Any -> 2009   2008 2007 2006 2005 2004
Veure
pàgines -->
anteriors
SetembreMaig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre

                            


Octubre 2009


  31 Octubre 2009. Quan es van detenir els implicats en el cas Gürtel, el PP es va queixar perquè en els mitjans de comunicació es van veure els implicats amb manilles i van apel·lar al respecte pels drets fonamentals de totes les persones, com el dret a la dignitat i d'imatge.
  Amb el recent cas Pretòria, es té que reconèixer que se ha establert cert equilibri. En la detenció dels implicats vinculats al PSOE i ex-alts càrrecs catalans, ha tornat a passar el mateix, segons diuen perquè el vehicle cel·lular no passava per la porta que dona a l'interior de l'edifici i els detinguts van tenir que baixar a la part de davant, exposats als teleobjectius dels periodistes.
  Aquest 'passeig d'emmanillats' ha estat durament criticat per diverses formacions polítiques, especialment per CiU i, al tractar-se de persones no perilloses i encara no jutjades, amb certa raó.
  En canvi al president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, li sembla 'meravellós i edificant' que els detinguts apareguessin emmanillats i li ha fet 'molta il·lusió' comprovar que ara 'el qui la fa la paga'.



  31 Octubre 2009. Estic ansiós esperant el dimarts que ve per veure què passa. Rajoy va dir que el dimarts demostrarà la seva autoritat, després de reconèixer que 'de San Job sólo hay uno', o sigui, que se l'hi ha exhaurit la paciència.
  Al líder del primer partit de l’oposició se li acumulen els problemes i té que prendre una o varies determinacions, sense perjudicar el 'bon' nom del partit, si és possible. 
  Té pendent el posar en el seu lloc al president del País Valencià, Francisco Camps, amb el risc que això comporta. Com sap tothom Camps l’ha estat enganyant perquè ha intentat sostenir Ricardo Costa, fen-se el sord. I té que respondre a Juan Costa, el ex-ministre de l'Aznar i un dels escuders més fidels de Rajoy en les últimes eleccions generals, que li ha retret haver fulminat el seu germà Ricardo sense atrevir-se amb l’autèntic responsable del partit al País Valencià, Francisco Camps.
  Té pendent castigar a Manuel Cobo, el número dos de l’alcalde de Madrid, que serà el mateix que castigar a l’alcalde Alberto Ruiz-Gallardón, el polític espanyol més ben valorat.
  Té penjant del sostre l'espasa 'Caja Madrid-Esperanza Aguirre'. Aguirre controla l’aparell madrileny i gairebé tots els alcaldes de la regió. I la presidenta no es quedarà callada ni quieta davant una humiliació pública com la que suposa abandonar les seves pretensions de control sobre la caixa.
  I per postres, li creixen els nans. L’ex-president del Govern balear Gabriel Cañellas (PP) que ja va haver de dimitir el 1995, ha estat imputat altre cop, ara amb relació al ‘cas Andratx’. I també el president del PP a Ceuta i vicepresident de la ciutat autònoma, dimiteix, amb vídeo sexual pel mig.
  Què pot passar en la reunió del comitè executiu Pepero convocat per dimarts que ve? ¡Hagan juego, señores!



  30 Octubre 2009. L'Audiència Nacional ha decidit NO paralitzar les obres del túnel del TGV que passa quasi tocant la Sagrada Família de Barcelona, com havia demanat fa una setmana la junta constructora del temple, degut a que el mur pantalla que es construeix per protegir l'edifici s'aproxima més del que s'havia projectat. Uns 80 cms!
  És la tercera vegada que la junta del temple sol·licita una mesura cautelar d'aquestes característiques perquè considera que el pas del túnel tan a prop del temple representa un perill per a la seva estabilitat.
  Aquests senyors de la junta no dormen tranquils i al final ens faran creure que el temple pateix d'algun defecte que el fa vulnerable.



  30 Octubre 2009. Els nou implicats en el cas de corrupció urbanística de Santa Coloma de Gramenet (operació Pretòria) han comparegut avui davant del jutjat Central d'Instrucció número 5, imputats els delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i frau fiscal.
  Aquestes nou persones són: Bartomeu Muñoz (PSC), alcalde de Santa Coloma; Macià Alavedra, ex-conseller; Lluís Prenafeta, ex-secretari general de Presidència de la Generalitat; Manuel Dobarco, regidor de Urbanisme de Santa Coloma; Pasqual Vela, responsable de servicis jurídics de l'Alcaldia; Luis García Sáez, ex-diputat del Parlament i ex-militant del PSC; Josep Singla, president de Proinosa; Lluís Casamitjana, del grup Espais; i Manuel Carrillo, conseller delegat de la empresa de neteja Limasa Mediterránea. 
 Aquest últim, que no ha dormit a la presó com els altres ja que viu a Madrid, ha declarat el primer de tots i ha quedat en llibertat sota fiança de 100.000 euros.
 Ja de nit, el jutge Baltasar Garzón ha ordenat l'ingrés a presó de Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Bartomeu Muñoz, Manuel Dobarco i Luis García. I presó eludible amb fiança de 500.000 euros per als empresaris Lluís Casamitjana i Josep Singla, i de 25.000 euros per Pascual Vela.



  30 Octubre 2009. De moment, seran almenys 115 els municipis catalans que el dia 13 de desembre organitzaran consultes populars sobre la independència de Catalunya. La llista es pot incrementar amb altres que ho tenen pendent d'aprovació.
  Seran, de moment, més de 600.000 persones majors de 16 anys (edat mínima per votar, segons han pactat els organitzadors) les que estaran convocades. Les poblacions més grans on se celebrarà la consulta són Sant Cugat del Vallès, 59.000 persones; Vilanova i la Geltrú, amb 54.000; Vic, amb 32.000; Vilafranca del Penedès, amb 31.000; i Premià de Mar, amb 23.000.



  30 Octubre 2009. Un altre ex-ministre a qui no li agrada l'actual 'ambient' polític plega com diputat.
  Bernat Soria, que el passat mes d'abril va ser substituït per Trinidad Jiménez en el ministeri de Sanitat, ha renunciat al seu escó en el Congrés de Diputats i torna a la seva anterior feina, en el Centro Andaluz de Biología Molecular y Medicina Regenerativa.
  És el quart ex-ministre que se'n va des l'estiu fins ara. També es van escapolir com a diputats Jordi Sevilla, d'Administracions Públiques, Pedro Solbes, de Economia i César Antonio Molina, de Cultura.



  29 Octubre 2009. La direcció nacional del Partit Popular avui s'ha vist obligat a suspendre 'cautelarment' de militància l'ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, per la seva actitud desafiant.
  Costa, secretari general i número dos del president Camps fins el passat dia 14 en que va ser defenestrat por ordre del carrer Génova, ha tornat aquest matí a les Corts Valencianes i ha ocupat un escó a l'última fila de la bancada popular.
  Després assegurava als passadissos de la Cambra autonòmica als periodistes: 'Crec que, com a militant, com a secretari general, és important que la direcció nacional ratifiqui la gestió del partit en aquests anys, ratifiqui la meva gestió com a secretari general i també posi en valor la meva honradesa com militant, com a ciutadà i com a secretari general'. Encare no estava assabentat de la suspensió decretada per la direcció del PP, minuts abans.
  Ara s'acabaran els missatges contradictoris entre el PP nacional i el valencià sobre la situació de Costa. O no!



  29 Octubre 2009. L'espiral de la violència s'estén cada cop més al centre asiàtic. Últimament Pakistan supera en aquest dolorós tema a Iran i Afganistan i és el país on es produeixen més atemptats i morts.
  Ahir més de 90 persones van perdre la vida quan un cotxe bomba, carregat amb 150 quilograms d’explosiu, va esclatar al cor del mercat de Peshawar, ciutat al nord-est del Pakistan, a l’hora de màxima activitat, amb gran afluència de dones i nens. Els ferits ascendeixen a gairebé 200 i queden persones entre les runes.
  Aquest atemptat es produïa al mateix temps en que la secretària d’Estat nord-americana, Hillary Clinton, aterrava a la capital, Islamabad, en una visita oficial destinada a suavitzar les tenses relacions existents entre els Estats Units i el país aliat.
  És l’últim de l’onada d’atemptats que ha causat més de 300 morts al país al llarg del mes d’octubre. Aquest ha estat el més greu en dos anys.



  27 Octubre 2009. S'ha destapat altre cas de corrupció. El jutge Garzón no para. Aquest es català, per variar, i l'han bateijat com el cas 'Pretòria'. (Per què? Gürtel s'entén, perquè vol dir cinturó que vol dir corretja).
  L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, el socialista Bartomeu Muñoz, l'exsecretari general de Presidència en l'època de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta, i l'exconseller Macià Alavedra són els nom més coneguts de la llista de vuit implicats fins ara per aquesta nova trama de corrupció urbanística, que guarda relació amb els empresaris Josep Singla, de la immobiliària Proinosa, i Luis Casamitjana, president del grup immobiliari Espais, també detinguts.
  L'operació es deriva d'una investigació sorgida, com a ramificació, d'un antic cas: el de la societat BBVA-Privanza, iniciada al 2002 per una evasió d'impostos a un paradís fiscal,les illes Jersey, i que es va arxivar parcialment l'any 2005. Ara deu venir la segona part.



  26 Octubre 2009. Durant la seva participació al fòrum Cinco Dias, la ministra d'Economia Salgado ha defensat l'actual política fiscal del govern espanyol i ha indicat que 'no hi haurà més pujades d'impostos al gener', però ha afegit que 'les pujades dels impostos especials mai s'anuncien'.
  Com que soc un malpensat, intueixo que aquesta frase es té que interpretar com que la pujada sobre la benzina, el tabac i les begudes està al caure.
  Aquesta eminent pujada, a part de fer augmentar els ingressos de l'estat, servirà perquè el Index de Preus al Consum (IPC) deixi de ser negatiu i torni al seu guarisme natural d'augment, que, per lo vist, vol dir que tot va 'normal'.



  26 Octubre 2009. El diari Avui li vol donar un cop de mà a Àngel Colom, secretari d'Immigració de CDC, i publica una entrevista forçada (Anar-hi), firmada pel periodista Salvador Sostres, descarat convergent, amb la que intenten reivindicar el bon nom del senyor Colom, que sembla que és atacat pels socialistes ('quinquis del Baix').
  En el mateix sentit, la setmana passada en feia una a Xavier Trias, i altres, dins de la mateixa línia. I ho trobo bé. Els que compren aquest diari els hi fa gràcia llegir aquestes apreciacions.
  Llegint la del senyor Colom, 'descobrim' moltes coses interessants. Convergència és independentista. Si Espanya ens deixés fer el referèndum sobre la independència, tindrien una sorpresa. El cas Millet s'exagera de forma interessada i és una estratègia espanyola i socialista per carregar-se els pilars bàsics de la força de Catalunya. Igual passa amb la Caixa de Catalunya. Es carreguen el sistema de caixes perquè acabem sent una província. 'Si Zaragoza vol acabar amb mi tindrà molta feina'. També fa unes consideracions sobre l'islamisme que millor no tocar.
  El que no entenc és per què li pregunta si és terrorista i si és ludòpata i si va anar al Marroc per fer-s'ho amb jovenets d'allà.



  25 Octubre 2009. Caja Madrid s'ha convertit en un mal somni pel Partit Popular, al generar una lluita interna entre Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy.
  Es té que anomenar president de la Caja Madrid i la presidenta de la Comunidad proposa a Ignacio González, la seva mà dreta i l'home fort del poder 'aguirrista'. El president del PP no vol sentir parlar del tal González i pensa en Rodrigo Rato. Hi ha un tercer en discòrdia, l'alcalde de Madrid, que està a favor de lo que decideixi Rajoy. Millor dit, està en contra de lo que decideixi Aguirre.
  Ignacio González és vicepresident, conseller i portaveu de la Comunidad de Madrid, i no té experiència financera.
  Rodrigo Rato va ser ministre d'Economia amb l'Aznar i director gerent del Fondo Monetario Internacional (FMI) d'on va sortir per cames sense completar el mandat. Està molt ben qualificat en gestió econòmica i té una gran experiència política. Però... prefereix ser candidat a president de govern que ser president d'una Caixa, cosa que en Rajoy coneix i, alguns diuen, que per això el vol 'col·locar'.
  El president de Caja Madrid tindrà un control total del poder econòmic i polític del Madrit centralista. Un lloc que ara és el bastió de l'anti-'marianismo'.
  La cosa està complicada i pujant de temperatura. Rajoy viu moments difícils amb el serial valencià del cas Gürtel i no es pot permetre més rebel·lions.



  25 Octubre 2009. El ministre d’Indústria< va anunciar ahir la pròrroga fins a finals d’aquest any de la política d’incentius per la compra de cotxes, anomenada Plan 2000 E, i la continuïtat de la mesura al 2010 a través dels Pressupostos Generals de l’Estat.
  Aquesta subvenció, que va entrar en vigor el mes de maig passat, representa una rebaixa de 2.000 euros en la compra d'un cotxe nou, a canvi de retirar-ne un de més de deu anys. Les marques fabricants aporten 1.000 euros, 500 del Govern central i 500 més per part d’algunes autonomies. La catalana hi participa en aquesta bonificació.
  Amb aquesta renovació dels incentius, les vendes de cotxes d'enguany superaran les 900.000 unitats, un 80% de les aconseguides el 2008.


  24 Octubre 2009.  Els rellotges s’hauran de retardar una hora, de les tres a les dues, la matinada d’avui a demà. El canvi horari amb què es tanca el període d’estiu és una mesura comuna a tots els països de la Unió Europea i diuen que té com a finalitat l’estalvi energètic (?).
  Jo consumeixo la mateixa llum o potser més i vaig de cul uns quants dies, fins que m'adapto.
  Demà, quan m'aixequi, el gos amb mirarà amb cara d'emprenyat, pensant que se m'han enganxat els llençols. Li explicaré que ara té que fer pipi quan el sol estigui més alt, però tampoc ho entendrà.



  24 Octubre 2009. Centenars de persones es van concentrar ahir al migdia davant l'ajuntament de Bermeo (Biscaia) i en cinc municipis gallecs, per exigir que s'agilitin les negociacions que permetin alliberar d'immediat els tripulants del tonyiner basc Alakrana, amb 36 tripulants, 7 bascos, 9 gallecs i 20 d'altres nacionalitats, que va ser segrestat el 2 d'octubre per pirates somalis a 400 milles de la costa.
 Integrants de la dotació de la fragata Canàrias van arrestar al cap de dos dies dos pirates, en l'embarcació que ocupaven, quan abandonaven el pesquer basc. Van ser traslladats a Madrid i estan a disposició de l'Audiència Nacional.
  Els pirates posen tres condicions que s'han de complir abans de qualsevol negociació per alliberar l'Alakrana: 'Espanya primer ha d'alliberar sense condicions els nostres dos companys detinguts; retirar tots els vaixells de guerra i, a més, aturar la pesca dels vaixells espanyols que violen aigües somalis'. Amenaçen amb matar els tripulants si es produeix un intent de rescat.
  Les dues principals associacions de vaixells congeladors i tonyinaires demanen a l'Estat que pagui el rescat i acabi amb l'assumpte.



  23 Octubre 2009. El canvi de denominació dels parèntesis escolars festius de Nadal i Setmana Santa, als quals el Consell Escolar de Catalunya havia proposat rebatejar com a vacances d’hivern i primavera, no tirarà endavant i s’haurà d’esperar.
  Un portaveu de la Conselleria d’Educació va explicar ahir que la recomanació del principal organisme assessor del departament no figura en l’agenda de les modificacions que s’introduiran al calendari que s’està ultimant.
  S'han queixat sectors de l’Església catòlica i alguns partits polítics detractors d’una mesura d’aquest tipus. CiU va anunciar que ha presentat una proposta de resolució al Parlament en la qual es reclama que el calendari escolar mantingui les referències a les vacances de Nadal i de Setmana Santa tenint en compte que es tracta de festes religioses 'molt arrelades en la societat'.
  En canvi, representants de les federacions d’associacions de pares d’alumnes presents al Consell Escolar insisteixen en la conveniència de portar a terme aquests canvis.



  22 Octubre 2009. Després de l'acord de fusió de les Caixes Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona, ara es produeix la de les Caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Per què tantes fusions? Doncs per rebre diners públics, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), creat pel govern espanyol per poder donar ajuts a entitats financeres que necessitin millorar la seva liquiditat o la seva solvència.
  L'ajuda directa a entitats individuals va en contra de les normes comunitàries de la UE, que prohibeixen l'ús de recursos públics per afavorir empreses concretes. Per això el 'flotador' que es llança es destina als processos d'integració, perquè permeten abordar millores en l'eficiència i disminuir els costos.  Unes dades curioses d'aquesta fusió és la 'diferència' de problemes que hi ha entre les tres caixes. Caixa Catalunya té una morositat elevada, que arriba al 5,38%. Caixa Tarragona té el 4,52% i, en canvi, Caixa Manresa té l'envejable morositat del 2,66 per cent, de les més baixes de les caixes d’estalvis. Sembla estrany que la de Manresa entri en aquest acord i perdi la seva identitat i territorialitat, si bé s'ha estipulat que disposarà del 20% dels càrrecs de la caixa fusionada, un pes superior al que li correspondria proporcionalment pels actius que hi aporta. A més a més, en la nova entitat, l'actual director general de Caixa Manresa, Feliu Formosa Prat, nomenat el passat mes de gener, serà la mà dreta de l'actual director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó Rovira, nomenat el passat mes de gener i procedent de la Caixa Manresa. Casualitat! Aquests directius es coneixen des de fa anys, ja que van treballar plegats en el grup Banc de Sabadell.
   ¿Caixa Catalunya i Caixa Tarragona 'aguantaran' fins que arribin els diners del FROB, que es calcula serà l'Abril o Maig de l'any que ve?



  21 Octubre 2009. Els pressupostos generals de l'Estat per al 2010 han superat avui el primer escull parlamentari després que el Congrés dels Diputats hagi rebutjat les 5 esmenes a la totalitat presentades pel PP, CiU, ERC-ICV-IU, BNG i UPyD.
  PSOE, PNB i CC amb obtingut 177 vots, un més dels estrictament necessaris per superar el tràmit.
  Ara el text del govern i les propostes de modificació parcials que es presentin seran debatudes primer en ponència, i la primera setmana de novembre passaran a la Comissió de Pressupostos, on tornarà a haver-hi votacions. En aquesta fase, el PSOE, a part del suport del PNB, necessitarà l'abstenció d'alguna minoria per evitar derrotes.
  El projecte tornarà al Ple del Congrés la setmana del 10 al 12 de novembre, després es remetrà al Senat on segurament serà rebutjat ja que el grup PSOE no aconseguirà majoria i, per últim, tornarà al Congrés per l'aprovació definitiva. Com cada any.


  20 Octubre 2009. Fa dos mesos a l'Afganistan van haver-hi eleccions presidencials. Avui, la Comissió Electoral Central ha anunciat que els resultats finals, una vegada investigades les denúncies de frau, obligaven a celebrar una segona volta el 7 de novembre vinent entre el mateix Hamid Karzai i el seu immediat rival, Abdul·là Abdul·là.
  Gràcies a un cúmul de pressions internacionals sense precedents sobre el president sortint, Hamid Karzai, amb nombroses acusacions de frau en els comicis, el 54,6% dels sufragis que va rebre Karzai en principi, s'han transformat en un 49,67%, és a dir, un percentatge per sota de la meitat més un dels vots, que li permetia renovar el mandat sense passar per una segona volta.
  Aquesta rectificació segur que no guarda relació amb el fet de que el president dels Estats Units volgués que el president d'Afganistan fos altre i no fos Karzai, que diuen pacta amb els senyors de la guerra i amb els caps del negoci de l'opi. Ni tampoc ha influït en aquest aspecte la visita del senador nord-americà i president de la comissió d’Exteriors del Senat, John Kerry.
 Aquesta segona volta serà un gran desafiament logístic per a un país en guerra i amb un dur hivern a les portes.



  19 Octubre 2009. Després de declarar davant del jutge pel cas del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull han quedat en llibertat provisional i s'han tornat cap a casa, somrient als fotògrafs. No els han imposat cap fiança, però això sí, els han prohibit sortir del territori estatal.
  Millet ha declarat que ell es limitava a signar els documents que li presentava Montull i Montull ha mantingut que feia el que li ordenava Millet. Amb tres mesos han tingut temps de sobra per aprendre a fer-se els tarats.
  La fiscalia ha anunciat que estudia presentar un recurs contra la decisió del jutge. Segons el portaveu de la fiscalia, es demanava la presó provisional per assegurar la presència dels imputats al procés, ja que es considera 'raonable' el risc de fugida, a causa de la gravetat dels fets, el seus recursos econòmics, alguns d'ells a l'estranger i la pressió social que han generat els seus actes, què fa que Millet i Montull tinguin un arrelament social i laboral escàs a Catalunya. Però com tenen que entregar el passaport, segur, segur que no se'n poder anar.
  Els arguments jurídics del magistrat es coneixeran demà, quan notifiqui oficialment i per escrit la seva decisió.



 19 Octubre 2009. I tornem amb els populars, únics creant 'notícies'. Fa poc més de tres anys que Josep Piqué, president del PP català, va fitxar com a número dos a Montserrat Nebrera per les eleccions del 2006. L'any passat, amb Piqué ja dimitit, es va presentar com a candidata per presidir el partit a Catalunya, però va guanyar Sánchez-Camacho.
 Avui Nebrera abandona el PP i el seu escó al Parlament. Aquest matí ha enviat una carta al president del PP, explicant els motius de la seva decisió, en la que admet que ha fracassat en els objectius de regeneració interna i ideològica que perseguia.
 Dóna la 'coincidència' que dintre de pocs dies sortirà un llibre seu, que es titula 'En legítima defensa', en el què comenta aspectes polítics, i on assegura, per exemple, que l'expresident Aznar li va dir que Catalunya era 'una població malalta'; que Sánchez Camacho no té credibilitat i que la formació catalana del PP no té 'ni la quarta part' dels afiliats que asseguren tenir. O sigui que corrobora en un llibre el que en Cirera va posar fa poc en un SMS. Aznar ja ha saltat dient que estudia querellar-se contra ella si no rectifica les seves afirmacions. En el llibre Nebrera també critica el sistema actual parlamentari en general.
  S'entén perfectament el per què se'n va del PP, si bé la fins ara diputada diu que es vol dedicar a establir les bases d’un nou projecte polític.



  18 Octubre 2009. Tornem a la manifestació contra l'avortament d'ahir a Madrit.
  Una empresa que compta els assistents fent servir fotografies aèries d'alta definició i un programa informàtic, assegura que hi havien 55.316 persones, amb un marge d'error del 15%, o sigui, un màxim de 63.500 manifestants.
  Si fem cas dels organitzadors, hi van assistir 2,000.000 de persones. Si fem cas de la Comunitat de Madrid, 1,200.000 persones. I si fem cas de la policia, que semblava lo més raonable, 250.000 assistents. Queda clara la falta de serietat de les associacions convocants, i el que és més greu, de les institucions oficials, que donen la xifra que més els hi convé, donant peu a que el partit interessat i els mitjans de comunicació partidistes, manifestin que 'toda España' rebutja l'avortament.
  Prenem nota de que 66.000 persones (joves dels col·legis i instituts de pagament, grups conservadors autonòmics i municipals, clergues, monjes i famílies nombroses, com es veu en els reportatges, la majoria desplaçats amb autocars pagats) són 'todos los españoles'. Bé.
  Ens manipulen i ens prenen tantes vegades el pèl, que es pensen que ja no ho notem.
  Per cert, el señor Rajoy, recalcant que ho demanant la 'majoria de españoles', ha anunciat que aquesta setmana demanarà al Congrés dels Diputats mitjançant una esmena que la llei de l'avortament sigui tornada al Govern i no es tramiti.
  I el que pot fer quan es tramiti, el mes de novembre (si encare està al front del PP), es denunciar-la al Tribunal Constitucional, com té per costum.



  17 Octubre 2009. Milers de persones han secundat avui una manifestació convocada pels sindicats nacionalistes a Sant Sebastià, en protesta per les detencions de Arnaldo Otegi i altres dirigents de l'esquerra abertzale, acusats pel jutge Garzón d'intent de reconstruir Batasuna. L'operació judicial ha merescut el rebuig de tots els partits polítics nacionalistes, inclòs el PNV, que també ha fet costat a la marxa.
  A Madrid s'ha celebrat la manifestació contra la llei d'interrupció voluntària de l'embaràs, amb la participació, segons els organitzadors de 2 milions de persones, segons la Comunidad de Madrid de 1,2 milions i segons la policia, que són els que saben comptar, de 250.000 assistents. Han fet acta de presència el ex-president Aznar i tot el PP de la meseta central, menys el señor Rajoy i en Gallardón.
  També a Madrid s'han manifestat cents d'immigrants, convocats per associacions i organitzacions solidaries, demanant la retirada de la reforma de la llei d'Estrangeria, que consideren una greu regressió dels drets reconeguts a la població estrangera.
  Qui no va de queixa és perquè no vol.



  17 Octubre 2009. El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha estat proclamat aquest matí a la vall de Núria (Ripollès) candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 2010 amb el 94% dels vots del Consell Nacional del seu partit. No tenia cap oponent. Els sis vots restants han estat en blanc.
  Puigcercós ha expressat el seu compromís de treballar perquè en la pròxima legislatura s'exerceixi el 'dret a decidir' i que els catalans han de poder expressar el seu dret a la llibertat i a la independència. De poder-ho expressar, ja ho podem expressar ara, però... i què més es té que fer?



  17 Octubre 2009. El president del Barça ha aconseguit que la seva Junta Directiva reforçi la figura del seu senyor Director General Corporatiu, responsable de la investigació a quatre vice-presidents del club l'abril passat. Ho ha justificat dient que ningú de la Junta ha cregut necessari tocar un tema ja tancat. Ha vingut a dir que investiguem a qui ens dóna la gana i aquí no passa res.
  L'independentista Laporta també ha confirmat que havia augmentat el sou al senyor Director General Corporatiu fins 600.000 euros anuals més variables, que seran 200.000/300.000 euros més. Quina vergonya.
  M'imagino la cara que farà, quan conegui el sou d'aquest senyor, el pobre treballador culer que paga el rebut de soci amb la suor del seu front.
  Perquè no està demostrat que els resultats positius de l'equip tinguin res a veure amb els senyors directius de la Junta. És un mèrit dels tècnics i sobre tot de la dedicació (i de la flor que té en un lloc) de l'entrenador.



  16 Octubre 2009. Oh novetat! El grup parlamentari del PP al Congrés dels Diputats, a instàncies del PP català, ha registrat aquest migdia un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la llei catalana d'educació (LEC). El recurs del PP es basa en que la LEC limita als pares el dret d'escollir la llengua vehicular d'ensenyament dels seus fills; que estableix un cos i un currículum docent al marge de l'estatal, i que limita l'autonomia dels docents.
  Les crítiques dels partits catalans no s'han fet esperar. Pel conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, el recurs del PP és 'un retorn en el temps cap a la predemocràcia'. I el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, considera que el PP mostra la seva 'hostilitat profunda' a l'autogovern català i a l'Estatut.
  El portaveu de CiU al Congrés, Duran Lleida, ha advertit al PP que el seu recurs d'inconstitucionalitat aixeca 'una barrera més' entre els populars i CiU i complica encara més una hipotètica col·laboració futura.
  La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha retret als populars que 'una vegada més utilitzin el TC per anar contra el Govern català'.
  I la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, ha criticat que el PP sigui, a més del màxim exponent de l'immobilisme, el màxim representant de 'com treure profit de la catalanofòbia per passar cortines de fum i desviar l'atenció pública de les vergonyes que puguin tenir', en clara al·lusió al cas Gürtel.
  Queda clar que la política que segueix el PP català va encaminada a captar el màxim de vots dels castellans parlants que viuen a Catalunya, amb lo que pensa millorar el seu rànquing (?). I després deu pretendre fer de partit frontissa... Però... amb qui?



  15 Octubre 2009. Diverses organitzacions 'socials' com el Foro Español de la Familia i, amb el recolzament de la Conferencia Episcopal, han convocat a Madrit, el pròxim dissabte dia 17 per la tarda, una manifestació contra la Ley de interrupción voluntaria del embarazo. El títol, realment, és: Manifestación contra el gobierno por haber autorizado el aborto y otras cosas.
  Malgrat que el Partit Popular no firma la convocatòria, en canvi recomana als seus dirigents i militants que hi participin i ja s'han apuntat nombrosos diputats del PP i també assistirà a la mani l'expresident del govern senyor Aznar i un eurodiputat de la dreta europea. El coro que el dia de la Festa Nacional va anar a cantar al desfile militar segur que també hi assistirà, per veure si tornen a sortir per la tele.
  O sigui, Zapatero dimisión, amb desplaçament i despeses pagades. ¿Qui vol anar a passar el dissabte a Madrid de franc? 



  15 Octubre 2009.  El Govern ha fet públiques avui les dades de la situació patrimonial dels membres del govern i dels secretaris d'Estat, d'acord amb la previsió contemplada en la llei de conflictes d'interessos d'alts càrrecs. L'idea es bona. El que passa és que feta la llei, feta la trampa i ningú es creu les xifres baixas.
  Qui té mes quartos és la ministra de Ciencia e Innovación Cristina Garmendia Mendizábal, natural de Sant Sebastià, 47 anys, biòloga i empresària, amb un patrimoni de quasi 5.000.000 d'euros, dels què en deu 581.000. A mi aquesta noia (casada i amb quatre fills) sempre m'ha caigut bé, per ser independent i no del PSOE, però ara, que hi descobert altre de les seves qualitats, encare en cau millor.   El pobre president Rodríguez Zapatero declara un patrimoni de 209.206,13 euros, però deu 80.847,89 euros.
  La que està entrampada fins el monyo és la ministra Bibiana Aído, que diu que té 38.918 euros, però amb un passiu, crèdits, préstecs i deutes, de 109.722 euros. Així s'entén per què és ministra d'Igualtat... per què està com la majoria d'espanyols.



  14 Octubre 2009. No en tenia prou de problemes el president dels Estats Units, -per exemple, què fer a l'Afganistan, o com implantar la seguretat social, o com aconseguir tancar Guantànamo-, i ahir va tenir que rebre a Zapatero. El primer que va fer l'Obama va ser treure la tauleta de centre (perquè ningú es pensés que era per posar-hi els peus, com fa sis anys).
  En canvi, al president espanyol li venien bé aquests dies de campana en els què podia presumir d'amistats i al mateix temps, escapolir-se de les qüestions de la crisi espanyola i del PP.
  Ha estat un confrontació desigual. Un demanant i l'altre fen-se l'interessant. L'Obama no li va oferir un puro de tabac cubà al Zapatero. Però li va 'col·locar' un 'puro': Anar al Pròxim Orient a vendre pau (motos). En Zapatero és amic del diàleg entre civilitzacions, i l'Obama ho sap.
  O sigui que avui ja tenim al nostre president a Líbia, armat del seu tarannà, parlant de pacificació. I desprès té que anar a Palestina, Israel, Jordània i el Líban. A veure si, al menys, els hi col·loca Movistars.



  14 Octubre 2009. Tot el dia d'ahir esperant per on petava el PP valencià i, per fi, aquest matí, el Ricardo Costa ha estat cessat dels seus càrrecs de secretari general i portaveu del PPCV. Rafael Maluenda és el nou portaveu del PP a les Corts valencianes i César Augusto Asencio, el nou secretari general del PP valencià.
  Desprès de la seva destitució, Costa ha explicat que avui el president del PPCV, Francisco Camps, li ha fet 'exactament la mateixa proposta que ell havia plantejat, apartar-me en l'exercici de les funcions de portaveu mentre duri aquesta comissió d'investigació'. També ha subratllat que el que ha estat intentant és 'defensar la meva gestió, mantenir la meva honradesa i no aferrar-me a cap càrrec'. Falta saber què entén el ex-secretari i ex-portaveu per les paraules 'gestió', 'honradesa' i 'aferrar-se'.
  Ara aniria bé que la direcció del Partit Popular expliqués el què realment ha passat i si es farà una comissió d'investigació, com demana el implicat en la trama.
  Però amb explicació o sense, la capacitat del president Rajoy con líder ha quedat molt afectada. I recordem que ahir a Euskadi els diputats del PP van 'plantar' a Rajoy en la votació del blindatge del concert econòmic basc.



  12 Octubre 2009.  El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat rebut i acomiadat amb xiulets i crits per una part dels assistents a la desfilada militar del passeig de la Castellana de Madrit, amb motiu del Dia de la Hispanitat o de la Fiesta Nacional, com us soni millor. El mateix Zapatero ha comentat amb Gallardón, Aguirre i altres, mentre esperaven l'arribada del rei, que la esbroncada 'ya forma parte del rito'.
  I se li té que donar la raó, perquè ja resulta inconcebible que en un acte públic, tant si és institucional com si no, no surtin quatre cridaners muntant el numeret, això sí, ben harmonitzats, i s'erigeixin en protagonistes.
  No fa falta dir de quin partit segueixen les consignes els que criden contra el govern, però bé, això passa en totes les famílies.
  La parada militar ha comptat amb la participació de més de 4.200 militars, 209 vehicles i 58 aeronaus. Conclusió: L'Exèrcit existeix.
  Per primer cop, una representació del Govern basc ha estat present en la desfilada. Han faltat els de la Generalitat catalana (que no tenien pel viatge) i els de la Generalitat valenciana (que tenien els vestits embargats).



  11 Octubre 2009. Ara es despenja el govern central i diu que està disposat a garantir que el desplegament de l’Estatut tiri endavant, encara que el Tribunal Constitucional (TC) dicti una sentència adversa.
  A què es deu aquesta demostració d'afecte al poble català? És que el Montilla ha tocat el timbre d'alarma? O els de Madrit tenen por de que la llista secessionista agafi embranzida? O serà que es tenen que aprovar els pressupostos del 2010 i falten vots?
  La qüestió és que l'Executiu assegura que es té que acatar la sentència que un any o altre caurà, però que hi han diferents vies alternatives per desenvolupar l'Estatut. Que si es neguen competències en matèria judicial, es pot arribar a canviar la Llei orgànica del Poder Judicial. I que en cas d'una sentència desfavorable es podria recórrer a l'article 150.2 de la Constitució, que permetria traspassar a Catalunya competències que la Constitució diu que són de l'Estat. La veritat és que tanta 'amabilitat' ens confon.
  Però govern i tripartit consideren que, si no hi ha sentència abans de finals d’any, gairebé és millor que no n’hi hagi fins després de les autonòmiques de la tardor vinent. Després de que el tribunal porti tres anys 'estudiant', què més dóna que se'n estigui un altre més? Així no canviaria el panorama electoral.



  10 Octubre 2009. L'Acadèmia sueca ha atorgat el premi Nòbel de la pau 2009 al líder nord-americà Barack Obama, en reconeixement pels seus 'esforços extraordinaris per reforçar la diplomàcia internacional, la cooperació entre els pobles i la seva visió d'un món sense armes nuclears'.
  El president Obama, és veritat, ha fet esforços per reforçar la diplomàcia internacional, sí, però la que a ell li ha interessat; Ha reforçat la cooperació entre els pobles, sí, però la que a ell li ha interessat; I mira per un món sense armes nuclears, sí, perquè quedin només les seves.
  Se suposa que l'Institut Nobel sabrà per què li entrega el guardó. Però el mateix Obama i molts polítics del món coincideixen en que el premi és com un repte, una crida a l'acció, un vot de confiança, com una esperança. Això ja resulta més convincent.
  Però fins ara, els premis eren per mèrits adquirits, no 'a compte'. Clar que ven pensat... avui en dia, a qui se li pot penjar el cartell de verdader pacifista? A ningú conegut.



  10 Octubre 2009. Després de més d'un any d'oposició al document, per fi el president polonès, Lech Kaczynski, ha signat el Tractat de Lisboa en una cerimònia oficial davant del president de la Comissió Europea, del president del Parlament Europeu i del president de torn de la Unió, el primer ministre suec. En el seu discurs, Kaczynski ha assenyalat que el Tractat 'millora' el funcionament de les institucions comunitàries.
  Després del 'sí' d'Irlanda en el referèndum de fa una setmana, i ara de Polònia, el text europeu depèn de Txèquia, l'únic país dels 27 membres de la UE que encara no l'ha ratificat.
  Però el cap d'Estat txec Václav Klaus ha posat un nou entrebanc perquè el Tractat de Lisboa pugui entrar en vigor abans que acabi l'any. Exigeix com a condició per signar el text que es derogui parcialment la Carta dels Drets Fonamentals, per assegurar-se així que la minoria germànica dels Sudets no pugui reclamar mai indemnitzacions per les propietats confiscades per Praga després de la Segona Guerra Mundial.
  D'això se'n diu oportunisme. I tota Europa penjada perquè els senyors txecs no volen pagar unes indemnitzacions per unes confiscacions.



  9 Octubre 2009. Silvio Berlusconi pot ser processat encara que sigui primer ministre. El Tribunal Constitucional italià va decidir ahir que la llei d’immunitat aprovada pels conservadors protegint als primers quatre càrrecs de l’Estat no és conforme a la Constitució. Per fer el canvi s’hauria d’haver fet amb una reforma de la Constitució i no pas a través d’una llei ordinària. Aquesta resolució obre una bretxa en l’aliança de dretes que governa Itàlia.
  La derogació de la llei d'immunitat que protegia el primer ministre enredarà a Berlusconi en una serie de processos legals pendents, que li impediran governar si es tiren endavant. Es troba imputat en dos processos amb els que s’exposa a ser condemnat a penes de presó. Un, per fals testimoni davant d’un tribunal de l’advocat David Mills, condemnat a quatre anys i mig de presó per un jutge de Milà, i un altre per la facturació per sobre del preu acordat de drets de televisió realitzada per Mediaset, el grup multimèdia propietat del primer ministre.
  Al conèixer la notícia, Berlusconi, en principi, va atacar el Tribunal Constitucional, el president de la República (Giorgio Napolitano), els tribunals que l’hauran de processar, la premsa, i la televisió pública. Després es va calmar i va dir 'faré veure als italians de quina pasta estic fet'.
  El que podria passar ara és que si aquests processos no s'actualitzin amb la deguda celeritat, prescriuran.
  Aquest home, 73 anys, sembla que no pensa en jubilar-se. Ara té una bona ocasió!.



  9 Octubre 2009. L'alcalde de Madrit, Alberto Ruiz-Gallardón, en la primera roda de premsa celebrada rere el fracàs de la candidatura olímpica de Madrid 2016, ha donat a conèixer la despesa total que, des de la seva presentació al setembre del 2006, ha ocasionat la 'corazonada' dels Jocs, que ara molts qualifiquen de 'cabezonada'.
  Ha dit que s'han gastat 37,8 milions d'euros, dels quals l'ajuntament n'ha aportat 16,8 milions i que els 21 milions restants corresponen a patrocinis privats. Malgrat aquesta despesa, l'alcalde ha dit que es va fer molt bé presentant la candidatura per la promoció exterior que ha suposat per la capital.
  També ha confirmat Gallardón que es presentarà de nou a l'alcaldia en les eleccions municipals del 2011. Seria el seu tercer mandat. Però no ha confirmat ni ha negat que Madrit torni a pugnar pels Jocs del 2020.



  9 Octubre 2009. No només els informes 'tontos' encarregats pel tripartit són tema de discussió i controvèrsia que omplen fulles i fulles dels diaris. Ara els superen amb 'actualitat' els informes que va demanar el director general del Barça sobre quatre dels cinc vice-presidents, possibles candidats a les pròximes eleccions culers.
  Perquè resulta ser que les investigacions que en un principi es van catalogar com 'auditories de seguretat' (?) per els directius, són realment dossiers centrats en temes conflictius d’índole professional i del perfil personal dels directius, contràriament a la versió oficial de can Barça. Estan prenent el pel als socis?
  Esperem que aquests assumptes no es traslladin a l'equip i afectin la seva bona trajectòria actual.
  La lluita per la presidència del Barça és ja un joc en què tot si val i que tindrem sovint reflectit en els mitjans de comunicació, amb les seves dos besants: A) Qui guanarà la guerra i es colocarà nou president i B) A quin partit polític anirà a parar en Laporta.

  Seguint amb el color blaugrana, cal senyalar que el president del FC Barcelona participarà el pròxim dia 15 en la tradicional marxa de torxes que cada any organitza ERC al castell de Montjuïc, en record de l'expresident de la Generalitat republicana Lluís Companys, per commemorarà el 69 aniversari de la seva execució. A la marxa hi assistirà el líder del partit, Joan Puigcercós.
  O sigui que el president del Barça li farà el salt a Joan Carretero, l'impulsor de la plataforma independentista Reagrupament.cat, malgrat el 'piropo' que li va dedicar aquest fa poc a Laporta, de que 'el càrrec de president del Barça és 'mil vegades' més important que el de president de la Generalitat'.



  8 Octubre 2009. Un militar del contingent espanyol destacat a l'Afganistan ha mort després que el seu vehicle trepitgés un artefacte explosiu a les proximitats de la base de Herat. Cinc militars més han resultat ferits lleus.  La ministra de Defensa, Carme Chacón, s'ha desplaçat a l'Afganistan amb el cap de l'Estat Major de la Defensa, per fer-se càrrec del cadàver del caporal mort, Cristo Ancor Cabello Santana, i traslladar-lo a Espanya.
  Amb aquesta són 90 les víctimes mortals de la missió espanyola en aquest país i eleva la xifra a 150 en totes les operacions espanyoles de manteniment de la pau. Els principals accidents van ser, al maig del 2003 quan 63 militars van morir al caure un Iak-42 i a l'agost del 2005, en què 17 militars que viatjaven a bord d'un helicòpter Cougar van morir al estavellar-se.
  Aquesta nou atemptat portarà altre cop a la palestra política el tema de la cooperació militar espanyola amb les forçes de seguretat de les Nacions Unides. ¿Com es pot tractar de mantenir la pau en un país en guerra contra el terrorisme des de fa vuit anys?



  7 Octubre 2009. El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha comunicat avui que el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira no estarà a les llistes d'ERC en les pròximes eleccions autonòmiques, si bé compta amb ell. 'Crec que tinc el dret d'escollir un equip que m'acompanyi a les eleccions', ha declarat.  Puigcercós ja va comunicar a Carod en un dinar la setmana passada que no comptava amb ell ni per a les llistes al Parlament ni com a conseller si ERC forma part del futur Govern, justificant la decisió en el marc del procés de renovació del partit i del canvi generacional.
  Això ha provocat malestar en el sector pròxim al vicepresident del Govern, que de totes maneres, a desitjat a Puigcercós molta sort.
  Esquerra és una fàbrica de conflictes i de crisis internes i mai les tanca bé. Així els hi va.
<


  7 Octubre 2009. Avui vull 'divagar' sobre economia. Resulta que la crisi actual i la incertesa respecte al panorama de futur han generat una por i una falta important de confiança en els consumidors, que fa que aquests prefereixin estalviar, per si de cas, en lloc de gastar. Al reduir despeses baixa el consum. I si baixa el consum no es creen llocs de treball i puja l'atur. Es el lluç que es menja la cua. L'atur provoca incertesa i la gent que té quartos per gastar no gasta i potencia l'estalvi, que ha arribat a registres històrics.
  On estan aquests estalvis? En els bancs i caixes d'estalvi. Però com no hi ha consum, aquestes entitats no destinen aquests diners a finançar a les industries, sinó que els inverteixen en les seves convenièncias (cobertura de liquiditat, pagar els sous blindats dels seus directius, etc.) i en 'compromisos' amb els taurons explotadors dels serveis de primera necessitat i amb multinacionals que treballen on el consum no està restringit, lo qual els hi comporta un risc cero i uns bons dividends per les accions que d'aquestes entitats tenen a la seva cartera.
  Una cadena negativa per a la gent de peu, difícil de trencar i que només beneficia als grans hòldings internacionals. I de retruc, també al Fondo Monetario Internacional (FMI), precisament l'organisme que més ha contribuït a encomanar-nos la por i la incertesa. Recordem el seu últim 'pero España serà la última en salir de la crisis'. Estem apanyats.



  6 Octubre 2009. El panorama polític actual espanyol es centra en els atacs del PP contra la política socialista de l'equip de govern, actitud amb la què els populars tracten d'evadir-se dels afers judicials en contra seu amb una fugida cap endavant. Continua sense dimitir ningú, ni valencià ni madrileny.
  I a nivell català, és Ci/oU la que aprofita per carregar contra el govern del tripartit amb tot el que troba, ara amb informes d'una fulla que han descobert, i també contra la Casa Gran. I amb aquest ambient es fa públic altre sondeig de caire municipal, encarregat pel El Periódico, portat a terme pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), que senyala que amb l'actual intenció de vot, CiU no només superaria el PSC, tendència que ja reflectia l’anterior sondeig publicat el desembre del 2008, sinó que, per primera vegada, tindria més regidors que el PSC al consistori. CiU rebria el 29,1% dels vots, que li donarien 14 regidors. El PSC rebria el 27,3% dels vots, que li donarien 13 regidors. Com que per governar es necessiten 21 escons, CiU tindria que pactar amb el PP, que en tindria 8. ERC no serviria, perquè baixaria i no arribaria a 7 regidors.
  Amb aquests resultats l'alcaldable de CiU, Xavier Trias, es puja per les parets i ha fet una crrida a la ciutadania perrquè entrre tots 'Desperrtem Barrcelona', no amb una, ni amb dos ni amb tres mesures, sinó amb cent.
  Pel que fa al vot directe, el PSC segueix mantenint avantatge sobre CiU, si bé la diferència entre ells es redueix progressivament.
  Aquesta 'quiniela' es basa en la situació actual dels partits, però no dona peu a cap moció de censura. I segur que fins a les municipals del 2011 hi hauran moltes variacions.



  5 Octubre 2009. Giorgos Papandreu, 57 anys, del Moviment Socialista Panhelènic (PASOK) ha obtingut la majoria absoluta en les eleccions legislatives de Grècia que es van celebrar ahir.
  El PASOK obtindria 160 dels 300 diputats amb un 43,9% dels vots, per un 33,4% de Nova Democràcia, el partit del primer ministre en funcions, el conservador Caramanlis, que obté 91 escons. Altres tres formacions han entrat en el Parlament: els comunistes del KKE, la ultradretana Alerta Popular Ortodoxa i la coalició d'esquerres Syriza. Els verds han tornat a quedar-se sense representació parlamentària.
  Un 70 per cent de l'electorat grec ha anat a les urnes en aquesta convocatòria avançada d'eleccions davant el 74 per cent dels anteriors comicis, celebrats el setembre de 2007. El descens de participació i el canvi de signe s'han d'inscriure en el clima de corrupció generalitzada i les devastadores conseqüències de la plaga d'incendis que durant tot l'estiu ha assolat el país.


<
  4 Octubre 2009. Els diumenges la gent llegeix més perquè té més temps lliure, -la majoria mirant els titulars del diari quan passa per davant del quiosc, no comprant-lo-, i La Vanguardia aprofita la circumstancia i sempre 'afina' la 'seva' portada, els diumenges amb més cura, dins de la 'seva' línia editorial. Ho fan tots els diaris, però a La Vanguardia se'ls si nota més.
  Els titulars d'avui diuen 'El PP da un vuelco y saca 4 puntos al PSOE', amb lletres grosses que es llegeixen des d'una hora lluny. El diumenge passat, el titular resava 'La subida de impuestos castiga a la clase media'. Els conservadors atacant al centre-esquerra, als equips de govern, és lògic.
  El sondeig que dona 4 punts al PP és de Noxa Consulting, empresa de sondejos electorals amb un prestigi ben guanyat, però tothom sap que a l'hora de la veritat, un cop 'amanides' les respostes, els resultats acostumen a ser del gust de qui encarrega l’enquesta. I a sobre, el que encarrega l’enquesta li dóna la interpretació que més li convé als seus interessos partidistes.
  No passaran gaires dies sense que, altre diari publiqui altre sondeig, per altre empresa, que ens anunci altre vuelco. El pròxim diumenge?
  I és que ens porten per on volen... o això es pensen, perquè el quart poder va perden influència.




  4 Octubre 2009. L'exdirigent d'ERC i exconseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero, ha estat elegit per unanimitat president del partit Reagrupament (Rcat) en assemblea nacional constituent d'aquesta organització, que es va reunir ahir a Barcelona (sense comptar amb l'assistència del president del Barça).
  Rcat, com estratègia, aposta per la declaració unilateral d'independència de Catalunya per part del Parlament i deixa de banda un referèndum d'autodeterminació previ. (És d'agrair que el grup doni a conèixer clarament el seu programa i intencions. No com altres grups maquiavèl·lics, que estan esperant com van les cartes per a dir a què juguen).
  La seva ponència exposa que, com és impossible resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya de forma gradual, cal trencar amb la legalitat espanyola en un moment donat, acollint-se a la legalitat internacional. És un programa 'valent', ja que per presentar la secessió al Parlament es requereix majoria. Clar que queda per veure de quina legalitat internacional parlen.   Els seus estatuts estableixen que Reagrupament és una associació i no un partit; que el seu nom complet és 'Reagrupament Independentista'; que no té militants sinó 'socis' i que no disposa d'una executiva sinó d'una 'junta directiva'. Volen ser un grup civil per passar desprès a polític amb les millores que puguin afegir i presentar-se a les eleccions catalanes previstes per a la tardor del 2010.
 


  3 Octubre 2009. El cas Millet està al front de l'actualitat política (i el senyor Millet continua lliure). L'escàndol del Palau de la Música va deixant cada cop més bocabadats als catalans, que veuen com informacions sobre presumptes pràctiques corruptes surten a la llum pública un dia sí i l'altre també.
  Algú va destapar que Àngel Colom, ara de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), l'any 2000 va cobrar 12 milions de pessetes de l’expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, que ell diu que va destinar a pagar deutes de l’extint Partit per la Independència (PI) i altres furats. Però sorgeix una 'petita' discrepància. Diuen que el rebut que va firmar el senyor Colom era de 25 milions de pessetes. En què quedem? El senyor Duran de Ci/oU, al cap de cinc minuts, deia que demanar quartos ho fan tots els partits.
  (El Partit per la Independència (PI) el van fundar el 1996 Àngel Colom i Pilar Rahola, 'escapats' d'ERC. Després dels pobres resultats electorals obtinguts en les eleccions municipals del 1999, especialment a Barcelona on s'havia presentat Rahola com a alcaldable (auxili!!!), el PI es va dissoldre. Posteriorment, Colom es va integrar a CDC, que el va enviar al Marroc.)
  Colom es presenta com a víctima d’una conspiració tramada pel PSC, a qui acusa de voler 'matar-lo políticament'. Potser millor dir 'rematar-lo'.
  Descobert aquest desviament a un partit polític de diners públics que tindrien que estar destinats a la cultura, tothom malpensa d'altres 'inversions'. Però tots els partits 'matinen' per assegurar que ells no han vist ni cinc cèntims. Però vet aquí que per algun forat del 'secret sumarial' s'ha escapat que la fundació Ramon Trias Fargas, afí a CDC, va rebre més de 630.000 euros des del 1999 al 2008.
  La lentitud del jutge en aquest afer alimenta especulacions de tota mena. Quin caps polítics estan implicats? Ho sabrem algun dia? Doncs... va a ser que no.



  2 Octubre 2009. Madrit ha despertat del seu somni olímpic. És una llàstima que esforços i diners emprats per convertir la capital d'Espanya en seu olímpica no s'hagin vist compensats. La cara de pena que se'ls si va quedar a la l'Esperanza i al Florentino Real i al seu Raul va ser de pel·lícula realista. Pobrets.
  Les obres que es porten fetes a Madrit no es perdran, només s'endarreriran, però el que sí s'han perdut són els milions d'euros dedicats a propaganda, que repercutiran greument en les comptes ja amb grosos números vermells de l'ajuntament i de la comunitat de Madrit.
  Madrilenys i no madrilenys, preparem la butxaca!




  2 Octubre 2009. Rio de Janeiro serà la ciutat dels Jocs Olímpics 2016. Avui a Copenhaguen, l'eliminació primer de Chicago i després de Tòquio per l'organització dels Jocs Olímpics ha deixat a Madrid i a Rio de Janeiro com a úniques candidates per la votació definitiva, que al final s'ha decidit a favor de Rio, per 66 contra 32 vots.
  La candidatura de Madrid optava per albergar els Jocs per primera vegada en la seva historia. No ho va aconseguir ni com aspirant el 1972 ni com candidata el 2012. Avui ha patit la tercera decepció. Rio també va fallar el 2004 i el 2012, però al final hi ha arribat. És la primera cita dels Jocs Olímpics a Amèrica del Sud. Es considera al seu líder Lula da Silva l'artífex de la victòria.
  La corazonada ha fallat. El COI ha respectat la rotació de continents que segueix des de 1952.
 


  2 Octubre 2009. Fa un parell de dies un missatge per mòbil que enviava o rebia un parlamentari català en el mateix Parlament, sortia fotografiat i ben llegible en un sub-diari d'aquí. El seu text qualificava el discurs del president de la Generalitat de 'rotllo'. Es deu tractar d'un nou periodisme d'investigació, però es pot catalogar també com un atac partidista del mitjà de comunicació, que té molt clara la seva línia editorial i qui li molesta.
  I avui també tornem a trobar al mateix diari altre detall d'un SMS que enviava altre diputat, dient a no se qui que el seu partit era una merda.
  Conclusió: Que en aquest món hi han massa fotògrafs sense res a fer i hi han publicacions que perden la noció de la dignitat publicant missatges personals per desprestigiar a qui els hi convé. I si el interessat, que també podria ser, ho va fer expressament perquè el captessin, com havia passat el dia anterior, pitjor que pitjor. I així funciona la política. Quin fàstic.
  Quan poseu un SMS tapeu amb l'altre mà la pantalla, per si les mosques.


>
  1 Octubre 2009. Tifons i terratrèmols ataquen el Pacific occidental, al sud-oest asiàtic.
  Fa uns dies va formar-se el tifó Ketsana, i quan era una tempesta tropical i no estava en la categoria de tifó, va tocar la costa de Filipines i el país va patir les pitjors inundacions dels últims 40 anys. Manila ha estat declarada en estat de catàstrofe. En algunes parts de la capital l’aigua va arribar als sis metres d’altura. Va causar 240 morts i uns danys econòmics valorats en 35 milions d’euros, afectant 1,8 milions de persones. I la calma encara està lluny d’arribar a Filipines. Els meteoròlegs van advertir ahir que una nova tempesta s’està formant a l’oceà Pacífic i possiblement arribarà demà a l’arxipèlag. Aquest mateix tifó, el Ketsana, va estendre la seva reguera de morts fins al Vietnam. Ja hi han comptabilitzades 32 víctimes, malgrat que el Govern havia ordenat evacuacions massives de les zones més amenaçades.
  A part, un terratrèmol de 8,3 graus de magnitud va sacsejar la regió i ha provocat la formació d'un tsunami que ha produït almenys 53 morts i centenars de cases destruïdes o danyades a Samoa i altres illes del Pacífic. El sisme ha causat onades de fins a tres metres en diferents zones del Pacific, on, de moment, l'illa més afectada és la d'Upolu, a Samoa Occidental.
  Altre desgracia, aquesta més important, l'ha provocat un sisme de 7,6 graus en l'escala de Richter que va sacsejar ahir l'illa indonèsia de Sumatra, on avui ja es comptaven uns 1.100 morts i 22.400 ferits i milers de persones atrapades als edificis ensorrats.  Malgrat la instal·lació d'11 hospitals de campanya, els centres mèdics estan saturats i són incapaços d'atendre, per la falta d'electricitat, medicines i mitjans, les nombroses víctimes que no paren d'arribar.
  I aquí ens queixem dels xàfecs de final d'estiu.



  1 Octubre 2009.  A l'igual que diagnosticava l'Organitzación para la Cooperaciób i el Desarrollo Económico (OCDE), el Fondo Monetario Internacional (FMI) en el seu informe 'Perspectivas económicas mundiales' que ha fet públic avui, anuncia pel 2010 el final de la recessió (disminució de l'activitat econòmica) mundial, degut a les previsions de creixement que representa la forta empenta de l'Àsia i els senyals positius a la resta del món. La zona euro passarà d'un 4,2% negatiu el 2009 a un 0,3% positiu el 2010. Però l'organisme alerta que la recuperació serà lenta i a Espanya més.
  La desocupació, l'any que ve als Estats Units superarà el 10% i la de la zona euro s'acostarà al 12%, si bé d'entre els països grans s'emportarà la palma Espanya,  amb més d'un 20% de la seva població activa sense un lloc de treball.
  El ministre Corbacho ha dit que aquesta gent són uns exagerats.

Any -> 2009   2008 2007 2006 2005 2004
Veure
pàgines -->
anteriors
SetiembreMaig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Maig
Juny
Juliol
Agost
Gener
Febrer
Març
Abril
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre
4r. trimestre
3er. trimestre
2on.trimestre
1er. trimestre