TorredembarraWeb.info
/El racó d'en Jordi /
Comentaris / Victòria dels Àngels.
Victòria dels Àngels
Aquesta famosa soprano, Victòria dels
Àngels
López García, va neixe a Barcelona l'1-11-1923, a
l'edifici de la Universitat de Barcelona, on treballava el seu para com
bidell.
Dels
Àngels va entrar el 1939 al Conservatori del Liceu. En la seva
època d'estudiant es va presentar a un concurs de cant que
s'emetia a Ràdio Barcelona, patrocinat pel conyac Tres Cosacos,
que tenia com a premi participar en la representació d'una
òpera. El triomf en aquell concurs, el 20 de desembre de 1940,
li va facilitar el seu debut operístic, el 31 de gener de 1941
al Victòria. Va fer de Mimì, de La bohème,
que va ser un dels seus personatges clau. També el 1941 va
debutar al Palau de la Música Catalana, en un concert escolar
(el debut oficial va ser el dia 19 de maig de 1944, en un recital en
què va estrenar la cançó de Frederic Mompou Damunt
de tu, només les flors), i va començar la seva
col.laboració amb el grup de música antiga Ars Musicae.
Després d'acabar, el 1942, els estudis musicals a una velocitat
rècord, Dels Àngels va debutar al Liceu, el 13 de gener
de 1945, amb un altre dels papers que la farien cèlebre, la
Comtessa de les mozartianes Noces de Fígaro. Dos anys
després, el 1947, va guanyar el primer premi del Concurs
Internacional de Cant de Ginebra, que va ser un trampolí per a
la seva carrera internacional: un any després va debutar a
Londres, al Wigmore Hall, cantant el paper de Salud a La vida breve
de Manuel de Falla i va firmar un contracte en exclusiva amb EMI,
discogràfica en què llavors gravaven grans dives com les
sopranos Maria Callas i Elisabeth Schwarzkopf.
El 1950 Dels Àngels va debutar al Carnegie Hall de Nova York i
un any després a la Metropolitan Opera House. La seva carrera,
perfectament encarrilada, va tenir dos moments significatius més
el 1961: el seu debut al Festival de Bayreuth, on va cantar una
Elisabeth de Tannhäuser encara avui venerada als cercles
wagnerians, i l'estrena al Liceu de la cantata de Falla Atlàntida.
El 1980, després d'unes funcions al Teatro de La Zarzuela de
Madrid de Pelléas et Mélisande, de Claude
Debussy, es va retirar dels escenaris operístics i es va
consagrar a l'art del recital, cosa que li va permetre, després
de molts anys de diferències, tornar al Liceu el 1992, 25 anys
després de la seva última actuació, amb
l'òpera de Jules Massenet Manon. Allunyada els
últims anys dels focus, especialment des de la mort el 1998 del
seu fill gran, Dels Àngels deixa un vast llegat
discogràfic irrepetible i encara vigent.