  
2 setembre 2010. 
El conseller d'Economia
Antoni Castells, ja va anunciar
que no aniria a les llistes socialistes
en les pròximes eleccions, si bé no ha dit encare
què farà. Ahir va ser el conseller
d'Educació, Ernest Maragall, el que va remarcar el
seu punt de vist crític amb el rumb del PSC i
va insistir en dir allò que no acaba de
funcionar: la relació amb el PSOE.Maragall es queixa de no tenir veu pròpia a Madrid i de no haver estat capaços de recuperar l'equilibri polític. I reconeix que no sap si anirà a les llistes i que això dependrà de si el partit 'presenta el projecte que jo crec que ha de presentar'. Ja va remarcar al juliol la necessitat de canvis al PSC i va lamentar el comportament del partit a l'hora de donar resposta a la sentència contra l'estatut. Quants grups 'socialistes' es presentaran a les eleccions? 
1 setembre 2010. 
Segons les dades d'agost del ministeri de
Treball espanyol l'atur torna a
créixer, després d'uns quants mesos de descensos
en el nombre de desocupats.A Catalunya és on hi ha hagut un increment més gran, amb 16.703 desocupats més, un creixement del 3,10% respecte del juliol; ara hi ha 555.894 inscrits a les llistes de l'atur. Malgrat totes les mides adoptades per el govern, a Espanya continuem rondant els 4 milions de parats. 
31 agost 2010.
Telefónica
fa pública la seva 'preocupació per
l'ús il·limitat' que alguns clients fan de les
tarifes planes per Internet, provocant una congestió de la
xarxa, però afirma que
continuarà oferint-les als
seus usuaris.Doncs ara serem els usuaris els que estarem preocupats, perquè aquest avis de la Telefónica només té una interpretació... Volen pujar encare més les tarifes. Un globus sonda, per veure com responen les demés companyies de serveis? En part, seria lògic que un internauta que rep 3 megas pagués més que un que en rep un, però tindrien que baixar-li la tarifa a aquest últim, cosa que no deu interessar. Seria més 'beneficiós' pujar-li al de tres, però... com resulta que som l'estat de la Unió Europea que tenim més car l'accés a internet, l'increment no és tan fàcil. Hi ha crisi i està la competència esperant una ocasió. Però de ganas, segur que n'hi han! 
31 agost 2010.
En el campionat Mundial de basquet que es
juga a Turquia, Espanya ha perdut avui davant Lituània i es
complica la
seva classificació per a quarts. L'equip campió europeu de l'any passat no és el mateix que estem veien aquests dies. Tres partits, dos derrotes. No comptem amb Pau Gasol, Navarro no decideix i Riquy està desconegut. Massa inconvenients. Deu ser per dissimular? 
31 agost 2010. Es
va definint el panorama polític de l'independentisme en
l'actual etapa pre-electoral.De moment hi ha tres candidatures clares que van a buscar els vots dels que volen perdre a Espanya de vista: Esquerra, Reagrupament d'en Carretero i Solidaritat d'en Laporta. Aquestes dues últimes formacions han començat a incorporar partits i institucions que fins ara integraven el grup Sí-Coalició per la Independència. Queda per veure què faran les altres formacions que en formen part. I també va quedant clar que Reagrupament i Solidaritat faran camí per separat. Malgrat el comunicat d'ahir de Joan Carretero, en què mantenia l'oferiment a Laporta de pactar fins després de les primàries d'aquest dissabte 4 de setembre, l'ex-president del Barça ha insistit avui que un cop aprovin les seves llistes ja no hi haurà cap possibilitat. Deixem a part a Ci/oU, que ara diu que és 'interdependentista'. 
31 agost 2010.  Avui finalitza oficialment
l'ocupació militar nord-americana de l'Iraq, que va iniciar
el març de 2003 George W. Bush.En un discurs televisat, el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, ha dit aquest dimarts que les forces de seguretat iraquianes estan preparades per afrontar soles tot tipus d'amenaces, ja siguin domèstiques o externes. Maliki ha celebrat la fi de la intervenció militar nord-americana: 'L'Iraq avui és sobirà i independent'. Aquesta tarda, el president dels EUA, Barack Obama, té anunciat un solemne discurs que segur estarà ple de justificacions i agraïments, però amb l'absència de la paraula 'victòria'. El futur de l'Iraq no està gens clar, ja que els atemptats terroristes no s'han aturat i el govern és incapaç de garantir la seguretat de la majoria de la població. A part, el bloqueig polític es manté. Sis mesos després de celebrar-se les eleccions parlamentàries, la coalició xiïta del primer ministre Nuri Kamal al-Maliki i la coalició laica de Ayad Allawi són incapaços de formar govern. I la tensió augmenta.  30 agost 2010. Artur
Mas es desganyita
reclamant les eleccions pel 24 d'octubre, adduint el desgast
del
tripartit i la seva agonia i que Catalunya està
afectada
per un impàs.Preguntat per les diferents sensibilitats que hi ha a CiU en l'àmbit nacional, Mas ha subratllat que dins de la federació hi ha gent 'clarament independentista', però el terme independentisme 'ha passat a la història' perquè els països ja no són independents, sinó 'interdependents'. Un nou qualificatiu 'clarificador' per liar més la troca. També s'ha declarat 'disposat a qualsevol pacte postelectoral inclòs amb el PP'. Clar!... si no hi arriben... Per la seva part José Montilla no ha volgut aclarir la data de la convocatòria de les eleccions ja que ha incidit que els primers en saber-ho seran el membres del govern i el president del parlament. Sembla lògic que els socialistes demanin tots els 'temps morts' disponibles, per veure si se arregla el panorama. 
28 agost 2010.  Nicolas Sarkozy, el president
francés, està fent mèrits per passar a
la història com el més bel·ligerant
contra els ciutadans d'origen estranger que no respectin la llei.'La nacionalitat s'ha de merèixer', va afirmar fa poc a Grenoble, on va tenir que anar arran dels disturbis en un barri desafavorit, fent un pas inèdit que li ha valgut dures acusacions de discriminació: va anunciar que es retiraria la nacionalitat als 'francesos recents' que atemptessin contra la integritat d'un membre de les forces de l'ordre. Segons el document legislatiu elaborat pel Ministeri de l'Interior, aquesta mesura s'estendrà als polígams. Tota l'oposició va denunciar la iniciativa com a 'contrària a la tradició republicana' i als principis recollits en el primer article de la Carta Magna, que garanteixen la igualtat de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió. Sarkozy, curiosament, és fill d'immigrant. El seu pare procedeix d'Hongria. 
27 agost 2010.
Torno a referir-me al diari conservador, que
dóna molt de sí.A l'acte oficial organitzat a la base aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid) per rebre els cadàvers dels guàrdies civils i el traductor morts en atemptat a l'Afganistan hi han assistit el president Zapatero i el cap de l'oposició, els ministres de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de Defensa, Carme Chacón, així com el cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad), general José Julio Rodríguez A la portada de La Vanguardia surten en Rajoy i la seva secretaria petita i en Zapatero. A El País, surt Zapatero i la ministra Chacón a l'igual que El Mundo. A l'ABC només surten els companys dels militars assassinats portant el fèretres. El Periodico ni ho esmenta en portada. Es d'esperar que el PP doni les gràcies a La Vanguardia, l'únic diari nacional que ha cregut oportú treure'ls en la 'foto', per la seva promoció.  26 agost 2010. Quan
semblava que l'estiu ja tocava a la seva fi, i després d'un
agost de termòmetres relativament moderats a Catalunya,
l'arribada d'una massa d'aire càlid procedent del nord
d'Àfrica ha activat totes les alertes per calor extrema.
Tant el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) com la
delegació catalana de l'Agència Estatal de
Meteorologia (Aemet) van avisar ahir del risc que algunes zones, en
especial del sud de Lleida, de l'interior de Tarragona i
pràcticament tot Girona –menys el
Ripollès i la Cerdanya– registrin entre avui i
demà temperatures extremes, que en alguns casos s'acostaran
als 40 graus. Però tampoc aquest escés de calor guarda relació amb el canvi climàtic, que en realitat no existeix. Oi que no? 
26 agost 2010.
Al principi de la invasió
d'Afganistan els
dolents eren 'insurgents'. Després alguns talibans es van
tornar
dolents i ara, per el que es veu, tots els talibans són
dolents.
La proba la tenim en el titular de La Vanguardia,
que parla de 'los talibanes matan a tres españoles'
i no diu 'unos talibanes',
o sigui que ara, per el què es veu, tots els talibans estan
en
contra dels nord-americans i, està clar, de nosaltres,
ficats en
l'embolic, això sí, amb missió
humanitària.
Tot realment trist, perquè no sabem el què passa a Afganistan. Només el que ens volen dir les agencies americanes. I desgraciadament, també i només faltaria, quan hi han incidents amb les nostres forçes, amb ferits i morts, com el cas d'ahir. A l'antiga base de Qala-i-Naw, el xòfer del cap de la policia afganesa a la zona va començar disparant al traductor espanyol d'origen iranià, una acció que va ser repel·lida pels guàrdies civils que en aquell moment es trobaven a la base impartint un curs als policies afganesos. L'assassí va tenir temps de matar també a dos agents de la benemèrita abans de ser abatut a trets. 
24 agost 2010.
Albert Vilalta i Roque
Pascual, els dos cooperants catalans segrestats per Al-Qaida a
Mauritània el novembre passat, van arribar ahir a la nit,
sans i
estalvis, a Barcelona. El seu alliberament
ha posat fi a 268 dies de captiveri. Recordem que la seva
companya, Alicia Gámez, va ser alliberada, no se sap ben
bé per què, el 10 de març.
Es parla, en alguns mitjans, del pagament
del rescat d'uns set milions d'euros, xifra que mai
quedarà confirmada.El govern i l'alcalde de Barcelona estan molt contents per l'èxit del rescat, com tots, és clar, però ens agradaria saber més detalls del cas, com per exemple, per què ara i no 8 mesos abans. Però només sabrem el mínim de l'expedient. Doncs, apa! senyors cooperants, a preparar la nova travessia pel desert, que es veu que és molt divertit. 
22 agost 2010.
Els ajuntaments, quasi tots, estan sense un
duro. Potser que algun dia, les lleis obliguin als possibles regidors
municipals a tenir algun títol per desenvolupar la seva
tasca. Però de moment, ara, molts consistoris estan en mans
de persones no preparades, que els han portat a la bancarrota. Ja fa
anys que es manté l'idea de 'qui vingui darrere que ho
arregli', i tots els governs municipals volen fer-ho millor que
els anteriors i la seva deute va creixent i creixent fins
límits inassolibles.El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, ha llançat un missatge d'alerta (més aviat un crit d'auxili) amb què resumeix la gravetat dels comptes públics dels ajuntaments davant la triple sacsejada que els espera a partir del gener vinent, ja que el 2011, les corporacions locals hauran de començar a tornar els 1.500 milions d'euros com liquidació definitiva de l'exercici del 2008. Aquesta és la quantitat que les corporacions locals van rebre de més el 2008 del Ministeri d'Economia i Hisenda, quan es van calcular les transferències de l'Estat als ajuntaments i les diputacions en funció d'una optimista previsió d'ingressos que després no es va complir per efecte de la crisi econòmica. A part d'iniciar en pagaments mensuals (a terminis, quin remei) d'aquesta deute, les corporacions locals tenen prohibit endeutar-se a llarg termini, o sigui que no podran finançar cap projecte. Hi han ajuntaments que estan ja al límit i a punt d'entrar en el col·lapse financer. Com s'arregla això?  
20 agost 2010.
El president Montilla
es manté ferm, tant en defensa de
l'Estatut com en l'atacada llei d'acollida d'immigrants, que la
defensora del poble (i exdiputada del PP), María Luisa Cava
de Llano, ha presentat contra aquesta norma per considerar que prima el
català sobre el castellà. Assegura Montilla
que el Govern la desenvoluparà i
aplicarà perquè és la
seva obligació davant una llei que
està vigent. 'Mentre no hi hagi un tribunal que digui el
contrari', la llei està en vigor, ha dit.El president lamenta que la intervenció de la flamant defensora del poble en funcions s'emmarqui 'en la línia que ha defensat el PP, que és anar contra tot el que significa desenvolupar l'Estatut'. La llei d'acollida atorga una preferència lingüística a favor del català sobre el castellà, un fet que va en contra de l'article 3 de la Constitució, que es refereix al castellà com a llengua oficial de l'Estat i fixa el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Total, que si galgos, que si podencos, i els verdaders problemes actuals, atur i economia, desbocats. 
18 agost 2010.  L'Amfiteatre
Flavio, conegut com el Coliseu de
Roma, l'amfiteatre més visitat del món
aixecat entre els anys 72 i 80 dC, va
rebre l'any 2009 3,5 milions de visites que van proporcionar 30,4
milions d'euros a les arques de l'Estat.L'ajuntament de la capital reclama ara a l'Estat italià 'almenys un 30%' per reinvertir en projectes de manteniment d'aquest i d'altres béns arqueològics. Aquest any es calcula que es recaptaran 35 milions d'euros, i l'assumpte s'ha convertit en el centre d'una guerra per la tutela dels monuments i les àrees arqueològiques i, descaradament, pels diners que aquests generen. Ja fa anys que hi ha altre disputa per la propietat del David de Miquel Àngel, entre l'alcalde de Florència i el ministre de Cultura, reivindicació que ha ressorgit amb força després d'anys de polèmica. Els ajuntaments passen mals moments econòmics i s'accentua ara la guerra relativa als drets de gestió dels monuments i els museus italians, que l'industria del turisme, que no minva, manté d'actualitat. 
16 agost 2010.
El Govern tira cap un canvi en el model
tributari
espanyol, a l'alça, està clar, i no
només en les
rendes superiors. Ara, el ministre de Foment, José Blanco, es despenja i deixa clara aquesta intenció, i com els impostos espanyols són 'molt baixos', en un futur, que no precisa, s'haurà de pensar a buscar fórmules per 'homologar-los' a la mitjana de la Unió Europea amb l'objectiu d'aconseguir serveis i infraestructures 'de primera'. Lo dolent dels 'globus sonda' és que a la llarga es converteixen en reals decrets. Abans de homologar els impostos amb Europa, potser podrien començar per homologar els sous... no? No és el mateix pagar el 20% de 100, per exemple, que tributar el 25% de 200. De 80 que resten en el primer cas a 150, que queden dels segon, hi ha una 'petita' diferencia. Els sous de la Europa central són, com mínim, el doble dels espanyols. Malgrat aquesta avantatge per les industries de fora, aquestes no l'aprofiten segurament per la poca estabilitat que ofereix la trajectòria espanyola en matèria laboral i econòmica. A més, hi han altres paísos en què la mà d'obra encara és més barata. Som els pobres de la pel·lícula i a més, cornuts.  14 agost 2010. 
L'estiu passat li va tocar a Grècia patir una onada greu
d'incendis. Aquest any, després de Rússia, l'hi
ha tocat
en torn a Portugal. L'onada d'incendis que assolen el país
veí
continuava ahir amb 43 incendis actius, la majoria al nord del
país. Fins a 700 homes es van desplaçar a la zona
per
apagar aquests focs que han cremat aquest any 68.000
hectàrees.
Davant d'aquesta situació crítica, el president
del
país, el conservador Aníbal Cavaco Silva, i el
primer
ministre, el socialista José Sócrates, van
interrompre
les seves vacances per reunir-se amb l'Autoritat Nacional de la
Protecció Civil (ANPC).Les flames han arribat als parcs naturals de Peneda Gerés i Serra da Estela, fronterers amb Galícia i Castella i Lleó, respectivament. Els focs també han provocat l'evacuació temporal d'alguns llogarets i el tall de carreteres. La policia portuguesa va anunciar ahir l'arrest de tres pastors acusats d'haver provocat alguns incendis a les localitats de Mogadouro, Tabuaco i Serenancelhe. Amb aquests últims arrestos hi ha un total de 15 detinguts sota la mateixa acusació. I a Galícia, dos bombers voluntaris de la Xunta van morir dijous a la nit quan participaven en les tasques d'extinció d'un incendi a Fornelos de Montes (Pontevedra). Els sindicats sospiten que les víctimes, de 27 i 35 anys, es van veure sorpresos per un canvi de vent quan es trobaven en un paratge de difícil accés.  12 agost 2010. Fa
quinze mesos la Organización Mundial de la Salud (OMS) va
recomanar als paísos que es preparessin per fer front a una
forta pandèmia de grip A (H1N1).
Espanya va
adquirir 13 milions de dosis per afrontar-la, si bé,
finalment,
només se n'han tingut que utilitzat uns tres milions. Quatre
milions es van donar a l'Organització Panamericana de la
Salut i dos
milions es guarden en estoc com a mesura de prevenció.Els quatre milions de vacunes que han sobrat acabaran en una incineradora. Tenint en compte que cada dosi de vacuna contra la grip A costa 7,3 euros (mentre que la de grip estacional només en val 0,70), es cremaran més de 28 milions d'euros. Durant molts de mesos, l'OMS es va resistir a acceptar l'evidència que el seu nivell d'alerta excedia de molt la gravetat de la situació, i la seva insistència a mantenir les mesures preventives va afavorir de manera descarada els interessos dels laboratoris encarregats de fabricar la vacuna. Des que es va detectar la malaltia fins avui, enque l'OMS ha decretat el final de la pandèmia, a Espanya han mort 350 persones a causa de la grip A, un nombre de morts molt inferior a les gairebé 8.000 que cada any provoca la grip comuna o estacional. Per proper hivern, s'implantarà una vacuna trivalent, que ja inclou una soca contra la grip A. Serà difícil que aquest any ens 'col·loquin' altre 'alarma' de pandèmia. O també toca, senyors taurons farmacèutics? 
11 agost 2010.  La
Comissió Europea (CE), l'ONU i els Estats Units s'han
compromès a ampliar les ajudes econòmiques a la
població del Pakistan afectada per les inundacions, en la
que ja
es considera la pitjor catàstrofe natural que ha assolat el
país. Però els talibans pakistanesos han instat
avui el
Govern a rebutjar l'ajuda occidental, al entendre que tot el
material serà robat per funcionaris corruptes i els diners
aniran a parar a les seves comptes.Segons les xifres aportades avui per l'Autoritat de Desastres del Pakistan, més de 1.300 ciutadans han mort a causa de la catàstrofe i gairebé 1.500 han resultat ferits, mentre que 722.00 vivendes han patit danys i els afecta són almenys 14 milions de persones.  9 agost 2010.  La
lluita contra la fuga de petroli que ha donat origen a la marea negra
del golf de Mèxic està 'quasi' acabada
després de
la cimentació del pou submarí que va causar la
catàstrofe.El tap de ciment sembla haver tingut efecte, ha declarat el president Obama i ha previngut de la necessitat de 'seguir treballant' per netejar les costes del golf de Mèxic, en el que la seva administració va qualificar de la pitjor catàstrofe ecològica de la història dels Estats Units. Per la seva part, la petroliera BP ha anunciat que ja ha formalitzat un dipòsit inicial de 3.000 milions de dòlars dels 20.000 (uns 15.150 milions d'euros) previstos en concepte d'indemnització pel vessament del petroli, després de les negociacions mantingudes amb el Ministeri de Justícia dels EUA. El fons que ha creat la companyia britànica és per compensar a les víctimes del vessament de petroli.  8
agost 2010.
El canvi climàtic deu existir, perquè es
van produint fenòmens atmosfèrics cada cop
més
greus que no es poden catalogar com 'normals', ja que per la seva
transcendència, tenen escassos o cap antecedents.L'ona de calor que ve castigant la Rússia central i els monsons del Pakistan i de la Índia són el dos catàstrofes naturals que han assolat grans territoris i s'han cobrat moltes vides. A Rússia, els focs forestals provocats per una forta onada de calor han pobles sencers al centre de Rússia, on els incendis i les localitats afectades es compten per centenars. Des de principis d'estiu s'han devastat més de 750.000 hectàrees de bosc. El fum i les cendres han arribat a Moscou i la mortalitat s'ha doblat a la capital russa, que dels 360 morts habituals diaris ha passat aquests dies a superar els 700. Al Pakistan, sis milions de pakistanesos estan pendents de rebre ajuda humanitària a causa de les inundacions produïdes per les pluges monsòniques. A l'Índia, 170 persones desaparegudes a causa de l'allau de fang provocada per les pluges torrencials a la zona turística de Leh. També a la Xina, un despreniment de terra a la ciutat de Zhouqu, al nord del país, ha deixat almenys 700 morts i més de mil desapareguts. Hi ha canvi climàtic i no ens ho volen dir? S'amaga per no tenir que forçar els països industrialitzats la lluita contra la contaminació? Tot és possible. I els greus cataclismes es continuaran incrementant. 
7 agost 2010. Ahir
a la tarda es van reprendre les converses entre
els controladors aeris i Aena (Aeropuertos
Españoles y Navegación Aérea),
per tractar de trobar un acord a les pretensions del
col·lectiu. Tot i que en un primer moment semblava que s'acostaven les posicions en alguns temes, finalment les converses van acabar-se quan els representants de l'ens aeroportuari van aixecar-se de la taula i va indicar que no hi tornarien a seure fins que la USCA (Unión Sindical Controladores Aéreos) no desconvoqui l'aturada prevista, que encara no té data. A més, consideren oportú la figura d'un arbitratge que tanqui el conflicte. És una vergonya que aquest col·lectiu de funcionaris 'jugui' a convocar una vaga per la segona quinzena d'agost, sense fixar el dia, per perjudicar els viatges i el turisme, o sigui, agencies, hotels, restauració, botigues, etc., ja que al no donar a conèixer el dia de vaga, els afecten tots. Cap viatger té ganes de quedar-se un dia o dos tancat en un aeroport, com ha passat. Ja fa anys que dura aquesta prepotència i xantatge, però els governs no han sabut fer res per controlar aquest problemàtic camp dels serveis aeris, com personal de vol i de control. Inclús el personal de terra es permet el luxe de formular reivindicacions. Ara sí parla el ministre de controladors militars i de promocionar aquestes feines de responsabilitat, però de moment no hi ha una solució raonable que limiti les exigències d'aquests senyors potentats. Potentats perquè amb un sou mitjà com tenen, de 16.000 euros mensuals, 12 vegades més que un sou 'normal', no entren dins del concepte de treballadors. Realment, són uns interessats especuladors laborals. I volen que els atengui el ministre! Cal repassar la llei del dret de vaga, per molt de dretes que això soni. Els col·lectius que treballen pel públic no poden fer aquests abusos que només fan que trasbalsar la vida de la gent, perjudicar l'economia i produir un distanciament entre els seus sous i condicions de feina i els dels currantes que no tenen cap possibilitat de reivindicar millores. 5 agost 2010.
Un diputat del PP a l'Assemblea de Madrit,
Juan Soler-Espiauba Gallo, amb 50 anys però encara amb ganes
de
fer-se notar, malgrat sigui negativament, publica en la seu blog
que aquells que han prohibit al Parlament les corrides de
toros són uns 'necis', els nacionalistes uns
'ridículs' i que la sardana també mata,
però 'd'avorriment'. Res important, tractant-se d'un
madrilenyo aficionat a les corrides, -sinó de
què el seus insults-, i que té
l'habilitat de crear controvèrsia barata.
Però altre popular (popular per militar en el Partit
Popular), s'ha despertat i també ha dit la seva. A l'agost
falten notícies i qualsevol cosa es publica. El
vicepresident del Parlament europeu i ex-líder del PP
català, Alejo Vidal-Quadras Roca, 65 anys, també
s'ha pronunciat sobre la decisió de prohibir les corrides de
toros. A part, considera una qüestió 'd'higiene
democràtica' que,
en les pròximes eleccions autonòmiques,
els ciutadans catalans 'enviïn a casa seva' els
polítics 'esgarriacries', entre els quals inclou
José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira o Joan
Saura, perquè 'molestin únicament' els seus
familiars i amics (o que els enviïn al Parlament europeu, un
pensa).Quan la gent falta, és que els hi ha picat quelcom! Els hi deu agradar que es facin patir els braus.  5
agost 2010.
Ahir van mantenir una reunió a
Barcelona el president de la Generalitat, José
Montilla, i el vicepresident i ministre de Política
Territorial, Manuel Chaves, per tractar de recuperar l'afectat prestigi
català que tant perjudicat va resultar per
l'amputació de l'Estatut per part de l'alt tribunal.'Hi ha un problema d'índole política, una possible escletxa oberta en el conjunt de la societat catalana que tenim voluntat de tancar', va declarar Chaves. A quatre mesos per les eleccions catalanes, el pla de rescat socialista no té gaires possibilitats de donar rendiments abans de la cita amb les urnes. S'ha acordat que una comissió bilateral comenci a treballar en l'aspecte tècnic, abordant traspassos pendents, com els aeroports secundaris, les beques i la xarxa de regionals de Renfe. 
4 agost 2010.
La Vanguardia d'avui, en primera
pàgina, publica 'Ferrovial hizo pagos al Palau a
cambio de obras públicas' i a l'interior diu 'La
Agencia Tributaria señala pagos a tesoreros de CDC
(Convergencia Democrática de Catalunya) y proveedores del
partido', i 'Hacienda confirma que la
comisión era del 4%'.Altres diaris també coincideixen. La acusació sembla ven clara, però... La defensa des de Ci/oU i CDC no s'ha fet esperar. En declaracions matineres, el secretari general de CDC, Felip Puig, ha manifestat que bona part de la informació està treta d'articles de diaris, d'internet i de la Wikipedia i que tot està en condicional, sense poder treure's cap conclusió. Per la seva part, el president de CiU, Artur Mas, qüestiona el rigor i el valor de l'informe, dient que no aporta res que no es conegués i assegura que no hi hauran probes que vinculin a Convergència amb un tracte a favor de Ferrovial. Hisenda fa els informes agafant el que surt a internet? L'Agència Tributaria no té probes? S'ho inventa? Aquesta és l'opinió de polítics de primera línia catalana? Altre controvèrsia és la quantitat defraudada. L'auditoria que la firma Deloitte va fer de les comptes de la Fundació i l'Orfeó del període 2000-2009 senyalava un espoli de 35 milions d'euros. Segons els pèrits d'Hisenda, període 2002-2008, són 23 milions. ERC ha demanat que s'aclareixin les possibles responsabilitats judicials com més aviat millor, abans de les eleccions catalanes. I el jutge, de vacances?  3 agost 2010. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, els
pensionistes
perdran 239 euros l'any que ve, de mitjana, per la tisorada, o sigui
per la congelació de pensions decretada pel govern. Ho perdran perquè no cobraran la pujada del IPC que hagi a final d'any, que podria ser d'un 2%. La congelació de les pensions afectarà 1,2 milions de catalans, i molts estan prop del risc de pobresa. Però les rentes baixes diuen que pujaran quelcom, si bé no s'ha concretat la quantitat. El sindicat (i tothom) critica que es vulgui reduir el dèficit amb els més dèbils. Però és el més fàcil!  2
agost 2010.
Les reaccions a la renúncia
d'Antoni Castells a anar a les llistes del PSC en les properes
eleccions catalanes no s'han fet esperar. Els de l'oposició
aprofiten la ocasió.Ci/oU denuncia la pèrdua d'influència del sector catalanista dins dels socialistes i el president de la federació nacionalista, Artur Mas, considera la decisió del conseller d'Economia 'una estocada forta' al socialistes i diu que el PSC té una clara hipoteca amb el PSOE i prefereix defensar els interessos i els equilibris d'aquest últim abans que els de Catalunya. El sector catalanista del PSC, representat per Castells, però també per Ernest Maragall i Montserrat Tura, 'es va perdent', creu el president de CiU. La portaveu d'UDC posava la renúncia del conseller socialista com a prova de que el PSC ha tirat la tovallola. El portaveu d'ERC remarca que el PSC i el seu electorat han de saber que res no tornarà a ser igual i que ja no valen les promeses de federalisme. Hi han ulleres de tots colors però és convenient calcular les diòptries.  1
agost 2010.
El president de Reagrupament, Joan Carretero, va oferir ahir al
president
d'ERC, Joan Puigcercós, i al promotor de Solidaritat
Catalana,
Joan Laporta, trobar-se després de l'11 de setembre per
negociar
una coalició electoral de cara a les eleccions
autonòmiques de la tardor. Es té que
reconèixer
que Reagrupament és persistent en les seves intencions. Es
vol
'casar' amb el Laporta i assegurar-se un bon tercer o quart lloc per
ell dins de la possible coalició. Però hi han
dubtes de
que si dona per tant
això de l'independentisme.Avui mateix en Puigcercós li ha dit que si vol quelcom, que li faci una oferta. I en Laporta també se'n ha sortit, dient que els qui vulguin adherir-se al seu projecte 'votin lliurement, en primàries obertes, a les persones que volen que els representin i dirigeixin'. Tots volen vots, no intermediaris que condicionin.  1
agost 2010.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha
anunciat que no anirà a les llistes del PSC en les
pròximes eleccions catalanes que se celebraran a la tardor,
si bé, diu, no es retira de la política.Castells ha estat considerat des de fa anys com un dels dirigents destacats de l'ala més catalanista del partit i com un dels consellers més valorats per l'opinió pública. Pensa que el PSC necessita tenir més independència del PSOE i que hi ha molts socialistes catalans i molts catalans que pensen com ell i creu que a tots se'ls ha de convocar per 'tornar a fer del PSC el partit més representatiu' de Catalunya. |