Pàgines anteriors

A pàgina inicial






  31 desembre 2011.   El Consell de Ministres d'ahir també va aprovar la proposta del ministre d'Indústria, Energia i Turisme de que la localitat de Villar de Cañas (Conca) sigui el futur magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus d'alta activitat, el nomenat cementiri nuclear.
  Villar de Cañas és un municipi de 450 habitants, perdut en La Manxa Alta, governat pel PP, a 135 quilòmetres de Madrid i a 60 de Conca, amb unes infraestructures mínimes.
  De les vuit localitats proposades en l'informe técnic de l'anterior Executiu, Villar de Cañas era la quarta. Per davant estaven Zarra (València), Ascó (Tarragona), i Yebra (Gualajara). Però la decisió la prenen els polítics, està clar.
  La presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, del PP, (que en el seu programa deia que ni parlar-ne) ha qualificat la notícia de 'magnífica', ja que en cinc anys, es xifra en 750 milions d'euros la inversió del projecte i en 300 els llocs de treball que es poden generar a la zona.


  31 desembre 2011.   El govern Rajoy ha anunciat a través de la vicepresidenta, Soraya Sáenz, 'l'inici de l'inici' d'alguna de les dràstiques mesures econòmiques que té que prendre l'executiu.
  De moment, un increment d'impostos per recaptar uns 6.000 milions d'euros i una tisorada de 8.900 milions. La pujada d'impostos no estava al programa 'inicial', però ara resulta que és imprescindible.
  S'ha anunciat la creació d'un gravamen, durant dos anys, a les rendes en l'IRPF, amb un increment, gradual segons els trams, que anirà d'entre el 0,75% per al nivell més baix fins al 7% en les rendes més altes.
  L'IBI també pujarà en el cas de les vivendes d'un valor superior a la mitjana, també per dos anys.
  Però en quant a les mesures laborals, de moment, no han obert la boca. Primer hi ha que conquistar Andalusia?
  El pla de mesures d'ajust de Mariano Rajoy no contempla incentius al creixement (només un 1% als pensionistes, per pagar la pujada de la renda). Només increment d'impostos i congelació de sous, que farà caure encara més el consum i per tant, l'ocupació. 


  31 desembre 2011.   En un missatge de cap d'any a la seva comunitat el president d'Extremadura (España) ha fet servir el castellà, el català i l'euskera per repetir 'alt i clar' la frase 'Extremadura no es más que nadie, pero tampoco menos'.
  Els seus ciutadans parlen tants idiomes? No, segur. El que passa és que el president extremeny ha volgut advertir a Catalunya i al País Basc que som iguals que la Comunidad de Extremadura i que estem sota un mateix sostre i economia.
  Hi han dos coses molt altes i clares. Que segur que no són més que ningú i, altre, que hi han moltes classes d'economies.
  Hi ha gent que els hi dónes una canya i aprenen a pescar. Altres que no volen la canya, volen el peix. (Tradución: Hay gente que si les das una caña, aprenden a pescar. Otros no quieren la caña, quieren el pescado.)



  31 desembre 2011.   La portaveu adjunta del PPC al Parlament, María de Llanos de Luna, és la nova delegada del govern a Catalunya.
  Sevillana, de 51 anys, és llicenciada en dret per la Universitat de Múrcia.
  Afí a la líder del PPC, Sánchez-Camacho, té el mèrit(?) de parlar sempre castellà a la cambra, per promocionar el bilingüisme, diu.



  31 desembre 2011.   Per un costat, el govern decreta que el salari mínim es quedi congelat a 641 euros. No fos cas que els empresaris es queixessin de pujar-lo.
  Per altre costat, ens assabentem que Rodrigo Rato, president de Bankia (que ha necessitat 4.500 milions d'euros d'ajudes públiques del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), ha guanyat aquest any 2,050.000 euros. Si se li sumen les percepcions per la seva feina al banc Banco Financiero de Ahorros (BFA), que és la matriu de Bankia, el seu sou brut anual se'n va als 2,340.000'-- euros. (Amb la ajuda que ha rebut dels contribuents, encare li queden molts anys per pagar-se el sou).
 Amb les percepcions del R.R. es podrien pagar 3.650 salaris mínims, o sigui el sou anual de 304 operaris.. Una vergonya nacional que defineix clarament el país capitalista i bananer en que vivim.
  I Banc d'Espanya i Govern no poden res fer per evitar aquest escàndol.
  Hi han altres 'gloriosos' presidents, consellers i directors que també cobren retribucions superiors als 70.000 euros mensuals.
  I a aquell pobre, per una gallina, el van fotre a la presó!


  30 desembre 2011.   L'exministre José Blanco haurà de respondre davant el Tribunal Suprem a les acusacions d'empresaris farmacèutics que afirmen haver-li pagat diverses quantitats econòmiques a canvi d'obtenir tractes de favor per als seus negocis.
  Blanco, el passat 20-N, va aconseguir l'acta de diputat per a la circumscripció de Lugo. Després que la fiscalia hagi trobat indicis delictius, serà el Suprem, per la seva condició d'aforat, qui s'encarregarà de la investigació.


  29 desembre 2011.   La Casa del Rei ha publicat un resum dels seus comptes sobre el pressupost directe, de gairebé 8,5 milions anuals, però a aquesta xifra caldria sumar-hi les despeses de vigilància, seguretat, protocol, viatges oficials i manteniment de les residències, que van a càrrec de diversos ministeris.
  La despesa global s'acostaria més aviat als 60 milions d'euros.
  El rei rep gairebé 300.000 euros bruts anuals i el príncep, la meitat.


  28 desembre 2011.   Avui és el dia dels innocents i la gent busca en els diaris si hi ha alguna 'innocentada'.
  I molts es pensen que una d'elles és la notícia de que la Generalitat busca un crèdit per poder pagar la paga extra als funcionaris.
  És tant ridícula i tant poc creïble la situació que realment, sembla broma. Per això n'hi han que pensen que es tracta d'un muntatge de CiU, per un costat, per justificar les retallades i per altre, per posar en marxa el seu plan B, en vista del fracàs de l'acord financer o pacte fiscal a Madrit. Ara es hora de 'demostrar' que Espanya ens explota i que no ens dóna diners i que seria millor ser independents.
  Per continuar la tàctica, ahir el govern català va aprovar el projecte de llei de consultes populars perquè se'n puguin fer sense necessitat de demanar permís a l'estat. La llei passarà al Parlament i serà recolzada pels independentistes i donarà pas a l'exercici del dret de decidir i a consultar els catalans l'aplicació del pacte fiscal.
  Però la llei no tindrà caràcter vinculant, i a Madrit, menys.
  Moralitat: Els funcionaris cobraran gràcies a l'esforç i recursos de la Generalitat, malgrat que el govern central té abandonada Catalunya.


  28 desembre 2011.   Es compliran ara els deu anys de l'entrada de l'euro. I si fem comparacions amb els vells preus en pessetes i els d'ara en euros, ens posarem, segur, les mans al cap.
  Els articles de primera necessitat han pujat desmesuradament. La cistella de la compra és avui un 48% més car que fa deu anys, mentre que els salaris només s'han incrementat un 14%.
  Per exemple, els ous han pujat un 114%, la llet un 48%, l'arròs un 45% i l'oli un 33%, entre d'altres. El transport també ha augmentat prop d'un 50% de mitjana i el preu dels carburants s'ha incrementat un 82%.
  Només han baixat de preu la tecnologia (televisors, cadenes de música, aparells de DVD, videocàmeres, càmeres de fotos i electrodomèstics), els cotxes i la carn de porc.
  On ens vam (o ens van) fotre!


  28 desembre 2011.   Es calcula que durant el 2011 s'hauran venut 500 milions de paquets de cigarrets menys que el 2010.
  Segons el Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo (CNPT), integrat per associacions científiques i per professionals de l'àmbit sanitari, el primer any d'aplicació de l'actual llei del tabac, que prohibeix fumar a tots els espais públics tancats, ha provocat que hi hagin uns 600.000 fumadors menys a tot l'Estat.
  Gràcies a l'actual normativa però també deu tenir que veure la crisi i les pujades de preus, que fan que molts fumadors tinguin que reduir o deixar el consum a la força.
  I ara vindrà altre nova pujada!


  27 desembre 2011.   Ana María Botella Serrano (Madrid, 1954) és ja l'alcaldessa de l'Ajuntament de Madrit. Es va casar el 1977 amb José María Aznar, militant d'Aliança Popular que el 1996 va arribar a president del govern fins el 2004.
  Botella va entrar a l'Ajuntament l'any 2003 i malgrat que, com a regidora ha dirigit les àrees d'Ocupació i Serveis al Ciutadà, i de Medi Ambient, va aconseguir ser nomenada segona tinenta d'alcalde.
  Per dimissió de l'anterior alcalde Gallardón que passa a ministre, Botella ha estat elegida en votació pels regidors de l'Ajuntament, en el què el Partit Popular compte amb 31 representants, que són majoria.
  El seu principal repte serà rebaixar el deute municipal de 6.347 milions d'euros, amb l'aplicació d'un nou Pla Econòmic i Fiscal a cinc anys pensat per amortitzar més de 3.000 milions d'euros del deute i així complir els terminis de la llei de morositat.


  27 desembre 2011.   Òndia! ¿Quants Aznars tenim ara? I... ¿Què pinta l''original' al govern?
  La foto en portada de La Vanguardia d'avui, de la presa de possessió d'alts càrrecs del ministeri d'Economia, deixa constància de la 'duplicitat' i de que anem cap enrere, cap els finals del 90. Com els crancs.



  26 desembre 2011.   El ciutadà passa factura a la política de retallades que ha aplicat CiU des que fa un any va arribar a la Generalitat. Així ho recull l'enquesta a 1.800 persones que sobre la percepció de les polítiques públiques i valoració del govern ha presentat el Centre d'Estudis de l'Opinió (CEO), que suspèn les decisions que es prenen des del govern de la Generalitat amb un 4,96 de mitjana sobre 10.
  Si es prenen de referència les cinc darreres enquestes que el CEO ha fet sobre la gestió del govern, la nota estava al voltant del 5,4. 
  Un 42,2% dels enquestats pensa que el govern català no sap que fer per resoldre els problemes del país. Les mesures que es porten a terme es puntuen, de mitjana, amb un 4,41.
  A més, aquesta consulta és anterior al descompte del IRPF sobre la nòmina no liquidada als funcionaris.


  26 desembre 2011.   El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha confirmat avui que l'economia espanyola caurà en l'últim trimestre d'aquest any i en el primer de 2012, el que suposaria l'entrada en recessió al encadenar dos trimestres consecutius de contracció. Això ja ho sabíem...
  Afirma que els pròxims sis mesos seran molt difícils per la creació de llocs de treball. Es veu que ja sap les mesures que prendrà en Rajoy... o tampoc les sap?


  26 desembre 2011.   Les representacions teatrals i muntatges similars sempre tenen el seu públic i poden ser convincents. Però la realitat està sempre per sobre de interpretacions i les posa en evidència.
  A Catalunya CiU i PP han portat a terme diversos acords que han permès tirar endavant tant la política autonòmica com la municipal. Però el recolzament que el PP ha donat a CiU resulta que sempre ha estat 'puntual' i 'sense que serveixi de precedent', oh casualitat!
  Per mantenir oberta la finestra de la independència (plan B o C), a CiU no li convé 'mantenir' l'ajuda descarada del partit que més ha fet contra Catalunya. Hi han amistats que maten. I més quan Madrit els hi ha tornat amb un llaçet el pacte fiscal i parla d'ajustos autonòmics.
  És per això que ahir, altre cop, el president Mas va dir que no vol pactar sempre amb el mateix partit i tenir un soci preferent i rebutjava l'oferta que li va fer divendres la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, d'un 'pacte d'estabilitat' que convertís els populars en els seus 'socis preferents'. Fi del tercer acte. Aplaudiments.
 

  25 desembre 2011.   El discurs de Nadal del Rei no és que sigui un dels programes més seguits per l'audiència, però aquest any era esperat degut a la possible implicació del seu gendre en un cas de corrupció i ha tingut més espectadors que mai, segur que per veure com el Rei se'n sortia del mal trago.
  Joan Carles ha deixat entendre el malestar que s'ha generat entre la ciutadania i ha apostat perquè els tribunals actuïn contra els corruptes sense fer distinció. La justícia és igual per a tots, ha proclamat.
  Tots els partits han aprofitat l'avinentesa per donar la seva opinió, això sí, sense profunditzar gaire amb l'asseveració de que 'la justícia és igual per tothom', que en alguns casos (exemples: Tous, Millet, Gürtel, etc.) encare està per demostrar.


  24 desembre 2011.    Personatges socialistes han iniciat la campanya per cobrir la secretaria general del PSOE.
  La exministra de Defensa, Carme Chacón, figura com 'una membre més' del grup de debat d'aquest projecte polític dels socialistes espanyols, que es va obrir fa uns dies sota el lema de 'Molt PSOE per Fer', i que critica la gestió de la crisi de Zapatero i la campanya de Rubalcaba i que presenta una pàgina web que ha rebut en un dia 26.000 visites.
  Figuren també en el grup l'exministre de Justícia Francisco Caamaño,
l'exalcaldessa de Palma, Aina Calvo, Juan Fernando López Aguilar, Josep Borrell, Cristina Narbona, Javier Rojo i Manuel Bustos.
  Per altre costat, ahir va sortir publicat altre article, de títol 'Sí que hi érem', en què es reivindica l'expresident del Govern, en resposta al manifest anterior, però no es menciona a Pérez Rubalcaba. Entre els firmants hi ha Gaspar Zarrías, José Enrique Serrano, Diego López-Garrido, Inmaculada Rodríguez-Piñero i Soraya Rodríguez, impulsora de l'escrit.
La batalla per remplaçar a Zapatero ha començat.


  24 desembre 2011.   El consell d'administració del  BBVA ha decidit endarrerir l'edat de jubilació dels seus membres, que estava limitada als 70 anys, passant-la fins a 75 anys, de manera que el seu president, Francisco González, podrà seguir en el càrrec fins al març de 2020.
  L'any 2019 podran endarrerir-la cinc anyets més, per si de cas.
  La gent 'normal' es jubila al 65 o als 67 anys, però els que gaudeixen d'un cervell insubstituïble, dominen a molta gent i tenen una mensualitat de sis xifres i millor que la blindada de jubilació, no poden deixar-ho tot així com així i anar a jugar a la petanca, perquè el món s'enfonsaria.


  23 desembre 2011.   L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha dit que la Generalitat (amb majoria de CiU) deu a l'Ajuntament (amb majoria de CiU) gairebé 200 milions d'euros, responent a una pregunta precisament del dirigent popular Alberto Fernández-Díaz. Trias no descarta portar el deute als tribunals si la Generalitat no compleix amb els terminis que fixin.
  Ajuntament contra Generalitat? A que juguem? Doncs... la pantomima dóna a la Generalitat altre 'motiu' per reclamar els 769 milions ja famosos. Única explicació.


  23 desembre 2011.   El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres el pressupost i les ordenances per a 2012, que puja a 2.300 milions d'euros, amb el vot a favor de CiU i PP i en contra de PSC, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona.
  L'alcalde ha agraït al Partit Popular l'actitud en exclusiva i el suport del seu grup.
  Els grups d'esquerra han acusat al PP de marcar la pauta d'aquest pressupost al govern de CiU i forçar un gir conservador de l'Ajuntament.
  També ahir, la tercera de les lleis òmnibus, la de promoció econòmica, va estar aprovada al Parlament gràcies al suport majoritari que el PP va donar a CiU, malgrat la picabaralla que van 'interpretar' el dia anterior Mas i Sànchez Camacho a rel del 'no' de CiU a la investidura de Rajoy.


  23 desembre 2011.   El nou president del Govern, Mariano Rajoy, encare no anuncia res concret. Encare no toca. Vol que passem el Nadal tranquils.
  Rajoy durant vuit anys a l'oposició ha fet de l'immobilisme i la crítica les seves grans virtuts, i ara té que passar del quietisme a l'acció.
  L'anunci de les primeres mesures econòmiques hauran d'esperar fins a la següent reunió del Govern, el 30 de desembre. El que ha dit ara és que (ell creu) que ha format un Executiu 'de gent competent'. Que bé!
  Alguns del nous 'competents' ministres, acabat de prendre possessió dels seus càrrecs, ja han aprofitat el desplegament de mitjans per 'demostrar' les seves aptituds.
  El d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha assegurat que intentarà 'refredar' la 'patata calenta' del reglament de la llei Sinde, que l'anterior Govern va deixar pendent d'aprovació. Que bé!
  El d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha llançat una advertència a la banda terrorista ETA, a qui ha avisat que el cessament definitiu és 'insuficient' i que 'ha de deixar d'existir'. Que bé!


  22 desembre 2011.    La subhasta de diners a l'1% del Banc Central Europeu (BCE), vist el resultat, sembla dissenyada per salvar la banca i no per enfortir els mercats i reactivar el crèdit.
  Com sempre que es troben amb efectiu, bancs i caixes el dediquen a reparar les seves mancances i a inversions d'alta rendibilitat i seguretat. No pas a concedir crèdits a petites empreses, autònoms i emprenedors, com tindria que ser per recolzament de la producció i increment de l'ocupació. Primer són ells!



   22 desembre 2011.   Catalunya només recupera 23 dels aproximadament 500 milions d'euros que ha jugat a la loteria de la Grossa de Nadal.
   La majoria d'aquests 23 milions corresponen al tercer premi, que ha tocat de manera molt repartida a Barcelona, Cerdanyola, Viella, Valls, Sort i Manresa. Els cinquens premis només han deixat uns 2 milions.
  Culpa d'en Zapatero! Ai!.. d'en Rajoy!



  22 desembre 2011.   Fins ara, els empresaris retenien de les nòmines dels seus treballadors un tant per cent del import brut, que enviaven a Hisenda com liquidació parcial dels empleats en el seu Impost sobre Persones Físiques.
  Exemple, el brut a cobrar són 100; es retiren 20 com liquidació anticipada de l'IRPF, i se'n cobren 80. Però les coses canvien...
  La Conselleria d'Economia, al front de la qual està Mas-Colell, va decidir, a manca de efectiu, descomptar de la nòmina del desembre dels empleats públics, sense previ avís, no només l'IRPF d'aquesta mensualitat sinó també el del total de la 'futura' paga extra de desembre, el què els hi ha representat un 'encongiment' del seu sou.
  Una amarga sorpresa pels treballadors, que no entenen com els poden retenir un impost sobre uns diners que encare no han cobrat.
  El govern ha tractat d'explicar la situació, però no ho ha aconseguit. Això, junt amb l'anunci de que prorroga les liquidacions a la seguretat social i a més, el 'probable' pagament aquest any de només el 80% de la nòmina extra, ha fet que tots els funcionaris estiguin la mar de 'contents', concretant mobilitzacions. El president de la Generalitat ja va demanant perdó.



  21 desembre 2011.  El flamant president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest vespre, al Palau de la Moncloa, la composició del seu primer gabinet.
  Ha elegit Soraya Saenz de Santamaría (Valladolid, 40 anys) com la seva mà dreta en l'Executiu i serà Vicepresidència Primera del Govern, ministra de Presidència i portaveu.
  Els demés ministres seran:
  Afers Estrangers, José Manuel García Margallo y Marfil (Madrid, 67);
  Interior, Jorge Fernández Diaz (Valladolid, 61);
  Defensa, Pedro Morenés Eulate (Guecho, 63);
  Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón (Madrid, 53);
  Economia i Competitivitat, Luis de Guindos Jurado (Madrid, 51);
  Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro Romero(Jaen,61);
  Indústria, Comerç i Turisme, José Manuel Soria López (Las Palmas, 53);
  Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete(Madrid,61);
  Educació i Cultura, José Ignacio Wert (Madrid, 61);
  Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato Adrover (Madrid, 52);
  Foment, Ana Pastor Julian (Zamora, 54);
  Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez García (Huelva, 44).
  Total, 13 ministeris, 9 homes (un del PP català) i quatre dones.



  20 desembre 2011.   Menys els salaris, tot puja per sobre del 3% de l'IPC registrat al novembre i que en teoria, tindria que servir per regular els increments dels serveis, d'un any per altre.
  En el transport, la tarja T-10, el títol més utilitzat en el transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, s'apujarà l'1 de gener de 8,25 a 9,25 euros, un augment del 12%.
   La Generalitat, que presideix l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) així ho ha aprovat i també la resta de títols de transport, que experimentaran una pujada del 7,8% de mitjana.
  El bitllet senzill que costa ara 1,45 euros, passarà a costar-ne 2, un 38% més.
  L'Ajuntament de Barcelona al·lega que el sistema de transport serà 'insostenible' si no s'augmenten les tarifes. Sempre troben la solució més fàcil: que els usuaris paguin més. No troben mai cap més alternativa.



  20 desembre 2011.   El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, un dels 'millors', ha presentat aquest dimarts al Parlament l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat del 2012, calculats per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3% del producte interior brut (PIB) a finals de l'any que ve.
 Per augmentar ingressos destaca la venda de patrimoni (888 milions) i la introducció de noves taxes, com el tiquet moderador sanitari, un euro per recepta mèdica (100 milions) i el gravamen per estades turístiques a Catalunya i que oscil·larà entre un i tres euros per nit segons el tipus i categoria dels establiments (100 milions). S'incrementarà el tram autonòmic de l'impost que grava les vendes de carburants amb 2,4 cèntims per litre (amb la qual cosa arriba a un total de 4,8 cèntims) (130 milions), la factura de l'agua elevarà el canon i les tarifes, etc. etc.
  Pugen, cèntim a cèntim o euro a euro, tots els serveis, però els sous baixen. Farem miracles?   



  20 desembre 2011.   Després de vuit anys a l'oposició, Mariano Rajoy ha estat investit (per fi) president del govern espanyol, amb els vots del seu partit i els dos de UPN i FAC (187). S'han abstingut el PNV, Amaiur i La Coalició Canària (14). CiU ha votat en contra.
  En el debat amb els diferents partits, Rajoy ha tirat pilotes fora i no ha concretat noves dades del seu programa ni ha aclarit com es recuperaran els 16.000 milions d'euros que vol retallar per complir amb el objectiu de dèficit compromès amb Europa. Diuen els experts que fins passades les eleccions autonòmiques andaluçes al març, no farà públiques les mesures populars impopulars. Sistema Mas.
  El nou cap de l'Executiu jurarà el seu càrrec demà davant el Rei, i després donarà a conèixer els nous ministres, que prendran possessió passat demà i celebraran el primer Consell l'endemà.



  20 desembre 2011.   El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, un dels 'millors', ha anunciar un augment lineal mitjà del 5,4% (entre un 4,8% i un 6,67%) en els preus dels peatges de les seves autopistes el 2012, que li permetrà reduir en uns 2 milions la factura a pagar a les concessionàries per l'IPC (2,9%) més l'IVA d'anys anteriors que no havien aplicat.
  A les autopistes espanyoles la pujada mitjana serà del 3,2%. Que estrany!!
  També ha donat a conèixer el nou sistema de bonificacions a les autopistes de l'àrea de Barcelona. A partir de l'1 de gener, només s'aplicaran bonificacions sobre la base de tres criteris: un 40% pels vehicles amb tres o més persones, un 30% per als ecològics o amb baixes emissions de CO2 i un 30% més per als que facin més de 16 viatges al mes. El tercer criteri només s'aplicarà en els cinc trams de peatge més propers a Barcelona. Aquest nou sistema li permetrà a la Generalitat en relació a l'anterior, un estalvi de més de 3,5 milions en la factura anual amb què compensa les bonificacions a les concessionàries.



  19 desembre 2011.   És d'esperar que avui el señor Rajoy, en la seva investidura com president de los 'españoles', es digni informar de les mesures concretes econòmiques i laborals que pensa adoptar i que fins ara només ha insinuat amb frases ambigües, com la de 'ajustes no gratos y sacrificios'. (Ja comptem amb la pujada de tabacs i benzina, el recurs més habitual dels governs incompetents, però... que més?!)
  De moment, a primera hora ja ha quedat clar que la formació abertzale Amaiur no tindrà grup parlamentari propi en el congrés, malgrat el recurs que han presentat a la mesa de la cambra baixa, o sigui que es queden en el Grup Mixt. Anuncien que recorreran al Tribunal Constitucional.



  19 desembre 2011.   Ha mort el dirigent de Corea del Nord, Kim Jong-iI, als 69 anys, després d'estar al front del país durant 17 anys.
  El seu tercer fill, Kim Jong-un, de 29 anys, serà el seu successor dins d'aquesta tancada dinastia comunista, teòrica república popular que amb en seu desenvolupament en energia nuclear, porta de bòlid a Japó, Estats Units i món occidental.



  19 desembre 2011.   Les farmàcies valencianes no cobren des del mes de maig els medicaments que han dispensat per compte de Sanitat, que importen 550 milions d'euros.
  És per això que han convocat tres jornades de tancament patronal que començen avui, com a mesura de protesta davant els 'impagaments' del govern valencià, que, com el català, té problemes de tresoreria. Qui té els diners d'aquest país?
  S'han regulat per sorteig uns serveis mínims entre les farmàcies de cada municipi, de forma proporcional i rotatòria, per evitar deixar sense servei a la població i no perjudicar el menys possibles als pacients.



  18 desembre 2011.  El Barça, a Yokohama (Japó), s'ha adjudicat el Campionat Mundial de Clubs de futbol, amb més facilitat de la que es presumia. Ha guanyat al Santos brasiler per 4-0. Nou jugadors del planter van figurar en l'onze titular.
  Els blaugrana han dedicat la victòria a Villa, lesionat en la semifinal anterior, en la què es va trencar la tíbia i que estarà sense jugar uns 5 mesos.
  El Barça s'apunta 13 dels 17 títols disputats en l'era Guardiola.



  18 desembre 2011.   Els últims soldats nord-americans que quedaven a l'Iraq han sortit avui del país en direcció a Kuwait.
  D'aquesta manera, EUA posa fi a més de nou anys de presència a l'Iraq en el marc del replegament total de les seves tropes, el termini del qual expirava el dia 31.
  Una coalició internacional, liderada pels EUA i el Regne Unit, va envair l'Iraq el 20 de març del 2003 per enderrocar el llavors dictador iraquià Saddam Hussein, que va ser capturat el desembre del 2003 i executat a la forca tres anys després Aquesta guerra s'ha cobrat la vida de 100.000 civils i de més de 4.400 soldats nord-americans. Les 'virtuals' armes de destrucció masiva van servir per intervenir el pais i 'colonitzar' els pous de petroli. De quines societats són ara?
  Però les fàbriques d'armes nord-americanes continuen funcionant. A on es faran servir? Iran té molts números per la pròxima invasió.



  18 desembre 2011. Pere Navarro, alcalde de Terrassa, va aconseguir ahir el suport del 73% dels delegats al Congrés del PSC (545 vots) i serà l'encarregat de liderar el nou cicle socialista, que afronta ara el repte d'unir les diverses sensibilitats del partit.
   L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va decidir finalment retirar la seva candidatura i donar suport a l'altre candidat, Joan Ignasi Elena, l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, per sumar esforços, i que va assolir un 25% dels vots (187 paperetes).
  Després de les votacions, Navarro va equilibrar la nova executiva dels socialistes catalans, una quarantena de noms, amb una cúpula d'onze persones que serà el que regentarà les 'secretaries d'àrea' amb més pes polític, i la resta de membres completaran l'executiva amb càrrecs més sectorials i de menor transcendència estratègica. Aquest 'secretariat' del PSC inclou sis alcaldes, un exalcalde i tres diputats, i inclou a Àngel Ros i Josep Ignasi Elena. Les àrees d'Organització i Acció Política queden en mans de Daniel Fernández i Antoni Balmón.
  Les disputes i baralles, més endavant.



  17 desembre 2011.   L'esquerra abertzale ha reconegut aquest dissabte el 'dolor i patiment' que 'les múltiples violències han produït a Euskal Herria' i ha mostrat el seu 'pesar' per les víctimes 'provocades tant per la violència d'ETA com per les estratègies repressives i de guerra bruta dels estats espanyols i francès'.
  L'esquerra abertzale ha fet aquesta reflexió en un document subscrit conjuntament pels integrants de l'Acord de Gernika, entre els quals també hi ha el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos, Alternatiba i Aralar.



  15 desembre 2011.   La vicepresidenta econòmica en funcions, Elena Salgado, ha anunciat que el Govern central efectuarà el pròxim dia 20 el pagament a compte a les comunitats autònomes corresponent al mes de desembre, per un total de 4.500 milions d'euros, davant les necessitats de tresoreria d'algunes de les comunitats. D'aquesta xifra, 1.000 milions aniran a parar s.D.v. a Catalunya, 700 milions a Andalusia i 480 milions al País Valencià.
  Per pagar les nòmines dels funcionaris?

 

  14 desembre 2011.   Prop d'un miler de persones es van manifestat ahir a la tarda a Barcelona, en solidaritat amb els indignats que han estat imputats arran de les agressions que van patir diversos diputats al entrar al Parlament de Catalunya el 15 de juny passat.
   La protesta ha acabat a l'Audiència de Barcelona, on aquest matí s'interrogarà els deu diputats del Parlament com a perjudicats pel bloqueig que va protagonitzar un grup d'indignats.
  Des de primera hora del matí, els Mossos d'Esquadra han desplegat un ampli dispositiu de vigilància i mantenen tallat el passeig de Lluís Companys, per evitar que els manifestants tornessin a bloquejar els polítics, però els indignats van ser pocs, més de cent, i només van poder aquest cop cridar i insultar de lluny.



  13 desembre 2011.   El portaveu del govern català, Francesc Homs, bomber oficial del país, comunica que la negativa del l'executiu espanyol a pagar els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut afecta la tresoreria de la Generalitat, i ha demanat 'comprensió i confiança' als proveïdors i treballadors de l'administració pública davant un eventual retard en l'abonament de factures i pagues.
  Decebedor! Cada dia es fa més palès el descontrol general que patim.



  13 desembre 2011.   La Casa del Rei censura el 'comportament poc exemplar' que el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, ha tingut en les seves activitats empresarials amb l'Institut Nóos. El cap de la Casa Reial, Rafael Spottorno, va anunciar ahir que el marit de la infanta Cristina deixarà de participar en actes oficials de la Corona, malgrat que s'ha produït un judici popular sense respecte al dret d'innocència, ja que Urdangarín no està imputat ni acusat de res.
  Molt ben escollida la qualificació de 'poc exemplar' que fa servir la Corona, que vol dir que no serveix de model.
  A més, la Casa del Rei s'ha compromès a detallar abans de final d'any a la seva web oficial un desglossament dels seus comptes en capítols i subcapítols, en relació al pressupost de 8,4 milions d'euros d'aquest any.
 


  12 desembre 2011.   El líder popular, Mariano Rajoy, ha elegit Jesús Posada Moreno (66 anys) com nou president del Congrés, en substitució del socialista José Bono.
  Posada és un històric del PP. Va ser governador civil de Huelva (1979-1981), procurador a les Corts de Castella i Lleó (1983), conseller de Foment i president de la Junta de Castella i Lleó (1987-1991) sota la presidència de José María Aznar, diputat de les Corts Generals (1993), ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació (1999) i ministre d'Administracions Públiques (2000-2002).
  No ha sortit la bola del principal aspirant en totes les enquestes, el català Jorge Fernández Díaz ni la zamorana Ana Pastor, que de moment, s'han quedat al bombo.
  Serà portaveu a la Cambra baixa Alfonso Alonso.
  Pel que fa al Senat l'elegit per la presidència ha estat Pío Garcia-Escudero (59 anys) i el portaveu serà José Manuel Barreiro.
  Demà es constituiran les noves Corts i també les meses del Congrés i el Senat. Rajoy ha confirmat que hi ha acord amb el PSOE perquè al Congrés els populars tinguin 5 llocs, els socialistes 3, i CiU, 1 lloc. Al Senat, el repartiment dóna 4 llocs al PP, 2 al PSOE i 1 als convergents.
  Sort que hi ha majoria i les constitucions aniran ràpides, que bona falta fa.



  12 desembre 2011.   La tele és un dels mitjans més emprats pels 'españolitos de a pié' per matar el temps. Però cada vegada ens ho fan més difícil. Els programes van perdent qualitat i semblen fets per aficionats i les pel·lícules són de serie B o de la C o de la D, segurament perquè les cadenes reben la pressió de la crisi.
  Ara, de cara a Nadal, la cosa empitjora gràcies a l'increment d'anuncis que ens toca aguantar, que ens tocaria aguantar si no aprofitéssim els temps de 'recomanacions' per fer altres coses. Perfums, cremes, cotxes i línies i jocs d'internet envaeixen el nostre espai cara al Nadal, perseguint el consumisme i sense respectar el temps màxim permès de propaganda. I la qualitat dels espots també acusa la manca de recursos que les firmes anunciants dediquen a la publicitat. No se'n donen compte que inclús resulten negatius?
  Sort que la primera cadena no dóna publicitat d'empreses... només dóna la seva, que... Déu n'hi do!


  11 desembre 2011.   La cimera del canvi climàtic celebrada a Durban, Sud-Àfrica, tretze dies de negociacions dels representants de 192 països, s'ha tancat amb un acord de mínims que inclou una pròrroga dels compromisos establerts en el Protocol de Kyoto el 2005 fins el 2017 i fixar un full de ruta per a un acord global de reducció de gasos d'efecte hivernacle. Si bé en aquest marc no hi entren els Estats Units, Rússia, Japó i Canadà, les nacions més contaminants.
  Els acords assolits han estat criticats per la seva falta d'ambició. El seu objectiu és mantenir les temperatures a final d'aquest segle per sota de 2 graus respecte a l'era preindustrial (1990).
  Falten 89 anys, però al pas que anem...



  11 desembre 2011.   El duc consort de Palma, Iñaki Urdangarin, ha declarat que lamenta profundament el perjudici que les informacions i comentaris sobre ell estan causant a la imatge de la seva família i de la Casa del Rei, 'que no tenen res a veure' amb les seves activitats privades.
  El perjudici no l'han causat els informadors, sinó les seves activitats. I en quan a que la Casa del Rei i la seva família no tenien res a veure amb les seves activitats, ja ens ho imaginàvem.
  Però a partir d'ara la Casa del Rei i la seva família segur que sí que tindran a veure amb les seves 'activitats'.



  10 desembre 2011. A l'enèsima cimera per arreglar Europa que han celebrat a Brussel·les els '27' ha quedat al menys una cosa clara, (fet poc habitual en aquestes reunions). El Regne Unit es despenja del nou marc legal dels països de l'euro que diuen, té que reforçar la disciplina fiscal de tots els països de la moneda única, 24, més els estats membres amb moneda pròpia que s'hi vulguin sumar.
  Diuen que l'eurozona fa un pas històric pel naixement d'una nova Europa. Però... és que s'han dit ja tantes coses i tantes vegades, que ja ningú s'ho creu.
  Molts interrogants encara no tenen resposta. ¿És viable l'actual projecte europeu? ¿El nou Tractat servirà per sortir de la crisi? ¿Com es podran vincular les institucions comunitàries al nou pacte fiscal?
  I altres preguntes més greus. ¿N'hi ha prou amb la política simplement d'austeritat que pregona la Merkel, amb el recolzament de Sarkozy? És la contaria a la reactivació, que els tècnics recomanen. Els alemanys paguen els diners a l'1%, mentre altres els paguen al 5 o 6%. Amb això ja en tenen prou?



  9 desembre 2011.   L'alcalde de Vic, el democratacristià Josep Maria Vila d'Abadal, és el promotor de la nova l'Associació de Municipis per la Independència, que celebrarà la seva assemblea constitutiva el proper 14 de desembre a la capital d'Osona.
  Aquesta associació tractarà d'aglutinar altre cop el màxim de municipis catalans en pro de la independència i posar les bases d'una futura consulta sobiranista des dels ajuntaments.
  Fins ara, més de 100 poblacions s'han adherit a aquesta iniciativa. Entre les poblacions que s'hi van sumar de manera immediata hi ha Arenys de Munt, que ja va destacar per ser la primera localitat a celebrar una consulta sobre la independència, i Port de la Selva, que va declarar-se moralment exclosa de la Constitució i també Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll i Banyoles, totes amb majoria de CiU.
  No sembla tasca dels ajuntaments preocupar-se d'ideologies nacionals, que res tenen que veure amb el seu àmbit local. Però ja hem tingut ocasió de comprovar que aquestes 'grans' reivindicacions partidistes sempre promocionen a un o altre i, a més, poden donar suport a un més que probable plan B.



  8 desembre 2011.   Llorenç Morell actualment compleix una condemna de divuit anys de presó per l'assassinat de la seva dona, 'la cuinera de Sils'. I ara es descobreix que el Ministeri de Treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, paga al condemnat una pensió de viudetat d'uns 600 euros mensuals, més dues pagues extraordinàries, des del 22 de juliol del 2005, és a dir, des de l'endemà mateix de l'assassinat.
  Està clar que l'home és viudo, però... les seves 'particulars' circumstàncies tindrien que comptar al seu contra. Li tindran que retirar la pensió, encare que sigui per motius 'ètics'.



  7 desembre 2011.   El govern central ara diu que aquest exercici no liquidarà al govern català els 759 milions d'euros corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut, referents a les inversions en infraestructures del 2008, ignorant el compromís que havia adquirit el mes de febrer i ratificat al juliol, en comissió bilateral, el president Zapatero, que ara es justifica amb que el govern està en funcions i delega el traspàs al nou executiu.
  Si Madrit no ingressa al gabinet d'Artur Mas aquests diners, no només se li dispararà a la Generalitat l'objectiu del dèficit, el 2,6% del PIB, sinó que pot tenir tensions de tresoreria a final d'any.  Amb aquesta negativa queda clara l'impossibilitat de que l'anomenat pacte fiscal o concert econòmic que proclama Mas, reivindicant un finançament que permeti a la Generalitat recaptar, gestionar, liquidar i tenir capacitat normativa sobre tots els impostos, es porti a terme. Altre patata calenta per en Rajoy.



  6 desembre 2011.   Dies de festa i de ponts. Molta gent sense donar cop (entre els de les festes i els parats) exprimint la Visa, però ja no ve d'aquí.
  Estem en un mes de desembre que té que ser resolutiu.
  S'apropa un altre cimera que salvarà Europa o la enfonsarà.
  Ve la constitució d'un nou Parlament, la investidura de Rajoy amb un nou i desconegut equip de govern, amb mesures d'ajustament que tothom s'imagina però que ningú sap, que conduirà al principi d'una reforma laboral que han de pactar el govern, patronal i sindicats, més aviat, els dos primers. I la Merkel es té que creure les nostres propostes d'austeritat, més aviat, les seves.
  Un panorama complicat. Més aviat, acollonant. I és que l'aire mediterrani (Grècia i Itàlia) ens envaeix, més aviat, ens 'embarga'.



  5 desembre 2011.   El PSC ha obtingut en les tres darreres convocatòries els pitjors resultats de la seva història, tant en el Congrés, 920.000 vots, en el Parlament, 575.000 com en les municipals 721.000.
  El partit es té que reestructurà. Dos dels seus directius anteriors, Carme Chacón i Miquel Iceta sembla que tenen ànims per encapçalar la 'resurrecció', però tenen competidors.
  Joan Ignasi Elena, exalcalde de Vilanova i la Geltrú, és un dels candidats a liderar el PSC i forma part de la plataforma Nou Cicle, ideada per l'eurodiputat Raimon Obiols.
  Altre 'voluntari' a dirigir el PSC és l'alcalde de Lleida Àngel Ros, que ha afirmat que guanyi o no guany la primera secretaria del partit, la seva intenció és participar de les eleccions primàries per ser candidat a la Generalitat.
 I altre candidat és Pere Navarro, alcalde de Terrassa, altre supervivent de la desfeta, que es vol involucrar en el 'sidral' que representa l'opció.
  D’aquí a una setmana, al Palau de Congressos de Barcelona, s'iniciarà el primer assalt en les sessions plenàries del 12è Congrés del PSC.



  4 desembre 2011.   Segons el recompte dels primers resultats de la primera de les tres tandes de les eleccions legislatives egípcies, la suma dels vots aconseguits pel Partit Llibertats i Justícia (PLJ), braç polític islamista dels Germans Musulmans (36%), i la formació salafista Al-Nur (24%) s'acosta al 60%.
  La participació en les dues primeres jornades de les eleccions va ser d'un 59%, 8,5 milions de persones entre els més de 13,6 milions d'electors que estaven cridats a les urnes en aquesta primera tanda, que es va celebrar en nou províncies, entre les quals hi havia el Caire i Alexandria. La segona volta, només per als candidats individuals, es disputarà dilluns i dimarts vinent. Dels candidats que concorren a llistes individuals, que formaran un terç del Parlament, quatre ja han superat el 50% dels vots i ja no participaran a la segona volta.


  4 desembre 2011.   El nou govern tecnòcrata italià, presidit pel primer ministre Marino Monti, ha aprovat aquest diumenge un paquet de mesures d'austeritat que es calcula representaran uns 25.000 milions d'euros, en l'intent de equilibrar les finances italianes i aturar la crisi de deute que també afecta altres països de l'eurozona.
   Entre les mesures més destacades, hi ha elevar l'edat de jubilació, augmentar els impostos de la renda principalment a les grans fortunes i sobre actius immobiliaris, revalorar només les pensions petites i incrementar l'IVA.
  Aquest pla 'Monti' té que ser autoritzat pel Parlament abans de Nadal.
  Quan les barbes del veí vegis tallar...


  3 desembre 2011.   La Cooperativa Agrícola de l'Aldea (Baix Ebre), s'ha declarat en fallida al quedar-se descapitalitzada, amb la greu conseqüència que els seus 3.000 impositors, majorment agricultors, empleats i jubilats veïns del municipi o d'altres localitats properes, no poden disposar dels seus diners en els pròxims dies. 
  Els 4.300 habitants de L'Aldea tenen una forta vinculació amb la secció de crèdit de la seva cooperativa, que no és ni banc ni caixa, sinó una empresa privada. No s'han donat dades concretes però se suposa que els dipòsits particulars de les seves comptes arriben a uns 6 milions d'euros.
  Degut a que molta gent s'ha quedat sense diners al no poder disposar dels que tenien dipositats a la cooperativa, l'Ajuntament i també Caritas han facilitat als més necessitats menjar i alguns recursos.
  Generalitat i Diputació estan buscant una solució provisional al conflicte.



  3 desembre 2011.   Mariano Rajoy, el futur president del govern espanyol, ha fet la seva primera compareixença pública des que va guanyar les eleccions el 20 de novembre, però per lo vist, continua igual, sense aclarir quines seran les primeres decisions que prendrà, ni com pensa aturar la crisi del deute espanyol.
  Amb la indefinició que el caracteritza, sense precisió, més aviat pessimista, ha dit que 'les coses no seran fàcils, però tenim les idees clares i estic convençut que tirarem endavant' i la tasca de recuperació no l'ha de fer només un govern, sinó que 'és feina de les forces polítiques, dels agents econòmics, dels agents socials i de tots els espanyols'.
  Ha dit 'de tots els espanyols', no d'els de sempre. Esperem que sigui veritat, si bé, de moment, les retallades se les emporten els treballadors.



  2 desembre 2011.   Uns 200 treballadors de la presó Model de Barcelona s'han concentrat avui divendres al matí a les portes del centre, per protestar contra les retallades de sou i de personal anunciades per la Generalitat.
  Han tallat el carrer Entença, a l'alçada de la presó, des de primera hora, impedint també l'entrada i sortida del centre, el què ha impedit els canvis de torn dels treballadors del matí i les visites dels familiars dels presos.
  El bloqueig també ha provocat que 42 presos no hagin arribat als jutjats, s'hagin suspès dotze judicis, cancel·lat 28 rodes de reconeixement i dues visites al metge forense. La situació s'ha normalitzat cap a dos quarts de tres de la tarda, quan els funcionaris de tarda s'han pogut incorporar al seu lloc de treball.
  A rel d'aquesta manifestació, els representants del govern català que participaven en la negociació amb els sindicats de la funció pública s'han aixecat de la taula al considerar l'actitud dels funcionaris una coacció inacceptable.



  2 desembre 2011.   A Síria la xifra de víctimes per la repressió s'eleva a més de 4.000 morts des que van començar les manifestacions contra el règim de Baixar al-Assad, al març, segons declara l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Navi Pillay, que parla de 'guerra civil' per definir la situació al país, degut als desertors que agafen les armes.
  La UE va acordar ahir noves sancions en els sectors petrolier i financer, però res sembla afectar al govern sirià, que continua lluitant a mort al carrer contra els repressors.



  1 desembre 2011.   Les retallades al Regne Unit també suposen problemes. Avui, uns dos milions de funcionaris van participar en una vaga, la més massiva en dècades, en protesta pels canvis imposats pel govern de David Cameron al sistema de pensions del sector públic.
  Col·legis, jutjats, oficines governamentals, part dels serveis sanitaris, etc., van tancar.

  1 desembre 2011.   Les retallades a Catalunya són l'activitat principal de la Generalitat, i ahir va presentar la segona llista de reduccions de drets i salaris dels funcionaris, per complir amb el compromís de tancar el 2012 amb un dèficit públic de l'1,3%.
  Són 19 les mesures d'estalvi, 8 de temporals i 11 d'estructurals i comencen per les reduccions de pagues extres i de la plantilla d'interins. Els sindicats ja estan anunciant noves mesures de protesta.
  Es prepara un hivern calent.



  1 desembre 2011.   Els principals bancs centrals del món van tornar ahir a intervenir per injectar liquiditat davant les tensions que arrossega el sistema financer. El Banc Central Europeu (BCE), el Banc del Canadà, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó, la Reserva Federal dels EUA i el Banc Nacional de Suïssa van acordar ahir rebaixar en mig punt el cost de les actuals línies d'intercanvi de liquiditat en dòlars, a més de garantir els recursos que necessiti qualsevol banc de la seva jurisdicció fins que les condicions de mercat així ho aconsellin o, com a mínim, l'1 de febrer del 2013.
  Però a canvi, els bancs centrals concretaran mesures i eines que facin possible un augment de la liquiditat en el sistema financer i que anunciaran al llarg de les setmanes vinents.
  Segons ja ha demanat la cancellera alemanya, Angela Merkel, es requereixen canvis en els tractats europeus perquè hi hagi normes vinculants en els pressupostos públics, l'incompliment dels quals comporti sancions automàtiques. Merkel manté que el BCE té funcions diferents als bancs centrals dels EUA o del Regne Unit.
  Cada cop sembla més difícil que 27 paísos, amb unes diferències abismals (per exemple, el salari mínim d'uns triplica el d'altres)  es posin d'acord, en prejudici de les seves avantatges pròpies.



  30 novembre 2011.    L’expresident de la Generalitat José Montilla, encara primer secretari del PSC, ha decidit optar a un dels dos càrrecs de senador per designació del Parlament als quals té dret el partit, a part de mantenir la seva oficina oficial d'expresident.
  És una situació nova i és lògic que s’hagin produït opinions a favor i en contra. Per alguns és xocant que un expresident de Catalunya segueixi el camí d’altres expresidents autonòmics socialistes o populars, com Manuel Fraga, i no entenen que Montilla, amb 56 anys, vulgui mantenir-se en la vida política activa, en què hi ha estat ficat des del 1985, quan va ser elegit alcalde.
  El líder socialista ha manifestat que pensa mantenir oberta la seva oficina d'expresident i que desenvoluparà aquest càrrec, renunciant al salari que comporta ja que la llei prohibeix cobrar dos sous públics, i també el de senador, amb l'objectiu de incentivar el diàleg i la col·laboració entre partits polítics i comunitats autònomes en un context advers, per la crisi econòmica i la majoria absoluta del PP.
  Però en general, hi ha molta gent que pensa que el Senat no serveix de res.



  29 novembre 2011.   La imaginació del conseller de Salut, Boi Ruiz, no descansa i va treient mesures 'salvadores' i avui, en unes jornades a ESADE organitzades per la patronal Associació Catalana d'Establiments Sanitaris (ACES), que agrupa les societats sanitàries privades, ha proposat que els ciutadans tinguin l'obligatorietat, en funció de la seva renda, de contractar una pòlissa per poder accedir a la sanitat pública. Ha recordat que a Europa hi ha exemples d'aquest model.
  Però, com sempre que dóna a conèixer projectes-sonda, no ha concretat més detalls sobre el cost d'aquesta pòlissa ni a partir de quin nivell de renda s'hauria de contractar, ni tampoc per a quines prestacions seria necessària. El que ha aconseguit és que, per uns moments, els seus ex-companys de l'industria privada sanitària flipessin, somiant amb un milió de nous socis mutualistes.
  Posteriorment, la conselleria de Salut ha emès un comunicat en el qual nega que el Govern estigui considerant la possibilitat d'introduir una pòlissa obligatòria per accedir als serveis sanitaris. Salut matisa que Ruiz només ha comentat un dels models possibles.
  El que fa que la sensació de desgavell en els ciutadans cada dia sigui més preocupant.



  29 novembre 2011.   A la cimera anual amb els líders de les institucions de la UE, l’administració Obama va redoblar ahir la pressió a la Unió Europea (UE) perquè afronti la crisi que amenaça de precipitar una altra recessió als Estats Units.
  Barack Obama va instar els socis a 'actuar amb decisió i de manera conclusiva'. Segons va dir el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, 'Europa té els recursos i la capacitat per gestionar aquest problema. Han d’actuar amb decisió i contundència per tal de resoldre’l... en particular amb els nous governs d’Itàlia, Grècia i Espanya'. Alhora, va oferir col·laboració als europeus per sortir de la crisi, tot i que no va precisar com.
  Està  clar que els EUA temen que un agreujament de les turbulències europees perjudiqui les exportacions a Europa i contamini els bancs nord-americans. La fràgil recuperació als EUA, amb taxes d’atur inusualment elevades, deixa la primera economia mundial exposada a Europa. El futur polític del president, a més a més, dependrà parcialment de la manera com es gestioni la crisi europea: una altra recessió i un augment de l’atur el perjudicarien en la seva reelecció el novembre del 2012. Obama s’hi juga molt. I per això ahir va combinar les exigències amb les recomanacions.



  29 novembre 2011.   La Conselleria de Salut vol que els especialistes dels hospitals rebin menys consultes, i per això ha aprovat un canvi organitzatiu, dins del Pla de Salut 2012-2015, pel qual els metges de família dels CAP hauran d'atendre patologies especialitzades d'oftalmologia, otorinolaringologia, dermatologia i de l'aparell locomotor.
El projecte d'augmentar la resolutivitat de l'atenció primària, que permetrà reduir en un 15% la despesa d'especialistes a nivell hospitalari, serà flexible en funció de les necessitats del territori i escurçarà visiblement les llistes d'espera a especialistes, que Salut vol situar en els nivells de l'any passat, quan van créixer un 10% respecte a l'any anterior.
  O sigui que els metges de família incrementaran la seva feina perquè els especialistes en tinguin menys. Si ara perquè et rebi el teu metge tens que esperar tres/quatre dies, amb la nova norma, s'incrementarà el termini. Al cap d'una setmana igual ja ens hem curat sols! Despullant a un sant per vestir-ne altre.



  29 novembre 2011.   La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha arribat a la conclusió de que hi han indicis per demanar a la Sala penal que investigui l’afer per aclarir les acusacions que l’empresari gallec Jorge Dorribo, empresari del sector farmacèutic, va formular contra el ministre de Foment, José Blanco, dins del cas Campió.   Les acusacions contra Blanco arrenquen de la declaració que va fer Dorribo a la jutgessa de Lugo Estela San José en el sentit que presumptament va lliurar 200.000 euros al cosí del ministre, Manuel Bran, perquè li permetés accedir al titular de Foment, al qual després va demanar uns quants favors per a les seves activitats. El pagament suposadament va servir per propiciar una entrevista amb Blanco que va tenir lloc en una gasolinera de Guitiriz, al terme de Lugo.
  Blanco, com a membre del Govern, té la condició d’aforat. Amb el canvi de govern, no perdrà aquest estatus processal, ja que continuarà en una situació equiparable com a diputat.



  28 novembre 2011.   La Generalitat ha firmat amb la patronal i els sindicats catalans l'Acord Interprofessional de Catalunya, pacte sobre flexibilitat en els convenis, que el president Mas proposa com a guia per a la reforma laboral espanyola que prepara Mariano Rajoy.
  Artur Mas ha assegurat que 'a ningú se li escapa que molts organismes internacionals pressionaran al futur Govern de Rajoy perquè aprofundeixi la reforma laboral i tant de bo aquest acord aconseguit a Catalunya serveixi de guia'.
  El president de la patronal Foment català, Joaquim Gay, ha subratllat el caràcter innovador de Catalunya en el camí dels canvis que considera necessaris i ha senyalat que 'ens tenim que posar al costat de Mas, que ens està covernant amb ma ferme i decidida i que continui fent aquestes reformes dificils que està acometent'. 
  Els sindicalistes Joan Carles Gallego, secretari de CCOO Catalunya i Josep Maria Álvarez, secretari de la UGT Catalunya, han defensat la validesa de la via de la negociació i de l'acord per emprendre les reformes.
  En canvi, el líder de la patronal Pimec, Josep González, ha mostrat el seu desacord amb la seva exclusió de l'acord.
  El nou pacte promou que els convenis colectius sectorials i d'empresa puguin establir les directrius de flexibilització, com poden ser les boses d'hores anuals, regles de compensació o jornades màximes o mínimes i els salaris lligats a la productivitat i a la consecució dels objectius empresarials.



  28 novembre 2011. L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, han tornat a comparèixer davant el jutge per ser interrogats, ara per un presumpte frau a Hisenda de gairebé 685.000 euros en les deduccions de l'IVA durant el 2007.
  Millet ha negat tots els càrrecs i assegura que no sap res del frau fiscal i Montull diu que Hisenda es va equivocar al tornar-los diners dues vegades, que ell no té la culpa i que ell no va matar Kennedy. Si estigués a la presó, ja se li haurien passat les ganes de fer broma. Total, mitja hora i cap a casa.
  Fa vint-i-cinc mesos que el senyor Fèlix i companyia tindrien que estar asilats per compte de l'Estat.



  27 novembre 2011.  La comunitat valenciana s'ha quedat sense bancs. Primer va ser la absorció de Bancaja, la tercera entitat d'estalvi, per part de Caja Madrid per crear Bankia; després va venir la intervenció per part del Banco de España de Caja Ahorros del Mediterráneo (CAM), la quarta caixa. I aquesta setmana el supervisor ha intervingut el Banco de Valencia, entitat que era pràcticament una filial de Bancaja, ara Bankia.
  Banco de Valencia és el primer banc intervingut pel Banco España des de l'inici de la crisi, i és la quarta entitat financera, caixes de Castilla-La Mancha (2009), CajaSur (2010) i CAM, el juliol passat. El Banco de España ha injectat 1.000 milions d'euros al Banco de Valencia, i ja havia ha injectat 2.800 milions de capital en la CAM.
  ¿Es recupera quelcom dels mils de milions de l'erari públic que s'injecten en els bancs i caixes per no arreglar res?



  26 novembre 2011.  Ara li ha tocat rebre a TV3. El Govern català ha anunciat reduir de sis a quatre els canals de Televisió de Catalunya i de retallar els ajuts públics un 13,3% per equilibrar el pressupost, que es calcula permet mantenir la competitivitat de la cadena pública. A més a més, obligarà TV3 a estimular la reducció de despesa supèrflua que manté i, com passa a l’empresa privada, haurà d’abordar la nova situació amb alguns dels seus proveïdors regulars de continguts. La subvenció que rebrà serà de 260.000 euros, una xifra que amb els ingressos per publicitat, garanteix perfectament que es pugui mantenir la Lliga de futbol a TV3, segons l’opinió de diversos membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en contra de les opinions de la directora Mònica Terribas, que creu que les mesures obligarien a renunciar als drets de transmissió del futbol.
  ¿Es tracta, com a Sanitat, de retallar-ne un tros, per tal de 'vendre-ho' i donar negoci al Sector Privat?



  25 novembre 2011.  El consell d'administració de Caixa Penedès va destituir ahir de forma fulminant el president de l'entitat, Ricard Pagès, i el director general, Manuel Troyano, després de conèixer que tots dos tenien, juntament amb dos exdirectius més, uns plans de pensions assegurats, valorats en total en més de 20 milions ­d'euros.
  Caixa Penedès no és la primera entitat en què surten a la llum els abusos comesos pels directius en relació amb les seves retribucions. La Fiscalia de Catalunya ha obert diligències per determinar si els plans de pensions que es van assignar els quatre directius de Caixa Penedès,  tenen transcendència penal. També el Banc d'Espanya ha decidit intervenir en l'assumpte després de fer-se públics casos com el de la CAM i Nova Caixa Galicia i iniciarà una investigació per supervisar les retribucions, plans de pensions, dietes i altres extres rebuts pels directius de les caixes espanyoles des de l'any 2010.
  Es tindrien que fer més presons.



  25 novembre 2011.  Diverses sentències de jutjats socials han declarat improcedents els acomiadaments de vuit empleats d'empreses públiques de la Generalitat, acordats entre els passats abril i juliol, en el marc dels primers ajustos pressupostaris imposats pel govern català. Es tracta d'empleats del Servei Meteorològic de Catalunya, de l'Institut Cartogràfic i de la Forestal Catalana. Les sentències obliguen les empreses a readmetre els empleats o, en cas contrari, a pagar-los 45 dies per any treballat, en lloc dels 20 que els van oferir inicialment, com a indemnització per acomiadament improcedent. Aquestes sentències coincideixen a assenyalar que les empreses de l'administració no es poden emparar en l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors, que autoritza les empreses privades a aprovar retallades de plantilla per fer front a pèrdues econòmiques.
  En el cas les empreses públiques, els acomiadaments per motius econòmics només estarien justificats en algunes situacions extraordinàries que no es donen.
  Veien els fets, cal preguntar-se si els serveis jurídics de la Generalitat tenen idea de fer acomiadaments. Igual no han acomiadat mai a ningú!



  25 novembre 2011.  Don Alfredo Sáenz, 69 anys, Conseller Delegat i  número dos del Banco de Santander de Don Emilio Botín, podrà passar el nadal tranquil. El Govern en funcions ha indultat Alfredo Sáenz de la condemna a tres mesos de presó i inhabilitació per exercir professionalment, que li va imposar el Tribunal Suprem per un delicte de denúncia falsa realitzada fa 17 anys, quan presidia Banesto.
  El ministre portaveu, José Blanco, que ha anunciat l'indult, no ha volgut aclarir si s'ha pres aquesta decisió d'acord amb el PP.
  La falta d'explicacions en aquest afer només fa que confirmar qui mana a Espanya.



  24 novembre 2011.  El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, s'ha ofert aquest dijous a encapçalar una candidatura unitària que treballi a partir del congrés de desembre per 'reconstruir' el partit. Al mateix temps, ha explicat que no hi optarà si es presenten altres candidatures.
  En una conferència a l'agrupació de l'eixample del PSC davant d'un gran nombre de socialistes de tots els sectors, Iceta ha trencat avui l'hermetisme sobre les seves aspiracions, si bé ja s'imaginaven. Candidats no en faltaran.
 


  24 novembre 2011.  La Generalitat ja té marcades les línies mestres, que es basen en reduir als treballadors públics alguns dels complements de les dues pagues extres, segons va reconèixer ahir la vicepresidenta, Joana Ortega, en una entrevista a TV3. Aquesta retallada és una de les poques que entren dins de les competències de la Generalitat, perquè la part més important del salari d'aquests empleats la fixen des de Madrit. La retallada, però, només s'aplicarà el 2012 i seria proporcional en funció de cada categoria laboral.
   El portaveu del govern, Francesc Homs, altre especialista en no dir res en concret, també va justificar la transcendència del pla de xoc en declaracions a RAC1 i va subratllar que l'anunci de la tisorada no es va fer abans del 20-N perquè hauria estat una 'bomba de rellotgeria' i s'hauria vist tenyit pel pim-pam-pum electoral. Ah!..., claríssim!



  23 novembre 2011.  El ministre de la Presidència espanyol en funcions, Ramón Jáuregui, i l'exportaveu del PP al Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaría, inicien avui dimecres al Palau de la Moncloa les negociacions per al traspàs de poders.
  Està previst que Sáenz de Santamaría i Jáuregui mantinguin diverses trobades fins a la investidura del líder del PP, Mariano Rajoy, com a president del govern espanyol.<
  El cap de l'executiu espanyol en funcions, José Luis Rodríguez Zapatero, ha ofert al PP la màxima col·laboració en les pròximes setmanes i ha garantit que actuarà amb sentit de responsabilitat davant la complicada situació econòmica.
  Rajoy espera tenir enllestit el seu govern abans de Nadal, per la qual cosa des del PP volen reduir els terminis del traspàs, dins dels límits marcats per la Constitució.



  22 novembre 2011.   El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest matí les línies mestres del seu pla d'ajustament pel proper any, amb mesures que van des de més reduccions de sous als empleats públics fins a increments dels pagaments referits a l'aigua, els medicaments, els transports, la universitat, la benzina, i trams alts del IRPF. Però, com sempre, sense concretar ni percentatges ni detalls. I a més, tot pendent de si Madrit paga o no paga el que deu a Catalunya.
  Per què ho diu avui i no ho va dir la setmana passada, abans de les eleccions? El més suau és acusar-lo de presa de pel, o d'oportunisme.
  I el més 'graciós'! El president assegura que no caldran aquests sacrificis si el PP accepta el pacte fiscal català.



  21 novembre 2011.   El mercat de renda variable espanyol no se'n deu haver assabentat dels resultats electorals i avui les vendes han predominat en el parquet al ritme que marcaven les principals places financeres europees. L'Ibex 35 ha acabat cedint el 3,48% al tancar la sessió.  La intervenció del Banc de València per part del Banc d'Espanya ha recordat als inversors que la situació financera dista molt d'haver trobat un parèntesi de tranquil·litat i ha aguditzat el corrent de vendes.
    La jornada electoral tampoc ha influït en el mercat de deute. La prima de risc s'ha mantingut alta durant tota la jornada i s'ha estabilitzat al voltant dels 465 punts bàsics a una hora del tancament.
  L'efecte positiu d'un nou Govern, ara conservador, encara es farà esperar. O arribarà tard?!



  21 novembre 2011.   Les dades registrades a Catalunya en les eleccions espanyoles confirmen la pèrdua de la majoria socialista en favor de CiU. El PSC ha baixat a 14 escons i la confederació a pujat a 16 diputats. Resultats lògics si tenim en compte que, degut al brutal desgast del Govern socialista amb una erràtica gestió davant la crisi econòmica mundial, quasi 700.000 antics votants socialistes s'han quedat a casa, o han votat en blanc o han anat al 'canvi' que ens té que salvar(?).
  Els catalans tenien en compte que votaven per Espanya. Però aquest 'petit' detall no es impediment perquè, dins de l'eufòria, els partits catalans beneficiats, els que han rebut el vot de rebot, facin declaracions atribuint a la seva bona gestió l'èxit. Traduir els resultats espanyols a clau autonòmica o local pot servir per enlairar els ànims d'alguns, però no porta enlloc. Tots els comicis tenen el seu àmbit i aprofitar-se de les circumstancies és molt humà, però incorrecte.
  Catalunya està tan malament com estava abans dels comicis. Tergiversar només condueix a falses situacions i al desconcert general.



  21 novembre 2011.   Les eleccions generals espanyoles d'aquesta nit han confirmat el que tots els sondejos preveien, que el Partit Popular guanyaria. En el Congrés ha arribat als 186 diputats, 32 més que el 2008. El PSOE n'ha obtingut 110, 59 escons menys que fa tres anys. CiU 16, IU 11, Amaiur 7, UPyD 5, etc.
  Pel Senat, la primacia del PP és més ample encare, amb 136 escons contra els 48 del PSOE, 9 de CiU, 7 de PSC (PSC-PSOE)-ICV-EUA, etc. 
  El pròxim president espanyol ja ha fet declaracions, preparant el terreny. 'No habran milagros', 'esto va a ser muy difícil' i per superar la crisi crida a l''esfuerzo de todos'. Molt bé, però que sigui de tothom i no només dels de sempre, pensem treballadors i pensionistes.
  La veritat és que no s'entén com Rajoy i el seu partit han guanyat. Té que ser perquè no hi ha ningú més, ja que el PSOE està castigat pel seu govern en plena crisi. El PP no ha presentat durant la campanya electoral cap solució concreta per resoldre la situació econòmica i l’alt índex d’atur. Una campanya sense explicacions, però van 'los españoles' i li donen poder per prendre les mesures d’austeritat i les retallades que cregui oportunes, sota la seva tendència conservadora.
 Amb l’arribada del PP a la Moncloa queden ferits de mort l’estat del benestar, els drets socials adquirits i les autonomies. Costa feina comprendre com, sense una campanya positiva i aclaridora, algú pugui convertir-se en el cap de govern d’un estat. Arriba l’autoritarisme. Currants i indignats seran ignorats.
  Però s'ha acabat l’ambigüitat i el no dir res. Ara es tenen que dictaminar solucions, amb pels i senyals. Clar que ara ja estan en 'nòmina'. Ja ens han 'vengut la moto'.
 


  20 novembre 2011.   Al sud de Líbia ha estat detingut per una brigada de milicians el segon fill de Muammar al-Gaddafi, Seif al-Islam, segons informen fonts militars del Consell Nacional de Transició (CNT).
  Seif, que estava cridat a succeir el desaparegut coronel Muammar Gaddafi al capdavant del règim que el seu pare va crear i dirigir durant 42 anys, ha estat detingut a la regió d'Obari amb dos acompanyants. La seva captura ha tingut lloc gairebé un mes després de la detenció i la mort de Muammar Gaddafi i el seu germà Mutasim a la ciutat de Sirte el dia 20 d'octubre.
  El primer ministre interí del CNT ha manifestat que 'malgrat que figura com un dels símbols de l'antic règim, serà tractat com un presoner de guerra d'acord amb les lleis internacionals' i 'serà jutjat d'una manera justa que garantirà els drets legals i els acords internacionals'. El Tribunal Penal Internacional (TPI) reclama al Govern libi l'entrega a l'Haia del fill de Gaddafi per jutjar-lo per presumptes crims de lesa humanitat comesos en la repressió de les revoltes que van començar el febrer passat.
  Per molts paísos un possible judici de Seif és un perill, perquè segons analistes, Gaddafi fill podria descobrir fets poc convenients sobre EE.UU., França o Israel, 'amb olor de petroli'. O sigui que no seria estrany que agafés un 'constipat'.



  19 novembre 2011.   Es va acabar ahir la campanya per les eleccions espanyoles amb el resultat més clar que mai: serà el PP el que s'encarregarà de tractar de posar en pràctica les 'recomanacions' europees, malgrat no es coneix cap intenció concreta del seu programa i què pensa fer a partir del dilluns. Ja li dirà la Merkel.
  Reforçats per la mala situació del país, que genera un 'canvi' a qualsevol preu, els populars s'han estalviat donar explicacions de res, seguint l'exemple de CiU que en les últimes autonòmiques se'ls si va oblidar parlar de retallades.
   Per contra, a Catalunya, hi han tres partits, PSC, CiU i PP, que arriben molt ajustats al final i qualsevol podria quedar primer. Però tot fa pensar que també guanyarà el 'canvi'.
  L'últim xou de la campanya l'ha protagonitzat la candidat catalana del PSC, Carme Chacón, que no ha anat al debat previst als estudis de 8TV-La Vanguardia, enviant en el seu lloc al número 2 de la llista. Al final s'ha suspès l'emissió per la negativa de Duran i Lleida de debatre amb un 'suplent'. El diari conservador deixa molt clar en la seva edició d'avui el seu parer sobre la jugada socialista. Però en portada surten dos fotos del candidat de CiU, el del pacte fiscal.



  19 novembre 2011.   A la jornada electoral de demà diumenge pels comicis generals espanyols, estan cridats a votar un total de 5.396.313 catalans, prop de 72.000 més que a les eleccions de març de 2008. Parlem avui de xifres perquè demà hi hauran altres dades a comentar.
  La província de Barcelona, 311 municipis,tindrà 4.028.098 electors; Tarragona, 184 municipis 554.793; Girona, 221 municipis, 499.908; i Lleida, 231 municipis, 313.514 electors.
  A Catalunya es muntaran 8.114 meses electorals, repartides entre 2.696 col·legis, instal·lats en 947 municipis.
  El cens global d'Espanya és de 35.779.208 milions de persones, el què representa un augment de 707.099 electors més que en les anteriors generals. Aquestes eleccions costen a les arques nacionals 124 milions d'euros. Posar una línia telefònica per saber el què vol la Merkel costaria només 20 euros al mes.



    19 novembre 2011.   Las crítiques a Tele 5 venien sent habituals pels seus anti-culturals i conflictius programes, com La Noria i Sálvame, però la cosa es va agreujar per la entrevista que el passat 29 d'octubre 'La Noria' va realitzar a la mare del 'Cuco', un implicat i condemnat en el cas d'una adolescent assassinada.
  Es va justificar l'entrevista en pro de la llibertat d'expressió i de l'interès social. Però el periodista Pablo Herreros, en el seu blog, va demanar a les marques anunciants del programa que no cooperessin en intervencions relacionades amb crims. Aquesta queixa va iniciar una rebel·lió popular a les xarxes socials, amb el recolzament de més de 30.000 internautes. Per postres, la fiscalia de Sevilla va demanar a Tele5 que el que va cobrar la mare es destinés a pagar les despeses per la recerca del cos de la jove morta.
  Aquesta nit es produirà un fet insòlit en l'historia de la tele comercial a Espanya. La Noria, un programa amb una audiència d'uns 2 milions de espectadors, s'emetrà sense anuncis, ja que les firmes han cancel·lat el contracte publicitari.
  Però com es dóna la casualitat de que, amb aquests embolics s'ha aconseguit fer més propaganda de les marques que amb els espots que s'emetien i, a sobre, el mateix programa surt més 'comentat' dins de la seva línia habitual, cal preguntar-se si tot és un muntatge de tots plegats o hi ha quelcom de veritat en el culebrón que ens donen a menjar.



  18 novembre 2011.   L'entitat estatal (encara no privatitzada) 'Loterías y Apuestas del Estado' (LAE), contra la crisi dels sortejos, ha decidit engreixar els premis del sorteig de Nadal. El primer premi, la grossa, rebrà un premi de 400.000 € per dècim, en lloc dels 300.000 d'abans. El segon premi també creix al passar de 100.000 a 125.000 euros per dècim.
  Però, sempre hi han peros, la possibilitats d'obtenir aquests premis o qualsevol altre es redueixen, ja que s'amplia de 85.000 a 100.000 els números emesos.
  Es mantenen igual la resta dels premis, el preu del dècim (20 euros) i l'exempció de pagament a Hisenda.
  La LAE espera aconseguir uns 1.000 milions d'euros nets de beneficis. D'això se'n diu 'jugar sobre segur'.



  17 novembre 2011.   La firma de moda Benetton ens té acostumats, des dels anys 90, a sonades campanyes publicitàries transgressores que exploren territoris difusos entre la reflexió i el rendible soroll mediàtic. El fotògraf Oliviero Toscani ja va escandalitzar, per exemple, amb la seva reivindicació de la llibertat sexual i la visió dels malalts de sida i d'anorèxia.
  Aquest any, sota el lema 'No odi', treu un calendari amb fotomuntatges de personalitats mundials fent-se un petó a la boca. Entre les estranyes parelles brillen amb llum pròpia el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb el president palestí, Mahmud Abbàs, així com els líders de Corea del Nord i del Sud. El president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel i el president dels EUA, Barack Obama, fa doblet, amb el xinès Hu Jintao i amb el veneçolà Hugo Chávez.
  Després d'una furibunda reacció vaticana, un estrepitós cartell amb un fotomuntatge en què es besen el papa Benet XVI i l'imam de la mesquita d'Al-Azhar del Caire, Ahmad al-Tayeb, ha estat retirat, però després de que la imatge fes la volta al món.



  17 novembre 2011.   Espanya ha hagut de pagar avui una mitjana del 7% de rendibilitat per col·locar 3.563 milions d'euros als mercats, i a més, no ha aconseguit col·locar tots els diners que volia, 4.000 milions, per falta d'oferta. Són els interessos més alts per emetre deute des de que vam entrar a l'euro. El mes passat, l'Estat espanyol va pagar un interès del 5,43%, un punt i mig per sota de l'actual 6,97%.
  La xifra del 7% d'interès per bons a 10 anys és la que es considera com a ‘punt de no retorn' i obliga a  demanar un rescat. La subhasta es pot considerar com un desastre, perquè crea una desconfiança sobre Espanya i augmenta els dubtes sobre la seva capacitat de retornar el deute de l'Estat.



  16 novembre 2011.   El nombrós grup de joves del moviment Ocupa Wall Street, que acampava des de fa dos mesos a la plaça Zuccotti situada a Nova York tocant a Wall Street, ha estat desallotjat de nit i per sorpresa, segons ordres de l'alcalde, esgrimint motius de salut i de seguretat, i malgrat l'ordre judicial dictada recentment que els autoritza a ocupar la plaça, però l'Ajuntament manté tancat l'accés al recinte.
  Aquests indignats de Nova York estaven instal·lats a la plaça des del 17 de setembre i celebraven assemblees, feien nit amb tendes de campanya i matalassos i amb la seva cuina comunitaria. 
   També hi ha un grup d'indignats acampats a Berlín, a la platja ciutadana de Bundespressestrand, que cada estiu s'instal·la davant l'edifici de la Confederació Federal de la Premsa, on tenen lloc les trobades per els periodistes acreditats, nacionals i estrangers. Fins ara han resistit a les baixes temperatures nocturnes, però amb l'empitjorament dels temps sembla que no caldrà esperar l'arribada de la policia per al desallotjament.
   Els indignats volen reformar la democràcia, però des de fora. Sembla impossible. No obstant, s'ho passen la mar de bé viatjant, corrent i sortint a teles i diaris.



  15 novembre 2011.   Hi ha diversos motius que expliquen l'augment de la prima de risc del deute sobirà espanyol. Segons els experts, les causes principals són el ja anunciat incompliment del dèficit, l'atur que no baixa i la indefinició sobre les mesures que vol aplicar Mariano Rajoy si, com totes les enquestes indiquen, guanya les eleccions del 20-N. Rajoy ha anunciat en campanya que abaixarà alguns impostos i que apujarà les pensions, mesures difícils de compaginar amb la reducció del dèficit a què obliguen Brussel·les i els mercats.
  Per la seva part, el govern espanyol assumeix que no es complirà l'objectiu de dèficit d'aquest any, i en culpa les comunitats autònomes i especialment Catalunya. Fonts de l'executiu socialista han confirmat a Catalunya Ràdio que treballen amb la previsió de tancar l'any amb un 6,6% de dèficit, sis dècimes per sobre de l'objectiu, i apunten que l'any 2012 el dèficit s'acostarà més al 4% que al 3% que s'havia fixat. La prima de risc espanyola s'ha situat en el màxim des de la creació de l'euro.
  I les conseqüències d'aquest augment dels interessos del deute, causat per una mala administració, les acabarem pagant els de sempre: funcionaris (d'alguns sectors, no tots es poden privatitzar), pensionistes i consumidors.



  15 novembre 2011.   Uns 16.500 facultatius de 65 hospitals i 427 Centres d'Atenció Primària estan cridats a la vaga avui i demà.
 Metges de Catalunya, convocant de l'aturada, reclama recuperar el nivell salarial i l'activitat assistencial del 2010. Una reclamació que el Govern no ha acollit i sobre la qual no es va arribar a un acord en l'única reunió de mediació celebrada entre el sindicat, les patronals i representants de la Generalitat la setmana passada.
  L'aceptació de la vaga segons les primeres xifres, ha estat del 70%, segons els organitzadors i del 20%, segons l'Institut Català de Salut. Aquesta diferencia de apreciació obedeix a que els metges que volen fer vaga es tenen que registrar en els seus centres, que és la xifra que arriba a l'Institució, però hi han metges que fan l'aturada però no es registren.
  La Generalitat ha criticat la vaga com fracàs i error. Però la realitat és que uns 20.000 pacients quedaran sense atendre en aquests dos dies. Potser el fracàs i l'error tinguin signes partidistes, al considerar convenient, davant les properes eleccions, endarrerir els pressupostos del 2012 per mantenir-se com sempre, en l'ambigüitat i no perdre vots.



  15 novembre 2011.   Espanya ha adjudicat 2.600 milions d'euros en lletres a un any amb un interès del 5,2%, i 557 milions d'euros a un any i mig amb una rendibilitat del 5,32%, interessos que representen al voltant d'un 40% més que l'anterior emissió, que va tenir lloc a l'octubre, en que les lletres a un any es van adjudicat al 3,688% i les d'un any i mig al 3,856%.
  La incertesa sobre la viabilitat de la moneda única europea i la falta d'un lideratge fort han incrementat les pressions sobre Espanya i han afectat tant la renda variable, on els inversors han reduït posicions, com al risc del país.
  Aquest matí s'ha tornat a disparar el diferencial espanyol respecte al bo alemany i ja se consolida per sobre dels 450. L'interès del bo a 10 anys arriba fins el 6,2%. Itàlia va col·locar ahir 3.000 milions d'euros en bons a cinc anys a un interès del 6,29%. Aquests ràtios són inaguantables, de no retorn.



  15 novembre 2011.   A partir de dijous que ve, 17 de novembre, a la Unió Europea (UE) només es podrà vendre un nou model de cigarret denominat de 'tendència reduïda a la ignició', que s'autoextingeix al cap de poc de deixar de fumar activament, ha anunciat la Comissió Europea. O sigui que, quan deixem de fumar uns quants segons, s'apagarà el cigarret.
  Aquesta mesura va encaminada a reduir els incendis que es produeixen per descuits dels fumadors. L'invent es basa en uns cercles espaiats, reforçant el paper, que faran que el foc s'ofegui per manca d'oxigen quan no hi hagi succió per part del fumador.
  Esperem que aquesta mesura no augmenti les substancies perjudicials del tabac. Ni el preu, si bé això és poc probable.



  14 novembre 2011.    Tres anys de crisi financera han canviat el color polític de la UE. Amb la defenestració de Iorgos Papandreu i Silvio Berlusconi, s'amplia encara més la llista de primers ministres decapitats per les circumstàncies.
  Des de la fallida de Lehman Brothers, la tardor del 2008, fins al circ del no-referèndum grec i la disbauxa italiana, ja són setze els presidents de govern europeus que han quedat a l'atur.
  Tres anys de maquillatge d'estadístiques i mentides per amagar la crisi, d'anar a les palpentes mentre l'atur bat rècords, d'oposicions irresponsables esperant el canvi i altres maniobres financeres han desvirtuat la Unió Europea.
  Papandreu i Berlusconi han caigut en uns clars cops d'estat executats pels mercats. El poder econòmic domina a la democràcia. ¿Per què tenim que anar a votar si els dirigents elegits estaran limitats a executar les ordres dels financers mundials? Podríem posar un contestador automàtic i ens sortiria més barat.



  13 novembre 2011.   L'exprimer ministre italià, Silvio Berlusconi, després de dimitir ahir davant el president de la República, Giorgio Napolitano, i un cop aprovades les mesures exigides per la Unió Europea en el Parlament, ha 'reivindicat amb orgull' tot el que ha fet el seu executiu 'en aquests tres anys i mig marcats per una crisi internacional sense precedents en la història'.
  El president de la República es reuneix amb els presidents de la Cambra dels Diputats i el Senat i també amb els representants dels principals partits polítics per intentar pactar la creació d'un govern de tecnòcrates, encapçalat pel primer ministre Mario Monti, per posar en vigor les mesures aprovades, però serà una tasca difícil, perquè ni ningú vol ser el 'dolent' que aprovi unes mides tan dràstiques, dures i antipopulars.
  Berlusconi declara que no deixa la política. Es queda al marge per tornar-si a ficar si surt el Sol.



  12 novembre 2011.   El ministre d' Interior mexicà, José Francisco Blake, moria ahir en estavellar-se l'helicòpter en què anava. Segons el govern, set persones més han mort en l'accident de l'aparell, en què també viatjaven el sotssecretari de Governació i el coordinador de Comunicació Social, que es dirigien cap a una reunió del poder judicial a Cuernavaca. L'helicòpter no volava en la ruta prevista i com que hi havia boira no va poder aterrar en bones condicions.
  Aquesta desgràcia té un referent que va tenir lloc el 2008, quan el també ministre de l'Interior, Juan Camilo Mouriño, va patir un accident aeri que li va costar la vida. En aquell cas, anava en una avioneta. Però... quina coincidència!



  11 novembre 2011.   La caiguda aquesta tarda, a Barcelona, d'una palmera, a la confluència de l'avinguda Diagonal i el carrer Muntaner, ha deixat dues dones ferides, que han estat hospitalitzades amb pronostic poc greu.
  El tronc de la palmera s'ha trencat de soca-rel i la seva capçada ha caigut al carril central i ha envaït el carril lateral, interrompent el trànsit prop d'una hora. S'ha comprovat que el peu de la palmera estava malalt, però no feia vent i en canvi suportava una part de l'enllumenat de Nadal de l'avinguda.
  L'alcalde de Barcelona ja ha dit que es revisaran totes les palmeres de la ciutat i que es verificarà que no tinguin penjalls provisionals que les afectin.


  11 novembre 2011.   La Fiscalia Anticorrupció de Balears ha obert una investigació sobre una suposada trama de desviament de fons públics articulada a l'Institut Nóos, una fundació que va presidir i dirigir (2003/2006) l'excelentísimo señor Iñaki Urdangarín, ex-jugador olímpic de handbol, duc consort de Palma pel seu casament el 1997 amb l'infanta Cristina, la filla petita del rei Joan Carles.
  Aquesta associació va organitzar, entre 2003/2007, diferents actes per la Comunitat Balear, durant el mandat de l'expresident Jaume Matas, implicat en el cas 'Palma Arena'. Anteriorment havia treballat per la Generalitat Valenciana i l'ajuntament de València.
  El fiscal va prendre dijous declaració a diverses persones implicades en la suposada trama i va portar a terme un registre a l'Institut Nóos. És molt probable que sol·liciti al jutge instructor que citi Iñaki Urdangarín a declarar com a imputat. Aquest ha manifestat que' quan conegui els detalls de les diligències prèvies del Jutjat d'Instrucció podré pronunciar-me sobre el seu contingut'.
  Des del 2009< Urdangarín resideix amb la seva dona i els seus quatre fills a Washington on treballa per a la companyia espanyola Telefònica.
  Cal esperar que el jutge no es deixi impressionar i consideri convenient, un dia o altre, 'preguntar' educadament al duc què va passar.

  

  10 novembre 2011.   L'actualitat mundial, i sobre tot l'europea, gira sobre Itàlia i Grècia.
   Els pressupostos generals d'Itàlia pel 2012, retallats al màxim, s'aprovaran al Parlament demà i a la Cambra dels diputats el dissabte, segons els terminis establerts per la junta de portaveus. Una vegada aprovats, Silvio Berlusconi, s'ha compromès a presentar la seva dimissió, i seguiran les negociacions per elegir un nou primer ministre per fer-se càrrec de l'Executiu de transició.
  L'excomissari europeu Mario Monti ha estat nomenat pel president Giorgio Napolitano com senador vitalici, cosa que a Itàlia s'interpreta com el preludi de la seva designació com a cap del nou Govern. Berlusconi li ha donat el seu suport, no obstant, els socis de Govern de Berlusconi, la Lliga Nord, rebutja aquesta candidatura i han amenaçat de passar a l'oposició si el president del país  encarrega a Monti formar Govern. La decisió final de recolzar a Monti o anar a les eleccions anticipades es decidirá, diuen, el dissabte.
  La crisi política i econòmica italiana continua, tractant de tancar l'etapa Berlusconi i sortir a flot.
   I passant a Grècia, segueix sense haver-hi acord entre socialistes i conservadors. El ball de candidats a nou primer ministre, amb l'encàrrec de formar un govern d'unió per complir amb l'acord de l'Eurozona sobre el rescat i després preparar les noves eleccions, semble decantar-se a favor del vicepresident del Banco Central Europeu, Lucas Papademos (64 anys). Però les incerteses no s'acaben.
  El que queda clar és que cap polític vol ser el que aprobi les impopulars retallades, per no ser el dolent en les properes eleccions. I traslladan la feina bruta a optimistes tecnócrates amb ganes de treballar.



  10 novembre 2011.   El PSC ha retirar el seu espot de propaganda electoral criticant les retallades en sanitat i ensenyament de CiU. Una persona morint-se atès per un immòbil maniquí no és una bona imatge.
  El vídeo ha estat criticat per tots els partits, està clar. El candidat per CiU, que va molt disparat, ha emprat qualificatius com indigne, demagògic, etc., per desqualificar l'anunci. S'està demostrant que criticar al contraris és el que millor fan els nostres polítics. Són uns comicis sense concrecions, en què va molt bé parlar de les males idees dels demés per estar una hora de miting sense dir res. Sentim programes de partits embastats amb titulars, però indefinits, quasi secrets.
  I és que abans de les eleccions no es pot aclarir les decisions antipopulars. Els últims comicis autonòmics a Catalunya han demostrat que no cal concretar res per guanyar.



  9 novembre 2011.   L'anunci de que Berlusconi deixarà el càrrec (si Déu vol) no convenç a ningú i no ha aconseguit tranquil·litzar els mercats, que preveuen encara un període llarg d'incerteses a Itàlia i a Europa. No es descarten eleccions anticipades, en lloc d'un govern de coalició nacional. De fet, 'Il Cavaliere' ha promès marxar, però només després d'aprovar les reformes i retallades exigides per la UE.
  Un escenari que tothom interpreta de confusió. Sembla que els mercats no es fien de la dimissió de Berlusconi i poques hores després d'obrir avui, les borses s'han enfonsat, arrossegades per l'elevada prima de risc i l'augment, fins al 7%, de l'interès dels bons italians a deu anys. La prima de risc italiana s'ha disparat avui fins als 540 punts bàsics. Un 7% d'interès gravant el deute d'un país es considera insostenible.
  No es clarifica la situació i, hora a hora, empitjora. No es concreta res. I Espanya queda perjudicada amb el xou (o el drama) d'Itàlia i Grècia.



  8 novembre 2011.  Ahir al vespre es va efectuar el debat televisiu entre els dos únics possibles futurs presidents de govern, en el què van fer la seva respectiva propaganda del seus programes.
  El debat m'ha fet recordar aquell acudit d'un tio que es cau per un precipici i aconsegueix agafar-se a una branca. Penjant, comença a cridar 'auxili!' 'hi ha algú?'. I escolta una veu que li diu que es deixi caure, que ell, que és Deu, esmorteirà la caiguda amb un núvol que el deixarà a terra. L'home s'ho pensa un moment, i crida 'Que hi ha algú més?'
  No. Hi ha el que veiem. Res més. Desesperant! I diuen que el programa ha costat mig milió d'euros.



  7 novembre 2011.   L'aeroport de Reus es queda sense cap línia comercial per uns quants mesos, fins el proper mes d'abril. Això demostra que no és pot tenir un aeroport a cada ciutat perquè és impossible de sostenir a les temporades baixes.
  La companyia aèria Ryanair, que és la que treballava en aquest aeroport, argumenta que han pres la decisió de cancel·lar els vols que tenia concertats per les pèrdues econòmiques que han patit les últimes tres campanyes d'hivern. Ryanair sempre es basa en les subvencions que li ofereixen les comunitats autònomes i decideix continuar o no en un aeroport determinat segons els resultats positius.
  Uns 100 treballadors, dels serveis tècnics, de terra, neteja, restauració o transport de l'aeroport, es queden ara sense feina.
  L'atracció turística de la Costa Daurada, suport bàsic d'aquest aeroport, es centra només en els cinc-sis mesos de bon temps. Quan no hi ha platja no surten els números.



  6 novembre 2011.   Ha mort avui a l'Afganistan un soldat espanyol, el sergent primer Joaquín Moya Espejo, cordovès de 35 anys que formava part d'un equip operatiu d'Assessorament i Enllaç, que instrueix l'Exèrcit Nacional Afganès en les tasques de desplegament a la província de Badghis.
  La unitat de l'Exèrcit Afganès, que estava desplegada amb un equip de mentors espanyols prop de la ciutat de Ludina, ha rebut el foc d'armes lleugeres des d'una posició llunyana i el sergent, malgrat estar equipat amb una armilla antibales, ha rebut un tret al tòrax.  La ministra Chacón ha cancel·lat els seus actes de campanya i viatja aquesta nit a l'Afganistan acompanyada pel cap d'Estat Major de la Defensa, per rebre informació dels fets i agilitzar la repatriació del cadàver.



6 novembre 2011   Tornem a Grècia, el pais desgraciadament d'actualitat.
  Antonis Samaras, el cap de l'oposició i líder del conservador partit Nova Democràcia, ha exigit, de nou, la dimissió del primer ministre, Geòrgios Papandreu, com a condició per desbloquejar un acord i facilitar la formació d'un Govern d'unitat. 
  D'aquesta manera, el líder de l'oposició es feia el sord a la petició que el president de Grècia, Carolos Papulias, havia fet a tots els grups polítics, de formar un govern de coalició.
  Papandreu no vol dimitir i l'envolic grec s'agreuja més.



  6 novembre 2011.   El diari ABC de Madrit ret avui en portada un homenatge a quatre diputats del parlament de Catalunya que fan servir el castellà quan parlen a l'hemicicle.
  Els 'Cuatro por la libertad' ??? com els nomena, són dos 'herois' del Partido Popular i dos de Ciudadanos, òbviament.
  També publica una enquesta de 'DYM para ABC' de les generals del 20-N, en la què a Catalunya el PP passa a ser, amb el 24,1% dels vots, la segona força més votada, per sota del PSC amb només el 36,7% dels sufragis, però per sobre de CiU, amb el 23,9%. Remarca l'avanç de l'espai de centre-dreta i el daltabaix dels socialistes. Òbviament.



  5 novembre 2011. Alfredo Pérez Rubalcaba (60 anys), candidat socialista a les generals, ha ofert avui un dels mítings més importants de tota la campanya a l'antic velòdrom de Dos Hermanas (Sevilla), un dels enclavaments talismà del PSOE, acompanyat per dos vells rockers, en Felipe González (69) i l'Alfonso Guerra (71). No es pot dir que hagi estat una reunió de jovent.
  El candidat ha fet servir les seves vies habituals, o sigui crítiques a les retallades del PP, reivindicació dels valors del PSOE i explicació sense concreció del programa electoral. González i Guerra han insinuat que el PP va intentar retardar el comunicat d'ETA anunciant el cessament definitiu de l'activitat armada.
  És indispensable pels socialistes treure un bon resultat a Andalusia i que no s'incrementi el pròxim 20 de novembre l'avantatge popular que últimament s'ha generat a la comunitat.
  Al secretari de Comunicació del PP l'hi ha faltat temps per dir que considera 'fastigoses' i 'repugnants' les paraules de González i Guerra a Dos Hermanas relacionades amb ETA.
  I així anem.



  5 novembre 2011.   El bullici generat aquesta setmana per l'intent de referèndum a Grècia ha acabat per espantar les inversions dels països emergents en l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), un fons que requereix ampliar-se dels 400.000 milions d'euros actuals al bilió d'euros, a efecte d'enfortir l'eurozona, facilitar el rescat de Grècia i evitar la caiguda d'Itàlia i d'Espanya en la mateixa espiral.
  Els líders europeus presents en la cimera G-20 de Canes van poder constatar la fredor dels possibles salvadors del projecte.
  'No tinc intenció d'invertir en el fons', va assegura la presidenta del Brasil, que no és l'únic país que es mostra reticent a aportar recursos. La Xina diu que necessita més temps per estudiar la seva participació i Rússia tampoc ho veu clar.
  I és normal, perquè la sensació de desconcert que dóna la Unió Europea és evident. La cabina dels germans Marx no s'aclareix. Els últims numerets, de Papandreu jugant a referèndum, a eleccions, a vot de confiança i a govern de coalició, i de Berlusconi, torejant amb mesures d'urgència que no arriben, no obren precisament cap porta a la confiança.



  4 novembre 2011.  L'enquesta electoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que es fa conèixer avui, pronostica que el PP de Mariano Rajoy obtindrà una àmplia majoria absoluta, amb entre 190 i 195 diputats, fins a 74 diputats més que el PSOE, que obtindria el pitjor resultat de la democràcia, entre 116 i 121 diputats.
  L'enquesta del CIS confirma també a Catalunya una estirada del PP, que passa de 8 a 12 escons, però no aconsegueix superar CiU com a segona força, que també puja de 10 a 13 escons, ni el PSC que en perd 9 però segueix primer amb 16 escons. ERC en mantindria 3 i ICV pujaria d'1 a tres.
  S'apunta gairebé un triple empat entre les tres primeres forces, que s'acabarà de confirmar o no a les eleccions del 20-N.



  4 novembre 2011.   El guirigall a la zona euro continua. Itàlia, la tercera economia de la zona euro, serà controlada pel Fons Monetari Internacional (FMI) i la UE. El govern de Silvio Berlusconi ha acceptat, quin remei, la supervisió internacional sobre les finances del país, com passa a Grècia des de l'any passat.
  La institució dirigida per Christine Lagarde enviarà cada tres mesos un equip d'analistes encarregats d'estudiar el pressupost i la implementació de les reformes que aprovi Roma. El consell d'administració de l'FMI serà informat de les conclusions. És una de les mesures acordades ahir per Berlusconi amb la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy en el marc de la cimera del G-20.
  Itàlia ha desmentit que existeixi aquest acord amb l'FMI i ha aclarit que el país només demanarà 'consell' a l'FMI sobre l'aplicació de les mesures requerides a Berlusconi per la UE durant l'últim Consell Europeu.



  4 novembre 2011.   El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, després d'haver-se fet enrere en la seva proposta de posar a referèndum el segon pla de rescat per a Grècia, s'enfronta avui a una moció de confiança al Parlament. Papandreu no disposa de prou suport dins el partit per superar la votació, tenint en compte que quatre dels seus diputats han anunciat durant aquesta crisi que no el recolzaran.
  Les hores de Papandreu estan comptades. Suposant que superés la moció de confiança, hauria d'arribar a un acord amb diversos ministres per dimitir i lliurar el poder a un govern de coalició, amb més representació, que ratifiqui l'acord de rescat i després convoqui eleccions.
  La renúncia de Grècia al referèndum allunya la por a una petada de l’euro.



  4 novembre 2011.   La jutge Ángela Murillo s'ha apartat voluntàriament del judici en què va qualificar de 'cabrons' a l'excap d'ETA Francisco Javier García, 'Txapote', i a tres etarres més, per considerar que ha quedat en entredit la seva imparcialitat. Més que en entredit, ha quedat demostrada. Va fer el comentari amb un company, sense advertir que el micròfon estava obert.
  La magistrada ha anunciat aquesta decisió a l'inici de la vista d'ahir i ha qualificat el seu comentari de 'desafortunat'. El president de la sala penal ha nomenat altre jutge substituint Murillo. El judici es repetirà avui en la seva integritat.



  4 novembre 2011.   El nombre de parats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació (antic INEM) es va situar al finalitzar octubre en 4.360.926 persones, al pujar en el mes en 134.182 desocupats (+3,17%), va informar ahir el Ministeri de Treball i Immigració.
  La desocupació va augmentar a l'octubre en totes les comunitats, especialment a Andalusia (+31.068 aturats) i Catalunya (+14.628), i en 49 províncies, liderades per Madrid (+11.819) i Balears (+10.857).
  El titular de Treball, Valeriano Gómez, i el seu equip consideren les dades com molt dolentes 'sense pal·liatius' i confirmen l’estancament de l’economia, retrotreuen el mercat laboral als començaments de la crisi el 2008 i tiren a terra la previsió que el Govern va anunciar fa 10 mesos que l’any s’acabaria amb 50.000 llocs de treball més.
  La dades que dóna l'antic INEM difereixen de les publicades la setmana passada per l'EPA (Enquesta de Població Activa), en les què l'atur quasi arribava als 5.000.000 de persones. La diferència entre una i altre és que l'EPA és trimestral i és una consulta a les famílies. En canvi, la xifra anunciada pel Ministeri de Treball és mensual i registra les persones que s'apunten a les oficines de l'atur.
  De 4.978.000 a 4.360.000 hi ha una diferència de 618.000 persones. Amb quina xifra ens tenim que quedar?



  2 novembre 2011.   A Barcelona s'obre altre cop la polèmica dels horaris dels comerços. Hi han botigues del centre que volen obrir els dies de festa, per atendre les possibles compres del turisme de cap de setmana, especialment per captar els milers de visitants que visiten la ciutat durant unes hores, procedents dels gran vaixells que fan creuers pels Mediterrani.
  En contra estan els petits comerços, que no poden obrir tots els dies i per tant, entenen perden vendes.
  L'Ajuntament de Barcelona tindrà que pronunciar-se sobre la qüestió, tenint en compte que el comerç, en els nuclis turístics de les principals ciutats mundials, té les portes obertes tots els dies.



  2 novembre 2011.    El naixement de l'habitant 7.000 milions del planeta, que les estadístiques de les Nacions Unides diuen que s'ha produït aquests dies, és l'oportunitat aprofitada per l'Organització per cridar l'atenció sobre els desafiaments del creixement de la població.
  Però... com es pot saber l'ordre de naixement dels nadons en tot el món, quan en un segon hi han dos nounats?
  Diversos països han declarat el naixement com 'seu'. Filipines ha estat el més ràpid. Una nena que va néixer diumenge dos minuts abans de la mitjanit. Els seus pares van ser rebuts per diversos funcionaris de l'ONU que li havien portat a la nena un pastís per l'ocasió.
  Segons el Fons de les Nacions Unides per a la Població (UNFPA), les Filipines és el 12è país més poblat del món i un dels més pobres , amb 94,9 milions d'habitants, dels quals el 54% són menors de 25 anys.
  Però l'Índia, amb 1.240 milions les persones, també ha anunciat el naixement del seu nadó 7.000 milions, una nena que va néixer en un polsegós poblat al estat d'Uttar Pradesh.
  Dues regions de Rússia, la regió oriental de Kamtxatka, i més occidental de Kaliningrad, també es disputen el títol.
  Total, ves a saber! Però el que està ben clar és que la població mundial creix i creix i que no estem preparats per una solidaria distribució d'aliments i aigua.



  1 novembre 2011.   El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va proposat ahir a Atenes que l'acord assolit per l'Eurozona per solucionar la crisi grega se sotmeti a referèndum.
El dirigent socialista ha destacat que en una qüestió que determina el futur del país, el ciutadà ha de tenir la primera paraula, sense les visions que modifiquen la realitat pels intermediaris partidistes.
  Per altre costat, el mandatari grec també ha anunciat que sotmetrà la gestió del seu govern a un vot de confiança al Parlament. El Pasok de Papandreu compte amb 153 diputats, un suport suficient per superar aquesta moció i evitar així la convocatòria d'eleccions anticipades que comportaria un canvi de govern.
  El primer ministre ha sol·licitat, fins ara sense èxit, el suport de l'oposició tant pel que fa a la seva estratègia d'austeritat com per al pla aprovat fa sis dies, pel qual es perdonen a Grècia uns 100.000 milions d'euros de deute però que obliguen Atenes a una dura política de retallades i estalvi.
  La proposta de referèndum grec ha caigut molt malament a tot Europa, doncs pot conduir a la caiguda de tot el sistema euro. Esperem que sigui només un 'contraatac' del dirigent grec per aconseguir un marge de condicions més ample.


Pàgines anteriors
Pàgina inicial