| Veure pàgines anteriors > | 2007 | Setembre Octubre |
Maig Juny Juliol Agost |
Gener Febrer Març Abril |
2006 | 4r. trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er. trimestre |
2005 | 4r. trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er. trimestre |
2004 | 4r.
trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er .trimestre |


30 Novembre
2007.
El president de Veneçuela,
Hugo Chávez, continua llançat, fora de voltes. I
aprofita un
i altre cop l'incident
amb el rei Juan Carlos per fer-se el valent i per reforçar
la
seva campanya dins del referendem que es farà passat
demà
per variar la Constitució veneçolana, en la que
s'atribueix més poders, com permetre la reelecció
sense
límit del mandat presidencial o designar innombrables
càrrecs civils i militars. Avui ha amenaçat altre
vegada
amb nacionalitzar els dos bancs espanyols que operen al
país, el
Banco Provincial (BBVA) i el Banco Venezuela (Grup Santander), si el
rei Joan Carles no es disculpa pel "¡per què no
calles!"
que li va llançar en la cimera iberoamericana.
També ha
amenaçat de parar l'exportació de petroli si els
Estats
Units interfereixen en el referèndum i va anunciar
l'enviament
de l'Armada per protegir els camps petrolífers del
país.
29 Novembre 2007.
Els partits CiU, PP
i ERC, en
l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona, han anunciat la
presentació
conjunta
d'altre moció d'urgència, en el
ple de demà,
contra
l'adjudicació de les obres del túnel del tren
d'alta
velocitat (AVE) pel centre de Barcelona. El bipartit de govern (PSC i
ICV-EUiA) repetirà la imatge del juliol passat, quan el
consistori va rebutjar l'actual traçat. El Ministeri de
Foment
el 30 d'octubre va paralitzar l'adjudicació de l'obra i no
s'ha
pronunciat encare al respecte. Deuen estar esperant que funcione
Rodalies per decidir-se. Però a l'alcalde de
la ciutat, Jordi
Hereu li tornarà a caure a sobre l'oposició, que
manté la sana idea de fer pinya amb qui sigui per tractar de
debilitar al govern (municipal, autonòmic o estatal) en tot
lo
possible. És el que es du últimament en
política. I queden més de tres mesos... L'alcalde
s'ha
manifestat dient que no obrirà debats que impliquin que
s'estigui discutint sobre el traçat d'aquesta obra
pública
fins d'aquí una dècada.
28
Novembre 2007.
S'ha
celebrat a
Annapolis, una base naval nord-americana a prop de Wahsigton,
la conferència internacional de pau entre palestins i
israelians
on es van reunir el president d'EEUU Bush, el primer ministre
israelià, Ehud Olmert, i el president de l'Autoritat
Nacional
Palestina, Mahmud Abbàs. Com estava previst, el comunicat
conjunt només anuncia l'inici de les negociacions i la seva
organització, sense iniciatives noves en els assumptes clau
i la
trobada només ha servit com a punt d'arrencada d'un
procés que ha de finalitzar el 2008 amb un acord de pau que
doni
pas a la creació de l'Estat palestí. De moment
tenim una
declaració d'intencions i una escenificació de
voluntat
política per part de tres líders. Es
té que
negociar sobre Jerusalem, els refugiats, les fronteres, els
assentaments, l'aigua i la seguretat, o sigui, el mateix de sempre, ara
amb el paper d'un Bush aparentment encantat d'exercir de mediador i de
tractar de resoldre aquest vell problema del mig orient, que si es
solucionés a temps li serviria per deixar la
presidència
amb quelcom positiu.
27 Novembre 2007.
Per 174 vots en contra i 169 a favor, no s'ha acceptar en el ple del
Congrés la reprovació de la ministra, com
demanava una
proposta d'ICV-EUiA. O sigui que ni partia
ni doblá.
I anem
fent política oportunista i
perdent els temps.
27 Novembre
2007.
El president de CiU, el maquiavèl·lic Artur Mas,
que no
hi ha dia que no digui la seva, amb un intent d'ampliar els seus
horitzons, ha obert avui la porta a un pacte amb el PP espanyol, acord
que condiciona a que els conservadors
anunciïn abans de
les eleccions generals que retiraran el recurs d'inconstitucionalitat
interposat contra
l'Estatut.
O sigui que aquest cop, en lloc de anar al Notari en Mas, per dir que
no pactaran amb el PP, és el PP el que té que
certificar
(notarialment, sistema Mas?) que retirarà el recurs
sobre
l'Estatut a canvi de què CiU (o CDC, o la Casa Gran o lo que
surti de tot això) els recolzi per formar el govern central.
Com
que això de retirar el recurs sona a impossible,
és
té que interpretar que en
Mas, el
que vol
amb aquesta declaració, és fe una
demostració del
seu catalanisme. Molt bé, però ¿tenen
presents els
polítics que quants més numerets muntin,
menys votants aniran a les urnes?. Ho faran expressament?
27 Novembre
2007.
Després de la
reunió d'avui del Centre de Coordinació
d'Operacions Ferroviàries (Cecof),
el secretari d'Estat d'Infraestructures ha anunciat la
recuperació dissabte que ve, 1 de desembre, de tots els
trens i
freqüències del servei de Rodalies de Barcelona que
van ser
suspesos el 20 d'octubre passat pels esvorancs detectats al terreny en
què s'estan realitzant les obres de l'AVE a la capital
catalana.
Renfe mantindrà la gratuïtat dels bitllets de
Rodalies fins
a l'arribada de l'AVE. També ha
precisat
que Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) no recuperarà el
servei
fins a la segona quinzena del mes de febrer del 2008. La
recuperació del servei coincidirà amb el dia de
la
manifestació convocada per la 'Plataforma pel Dret de
Decidir' a
Barcelona.
27
Novembre 2007.
Aquesta nit han continuat els
disturbis als barris del nord de París, on han estat
detingudes sis
persones, almenys 77 policies han
resultat ferits, cinc d'ells de gravetat, han resultat incendiats 63 vehicles i nombrosos edificis han estat destruïdes,
com dues escoles, una biblioteca, unes oficines d'Hisenda i un
supermercat, altercats que s'han produït en mitja dotzena de les
localitats al voltant de la capital
francesa. Els incidents van començar diumenge a la localitat
de Villiers-le-Bel, a una vintena de quilòmetres al nord de
París, després de la mort de dos adolescents al
xocar la
seva moto contra un cotxe de policia. Fa dos anys
una onada de violència va arrasar durant tres setmanes
desenes
de barris conflictius del país, però aquesta
vegada els
esvalotadors fan servir armes de foc, que complica les coses. El president
francès, Nicolas Sarkozy, de visita a la Xina, ha
telefonat a la seva successora a Interior, per
fer-li recomanacions davant els disturbis.
25 Novembre 2007.
La
vuitena
marxa convocada per
l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT)
ahir a Madrid en
el seu pols contra la política antiterrorista del Govern, no
va rebre el suport ciutadà que van rebre les anteriors. La
Delegació del Govern va xifrar en 76.875 els assistents i segons
els tècnics de la
Comunitat de Madrid hi
van participar 550.000 persones. No hi van estar ni el señor Rajoy ni el señor
Aznar, però si Ángel Acebes, Eduardo
Zaplana, Esperanza Aguirre i Ana Botella, entre altres PP's.
La
capçalera de la manifestació deia 'Un futuro
en libertad'
però el president de la AVT va dedicar el discurs final a
repassar els reals motius de la marxa: la petició a
l'Executiu
que il.legalitzi ANB i EHAK, "brazos
políticos de ETA", i que derogui la
resolució que permet al Govern "negociar
con los asesinos".
24
Novembre 2007.
Avui
el diari La Vanguardia treu a la primera plana un resum general de la
seva croada a favor del cabreig català que tan l'interessa
fomentar. Després dels 'optimistes' titulars de la
setmana
sobre que rodalies arranca amb por al caos, i que Barcelona
està
sense llum i el Tibidabo perd brillo, i de qüestionar la
qualitat
de l'aigua i de ressaltar que estem a la cua d'Espanya en
educació i del clamor que això genera, avui
generalitzen a cinc columnes anunciant que la
insatisfacció política
es dispara a Catalunya a quotas màximes, fen servir un
estudi
del Centre d'Estudis d'Opinió (COE). Un bon exemple de
periodisme polític. Sort que, qui més qui menys,
ja sap
fer les conseqüents 'traduccions'.
23 Novembre 2007.
Han finalitzat les obres de
perforació del túnel del Pertús,
de vuit quilòmetres de longitud,
que connecta Espanya i França a través dels
Pirineus. Es
dóna el cas de què tenim el túnel
però que
no hi han trens que el puguin creuar. La ministra de Foment, Magdalena
Álvarez, ha afirmat avui en la inauguració (a
peu) del
conducte, que els trens d'alta velocitat podran connectar amb
França el 2010, ja que circularan en via convencional des de
Barcelona fins a l'intercanviador de Figueres, on els
Talgo i els Alvia, que poden
adaptar-se a canvis de via, passaran
a ample de via internacional. Però aquests trens
són lents en comparació amb l'AVE, que
fins el 2012, si Déu vol, no arribarà fins el
túnel.
Apart, aquesta via és de peatge i com que fins
d'aquí dos anys, com mínim, no hi
passaran trens, la
concessionària TP Ferro, formada per ACS i la francesa
Eiffage,
ara demana les degudes compensacions al govern espanyol per
l'endarreriment. L'encara ministra diu que ya veremos.
23
Novembre 2007.
L'escriptor i periodista Paco
Candel ha mort avui als 82 anys, en un centre sanitari de Barcelona, afectat
d'una llarga malaltia.
Nascut el 1925 a Casas Altas, País Valencià, es
va
traslladar de molt petit a Barcelona amb la seva família.
Candel
ha actuat com a portaveu dels primers immigrants que van arribar a
Catalunya i en la seva obra s'ha fet ressò dels seus
problemes,
en llibres com Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Els altres
catalans (1964) o Parlem-ne (1967). El 1977, involucrat en moviments
reivindicatius i antifranquistes, va ser elegit senador de Barcelona
dins de la coalició Entesa dels Catalans, i fruit d'aquesta
experiència va publicar Un charnego en el senado (1979).
Aquest
any 1979 va entrar com regidor de Cultura pel PSUC a l'Hospitalet de
Llobregat, tot i que després va acostar-se a posicions
nacionalistes.
22 Novembre
2007.
La
Fiscalia Anticorrupció reclama penes que implicarien
l'ingrés a la presó, en el supòsit de
condemna,
per a 13 implicats en la trama de corrupció descoberta el
1999 a
la Delegació d'Hisenda a Catalunya, per
falsejar les inspeccions fiscals.
L'acusació detalla els suposats suborns pagats a
cinc inspectors de l'Agència Tributària per
un grup d'empresaris, entre els quals figuren el
constructor Josep
Lluís Núñez Clemente, i el seu fill,
que
s'enfronten cadascun a peticions de 8 anys de presó. Jo no
soc
jugador, només tiro una primitiva a la setmana,
però en
aquest cas em jugaria el que fos a que l'ex-president del
Barça
no passarà per la presó.
22 Novembre
2007.
Moltes vegades, quan hi anat a Barcelona amb cotxe i a mig
camí
hi tingut que posar-me a la cua i demanar tanda, hi estat pensant
quants automovilistes tenen que perdre el temps al cap del
dia.
Doncs, mireu per on, algú ha tingut la paciència
d'anar-los contant (o ha fet veure que ho feia) i un estudi
del
RACC, presentat avui, diu que els embussos per entrar a Barcelona
afecten diàriament a 500.000 persones. També diu
que el
temps de mitjana que es perd amb les caravanes és de 18
minuts.
Ja estic més tranquil; em pensava que erem més... -Mal de muchos, consuelo de
tontos! Ei, que ho hi sentit, eh?
Hi han veritats, mentides,
estadístiques i enquestes.
22 Novembre
2007.
Avui és el vuitè dia de vaga de ferrocarrils a
França, país que es va llevar ahir sense
transport
públic, sense funcionaris i sense diaris. El pols sindical
llançat contra les reformes del president, Nicolas Sarkozy,
va
arribar al punt culminant. Estaven de vaga el sector dels
transports, però també els ministeris,
els
hospitals, l'ensenyament, alguns sectors de l'energia, els controladors
aeris, les telecomunicacions i les duanes. Sarkozy va reiterar que no
cedirà,
aprofitar ahir la intervenció que va fer al
congrés
d'alcaldes, però va confirmar que en els dies vinents
anunciarà mesures sobre el creixement i
l'ocupació i per
millorar el poder adquisitiu dels francesos. Estan en estudi
diverses mesures, entre elles una paga mensual extra sense
càrregues socials per als funcionaris,
l'ampliació de
l'exempció d'impostos de les hores
extraordinàries i
complements de remuneració, així com ajudes a la
vivenda
i a la factura energètica, mides encaminades a compensar les
reformes pre-electorals que provoquen la vaga. Però se
suposa
que lo que treu és més de lo que
donarà.
Ha
mort l'actor, director
i escriptor hispà-argentí Fernando
Fernán Gómez, als
86 anys,
en una clínica de Madrid, on feia dies que estava ingressat
per una greu infermetat.
21
Novembre 2007.
El dilluns, Silvio Berlusconi (a qui, als seus 71 anys, molts ja volen
jubilar) encara pretén estar al capdavant de la centredreta
italiana i el dilluns va anunciar la creació d'un
nou
partit, el Partit de la Llibertat o Poble de la Llibertat (PL), encara
no s'ha concretat. Segons va dir, està destinat a
revolucionar les files conservadores. El seu actual partit,
Força Itàlia, es dissoldrà dintre de
aquesta
formació. L'idea d'en Berlusconi sembla ser formar un partit
majoritari, amb ell al front i forçar noves eleccions. El
rebuig
ha sigut general.
Ahir
dimarts, ha estat l'Artur Mas el que ha avarat el seu nou vaixell, el
Casa Gran del Catalanisme, i l'ha tret del port, amb la senyera al pal
principal, apropiant-se del catalanisme, buscant un horitzó
indefinit, amb molts conceptes barrejats però
ambigus,
confosos i sense novetats.
El maquiavèl·lic Mas pregona que vol
llançar al
poble cap una meta, però dóna la
impressió que es
llança ell com candidat a la Generalitat, tractant de sumar
més votants a CDC i/o a CiU (?) per superar els 48 escons
que el
mantenen a la segona fila dels bancs.
20
Novembre 2007.
L'Audiència
Nacional ha condemnat els dos primers joves que van cremar una foto
dels Reis a Girona amb una multa de 2.730 euros a cadascun, per
injuries greus a la Corona espanyola. Una sanció, ha
subratllat
el jutge, para que
aprendan que pueden tener las ideas que quieran pero
no atacar las instituciones del Estado. El
jutje de Madrit ha considerat que era millor que no ingressessin a la
presó i que en canvi, paguessin la multa, que ha
rebaixat a
la meitat del que sol·licitava el fiscal, per considerar la
quantia excessiva per la seva condició
d'estudiants. El
judici ha tingut la seva controvèrsia davant la falta d'un
traductor de català, ja que els nois s'expresaven en aquesta
llengua, però el jutje no ho ha considerat
necessari perquè tots dos
coneixen perfectament el
castellà. La defensa dels dos joves
demanarà la
nul·litat del judici per haver-se celebrat sense la
presència d'un traductor i per tant, el tribunal no s'ha
assabentat del què deien els acusats.
20 Novembre
2007.
Actualment, estan exempts de
impostos
sobre la renda (IRPF)
les persones que guanyen menys de 9.000 euros bruts anuals, o sigui
principalment els treballadors que cobren el salari mínim.
Però el PP va iniciar el diumenge una, més que
mai,
anticipada campanya electoral i va obrir 'ja' la caixa de les promeses
concretes. El candidat señor
Rajoy es va comprometre a que,
si ell obté la victòria,
els que guanyin menys de 16.000 euros a l'any (uns set milions
d'espanyols), no pagaran res en
concepte d'IRPF. ¿Com
es 'compensarà' aquesta bonificació? El ministre
d'Economia ha dit que aquesta mida representaria que l'estat deixaria
d'ingressar uns 25.000 milions d'euros. ¿Pagaran
més els
altres treballadors? El PP, per justificar la promesa, ha
manifestat que si els espanyols tenen més diners,
augmentarà el consum i es crearà més
riquesa, inversió i contractació, lo que
permetrà a Hisenda recupera l'exempció. Aquesta
teoria,
donat el cicle econòmic que estem travessant, no es
pot
asseverar, doncs ara, si els espanyols
tinguessin més
diners, els destinarien a pagar dèbits pendents i no a
consumir
més. El señor
Rajoy també va dir que impulsarà una llei que
garanteixi
l'ensenyament del castellà a 'tot Espanya'. No s'ha atrevit
a
dir a 'tota Catalunya'. I per cert, no ha dit encara qui
serà el
cap de llista del PP aquí. Sorpresa, sorpresa ?
Llegint i veient els mitjans de comunicació un dia
sí i l'altre
també, un arriba a preguntar-se si això que fa el
quart
poder forma part de la democràcia o és una
manipulació. El diari La
Vanguardia,
fidel a la seva línia editorial, dispara
com sempre, amb la
subtilesa habitual a que ens té acostumats, a la
mateixa
diana: el socialisme, ja sigui el municipal, l'autonòmic o
l'estatal. Avui, en portada, després de fer
menció de les
promeses del señor
Rajoy, com que no tenien altres noticies més interessants,
dediquen mitja plana a dir que Barcelona, per les nits, queda
a
mitja llum. I per provar-ho publiquen fotos, dedicades al consistori de
l'Hereu, amb el diafragma al mínim. I també amb
portada es
fan ressò de les crítiques de
l'oposició (CiU i
PPC) per l'actuació dels Mossos i com no, per la
gestió
del conseller d'Interior amb relació a la
manifestació
antifascista del passat dia 17, dedicades al Saura. I demà
publicaran també en portada, que els barcelonins que beuen
de la
xarxa aigua del Llobregat, poden patir càncer amb els anys.
I de
segur també destacaran qualsevol altre noticia que pugui
contribuir a l'augment del clima de cabreig català que tracten d'imposar,
virtual a Déu gràcies. Assetjar a les
institucions i
contribuir a un canvi cap el conservadorisme amb aquesta especie de
gota malaia diària té que ser una feina 'sublim',
però gens periodística.
19
Novembre 2007.
Bèlgica té problemes. Porta més de 160
dies sense Govern a causa de l'enfrontament entre
partits flamencs i francòfons, que no es posen d'acord sobre
la
reforma de l'Estat i l'ampliació
de poders que exigeix la comunitat de Flandes. Uns 30.000
belgues,
la gran majoria francòfons, es van manifestar ahir pel
centre de
Brussel-les per defensar la unitat de Bèlgica, davant la por
que
la profunda crisi política actual degeneri en una
divisió
del país. Bèlgica és una monarquia
federal
constitucional, membre fundador de la Unió Europea, compte
amb
10 milions d'habitants, i es divideix en tres comunitats
(flamenca
al nord, francesa amb la capital Brussel·les i el sud
i
germanófona), en tres regions (Flandes, Valònia i
Brussel·les-capital), en tres llengues (flamenc o
neerlandès 60%, francès o való quasi
40% i alemany
quasi 1%) i en tres grups polítics (liberals, democristians
i
socialdemòcrates, apart de petites tendències com
verds i
nacionalistes d'ultradreta). Total, massa divisions per posar-se
d'acord. Les entitats federals tenen més poder legislatiu
que el
parlament bicameral nacional, mentre el govern controla quasi tots els
impostos i tota la seguretat social. Un federalisme complicat.
Difícil sí que ho tenen...
18
Novembre 2007.
La ministra de Foment, Magdalena
Álvarez, ficada
en el seu orgull, ha atribuït aquest matí les
crítiques a la seva gestió a una campanya
de la
dreta i ha recordat 'la campanya despietada' que va patir Indalecio
Prieto, ministre socialista als anys trenta, per part dels
sectors
més conservadors. Després d'apuntar que ella té
no pas l'estatura política de Prieto, ha dit que
sí
té la força de voluntat, la fermesa dels
socialistes
i la dignitat d'una dona malaguenya, així que 'antes
partía que doblá'. Per la seva part, el
president del Govern Rodríguez Zapatero,
després que el Parlament hagi demanat la seva
dimissió, ha defensat la
gestió de la ministra dient "Esta
ministra de Fomento serà la ministra de toda la democracia
que
más kilómetros de alta velocidad y de
autovía ha
realizado" i "Quien
no hace
nada no tiene problemas, quien no hace obras no tiene problemas, pero
quien hace muchas obras puede tener algún problema",
ha subratllat. Continuarà el culebrón
de la ministra. De moment, demà es posa en marxa mig servei
de rodalies, això sí, gratis.
Aquest
diumenge al matí, a
Bàscara, un poble de 900 habitants del Alt
Empordà a mig camí entre Girona i
Figueres, unes
200 persones han tallat durant deu minuts el trànsit de la
N-II
demanant un canvi de traçat del TGV al seu pas per aquest
municipi. El seu alcalde, Lluís Lloret (CiU), ha demanat amb
'urgència', la 'implicació' dels departaments de
Política Territorial, Governació i Medi Ambient
per donar
suport a la proposta dels cinc municipis afectats, (Vilademuls (Pla de
l'Estany), Pontós, Garrigàs, Borrassà
i
Bàscara (Alt
Empordà),
de fer
passar el TGV per altre lloc.
17 Novembre 2007.
L'històric
dirigent antifranquista del Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC) Gregorio López Raimundo ha mort avui als 93 anys a la
seva
residencia de Barcelona, degut a una llarga infermetat. Nascut a Tauste
(Aragó) el 1914, va militar des de molt jove en
organitzacions
socialistes i comunistes i durant la guerra civil va ser comissari
polític al front d'Aragó. Al acabar el conflicte
es va
exiliar. Al tornar, va estar al capdavant del PSUC durant els
últims anys del franquisme i en la transició. Va
deixar
la direcció del PSUC el 1985, any en que es va retirar de la
política activa. Ha publicat el llibre Cincuenta años de
acción (1937-1988) (1989) i les seves
memòries Primera
clandestinidad (1993). El 2005 va ser condecorat
amb la medalla d'or de la Generalitat.
16
Novembre 2007.
Que el president de govern es presti a interpretar un esquetx de
televisió es té que entendre com una qualitat del
seu bon
tarannà. En
Zapatero
ha concedit a Buenafuente una entrevista a la Moncloa i s'ha prestat al
to graciós i bromista del programa del noi de Reus, que ha
començat amb un gag sobre Rodalies, al preguntar ZP
al
famós presentador, que fa que arriba tard a la entrevista,
que si ha venido por
Cercanias.
Aquesta broma es fàcil d'assimilar pel sentit
humorístic
català en general, però, es clar, hi han senyors
que no
poden deixar passar l'ocasió de treure'n profit, creuen, de
la gracieta.
El president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ho considera
"inacceptable, inadmissible, ofensiu i una falta de respecte", i el
secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha considerat
l'actitud de Zapatero d' "impresentable" i "frívola". El seu
sentit 'polític' prima sobre l'irònic. I
és
d'esperar que surtin més crítics. Que hi farem...
16 Novembre 2007.
Malgrat que les últimes declaracions polítiques
apuntaven
a una solució negociada de la recepció de TV3 al
país valencià i viceversa, la Generalitat
valenciana ha
demanat autorització judicial per a executar
forçosament
la clausura dels repetidors propietat d'Acció
Cultural del País Valencià
(ACPV) i impedir la recepció dels programes de la
Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió al
país valencià (TV3, C33, 300, 3/24). El jutjat
d'Alacant
ja ha autoritzat el tancament del repetidor de TV3 de la
Carrasqueta. ACPV ha fet una crida pública al
conjunt de la
societat perquè es mobilitzi i manifesti
pacíficament i públicament per evitar altre cop
el
tancament del repetidor.
16 Novembre
2007.
L'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA) ha
advertit avui que si
no plou prou els pròxims mesos,
els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona podrien
patir
talls domèstics d'aigua a partir del març del
2008.
16
Novembre 2007.
El
Parlament català, en un gest sense precedents, ha demanat la
destitució de la
ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per la crisi de
Rodalies a
Barcelona, i ho ha fet amb el suport de tots els grups parlamentaris
excepte el socialista, que per primera vegada s'ha quedat sol. La
proposta de resolució aprovada demana al president
del
Govern que "depuri responsabilitats tècniques i
polítiques tant del Ministeri de Foment com de les
operadores
Adif i Renfe i les empreses contractistes de les obres,
començant per la destitució de la ministra de
Foment, com
a principal responsable polític". Ja
està tot
arreglat! A Madrit han dit que sí, que anem jugant.
16
Novembre 2007.
Dos manifestacions es van muntar ahir
a Barcelona.
Els dirigents polítics
s'exprimeixen la
matèria gris amb les essencials qüestions de
túnels
i dimissions i ningú diu res de la 'brutal' pujada dels
preus
dels aliments, que ha provocat un augment de la inflació a
l'octubre del 3,6%, nou dècimes per sobre del nivell del
setembre i la taxa més elevada des de l'agost del 2006, que
afecta a articles
primaris
de consum. Inclús els mitjans de comunicació ho
deixen
per la segona o tercera pàgina. L'especulació amb
els
cereals ha motivat que la llet
puji el 24% en un any, el
pollastre un 14%,
el pa un 13%, i els ous per l'estil. Aquestes xifres, junt
amb l'alça de l'apartat de carburants del 9%, ha
provocat aquesta forta alça que el ministre d'economia ha
bategat de 'brutal'. Però d'evitar l'especulació
no ha
dit res. Els taurons financers continuen devorant i aquí no passa nada!
14 Novembre
2007.
La vida política catalana segueix girant al voltant de les
Rodalies de Renfe. Els grups polítics van fent la seva feina
acusant als governs, central i autonòmic, en nom dels
afectats.
Els afectats es calculen en 150.000 persones, però
això
no és impediment per generalitzar les queixes.
L'oposició
de Madrit parla de los
españoles
i aquí es fa servir la paraula ciutadans. Tampoc
és a
considerar que el govern central hagi rectificat la política
seguida fins fa poc. L'oposició fa servir només
els fets
que a ells els hi interessen i d'aquí no surten. O sigui que
l'alta política de debilitar el partit dels actuals
dirigents i la defensa d'aquests, és el que es
porta. I el
divendres, per variar, parlarem de la 'dimissió'. I tot
solucionat.
14
Novembre 2007.
El president francès,
Nicolas Sarkozy, a la celebració ahir
a Berlín d'un Consell de Ministres franco-alemany dedicat a
la
política de control i d'integració de la
immigració, va prometre davant el Parlament Europeu que
prosseguirà fins al final les reformes
econòmiques i
socials per enfortir França, el mateix dia que
començaven les aturades al seu país. Sarkozy va
considerar que Europa necessita les seves reformes, i va instar la
Unió Europea (UE) a ser capaç d'assegurar per si
mateixa
la seva pròpia defensa per ser independent, a exercir una
influència política en el món i a
convertir-se en
un factor de pau i estabilitat internacional.
13 Novembre 2007.
L'Audiència Nacional ha condemnat amb multa de 3.000 euros a
cada un dels dos autors de la caricatura dels prínceps
d'Astúries publicada a la portada de la revista 'El Jueves',
del
18 de juliol passat, i que va motivar el segrest de la
publicació. El jutge considera que el dibuixant Guillermo
Torres
i el guionista Manel Fontdevila són responsables
d'un
delicte d'injúries al Príncep. Ven mirat, els hi
ha
sortit barat l'acudit, tenim en compte que la
il·lustració ha donat la volta a tota Espanya i a
part de
l'estranger, gràcies al segrest 'genial' de la
revista.
13 Novembre 2007.
Els
ducs de Lugo, la infanta Elena i Jaime de Marichalar, s'han separat.
Millor dit, ara ja no es diu així, ara es diu que han
acordat el
'cessament temporal de la seva convivència
matrimonial',
segons informen fonts del palau de la Zarzuela. La filla gran dels
Reis, que el desembre complirà 44 anys, va contraure
matrimoni
amb Jaime de Marichalar, de 45 anys, el 18 de març de 1995 a
la
catedral de Sevilla, davant 1.300 convidats i representants de 33 cases
reials. Tenen dos nens. Per més detalls, es pot consultar
qualsevol dels programes de xafarderies de la tele, que ja han
començat els seus 'comentaris'.
Hi trucat al tècnic perquè em repassi el
televisor. L'hi
explicat el que em passa: Que cada dos o tres dies, o potser cada
setmana, em repeteix la mateixa seqüència. Em surt
un tio
primet, canós però amb la seva ondeta moda josemari
i amb la seva corbata color pastel, dient que és
imprescindible que no sé qui comparegui al ple del
Congrés per informar a tots els espanyols de no
sé
què. Em semble que el tècnic no m'ha
entès,
perquè m'ha dit que em posi una parabòlica per
l'estranger. I és que els televisors ja no són el
que
eren...
Un artificier de l'Ertzaintza ha resultat greument ferit aquest
matí a les instal·lacions que la policia basca
té
al municipi d'Iurreta, al produir-se l'explosió
accidental
d'un detonador. L'artificier ha patit
l'amputació de
quatre dits de la mà dreta i la perdua de la polpa de tres
dits
de la mà esquerra. Altre agent ha resultat ferit lleu.
12 Novembre 2007.
La cua del "por
qué no te callas"
segueix i seguirà. Tenim la foto adjunta (de Carlos Vera,
L.V.)
que trobo molt expressiva. Tenim als tres líders
d'hispano-amèrica, Daniel
Ortega (president de Nicaragua), Evo Morales (president de
Bolívia) i Hugo Chávez (president
de Veneçuela) i a una senyora amb sombreret que es deu haver
colat, aixecant el puny i donant una clara representació
d'aquest populisme creixent, que vol plantar cara a les ideologies
capitalistes. La gorra d'en Ortega i la pelussera d'en Morales, ja
parlen per si soles. Veien la imatge, no és d'estranyar que
el
senyor Rajoy parli de males amistats. Mantenir
relacions comercials amb
aquests paísos i amb aquests senyors, no semble gaire
recomanable. Però no sempre es pot escollir. El nostre
nivell de
desenvolupament no ens permet el luxe de poder triar a quins
paísos invertim o exportem i a quins no. La
balança
espanyola està coixa i es té que anivellar sense
parar-nos a analitzar si els compradors són
comunistes,
demòcrates o conservadors. I les incidències que
es poden
derivar, com el "por qué no te callas" (la frase
més
vista avui a tot el món), les tenim que prendre com gangues
de
l'ofici. Altre cosa és que l'oposició les
exploti,
però això ja no és un problema
inter-cultural.
És simplement cultural.
12 Novembre 2007.
Ahir al matí, ETA va col·locar dues bombes, de
cinc i
tres quilos de cloratita, a l'exterior de l'edifici dels jutjats de
Getxo (Biscaia). Va avisar per telèfon d'una bomba,
però
de la segona no va dir res. La primera no va explotar, al fallar el
mecanisme d'ignició i va ser desactivada per l'Ertzaintza.
La
segona va ser descoberta per la policia per la tarda, revisant la
gravació de una càmera de vídeo on
sortien els que
la van deixar. I tampoc va explotar en el seu moment, que se suposa era
quan ja s'havia declarat la situació controlada. Es dedueix
que
el segon artefacte estava destinat a esclatar contra els agents ocupats
a desactivar el primer. Afortunadament, no hi han hagut danys ni
materials ni personals. El ministre de l'Interior, Pérez
Rubalcaba, ha alertat avui que amb les dues bombes que ETA va
col·locar la banda terrorista
intentava una massacre.
Per part de l'oposició, la presidenta del Partit Popular en
el
País Basc, María San Gil, després de
deixar anar
les crítiques de costum i de dir que "Zapatero se
encontró con una banda terrorista sin oxígeno en
el
año 2004 y hoy está hasta en los
ayuntamientos", ha manifestat amb relació als
intents d'atemptat, que "esto obedece a dos supuestos: O
los terroristas son cada día más
inútiles (al no saber fer explotar una bomba) o nosotros estamos teniendo
mucha suerte".
Hi ha altre opció, que no diu ningú, i
és que ETA
ho faci expressament això de què els artefactes
no
explotin i que es conformin amb l'amenaça moral. No
és
lògic que portin tants intents fallits.




Mirant les portades dels rotatius
d'avui
podem observar
amb relació al
reial "por qué no te callas",
que hi han dos diaris que hi dediquen la plana quasi sencera, La
Vanguardia i La
Razón i que en canvi, L'Avui li dedica
només dos columnes, deixant els
tipus grossos per la proliferació de revenges
personals per Internet (assumpte compromís?)
i la foto gran per
ressaltar la derrota del Barça. El País, ABC
i L'Avui eludeixen posar la ja famosa pregunta en els titulars. El que
la fa més visible és El Periodico. I cinc fan
servir la foto del moment
de la pregunta i dos, la del rei marxant-se. En la lletra petita
sí que
s'aprecien més les tendències 'editorials'.
10 Novembre
2007.
Estem
acostumats a llegir les noticies d'Iraq que surten, generalment, de
fonts nord-americanes, i sempre ens queda el dubte de si ens comuniquen
el què de veritat està passant. Ahir, a la
contraportada
de La Vanguardia, surt una entrevista amb una dona iraquiana de 51
anys, Maha al Hadeethi, que treballa com pedagoga, però que
és una de les fundadores del Congrés Nacional
Iraquià de resistència a l'ocupació i
que diu les
veritats que sempre hem suposat. Està totalment en contra de
la
invasió americana que els divideix i els domina. Entre
altres
coses, assegura que EEUU vol provocar la divisió del
país
en tres estats, xiïta, sunnita i kurd i per aconseguir-ho,
paguen
per posar bombes i provocar l'enfrontament civil. Diu que no sabien qui
era Al Qaeda fins que van arribar els nord-americans i que es
necessiten els uns als altres per justificar la violència i
l'ocupació. Diu que EEUU no es retirarà de l'Iraq
mentre
hi quedi petroli. I diu que tots els discursos ideològics de
democràcia i llibertat son una pantomima per repartir-se els
recursos naturals del país.
10 Novembre
2007.
El
Barça perd altre cop amb el Getafe, fent el
ridícul. El
senyor president del club podria deixar el club i dedicar-se a la
política, a veure si li va millor. I l'entrenador
també
(i sinó serveix tampoc per la política, que faci
turisme).
10
Novembre 2007.
La XVII
Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno
va començar el dia 8 a la capital de Xile, amb el tema
central
de la cohesió social i el repte de disminuir la desigualtat
en
uns moments en que la comunitat viu un període de creixement
econòmic però que no es tradueix en millores de
les
condicions de vida de la majoria dels seus ciutadans. A la cimera estan
representats 22 paísos del grup d'Amèrica
Llatina,
Espanya, Portugal i Andorra, inclòs el vicepresident
cubà. Faltaven els presidentes de Mèxic,
República
Dominicana y Panamà, degut a problemes interns. S'han
establert
22 acords concrets sobre cohesió social, però lo
més ressaltant han estat les intervencions del
president
veneçolà Chavez qualificant a l'ex-president
Aznar de
feixista. El cap veneçolà avui ha tingut que
sentir com
el rei Juan Carlos li demanava que es callés, per interrompre el
president Zapatero que li demanava més respecte
pels anteriors representants democratics.
10
Novembre 2007.
Els tres components de la companyia aèria espanyola que
estaven
detinguts a Txad han estat alliberats i han tornat a casa, sense
Sarkozy, amb lo qual s'acaba aquesta història.
El president Zapatero, que es
troba a Santiago de Xile participant en la 17a cimera iberoamericana,
amb el Rei, ha dit, amb relació al cabreig dels catalans, que
Montilla s'ha deixat portar per un discurs victimista, més
propi
dels
partits nacionalistes, quan d'ell s'espera que faci pedagogia (deu
voler dir ensenyar als demés el que fa el govern de Madrit,
ara,
per Catalunya). A més, en Zapatero està
molest perquè Montilla no el va avisar que aprofitaria la
seva absència per pronunciar un discurs tan dur
a Madrit. Per la seva part, en Montilla deu estar content
perquè, a canvi d'aquesta reprimenda, aconsegueix una mica
de
cohesió en el tripartit, que l'executiu central digui que
estan
per la feina, que el senyor Mas es calli un parell de dies i,
també entrar (per la porta falsa) en l'esperit anti-espanyol
que
ara
tant
s'estila, si bé no estigui clar a on ens portarà.
Malgrat
les posicions polítiques tracten de definir-se de cara a les
pròximes eleccions, ens trobem en què queden
moltes
posicions per aclarir i que lo més calent està a
l'aigüera.
9 Novembre
2007.
El president Montilla denunciava
abans d'ahir a Madrit el cabreig dels catalans i advertia que
l'allunyament entre Catalunya i Espanya pot ser irreversible.
Però no ha passat res (i això que cabreig ho va
dir en
castellà). L'única que ha obert la boca ha
estat la
vicepresidenta, Maria Teresa Fernández de la Vega, que ha
manifestat que el
Govern del PSOE inverteix més que mai en territori
català
i que no pot fer més per Catalunya. Montilla li ha donat la
raó, subratllant que la situació catalana es deu
a un dèficit d'inversions que ve de lluny
i que
és fruit dels governs de CiU i del PP. Aquí cal
afegir que
hem trigat tres anys en donar-nos compte, i
que hem reaccionat
gràcies a l'apagada i
al nyap de Rodalies. La patronal Foment del Treball es despenjava ahir
(també tard) amb uns estudis sobre els pressupostos
de
l'Estat a Catalunya des del 1991, dient que Catalunya rep una mitjana
de 138 euros per habitant, per 169 euros que obté un
madrileny o
els 149 euros per a un andalús, amb una
conclusió: El Govern central no inverteix res a
Catalunya
un de cada cinc anys, perquè el que compta no és
la
quantitat pressupostada a través dels Ministeris,
sinó el
que realment es gasta,
el que es liquida
cada any a cada comunitat. I aquí està un dels
grans problemes de l'economia catalana, segons la patronal. Val
més reaccionar tard que mai...
8
Novembre 2007.
L'espai de TVE-1 '59 segundos' va ser
ahir
l'escenari d'una picabaralla entre dos contertulians, que va acabar amb
la marxa d'un d'ells, la periodista
Isabel
San Sebastián, de 48 anys, xilena-espanyola, que actualment
treballa pel diari El
Mundo, per la Cope
i per la seva filial Popular
TV.
San Sebastian es van embrancar en una picabaralla amb el periodista
José María Calleja, de CNN+, quan parlaven de
Txad, que
va començar quan ella li va dir que ell defensava al govern
i
ell va replicar que ella defensava la ultradreta. San
Sebastian va demanar una rectificació que Calleja no va
donar, i la periodista va abandonar el plató, sistema
Sarkozy (quan li van preguntar per la seva ex).
Els periodistes han quedat ara empatats, ja que al gener passat,
Calleja se'n va anar d'un programa de TeleMadrit,
a causa de les paraules de San Sebastian. Aquesta crispació
política, aplicada a tots els àmbits espanyols,
és, malauradament, el que es veu, llegeix i escolta
més
sovint en els mitjans de comunicació.
7 Novembre
2007.
L'aturada
en les vendes de pisos és un fet inqüestionable.
Les
immobiliàries tracten de posar-hi remei
mitjançant una
guerra d'ofertes complementàries de tota mena: rebaixes
encobertes dels preus, reducció de la quota
hipotecària
durant un o dos anys, places
de garatge, cotxes, mobles i mudances gratuïtes
o màximes facilitats de finançament al seu
càrrec
(davant les reticències dels bancs a concedir
crèdits amb
la mateixa facilitat que els últims anys), promocions que
destaquen com ganxo per atraure a possibles compradors. Dins d'aquesta
situació de bombolla controlada, obra el Saló
Immobiliari
Barcelona Meeting Point al
recinte firal de Montjuïc,
amb l'ambició de convèncer als compradors que no
val la
pena esperar a que els pisos baixin de preu. La millor
demostració d'aquesta necessitat de vendes de les
immobiliàries, dedicades desesperadament a la recerca de
compradors per col.locar les promocions en venda, és el fet
de
que el Saló hagi experimentat un creixement del 15% respecte
a
l'edició anterior. Totes volen mantenir el mercat
a l'alta, però els potencials compradors no van amb el fanal
apagat i prefereixen quedar-se a la expectativa, peti la bombolla que
peti...
La
promesa electoral de Mariano Rajoy de privatitzar la gestió
de
l'aeroport del Prat, llançada dissabte passat a Barcelona,
va
rebre ahir la
marxa enrere del PP, el rebuig contundent
dels sindicats CCOO i UGT i dels partits d'esquerres, i un suport
condicionat de CiU.
5
Novembre 2007.
L'ex-president Aznar ha ressuscitat.
En una entrevista a la cadena COPE (a on sinó), ha dit que "ha
agradecido este lunes al presidente francés, su amigo
Nicolas Sarkozy, sus
gestiones para liberar a las azafatas españolas detenidas
hace diez
días en Chad" i ha afegit que "como ciudadano
español su sentimiento es de humillación". També el señor Acebes
ha dit a Barcelona, on s'està guanyant les simpaties de tots
els catalans, quelcom semblant.
Mentre
Ceuta celebra la primera visita dels Reis amb milers de banderes
espanyoles engalanant els carrers i amb unes 25.000 persones
donant-lis la benvinguda (han donat festa, feia bon dia i els autobusos
eren de franc), i mentre els marroquins parlen de colonialisme, els
catalans de la part sud de Barcelona rebem la 'bona' noticia de
què els trens de Rodalies no funcionaran en tot el mes. I
per
postres, l'entrenador del Madrit parla dels àrbitres
catalans...
Sarkozy va viatjat ahir al Txad (Chad) per fer gestions amb el seu
homòleg d'aquest país, Idriss Deby, davant la
situació dels setze europeus que estan detinguts a Djamena,
la
capital del Txad, acusats de
rapte per
les autoritats txadianes, pel trasllat
irregular de 103 nens cap a França. Els implicats
eren sis
francesos integrants de l'organització no governamental
"L'Arca
de Zoé", responsables de l'operació, set
espanyols
membres de la tripulació de l'avió que va
contractar la
ONG per portar els nens a França, i tres periodistes gals.
El
president francès ha aconseguit l'alliberament dels
periodistes
i de les quatre hostesses espanyoles, que ell mateix va acompanyar a
Madrid, on el seu avió va fer escala ahir a la nit.
A l'aeroport, el president Zapatero ha saludat a Sarkozy i l'hi ha
donat les gràcies per la seva cooperació en el
rescat de
les empleades de vol. A Txad queden retinguts tres empleats de la
companyia aèria espanyola, pendents de les resolucions sobre
aquest assumpte.
4 Novembre 2007.
Molts
paísos viuen del turisme. Egipte és un d'ells i
com
què quasi tota la gent que viatja sovint ja ha estat a les
piràmides, han ampliat l'oferta per incentivar la
segona
visita. La
mòmia del faraó
Tutankamon, el
més popular de l'Antic Egipte, s'exhibeix ara a
la Vall dels Reis, a Luxor,
però en una urna de
vidre situada a l'habitació contigua a la cambra
funerària, fora
del sarcòfag on ha estat ocult durant més de
3.000 anys.
Els turistes que visitin el cementiri faraònic tindran
l'oportunitat de mirar per primera vegada cara a cara el jove rei. El
seu cos està cobert per una tela de lli, excepte el cap i
els
peus. Tota una novetat que, sense cap mena de dubte,
potenciarà
encara més la creixent indústria
turística del
país del Nil. Ara podrem dir: "aquest estiu anirem a veure
al
Tutankamon" (que per cert, segons les fotos, fot mala cara).
4
Novembre 2007.
El dissabte es va obrir al
públic el 46è
Saló Nàutic de Barcelona, que es podrà
visitar
fins al dia 11 i reuneix a més
de 600 expositors del sector de la nàutica esportiva i
d'esbarjo
de trenta-dos països, amb 115.000 m2 de exposició.
Ocupa cinc pavellons de la Fira Montjuïc 2, a la Gran Via i
també hi ha una exposició flotant al Port Vell.
En total
s'exposen unes 2.000 embarcacions. L'any passat van ser 178.000
persones les que van visitar aquesta fira i aquesta edició
es
calcula que arribaran a 200.000 els visitants que pagaran 13 euros per
mantenir les il·lusions que tots
abriguem,
interiorment, de tenir un vaixell per sortir a donar una volta. Quan
veiem els preus i fem números és quan diem
allò de
"a veure si l'any que ve..." Òbviament, aquest
saló no va
destinar als treballadors, sinó als senyors sense
durícies a les mans, que canvien de iot cada dos per tres,
perquè
els hi surt més econòmic que canviar de dona.
El cap de l'Estat de Pakistan
Pervez Musharraf ha
impòs avui l'estat d'excepció al país i ha suspès la
Constitució, amb la justificació o l'excusa de
fer front al deteriorament de la
llei i l'ordre al país, i per acabar amb el xoc entre les
institucions
governamentals i el sistema judicial.
El missatge ha estat difós per la televisió
estatal i poc
després tots els canals privats del Pakistan, juntament amb línies
telefòniques mòbils i terrestres, han vist tallades
d'improvís les seves freqüències.
Musharraf
va pujar al poder el 1999, amb un cop d'estat. Va convertir el Pakistan
en aliat dels Estats Units amb la seva guerra contra el terrorisme.
Però els nord-americans, davant d'aquesta
agressió a la
democràcia, poc podran fer, a no ser que recolzin a
l'anterior exprimera ministra del Pakistan, Benazir Bhutto,
que
està exiliada i que ha tornat fa poc al país.
Pakistan,
prop del 170 milions d'habitants, va rebre la independència
del
Regne Unit el 1947 i en aquests 60 anys mai ha aconseguit mantenir un
govern democràtic. I això que no té
petroli!
2 Novembre
2007.
El juliol del 2005, l'electricista brasiler de 27 anys Jean-Charles de Menezes, va ser confós amb
un terrorista suïcida i va rebre set trets al cap per part de
la policia, dins el metro de Londres.
La pífia va donar molt que parlar a tot el món,
però va ser justificada per Scotland Yard i pel govern
britànic, degut al moment de psicosi que regnava a Londres
per
l'atemptat terrorista del 7 de juliol que va causar 52 morts. Ara,
després de dos anys d'investigacions, el tribunal d'Old
Bailey
ha condemnat a la Policia Metropolitana a una multa de 252.000 euros, per violació de les
normes de seguretat i higiene laboral i a pagar
els costos del procés, que s'eleven a més de
500.000
euros. Aquests diners sortiran, naturalment, de l'erari
públic.
O sigui que, ni seran processats els agents que van participar en el
mortal error, ni hauran de dimitir els responsables de
l'operació. "Disparar a matar en cas de sospita
està
justificat en una alerta màxima" havia dit l'alcalde de
Londres.
Naturalment, els jutges s'han sortit per on han pogut.
1 Novembre
2007.
Els Reis d'Espanya tenen previst fer un viatje a les ciutats
autònomes de Ceuta i Melilla els propers dilluns i dimarts,
que
inclourà reunions amb les diferents autoritats i visites a
les
institucions, com fan sempre que es desplacen a ciutats espanyoles.
Però el Govern del Marroc, a través del
seu ministre
de Comunicació i portaveu de l'Executiu de Rabat, "lamenta
i rebutja" l'anunciada visita a les "ciutats marroquines espoliades".
El govern marroquí segueix reivindicant les dues ciutats. La
visita que va fer el president de govern el gener passat ja va ser en
el seu moment qualificada d'inapropiada. Pot ser que aquest
rebuig tingui quelcom que veure amb la recen
decisió del
jutge de la Audiència Nacional Baltasar Garzón,
de
investigar un presumpte delicte de genocidi, assassinat, lesions i
tortures perpetrat per alts càrrecs marroquins en el
Sàhara Occidental des de 1976. Ja el portaveu del Govern de
Rabat ha acusat al magistrat de prendre posició contra els
drets
històrics de Marroc i a favor de les tesis del Frente
Polisario,
i ha advertit de què en el seu país "no
necessiten que el
jutje espanyol vingui a dir-lis el que tenen que fer". Segons els
principis de justícia penal universal, el jutge
Garzón es
declara competent per investigar la denuncia presentada al setembre del
2006 per associacions de defensa dels Drets Humans i familiars de
més de 500 presos i desapareguts saharauis. Els fets
denunciats
se situen a partir del 1975, quan Espanya, d'acord amb els Acuerdos Tripartitos de Madrid,
va abandonar la seva província del Sàhara. O
sigui que
l'actual moment no sembla el més favorable perquè
els
Reis es dediquin a justificar-se fent visites. Si volen comprar una
catifa, que vagin al Corte
Inglés.
Joan
Ridao, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al
Parlament i cap de llista en les pròximes
legislatives,, ha declarat que “ERC
mai formarà part d’un Front Patriòtic
Nacional amb CiU”.
Malgrat
aquesta dedicatòria, el secretari general de
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC),
Artur Mas, ha explicat al Consell Nacional de CDC el projecte de la seva Casa
Gran del Catalanisme. El concepte general diu,
és aplegar més gent de diferents sensibilitats al
voltant
d’un partit obert com CDC i posar al dia el concepte
de
catalanisme, sota altre anagrama. Resumint, es tracta de aplegar
més gent. ¿I enarborar la senyera i limitar-se a
viure de
la seva ombra, com va fer el pujolisme?
Esperem la conferència que donarà el dia 20, a la
que no
està invitat el PP (òbviament), i veurem per on
sur el
tret. | Veure pàgines anteriors > | 2007 | Setembre Octubre |
Maig Juny Juliol Agost |
Gener Febrer Març Abril |
2006 | 4r. trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er. trimestre |
2005 | 4r. trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er. trimestre |
2004 | 4r.
trimestre 3er. trimestre 2on. trimestre 1er .trimestre |