà una aliança electoral amb la dreta'. Sort que, a part del PSC, està clar, hi ha altre grup català que no s'apunta a la moda de l'independentisme a decidir. 
21 juliol 2010.
Ahir, al Congrés, els partits
catalans van demostrar la seva incapacitat de posar-se d'acord. El pla d'acció per fer front a la decisió del Tribunal Constitucional de retallar l'Estatut va fracassar. Ni el grup socialista, incloent-hi els 25 diputats del PSC, va voler afegir a la seva proposta el pacte de mínims aconseguit divendres al Parlament, que recull el preàmbul de la Carta catalana, ni CiU, ERC i ICV van recolzar l'única resolució, la del PSOE, que semblava que podria tirar endavant. Tots van a la seva i a tractar de complir les seves ambicions. Catalunya només és un dels conceptes de què disposen per aconseguir més vots. 
20 juliol 2010.
El decret del
febrer passat pel qual es va rebaixar el sou i certs
avantatges dels controladors aeris està provocant
una vaga encoberta amb baixes
mèdiques laborals en aquest col·lectiu, com
mesura de pressió per negociar el conveni del sector que
s'està tramitant. A conseqüència d'aquestes baixes, que venen a ser d'un quart de la plantilla, els aeroports d'El Prat de Barcelona i els de Balears i el d'Alacant pateixen els últims dies retards d'una mitjana de trenta minuts. Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), l'entitat pública adscrita al Ministeri de Foment que s'encarrega del controls aeris dels aeroports es queixa de que son baixes laborals 'deliberades', mentre la Unión Sindical de Controladores Aéreos (USCA), diu que les baixes són conseqüència d'un excés de pressió per els treballadors. El ministre de Foment, José Blanco, va assegurar que demanaria a la Seguretat Social i fins i tot a la fiscalia que investigués les baixes laborals i ha comunicat avui que prepararà els controladors aeris militars perquè treballin en torres de control civils en 'situacions excepcionals'. Un dret dels treballadors és el dret de vaga. Però anar al metge per demanar la baixa amb una excusa per boicotejar l'empresa no és cap dret. És un delicte. 
19 juliol 2010.
El sistema sanitari públic
espanyol és un pou sense fons en el què, per
més augments pressupostaris que es destinin, sempre es
queda sec. I posar ordre i concert en el conjunt ja es dona per
impossible.El Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF) debat, fa setmanes, l'aplicació d'un copagament per part dels pacients, una solució per salvar una assistència de qualitat amb una finançament sempre insuficient. En aquest consell hi participen totes les comunitats autònomes, per prendre una determinació que afectaria a totes per igual. Com que la paraula copagament desagrada, els responsables d'Economia reunits al CPFF parlen de fixar 'taxes d'ús' de petita quantia: un o dos euros per visita mèdica, més un euro per cada recepta de fàrmacs, i dos euros més quan un usuari recorri al servei d'urgències d'un hospital sense patir una emergència que ho justifiqui. També estudien cobrar de dos a cinc euros per cada cinc dies d'ingrés hospitalari. Unes mesures gens populars que l'Executiu central no considera convenient posar en marxa en aquests moments. Desprès de les eleccions, millor. Però no hi ha dubte que, a la llarga, acabarem pagant. El monstre sanitari s'ha fet tan gran que no hi ha qui el pugui controlar. 
18 juliol 2010. 
Ahir, una noia de 15 anys va morir al parc d'atraccions del Tibidabo,
al desprendre's el braç de l'atracció El
Pèndol,
on havia pujat amb tres menors més, que van resultar ferits
de
diversa gravetat. L'accident va passar quan la cistella on
anaven
muntats va caure a terra. Aquesta atracció, El Pèndol, de fabricació italiana, puja una cistella amb 4 persones i la deixa caure 40 metres, agafant una velocitat d'uns 100 km/h. És una de les atraccions estrella des de la seva inauguració el 2006, i està autoritzada per a persones d'entre 1,40 i 1,90 metres d'altura. Com totes les atraccions, passa un control diari, un de setmanal i un altre d'extern, una vegada a l'any, que es va portara terme el 9 de juny passat. Parc d'Atraccions del Tibidabo S. A. (PATSA), empresa explotadora de les atraccions, depèn de l'empresa municipal Barcelona Serveis Municipals. El grup municipal del PPC al consistori barceloní ha estat el primer voltor que ha sobrevolat El Pèndol i avui ja ha sol·licitat que s'assumeixin responsabilitats. No serà el primer. 
18 juliol 2010.
La ministra de Igualdad,
Bibiana Aído, diu que vol acabar amb els anuncis
econòmics de sexe que surten a la premsa. S'ho pren com una
tasca que considera 'un objectiu irrenunciable' de la seva
cartera
ministerial.La Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) respon que si el Govern considera que es tenen que suprimir els anuncis relacionats amb la prostitució, no te que fer res més que prohibir-la ( l'exercici, no els anuncis). És una sort que l'executiu es preocupi d'aquest important problema en la vida dels ciutadans. És d'agrair! (Hi ha un refrany que diu que quan el diable no té feina, mata mosques amb la cua).
17 juliol 2010.
La retallada de l'Estatut pel Tribunal
Constitucional
ha comportat un aclariment sobre els programes i intencions dels
partits polítics catalans. De quelcom ha servit la
manifestació pro-estatut i pro-decidim del passat dia 10,
que en
realitat ha estat un tret de sortida del període electoral
autonòmic.Veiem com el PSC es pronuncia sobre la defensa íntegra de l'Estatut, i advoca per avançar cap a un Estat federal i plurinacional, si ve des de Madrit els hi diuen que sí, que val, que tranquils. CiU s'ha decidit per mantenir una ampla vessant, tractant d'abastar-ho tot. Des del radical 'decidim' fins l'ullet als populars, tant aquí com a l'altiplà central. Té l'avantatge de que és la formació amb menys desprestigi. Els d'Esquerra, que sostenen que no acaten la sentència del TC, es posen el rètol de 'insubmisos' i donen per acabat el camí del tripartit i declaren la guerra a Espanya, situant la independència com a propera estació per a Catalunya, 'un possible estat dins de la Unió Europea'. ICV demana encare concretar amb el PSC, ERC i CiU 'un full de ruta' que obligui l'executiu central a recuperar la integritat dels punts retallats pel Tribunal Constitucional. És l'única formació que demana anar tots units. El PP no varia i continua detractant contra tot el que es mou, somiant amb una Catalunya dominada. Falten pocs mesos perquè se celebrin les eleccions catalanes. Temps suficient perquè passi de tot.  16 juliol
2010. El
Parlament de Catalunya ha aconseguit salvar la unitat en defensa de
l'Estatut amb un pacte de mínims, després de
constatar la impossibilitat d'acordar un text conjunt entre el
tripartit i CiU.El president de la Generalitat, José Montilla, ha proposat com a resolució unitària la ratificació del text íntegre del preàmbul de la Carta catalana, que inclou la definició de Catalunya com a nació i el seu reconeixement com 'realitat nacional'. La proposta ha comptat amb els vots d'ICV-EUiA, ERC i de CiU, malgrat que aquestes dues últimes formacions han advertit que la consideren insuficient. Al final, la resolució s'ha aprovat per 115 vots a favor i 18 en contra del PPC i de Ciutadans. 
16 juliol 2010.
La retallada dels sous públics
d'entre un 0,6% i un 7% va ser aprovada pel govern central el 25 de
maig passat i va suscitar el rebuig frontal dels sindicats, que van fer
una vaga de la funció pública el 8 de juny.Els sindicats van presentar un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional contra la mesura, que l'alt tribunal va admetre el 9 de juliol passat. El recurs justifica que la retallada trenca l'acord de negociació col·lectiva del sector públic firmat per l'Executiu i els sindicats l'any passat i que ja pactava una moderació salarial. Els sindicats s'agafen també al fet que les alces salarials acordades estaven previstes als pressupostos generals de l'estat. Si l'Audiència Nacional pren una decisió a favor de CCOO i la UGT, la rebaixa de sous dels funcionaris podria quedar en no res . 
15 juliol 2010.
El Periódico i La Vanguardia
coincideixen en les seves portadas, que diuen que Zapatero 'surt viu'
del debat de l'estat de la Nació.El debat, amb esbroncades i constants interrupcions per part dels diputats de la bancada contrària, va viure els moments d'apogeu quan Zapatero va defensar el pla d'ajust, quan ell i Rajoy van abordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya i quan Rajoy va demanar l'avançament electoral. 'El millor servei que pot fer al país per tallar aquest calvari és dissoldre el Parlament i convocar eleccions', va afirmar en la seva primera intervenció el líder del PP. Un pobre i reiteratiu missatge que ja no té força. Zapatero li va contestar que presentés una moció de censura, però clar, amb un programa darrera. Va acusar a Rajoy de no definir-se ni dir als espanyols la seva política. 
14 juliol 2010.  A França no estan,
tampoc, per tirar coets. El president francès, Nicolas
Sarkozy, en plena crisi
econòmica, viu
un dels seus
moments més baixos de popularitat arran de la
polèmica originada per
l'afer Bettencourt i la dimissió del ministre
francès de Treball, Éric
Woerth, del càrrec de tresorer del partit governamental UMP.En la commemoració, aquest matí a París, dels tradicionals actes de celebració de l'assalt a la bastilla, el 14 de juliol de 1789, hi participen enguany caps d'estat representants de 14 colònies franceses a l'Àfrica que fa 50 anys van proclamar la seva independència. D'aquesta manera, a la tradicional desfilada militar als Camps Elisis hi són present les tropes africanes. Però la crisi econòmica ha dut a suprimir la tradicional recepció a l'aire lliure que acostumava a fer-se en acabar la desfilada. 
13 juliol 2010.
Queda clar que el president de CiU, Artur
Mas, no vol regalar els vots dels 'decidim' als d'Esquerra i torna a
apuntar-se a totes les opcions, a l'independentisme, a l'autonomia i si
cal, al que decideixi el PP (Mas de president català i Duran
de ministre). Ara toca jugar a tots els números.Mas condiciona la unitat política catalanista contra la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut a què el tripartit assumeixi el lema de la manifestació del 10 de juliol, 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Obligar un lema a una puntual i especial coalició política és dir que no s'està d'acord amb la idea. Demana que les forces catalanes 'agafin un nou rumb' cap al dret a decidir sense límits. Sembla que perdi de vista la realitat i que aposti per la ciència-ficció, però no. Ell, des de dalt, va aprendre a aguantar programes anys i anys sense fer res. No estan els polítics reclamant a Madrit. Estan preparant-se per les pròximes eleccions i els seus propis interessos.
12 juliol 2010.
El govern del PSOE 'respecta' la
manifestació de dissabte a Barcelona i admet que va ser
important i nombrosa, però no creu que suposi un 'punt
d'inflexió' en les relacions entre Catalunya i l'Estat, tot
i el to independentista que va tenir. L'executiu socialista reconeix que va ser una manifestació important que expressa la insatisfacció de la societat catalana respecte a la sentència de l'Estatut, però assegura que les retallades que ha patit el text són 'mínimes'. Asseguren que això es veurà un cop s'hagi fet una lectura més acurada de la decisió del TC. Sembla que diguin 'Aquí no ha pasado nada'.  11 juliol 2010. Tot
el país ha quedat paralitzat tres hores, amb la gent
enganxada a la tele. I España
ha quedat campiona del món de futbol. Holanda
subcampiona.
L'ajuda dels catalans Xavi, Piqué, Pujol, Cesc,
Capdevila i
Busquets a la selecció ha estat decisiva, i al
final de la
pròrroga, el barcelonista Iniesta ha clavat el gol decisiu.
Felicitats per la part que ens toca.Ha estat un partit molt igualat, amb un desafortunat arbitratge, que ha beneficiat als holandesos. Però el futbol ha guanyat al joc brut i marrullero.  11 juliol 2010. 
L'expresident
cubà Fidel Castro ha visitat aquesta setmana el Centre
Nacional
d'Investigacions Científiques (CNIC) a l'Havana, en la que
ha
estat la seva primera aparició pública des que va
emmalaltir el 2006. Fidel Castro, que encara és el primer secretari del governant Partit Comunista de Cuba, complirà 84 anys el 13 d'agost i no apareixia en la vida pública del país des del 26 de juliol del 2006. Només se l'ha tornat a veure a través d'imatges, les últimes del mes de febrer, quan va rebre la visita del president del Brasil, Lula da Silva. Aquesta 'sortida' de Fidel de la seva bombolla és significativa. A veure si és veritat que quelcom canvia a Cuba. 
11 juliol 2010.
És molt interesante
i, no es pot obviar, l'opinió de l'únic partit
que no va
participar en la concentració catalana contra la sentencia
de
l'Estatut o a favor de la independència, com es vulgui
entendre.La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha acusat el president Montilla i el cap de l'oposició Mas, de 'cometre una gravíssima irresponsabilitat' per anar a la manifestació 'independentista'. La dirigent popular ha acusat els dos líders de 'donar ales' al separatisme i 'cridar a la insubmissió legal'. Camacho ha assegurat que les posicions amb CiU són oposades i que el PP 'no té res a pactar ni negociar amb CiU'. Això està per veure. Des del cap del PP, Rajoy i Aznar, a la clausura del seu Campus FAES, no s'han callat i han fet diverses manifestacions. Celebren a duo que la sentència del TC sobre l'Estatut 'haya dejado claro' que a Espanya 'hay una única nación' (algú dirà: Carai! A Catalunya també!). Aznarfriendbush ha dit que cal 'felicitar al PP per el ejercicio de responsabilidad i por haber alertado sobre la inconstitucionalidad del Estatuto'. Etcètera, etcètera. 
11 juliol 2010.
La concentració d'ahir a
Barcelona, segons els titulars dels diaris:El Periódico: Catalunya crida PROU! La resposta al TC desborda Barcelona. La Vanguardia: Catalunya sentencia. Rotunda réplica en la calle al Constitucional. El País: Catalunya se echa a la calle contra el recorte del Estatuto. ABC: Montilla lidera una marcha independentista. El Mundo: Montilla recibe su castigo tras presidir la mayor manifestación contra España (el castic deu ser les increpacions que va rebre Montilla de quatre exaltats nacionalistes espanyols). La Razón: (amb lletra petita)La manifestación pro-Estatut se convierte en un acto de exaltación de los independistas radicales. El premi a la manipulació se l'emporta la portada del diari ABC de Madrit, al retallar la senyera i convertir-la en la bandera espanyola. El comentari més generalitzat és que la manifestació va tenir un ambient majoritàriament independentista. 
10 juliol 2010.
Quina vergonya. L'equip de tennis espanyol
ha fet el ridícul a la Copa Davis, perdent davant de
França, que no té cap figura, per un 3-0
fulminant. Feliciano i Berdasco no han vist bola.En principi cal dir que es una llàstima que el campió mundial Rafa Nadal, no hagi pogut defendre els colors espanyols. Els dòlars són els dòlars. En els últims deu anys Espanya ha guanyat dos enciameres i una olimpíada, amb la cooperació del tennista balear. I avui s'ha comprovat que anem malament sense en Nadal. Cal demanar al Ministre d'Esports, que distregui la seva atenció del futbol i faci neteja a la federación española de tenis. No hi ha dret que jugadors de primera fila, com ens pensàvem que eren, realitzin una demostració tan nefasta. I això que porten un equip de dotze o catorze persones. Hi han tants jugadors, tècnics, etc., que no els hi pogut comptar. Quan es guanya es pensa carai!, quanta gent treballant per l'equip. Però quan es perd i es fa pena, es té que demanar que prou de reenganxats i de falsos especialistes. Es té que enviar a la gent a casa (i de pas que passin per la perruqueria), i començar de cero. Si no poden o no volen jugar només amb l'incentiu d'equip espanyol, ens esborrem de les competicions i ja està. No més vergonyes! Quina lliçó ens han donat els gals (i sense grenyes). 
10 juliol 2010.
Avui és el dia en que el
català-català es juga el seu capital
polític. Primer, assistint a la concentració
d'aquest vespre a Barcelona com protesta per la retallada de l'Estatut.
Segon, comprovant si aquesta queixa traspassa l'Ebre i traspassa els
Pirineus. I després, observant si s'obre algun
camí per aconseguir el poder anar tirant, per algun lloc i
pas
a pas, cap a la independència de Catalunya.Els diaris espanyols ja sabem tots el què diran. Tots amb la seva línia editorial. Falta veure la premsa estrangera si destaca la reivindicació i a quin nivell. 
9 juliol 2010. El dissident cubà
Guillermo Fariñas seguia una
vaga de fam que va iniciar
fa 135 dies,
a favor de l'excarceració dels presos polítics
malalts.Ahir la va abandonar després de que el govern de Raúl Castro anunciés l'alliberament de 5 presoners polítics de manera imminent i de 47 més al llarg de quatre mesos. Els excarcerats pertanyen a l'anomenat Grup dels 75, els opositors detinguts i jutjats sense garanties el 2003. L'anunci del govern cubà es va produir durant la visita del ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, que va viatjar a l'illa per donar suport a la mediació de l'Església en l'alliberament d'opositors al règim comunista empresonats. No s'ha concretat, no obstant, si es tracte de un desterrament, com sembla. L'Estat espanyol acollirà els cinc primers alliberats i les seves famílies, que viatjaran cap a Madrid pròximament. La diplomàcia europea ha celebrar l'anunci del govern cubà, que significa un pas absolutament crucial per a la normalització de les relacions entre la UE i l'Havana. 
8 juliol 2010. Després dels Jocs
Olímpics d'Hivern i de la remodelació de la
Diagonal, l'ajuntament de Barcelona es despenja amb un altre
revolucionaria idea. Cobrar una taxa als que pernoctin a la ciutat.
Això mateix s'ho van plantejar fa tres anys, i el 'no' va
ser rotund. Ara hi ha crisi i la fam fa esprimir les ments dels
il·lustríssimes cervells municipals.Aquesta possibilitat de peatge és més vella que el anar a peu. França l'explotava ja abans de la guerra. Moltes declaracions d'intencions s'han registrat en aquest aspecte, però només grans urbs, com Nova York i Paris, irreemplaçables i sense competència, es poden permetre aquest impost turístic sense no tenir la dubte de que no perdran visitants. Roma també s'ho ha pensat, però de moment, no l'ha aplicat. A Espanya, les Balears ja van implantar el 2001 aquesta taxa, que va durar dos anys. Altres pobles turístics han estudiat la mesura, però no és viable si no s'aplica a totes les localitats i no propicîi fàcils canvis de destinació. És el que diu el consistori barcelonès. Que ho té que aprovar el govern per tot el territori. Si no, caca...
7 juliol 2010.
Fèlix Millet i Jordi Montull fa
una setmana abandonaven la presó de Brians 2,
després de 13 dies de captiveri. Ahir, els dos
xoriços més coneguts del país
van comparèixer a la comissió
parlamentaria que investiga el suposat desviament de fons de
constructores a Convergència a través del Palau.Van complir amb l'obligació de presentar-s'hi però no van obrir la boca. Ni els diputats ni una legió de periodistes van arrencar cap declaració als dos processats. Ja es veia vindre que aquesta comissió 'política' iniciada pel tripartit no serviria per aclarir res. A aquestes altures ningú dirà res que sigui veritat. Està clar que la finalitat és fer l'acusació contra el partir rival i 'ahí queda eso'. que és la manera de fer política que més s'estila avui en dia. 
6 juliol 2010.
Els
partits polítics han 'inventat' propagar les seves idees a
través dels ajuntaments. Fa mesos va ser el tema de
l'empadronament dels immigrants. També les autoritzacions de
les
consultes sobre la independència catalana han tingut i
encare
tindran que debatre en els plenaris. Fa poc el tema de l'ús
del
mocador integral o el burca també ha passat a ocupar el
temps
dels regidors municipals. La 'propaganda' que porten
implícites
aquestes qüestions deu ser productiva per les agrupacions
polítiques. Les localitats
i les sigles dels partits recurrents surten als diaris i tots
contents. El de menys és si s'aprova o no
la moció que presenten els
regidors 'interessats'. Resulta una demagògia barata.Els ajuntaments no poden legislar, només poden variar les ordenances municipals. Però... que més dona... Ara ha tornat a sortir altre 'tema', aquest últim amb relació a la retallada de l'Estatut. L'Ajuntament del Port de la Selva s'ha declarat 'moralment exclòs' de la Constitució Espanyola, en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Una moció semblant es va també autoritzar a Vilafranca del Penedès. I molts pobles es sumaran a la iniciativa a partir d'ara. A què juguem? Cada dia hi han més votants 'moralment exclosos'.
5 juliol 2010.
Tota la política catalana està hores d'ara
dedicada a
resoldre el problema d'identitat que comporta la pròxima
manifestació anunciada pel proper dissabte dia 10 a
Barcelona, convocada per Òmnium Cultural i un fotimer
d'entitats
de tota mena.I és que hi ha un problema. L'organitzadora vol que el cap de la mani porti una pancarta que digui 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Si tenim en compte que el que es vol és queixar-se de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, està clar que el tema de la concentració no lliga gaire amb la retallada que ens han aplicat, que, per cert, encare ningú sap fins on arriba realment. I la raó és la paraula 'decidim', que és la preferida dels independentistes. CiU, o al menys, Convergència segur que no té cap problema amb el títol. Ara no toca. Ara sí. Esquerra encare té menys problemes. Però és el PSC, i el president de la Generalitat els que no veuen amb bons ulls aquest 'decidim' que sembla que no ve a conte. Montilla vol portar la senyera simplement. Malgrat que l'idea és anar tots plegats, les discussions entre els partits polítics estan calentes. Costa molt anar junts. Òmnium, que es la que té que decidir (ara sí) diu que mirarà de trobar un consens total. Veurem.  4
juliol 2010.
María Luisa Cava de Llano (62 anys, nascuda a Barcelona,
militant
primer d'Aliança Popular i del Partit
Popular després,
establida a Eivissa, Balears)
és des del passat dia 1 Defensora
del Pueblo en funcions,
per temps indefinit, fins que no hi hagi l'elecció de nou
titular de la Institució.PSOE i PP es tenen que posar d'acord per trobar un candidat amb consens, ja que la seva designació requereix l'aprovació de les Corts, amb vot favorable de 210 diputats i la ratificació de tres quintes parts del Senat. Cava de Llano era adjunta del seu predecessor Enrique Múgica Herzog, 78 anys, que portava en el càrrec des del 2000, nomenat pel Partit Popular, malgrat els seus principis socialistes, a l'haver registrat un desplaçament ideològic a la dreta. No està descartat que torni a ser elegit per un tercer mandat. Els espanyols no es queden sense defensor, per si hi ha quelcom més que impugnar al TC.  3
juliol 2010.  S'ha produït el relleu a la directiva
del C.F.Barcelona i el nou president, el primer que ha fet,
és treure-li el nomenament de president d'honor a
Cruyff, que li va atorgar en Laporta fa tres mesos, i rebaixar-lo a
soci d'honor, per no
està previst en els estatuts del club, segons Rosell, la
figura de 'president honorific',
i per tant, requeria una modificació dels estatuts que havia
de ser aprovada per l'assemblea de compromissaris.Al assabentar-se Cruyff que el seu 'títol' creava problemes a la nova junta, va agafat l'emblema de la distinció i el va entregar a la recepcionista de les oficines del Camp Nou, ja que la secretaria no va trobar a ningú per atendre a l'ex-tècnic. 'Em va costar molt acceptar-lo, però no em costa molt poc tornar-lo. No vull ser una molèstia', va manifestar. El que és més esgarrifós, dins del Barça-Laporta, és la quantitat que s'embutxacarà l'antic director general corporatiu, un tal Joan Oliver, que marxa de l'entitat mitjançant 'una sortida pactada' amb una liquidació de 852.787 euros, un import que s'aproxima molt als 900.000 euros anuals que tenia com a salari, el sou d'uns 70 treballadors. Vergonyós. Al menys, ho podrien silenciar.
3 juliol 2010.
Òmnium Cultural ha convocat pel
dia 10, dissabte vinent, una
manifestació en defensa de l'estatut, en la que participaran
tots els partits
polítics catalans, menys PPC i Ciutadans, està
clar, sindicats i unes tres-centes entitats de tota mena.
La manifestació, que vol ser molt participativa i mobilitzar
la societat civil catalana en resposta a la sentència del
Tribunal Constitucional sobre l'estatut, es farà
sota el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'.Veurem que passa el dia 10, perquè no es veu clar que el president Montilla es posi sota una pancarta que demana 'decidir', paraula que és la referència dels independentistes. És molt fàcil que es formin dos o més grups. 
2 juliol 2010.
L'ex-president AznarfriendBush ha dit, en
una d'aquestes conferencies que es munta, que l'Estatuto
de la Generalidad 'ha
sido un lío' i, 'es un lío',
'pero un lío de socialistas'. I
sobre la sentencia del TC sobre l'Estatuto, que és el 'desenlace
de una mala historia, de una historia lamentable en su inicio y en su
desarrollo', i altres coses així. Que maco que
és!
2 juliol 2010.
El mateix dia (abans d'ahir) que la jutge
Rosa Palacios treia de la presó els senyors Millet i
Montull, imputava de ofici, sense que cap acusació ho
demanés, el tinent d'alcalde de Barcelona i regidor
d'Urbanisme Ramón García-Bragado, el gerent
d'Urbanisme, Ramon Massaguer, i l'advocat Carles Díaz,
cintant-los a declarar el dia 12
pròxim. Podrien ser acusat de prevaricació i
falsedat documental.
La jutge detalla en la seva interlocutòria
d'imputació que existeixen indicis que
Ramón García-Bragado, Ramón Massaguer
i Carles Díaz, a causa de la influència
exercida per Fèlix Millet i Jordi Montull, van
ocultar la verdadera titularitat d'Olivia Hotels sobre les
finques objecte del procediment urbanístic, i van faltar a
la veritat en la tramitació.García-Bragado i Massaguer van estar cessats provisionalment per l'alcalde Jordi Hereu només de les seves funcions d'urbanisme. No deixa de ser curiós el que passa amb aquest afer del Palau/Hotel. Fa un any s'obria un procés en un jutjat, en el què, a part dels acusats, estan implicats convergents. Ara, amb una velocitat prodigiosa, en uns dies, en altre jutjat i amb els mateixos acusats, s'obra un procés en que estan implicats càrrecs socialistes. Ara la cosa està més anivellada. Coincidència? Casualitat? O és que ens estan fent una sessió de titelles de caire polític? 1 juliol 2010.
De trepas n'hi han a tot
arreu. Trepa, abreviatura de trepador,
(en català seria grimpador), es diu d'aquells i
més
sovint d'aquelles, que amb les seves 'qualitats' guanyen posicions dins
de l'escala social, laboral, etc.
La secretària general del PP espanyol, María
Dolores Cospedal, ha titllat el president de la Generalitat,
José Montilla, de 'feixista' i 'antidemocràtic'
per la
seva reacció a la sentència del Tribunal
Constitucional
sobre l'Estatut. Ha criticat que Montilla vulgui encapçalar l'intent de recuperar l'estatut i, en aquest sentit, ha afirmat: 'Creo que los comportamientos antidemocráticos y en los que se excluyan a determinados partidos políticos porque no piensan igual son comportamientos muy antidemocráticos y muy fascistas'. Se suposa que es refereix a que el grup parlamentari d'ICV-EUiA, ha proposat a las formacions catalanes que vetin al PP como aliat de govern a Catalunya, pels seus atacs a la carta magna catalana. No deu saber que el PP català de la seva bona companya Alícia, s'exclou sol. A última hora, Cospedal demana disculpes a Montilla, però torna a insistir que intentar reeditar el 'Pacte del Tinell' és antidemocràtic i feixista, segons ella. |