11 Setembre 2008. La Diada.
Una mica d'història.
El conflicte va començar el 1700. Aquell any, el testament de
Carles II, que cedia el tron de la corona de Castella a Felip d'Anjou,
va generar una forta controvèrsia entre les grans
potències occidentals.
Amb l'aparició de la
Gran Aliança de l'Haia, l'imperi austríac, Anglaterra,
Holanda, alguns estats alemanys, Portugal i Savoia van concretar un
bloc antiborbònic que pretenia imposar un candidat alternatiu:
l'arxiduc Carles d'Àustria. Començava així el 1702
un conflicte bèl·lic internacional al voltant de la
successió de la monarquia hispànica.
Malgrat
que Felip V va mantenir inicialment l'estatus de Catalunya, la
població catalana va simpatitzar amb la causa de Carles
d'Àustria. El 1705, representants de l'oposició van
firmar amb les autoritats angleses el pacte de Gènova, que
garantia que Catalunya mantindria el seu sistema de govern
independentment del resultat de la guerra en la qual estava a punt de
participar. Aquell mateix any, l'arxiduc va ser proclamat monarca pels
catalans. Va ser una aposta errònia, el punt de partida d'una guerra civil a la Península.
Després d'algunes batalles decisives que es van saldar a favor
dels Borbons, el 1713 les potències aliades van firmar el
tractat d'Utrecht amb Felip V, que es va consolidar com a rei d'Espanya
a canvi d'una sèrie de concessions territorials. Catalunya
s'havia quedat sola davant el tremend potencial bèl·lic
de les tropes borbòniques.
Barcelona i Cardona van
ser les úniques places capaces de resistir la contundent
ofensiva castellana. A les ordres del Consell de Cent, la
milícia urbana va organitzar la resistència de la capital
catalana, que va suportar el setge amb estoïcisme durant
més de 13 mesos.
El novembre del 1713, Rafael Casanova
va ser elegit conseller en cap de la ciutat. Durant el setge, tot i ser
partidari de la negociació, va mostrar una gran
determinació, organitzant les milícies gremials
encarregades de la defensa de la ciutat.
L'11 de setembre del 1714, més de 20.000 soldats de les tropes borbòniques de Felip V
van iniciar l'assalt definitiu de Barcelona. La resistència del
poble català va obligar l'Exèrcit borbònic a
utilitzar fins i tot les tropes de reserva, que van haver de lluitar
carrer per carrer per sotmetre la ciutat. Finalment, després de
més de 4.000 víctimes, la capital catalana es va rendir a
les tropes invasores.
Era el final de la guerra de successió. La victòria de Felip
d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta el 1716,
pel qual es consumava la destrucció de les institucions catalanes.
